Imatges retrospectives d'una ciutat

Primer capítol de “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís, 1932-1933

El llibre “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís es podria denominar com a indispensable per entendre la història de la nostra ciutat. Està composat de diversos articles publicats entre 1932 i 1933 a la revista Mirador; llavors Sentís tenia poc més de 20 anys, i descriu des del seu punt de vista la Torrassa, uns dels nuclis de la immigració murciana a aquella època.

Avui transcriurem el primer capítol dels nou dedicats a la Torrassa, i si us agrada (i l’editorial m’ho permet) es podria anar transcrivint cada cert temps.

La capital de la Nova Múrcia

A la Torrassa es manifesten tots els problemes de la immigració murciana, tots hi tenen cabuda: és el compendi de tots ells.

La Torrasa és tan murciana i quasi tan gran com a Lorca. En tot i pertot es respira el més autèntic ambient murcià. A la plaça d’Espanya, abans d’arrencar l’autobús que ens ha de dur a la Torrassa, el cobrador, murcià, repeteix amb cantarella:

<< ¿Quién va a Murcia? Dentro medio minuto va a salir el correo de Murcia, señores.>>

El meu acompanyant, pertanyent a la reduïda colònia catalana de la Torrassa, accepta juguesques seriosament sobre un punt: que en tot el trajecte no sentirem ni una paraula en català. Durant tota la llarga conversa que sobre el Port Franc -esperança del murcià- sostingueren tot el camí els veïns de vehicle, no caçàrem ni una mala interjecció en català.

Apuntem unes dades, només les exclusivament imprescindibles, tan explícites que estalvien mitja columna d’explicacions: A la Torrassa hi ha actualment 22.000 habitants, dels quals 20.000 son murcians. Els 2.000 restants provenen de molts llocs; només un miler escàs són catalans. Aquests catalans viuen molt ben avinguts, tots es coneixen, tots van mig esporuguits arrambats a les parets.

La Torrassa, per si no ho sabeu, és un torunet que s’alça tocant a l’Hospitalet, a mà esquerra anant de Collblanc a Esplugues. És -millor, seria- un indret deliciós, ben situat i ben orejat. Anys enrrere, s’hi edificaven torretes amb jardinet, que servien a llurs estadants de lloc d’estiueig o de passar-hi les festes. Però aquesta gestació de barri d’esbargiment s’entroncà en decidir alguns propietaris, amb mires lucratives, la construcció d’unes edificacions estrambòtiques, que tributaven al fisc com cases de dos pisos i estatjaven cada una trenta o quaranta families. La construcció no era pas massa sòlida, però com que -sis o set anys enrere- hi havia demanadissa d’habitacions, el propietari, amb els deus duros mensuals de lloguer que treia de cada una amortitzava aviat els envans de maó de cantell

REFERÈNCIES
Text i fotografia: “Viatge en Transmiserià” (1994) Carles Sentís. Edicions La Campana.
El peu de la fotografia diu: “La quitxalla podia anar vestida, de vegades, amb parracs, però són alegres i vius, i no semblen desnodrits”

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López Tinc família a la Torrassa, a un bloc de pisos que originàriament tenia 3 plantes (tipus edifici de l’eixample de bcn) tot maco i espaios, sostres alts, etc… i no se en quin any, van decidir allargar l’edifici! A sobre van fer com 4 pisos més, tots més “cutres” (un d’ells on viuen els meus familiars jeje), amb una escala horrible… Vas pujant pisos i veus el canvi i flipes… Per això, sempre que hi vaig sento la història del nostre poble, i m’agrada🙂
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De 3 a 7 plantes no està malament! Van fer uns fonaments resistents! A veure si puc anar ficant més coses d’aquest llibre, he demanat permís a l’editorial,… Hi ha capítols que jo crec que son una mica, diguem xenòfobs,… però mostra un sentiment de la població catalana en vers l’onada immigratòria d’aquella època
  3. Susana López Bé, sobre els comentaris xenòfobs… res més lluny de la realitat actual.  Pot ser serviria com una cura d’humiltat a aquells que ja no s’enrecorden que L’Hospitalet també els va acollir a ells o als seus avantpassats.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Totalment d’acord.
  5. Joan Font Jo he nascut a La Torrassa i els comentaris d’en Sentís sobre el barri estan marcats no només de xenofòbia, sino també del cliche anti anarquista present llavors a la Lliga, identificant CNT amb immigració murciana i analusa. De tota manera, está bé recordar com era realment l barri (de fet només ha canviat la procedència de l’immigració)
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, tens rao,… avui he posat un altre article de 1935 i va encara més en la línia anti anarquista. He de buscar algun text anarquista de l’època per equilibrar una mica,…
  7. Manuel Domínguez López Compte, perquè les paraules del Sentís no només són racistes sinó que són falses. De fet, era fals que dels 22 mil habitants de Collblanc-Torrassa 20 mil eren murcians. Eren immigrants, és clar, però del camp català, del País Valencià, Aragó i també Múrcia i Almeria. Segons els cens del 1930, només el 18,5% del habitants del barri eren de Múrcia.
  8. Manuel Domínguez López Però la manipulació no acaba aquí. Sembla que les fotos que acompanyaven el reportatge al Mirador no eren totes de Collblanc, sinó del Somorrostro o dels nuclis barraquistes que hi havia on ara hi és el Fòrum. Recordem que el senyor Sentís va entrar a Barcelona amb les tropes de Franco anys després. I ara no fem de Sentís nosaltres en la situació actual, si us plau.
  9. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies pels teus apunts! No faig de Sentís, faig difusió de la visió de Sentís, una visió com dius totalment manipulada i com diu Susana, pot ser que a algú li faci pensar. Fa poc vaig trobar la revista Mirador a la Biblioteca Virtual de Prensa Historica ( http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.cmd) Encara estic llegint a estones, però ahir vaig trobar al núm. 212 (23.02.1933) la resposta de Mirador a un míting que van fer els dirigents de la “Casa Regional de Murcia y Albacete” al cinema Alhambra de la Torrassa i on es queixaven del tracte rebut als textos de Sentis. A la Revista satírica “El Be Negre” al seu núm. 88 (21.02.1933) també es parla d’aquest discurs, en la mateixa línia. Fan esment de frases que es van dir, però no sé si són invenció de la revista… inclús s’inventen un “himne dels Murcians” a la pàgina 2. http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=%2Fportalarca&CISOPTR=150716&REC=1 No tindràs més informació d’aquest discurs, no?
  10. Manuel Domínguez López Evidentment que no ho deia per tu. S’ha de parlar de Sentís i del que va escriure. El Joan Camós li va dedicar algunes pàgines en el seu llibre sobre la Repúblca a l’Hospitalet (1986) i la part més important d’un article l’any passat. El que vull dir és que hem d’aprendre de la manipulació i la falsedat que va fer aquest fatxa que va acabar ajudant als franquistes a imposar-nos a tots plegats la dictadura. Ara no hi ha una situació amb algunes semblances?
  11. Manuel Domínguez López Adjunto l’enllaç amb l’article del Joan Camós: http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/L%60HOSPITALET%20I%20LA%20IMMIGRACIÓ.%20CATALANISTES%20I%20ANARQUISTES%20ALS%20ANYS%20TRENTA.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s