Imatges retrospectives d'una ciutat

Gustau Biosca i Pagès

Gustau Biosca i Pagès es considera com un dels millors defenses centrals que ha tingut el F.C. Barcelona en tota la seva història, i va ser el líder de la defensa del Barça de les cinc copes als anys 50, com ho va ser Eduardo Manchon, al que ja vaig dedicar una entrada a aquest bloc.

Va ser titular del Barça durant 9 temporades (1949-1958) i va jugar a la selecció espanyola durant 3 anys (1951-1954). A l’any 1959 es va deixar de jugar a futbol, degut a que no es va poder recuperar duna greu lesió que va sofrir dos anys abans, i va començar la carrera com entrenador de diferents equips: Español de México, UE Sant Andreu, Real Valladolid,C.E. Sabadell, Racing de Ferrol i Terrassa FC. fou entrenador de la selecció espanyola sots-21 i segon entrenador de Ladislau Kubala a la selecció espanyola durant els anys setanta. L’any 1993 entrà a formar part de la junta directiva del Barça de Josep Lluís Núñez. A l’any 2007 va ser distingit amb la insígnia d’or del Barça pels seus 50 anys com a soci

Es veu que va ser considerat un dels jugadors més atractius dels anys 50, i va tenir un intens romanç amb Lola Flores; com també era amic de famosos de diferents àmbits socials i sortia molt a una televisió que s’acabava d’estrenar, es considera un dels primers futbolistes mediàtics de l’estat.

Biosca va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el febrer del 1928, tot i que als vuit anys i per causa del treball del seu pare va marxar a Mairena de Alcor (Sevilla). Als onze anys la família va tornar, però ja a Barcelona.

REFERÈNCIES

Anuncis

3 responses

  1. ¡Us deixeu a Víctor Valdés!

    Nascut el 14 de Gener de 1982 a L’Hospitalet de Llobregat, porter del Barça i de la Selecció Espanyola.

    31 gener 2011 a les 6:22 pm

    • Però aquest, encara que està fent història, no és història 😉

      31 gener 2011 a les 9:55 pm

      • Tens raó Luis.

        M’he deixat dur per la passió.

        ¡És que sóc molt culé!.

        Jo era dels de l’època de Ramallets, Olivella, Rodri, Gracia, Segarra, Gensana, Tejada, Kubala, Eulogio Martínez, Suárez i Villaverde. Entrenava DON Helenio Herrera (H.H.) i vam ser campions de lliga en una època impossible.
        Record que anàvem al camp i ens posàvem en les portes de sortida que s’obrien 10 min. abans del final, i ens deixaven entrar als nens (jo tindria 12 o tretze anys).

        Una lliga d’aquella època té més mèrit que cinc d’ara.

        ¡Parlaran del Víctor els nostres fills!.

        1 febrer 2011 a les 2:32 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s