No sé concretament quan es va realitzar la caminada que es relata, però cal dir que el 24 i el 26 de maig d’aquell any, després de tres dies sencers de pluges, van haver-hi dos desbordaments del riu molt importants. Es van portar la barca del Prat, van enderrocar masies, i van esborrar els camins del delta. El governador Civil va ordenar als alcaldes que socarressin la zona afectada, i el nostre, Baldiri Coll, va agafar una barca i va  recórrer la Marina fins al Prat prestant auxili. Pot ser l’excursió es va realitzar pocs dies després, i per això hi havia tant de fang.,

També ens parla d’una casa de camp que es deia Esferrer, d’aquest motiu sols sé que ja surt al mencionat Jardín de María i també que el nom es sembla una mica a ca l’Esquerrer, una masia del segle XVI que encara exisiteix a la carretera del Mig, al costat de la deixalleria.

Un altre motiu és La Famada, que segurament té a veure amb can Femades (o Famades,…), construida al segle XVII i encara avui situada en front de la caserna de la Remunta i dita casa Serra. També hi ha una altra casa que es va conèixer amb aquest nom, és la Torre Gran, situada per sota de la Gran Via, a uns cent metres del riu, però construïda més tard, segons cadastre al 1843, i que es on van anar a viure els últims Famades.

I ara una fotografia de l’ermita, no és molt antiga, però al menys no està molt vista, o al menys jo no l’havia vist fins avui, surt a la publicació La Esfera del 23 de març de 1929 i la va realitzar P. Cano Barranco.

REFERÈNCIES

• Cop d’ull als motius de L’Hospitalet de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular a l’any 1991
• Inundacions al Delta del Llobregat de Jaume Codina, editat per Rafael Dalmau l’any 1971
• El Católico 4318 – 4-5.06.1853 (Biblioteca Nacional de España)
• Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat.
• Ermita de Bellvitge. Ayer y Hoy, del siglo XI al XXI per Antonio Valcárcel Sangil, autoeditat el 2011

A la fotografia inferior veiem el carrer de l’Estroci sota la petita nevada del 8 de febrer de 1983. La ronda de Dalt sols estava pensada, i la xemeneia de la bòbila del costat de l’aqüeducte encara no s’havia trencat.

A la fotografia superior veiem els centenars i centenars de bidons metàl·lics als que fa referència el text, i també trobem la xemeneia trencada.

REFERÈNCIES

• Fotografia de José Manuel Ramos Santos robada del grup de facebook “Barri de Sanfeliu”
• Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000)  FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
• La Vanguardia 04.03.1986

Es van iniciar a nivell de Catalunya i Balears com a iniciativa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, que va fundar l’obra de la Vellesa amb el propòsit de provocar la formació de Patronats locals encarregats d’organitzar cada any aquestes diades.

L’edició de 1931 va tenir lloc al cinema Oliveras, suposo que el que es veu a la fotografia és l’entrada. Encara que no va venir, s’esperava la presència del president Macià, el que va causar una gran afluència de ciutadans. Sí que es va presentar el capità general de la regió, López Ochoa, que veiem a la fotografia, amb el seu ajudant, el capità Fajardo. També podem veure darrere de la nena que porta les flors a Francesc Moragas i Barret, fundador i director de “La Caixa”; l’alcalde de l’Hospitalet, Josep Muntané i Almirall, seria l’home calb i amb bigoti blanc que es trobaria darrere de la tercera nena sentada començant per la dreta, i suposo que les persones que es troben a la mateixa filera són el munt d’autoritats que van acudir, però jo no les sé reconèixer.

Pot ser els que sou de l’Hospitalet de fa molts anys podeu reconèixer els vostres avantpassats. Quantes penúries ens podrien contar aquests homes i dones, nascudes moltes a mitjans del segle XIX!!

També deixo el relat d’aquesta diada contada per La Vanguardia:

No he trobat molta informació, sols anuncis a la Vanguardia dels anys 50-60, i una notícia del 12 de maig de 1953 on es diu que un despreniment de terres a la pedrera va sepultar quatre treballadors.

