Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “La Farga

Festival “Parem-ho amb música. Tots contra el SIDA”, 1992

Avui he trobat aquest vídeo de no molt bona qualitat on surten els grups participants al festival “Parem-ho amb música. tots contra el SIDA” de 1991 a la Farga. Van durar quasi 5 hores i van assistir 8.000 persones, no sé si vau ser-hi allà i teniu algun record,…


Dos passadissos del barri del Centre

Continuem amb algunes imatges més de la visita turística del dimarts,… Fa uns mesos vaig dedicar unes paraules als passadissos, i concretament vaig compartir una imatge del passadís que es conservava al carrer Mas, 108

Quan es parla d’aquests tipus d’habitatges propis dels anys 20, moment on es va fer necessari oferir cases barates de lloguer als obrers que venien per treballar sobre tot a Barcelona, normalment es pensa en els barris de Collbanc i La Torrassa, encara que també es van construir a altres barris com Santa Eulàlia, o Sant Josep, i també no sé si es van construir, però existeixen al Centre, com aquests dos,

Com suggeria crec que són una mica especials ja que no es van construir com a passadissos, es van transformar en ells, es a dir, quan es van construir no tenien pràcticament res davant de les seves portes i un dia, plof!, va sortir un edifici a pocs metres, quedant un passadís estret per poder sortir al carrer.

El primer és al carrer de Sauri, a pocs metres de l’avinguda de la Fabregada i de l’avinguda del Carrilet. Com veieu a la imatge de 1947 davant de les portes hi havia el que semblen hort,… o pot ser s’estava preparant el terreny pel nou edifici, però realment no era cap passadís.

Aquest segon passadís es troba al carrer de la Casa Nova (al 1930 de Casanovas ¿?), molt a prop de La Farga, i també del carrer de la Fabregada. Aquest té molts habitatges distribuïts en dos nivells; però ens trobem amb el mateix que abans, a la imatge de 1947 encara no tenien un edifici just davant, es va construir després, i també veiem el que crec que són hortets, dues fileres, que no sé si eren pels habitants dels passadís. Es a dir, pot ser eren habitatges pels obrers d’una fàbrica propera, com La Farga.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Santos Vallespin Gavilan Aparte de los que se mencionan, existen dos más y los dos se encuentran en la calle S. Roc; uno entre J.Mª. Sagarra y Av. Carrilet y el otro entre Provença y Josep Prats, éste último tiene una puerta que impide el acceso para los que no vivan allí, no así el primero.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) El primero localizado, es el passatge Piera, al segundo no puedo llegar con el google street view, y no lo acabo de encontrar con foto aérea, me tendré que pasar,… muchas graciAs!
  3. Santos Vallespin Gavilan te puedo pedir un favor: tengo curiosidad por tener información o algun dato de la casa (casi diria que masía) donde nací. En el libro que publicasteís en su día sobre l’Hospitalet, creo que sólo hay una foto en que aparece a lo lejos, y era…
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Santos, sí, vaig agafar el nom del llibre L’Abans, però aquesta pàgina no te res a veure, podria ser una continuació d’ell amb un àmbit temporal més gran i altres diferències, la única relació que tinc amb la seva autora és la gratitud i l’admiració.  Sobre la casa que dius no et puc ajudar, no tinc ni imatges,… et recomano que vagis a l’Arxiu Municipal, segurament podràs trobar la llicència d’obres dels nous edificis, que pot ser estan acompanyats de fotografies de la casa. No obren per las tardes i se’m fa complicat anar. També pots anar al museu i preguntar per les persones que s’encarreguen del patrimoni arquitectònic, ja que al 1987 al carrer Sant Joan hi havia un grup de cases que estaven catalogades com a patrimoni arquitectònic i han de tenir documentació d’elles d’aquella època. Fa un temps vaig preguntar per aquesta documentació i no la tenen a l’arxiu i em van orientar on et dic, el que passa que com amb moltes coses no he pogut continuar la recerca i les tinc pendents,… Perdona, ahora veo que te he escrito en catalán, es que estoy con varias cosas a la vez y se me ha ido la lengua,… Saludos!
  5. Santos Vallespin Gavilan Hola: Primero agradecerte el interés demostrado; he de decirte que en un principio creía que el libro y la página era lo mismo (incluso te iba a perdir permso para escanear y colgar aqui una foto en que aparece, a lo lejos, la casa en la cual estoy buscando datos, por aquello de los derechos de autor y esas cosas, supongo que ahora tendré que localiza a la autora para que me de su permiso). En segundo lugar, darte las gracias por orientarme hacia donde he de dirigir mis pasos en la búsqueda de información. Tercero, creo que no has de pedir perdón por utilizar tu lengua materna, evidentemente no sabías si el catalan lo entendia. Mi problema es que no se expresarme correctamente en catalán oral, y ya no tedigo nada escrito, pero no tengo ningún tipo de difilcutar a la hora de escuchar o leer en catalán. Es por ello que me gustaría que siguieras utilizando tu lengua materna, por lo menos conmigo. Creo que nadie ha de cambiar de idioma si las personas entre ellas se entienden; si cada uno en su lengua, hay comunicación, ¿por qué uno de los dos ha de ceder? Un fuerte saludo. P.D. hoy he pasado por delante del pasillo situado entre entre Provença y Josep Prats (esta al lado de un taller mecánico de coches), y por como está diseñado y comparado con el resto de pasillos que hay en el barrio, da la impresión que fue un “capricho” a la hora de edificar la vivienda P. D. En calle S. Joan se encuentra el pasaje S. Cristobal, de uso particular, pués con google street view, se ve una verja que impide el paso hacia su interior
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada,… No es mi lengua materna, ni siquiera habitual, escribo en catalán porque lo hago fatal, menos fatal que al principio, pero me gustaría hacerlo mejor. Con la práctica y el corrector de windows, a ver si de una vez aprendo!, creo que es la única manera,… Me da igual cambiar al castellano para responderte, de hecho es que me sale automáticamente,… qué cosas! OK, tengo en cuenta tus PDs para una próxima excursión al Centro. Gracias y un saludo!!
  7. Patxi Almarcha Al passadis del carrer Sant Rov entre Avda Carrilet (que franquistament es deia Avda del alcalde España Muntadas) i josep mª de Segarra va neixer el meu pare i altres fills de murcians que van arribar cap el 1929 per la construcció del metro

