Imatges retrospectives d'una ciutat

Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana

Ahir gràcies a la nova i interessant pàgina staeulalia.org, un espai web sobre el barri creat per diferents aficionats a la fotografia del grup Districte Fotogràfic Santa Eulàlia, vaig tenir coneixement de que l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana havia tornat i no sols això, sinó que tenia un bloc, aquest:  provenzana.blogspot.com

Explicaré la seva història a partir del que diu a la mateixa pàgina, que he retallat una mica:

Els inicis de l’Arxiu van ser la posada en marxa d’un projecte molt ben imaginat per la nostra amiga Nuria González Aliaga, treballadora social del Districte, que va saber reunir en un objectiu comú les voluntats i les sinergies d’un petit -però coratxos- heterogeni grup de persones que van agafar la materialització del mateix com un repte il.lusionant.

Al començament de l’Arxiu, l’equip fundacional es va topar amb un problema casi irresoluble que va ralentir la realització dels treballs disenyats al programa d’actuació: la manca d’espai. El lloc on es va haver d’ubicar l’Arxiu era un tros d’una de les balconades (el colomar) de l’Aula de Cultura, una sala petita que, a sobra, havia de ser compartida amb la Comissió de Festes del barri.

Les reunions de la Junta havien de fer-se a la Regidoria del Districte o al Casal d’Avis. Les instal.lacions no reunien les condicions mínimas necesaries i el pressupost dotat per la direcció de l’Aula era insuficient per a cobrir les despeses imprescindibles per a les necessitats de l’Arxiu, sobre tot a l’hora de reproduïr les fotografies que els veïns del barri anavem confiant a la Junta.

Malgrat les dificultats, s’en van anant superant els entrebancs i, com diu la ressenya, el día 20 de maig de 1988 es va poder constituir oficialment l’entitat amb totes les condicions que marcava la llei per a una corporació de les característiques de l’Arxiu. Es van confeccionar els Estatuts i es van aprobar a una assemblea de socis, nomenat-se a aquell acte la primera Junta Directiva oficial.

Mica en mica, amb l’ajut i la protecció de l’Arxiu de la Ciutat i del Museu de l’Hospitalet, es va iniciar una tasca encisadora, que va donar fruits molt d’hora. Aprofitant les habilitats creatives d’alguns membres del grup, es va dissenyar el logotip de l’entitat i es van fer uns maravellosos dibuixos de llocs representatius del barri per a utilitzar-los a la propaganda dels actes que es pensaven organitzar i al folletò que es va publicar amb els objectius de l’Arxiu.

Es va anar recollint molt de material gràfic, amb els cuals es van muntar exposicions monogràfiques de temes del barri, col-laborant amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i altres entitats amigues, entre les que cal destacar la Comissió de Festes, que recollia als seus programes articles divulgatius de temes eulaliencs que donaven a coneixer l’Arxiu al veïns de la barriada(…)

Vuit anys despres de la seva fundació, es va aconseguir una sala mes adient i espaiosa a l’Aula de Cultura com a seu de l’entitat i, aleshores es va posar en marxa un projecte molt de temps abans imaginat: la publicació d’un butlletí com a òrgan de difusió i divulgació de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia Provençana. Aprofitant l’avinentessa de que l’any 1998 es  complia el Dessè Aniversari de l’Arxiu, va néixer la revista “Fitxes de Santa Eulàlia”, aixi anomenada perque a la contraportada duia sempre un article coleccionable sobre temes capdals del barri.

Quan tot semblaba ben encarrilat, l’Ajuntament decidí remodelar l’edifici de l’Aula de Cultura i el Casal d’Avis i l’Arxiu es va tenir que tancar, enviant-se els fons documentals a un magatzen municipal sense moltes condicions per aquest tipus de materials.

La Junta es va desfer i els mes grans del grup -aquells que van ser els iniciadors primers de l’idea- van anant desapareixent com a consequéncia de la fi dels seus processos biològics individuals.

Ara, amb un nou despatx a la seu del Casal d’Entitats de la Plaça dels Avis (l’antiga Àula de Cultura), superades totes les dificultats, sembla arribat el moment de reiniciar la vida activa de l’Arxiu, el que exigirà reunir un equip humà de persones ilusionades amb l’idea de dur a terme la nova etapa de l’entitat”

COMENTARIS AL FACEBOOK

Dulce Dul en esta ermita me case yo hace 19 años¡¡¡¡¡ k bonita es¡¡¡

2 responses

  1. juan miñarro rubio

    Vaig treballar dos anys a la empresa Bascules Arisó darrera de la parroqui de Santa Eulali i feiem tan de soroll amb la adreçament de chapes y vigues que el sr. rector de la parroquia es quixaba que no podia predicar. aixó era a la decada dels 60. L’amo Sr Arirò, va demanar que quan feia misa que no fesim soroll.

    21 Juliol 2011 a les 11:15 am

    • Gràcies pel teu relat sobre contaminació sonora! Juan🙂

      21 Juliol 2011 a les 11:43 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s