A sota deixo dues fotografies aèries una de 1967 i una altra més o menys actual, i així podeu comparar,…

REFERÈNCIES

• Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000)  FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
• La Vanguardia 12.05.1953
• Article a aquest mateix bloc: Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962, amb més imtges d’aquesta empresa.

de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu

A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.

Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.

Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:

Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.

El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort;  tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.

REFERÈNCIES

• Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000)  FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
• Aproximació a la historia del barri de Sanfeliu. Quaders d’Estudi núm.3. escrit per Antoni Mataix i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’octubre de 1987
• Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939).  Quaders d’Estudi núm. 23. escrit per Josep Ribas i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’octubre de 2010
• Accident a al bòbila de Industrial Ladrillera, La Vanguardia 12.05.1953
• Bòbiles de l’Hospitalet dins del bloc proyectos de urbanismo BCN
• Biografia de Miguel Peiró Victori
• Biografia de Ramon Peiró Victori

Les que teniu aquí sota es troben al Museu Provincial (antic Casino Español) des del 1982; tenen una alçada de metre i mig, i representen el comerç i la industria. Formaven part d’un edifici construït l’any 1893 on existien quatre figures més, dues les va destruir un huracà, i les altres dues encara perduren però en molt mal estat. A la ciutat encara queden per  catalogar moltes peces menors també d’origen català.

L’edifici del Museu, construït l’any 1894, també es troba decorat amb un bust hospitalenc representant al pintor flamenc Antón van Dick, que ara estan restaurant; però antigament, quan era el Casino, també exisitien escultures de Cristóbal Colón, Cervantes, Michelangelo i també del general Joan Prim.

A Cienfuegos han reconegut aquestes escultures, excepte la del general Prim, a un catàleg artístic publicat l’any 1863 per la fàbrica can Barella, que es trobava a l’actual barri de Sant Josep, concretament a la carretera Provincial (ara carrer d’Enric Prat de la Riba) núm. 79, on es creua amb el carrer de los Castillejos.

Aquí teniu un vídeo d’un expert de l’Oficina del Conservador de Cienfuegos on explica la història,…

Can Barella és va fundar l’any 1857 per Antonio Antonés, però l’any 1866 la propietat passa al que probablement era el seu soci, Joaquim Barella; l’any 1877 passa al seu fill, l’any 1879, aquest li traspassa la fàbrica al seu germà, i l’any 1915 passa a Antoni Puig. L’empresa a finals dels any 20 va entrar en crisis fins que plega abans d’iniciar-se la Guerra Civil,. Durant aquesta, la fàbrica es va saquejar, i també van empresonar i fer desaparèixer per sempre a Antoni Puig.

Les escultures les va dissenyar l’escultor ceramista Francesc Pastor i Borrell, més conegut com Burbena. Sobre el General Prim es veu que va visitar la fàbrica l’any 1863, i també entre els anys 1869-1870, quan probablement era President del Govern.

REFERÈNCIES

• Notícia a Art Cuba.com
• Can Barella, crónica de una bóbila hospitalense, de Pilar Firmas Muray
• Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part), escrit per Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any 2001.
• 25 imatges de l’historia de l’Hospitalet, escrit per Francesc Marcé i Sanabra i publicat pel Museu d’Història de la Ciutat l’any 1979
• Biografia de Joan Prim i Prats
• Bloc sobre el patrimoni de Cienfuegos

Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.

Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com  a pis mostra.

La següent, ja des de terra, és del dia de Reis  i es veuen els grups de nens, i no tan nens  jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.

Com veieu el polígon encara no estava molt urbanitzat, sé que l’edifici de Caprabo va entrar en funcionament l’any 1980, i la resta d’empreses segurament es van instal·lar més o menys a la mateixa època. Des d’elles, fins l’estació de Can Tunis hi havia un munt de camps.

Pot ser algú recorda que sota el pont de la Gran Via, al menys al costat de Bellvitge, pràcticament no passaven cotxes, i les parets s’aprofitaven per jugar al frontón/frontenis,… encara quedaran pilotes allà penjades,…