La Farga des de l’avinguda de Josep Tarradellas

Avui toca atendre la suggerència de Gonza Lito Berengena. He pujat una imatge d’una de les naus de la Farga vista des de l’avinguda de Josep Tarradellas.

Una mica d’història:

La historia de la Farga es remunta a començaments de segle, quan el 1900 es van instal.lar les denominades Herrerias San José. El 1901 la indústria passa a mans dels qui més tard creen Altos Hornos Catalunya, S.A., fundició en funcionament des del 1926 fins al 1982, any en que s’aturaren les activitats. La Farga va ser una indústria capdavantera de la siderúrgia catalana, que es va distingir per la fabricació d’acers especials. Des del 1982 la Farga romangué tancada fins al 1985, data en que se celebra la primera edició de Firaciutat. L’Ajuntament lloga les naus el 1985 i també ho feu el 1986 per celebrar-hi la mateixa fira. A finals de 1986 l’Ajuntament decidí comprar l’antiga factoria per uns 600 milions de pessetes.

REFERÈNCIES

Text de: “El Projecte territorial de l’Hospitalet de Llobregat pels anys noranta”
Imatge del llibre: “L’Hospitalet: un passeig per la història” de Joan Casas

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López Jo encara recordo passar de molt petita i que allà hi hagués un edifici amb molt de ferro (pocs detalls més jeje)
  2. Francisco Diaz Seria injusto no recordar la lucha vecinal por el cierre de la fundición de La Farga en los años setenta la convivencia con la industria era imposible debido a la permanente presencia de ruidos por el uso de un potente electro imán a lo que habia que añadir las densas humaredas que llenaban cada rincon del barrio, y el continuo ir y venir de grandes camiones, la actual Av Josep Tarradellas era un aparcamiento permanente de ellos. La lucha vecinal tuvo diversas fases y poco a poco se fueron consiguiendo algunas mejoras, hasta que en los año 79/80 hubieron serios enfrentamientos entre policia y vecinos. Frente a la Farga había una marmoleria que también aportaba sus buenos ruidos y una abundante agua de pozo de la que nos beneficiábamos de tanto en tanto los vecinos. La foto es de cuando la Farga ya estaba cerrada y la Av Josep Tarradellas se remodelo tras la ampliación del túnel de Isabel la Católica, por donde pasa la señora había un bancal de un antiguo huerto reconvertido en improvisado campo de futbol.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sí, gracias Francisco por aportarnos toda esa información!
  4. Alicia Verós Alegre ME ACUERDO PERFECTAMENTE DEL ESTRUENDO QUE HIZO EL DÍA QUE SE DERRIBÓ. YO ERA PEQUEÑA, PERO ES INOLVIDABLE.
  5. Rosa Deu Ramos Es de admirar esa lucha de los vecinos ,pero debo recordar que cuando compraron los piisos delante justo de la Farga ellos ya sabian que estaba alli nadie les engaño
  6. Jesús Javier Testón Luna me gustaria ver mas fotos de la farga para recordar,,, y esos conciertos que alli se hacian que fiestecicas
  7. Mayte Vega Risoto Rosa creo que no estás demasiado bien informada. Seguramente si pasas, por ejemplo, por la asociación de vecinos del barrio de Sant Josep, te podrán dar alguna explicación de lo que pasó, y podrás juzgar con conocimiento de causa.
  8. Mireia Santos-Morán Bueno, yo os puedo explicar que mi padre trabajó en la Farga hasta que los vecinos que se fueron a vivir allí, libremente y sabiendo que estaba la Farga, consiguieron que la cerraran y con ello mi padre y otros tantos trabajadores, padres de familias, se quedaron sin empleo. Según me cuenta mi padre cuando él fue a trabajar allí, no habían viviendas, se construyeron después y lo que te decían cuando ibas a preguntar sobre la compra de las viviendas era “la Farga se va a cerrar” cosa que no era cierta. Quizás esos vecinos deberían haber luchado en contra de las mentiras de quienes vendieron esos pisos, quizás deberían haberse informado antes de haberlas comprado… El caso es que quienes perdieron fueron los trabajadores que allí trabajaban.
  9. Esther Cabello Yo creo que es un hecho que pasa y seguirá pasando en todas las poblaciones. Siempre se deja a las afueras aquello junto a lo que los vecinos no quieren vivir, ya sean las fábricas o las vias a pie de calle (o los cementerios, o un vertedero). Pero las ciudades crecen y engullen toda la periferia, los barrios se unen entre sí y las necesidades de la población cambian. Para bien o para mal es el progreso… quizas lo que deberían haber hecho es resolver mejor la situación de todos aquellos trabajadores que se quedaron en la calle.

Fargot i Fargota, els fills de la llum

Els gegants nous de Sant Josep tenen un origen sorprenent. Apareixen per primera vegada l’any 1993 just quan s’inicien les obres d’enderrocament de la Farga i no pas de manera casual. La història és aquesta: 

Diuen que un dia a Sant Josep va fer-hi acte de presència el vent, un vent terriblement potent que va capgirar tot el barri fins que es va transformar en un embut. Els seus habitants mai ho podran recordar perquè, per algun motiu que ningú sap, tots dormien un somni profund, tots menys un treballador de la Farga que, allà on ara hi ha el parc Creixells, s’estava amb la seva enamorada, una pagesa de la Marina. De tan embadalits i ocupats com estaven, el vent no els va veure.

El fum de la Farga veia que s’acostava la fi perquè el vent es dedicava a xuclar d’una a una les xemeneies. I és així com va lliurar una gran batalla. El fum, veient que tenia les de perdre, va dir: “Me n’aniré amb la condició que jo sigui l’últim fum que pugui habitar aquesta fàbrica. Fa ja molts anys que hi sóc, i no podria suportar que un intrús resseguís tots aquests racons i ocupés el meu lloc”. El vent va acceptar, va xuclar-lo i el va fondre dins un gran núvol de vapor. Mai més se’n va saber res.

És llavors quan va veure aquella única parella desperta i va decidir que serien els millors vigilants que podria trobar. Els va transformar en dues columnes del pont d’Isabel la Catòlica i mels va fer complir una promesa: s’estarien allà quiets, amagats i expectants, pendents que la Farga no fes més fum, i únicament podrien desfer-se l’encanteri quan els fonaments de la fàbrica trontollessin. Llavors, en forma de gegants immortals, farien públic el seu amor.

Si us fixeu bé, a partir del 2 de maig de 1993 -dia en què van aparèixer aquests gegants- sota el pont d’Isabel la Catòlica, al principi de tot, hi falten dues columnes: són els FILLS DEL FUM DE LA FARGA!!

ES VERITAT!!

REFERÈNCIES
Text i fotografia: Gegants! Recull de capgrossos i gegants de l’Hospitalet. Edita: Grup de Cultura del barri de Sant Josep