Imatges retrospectives d'una ciutat

Evolució de les masies de Catalunya

Ahir al parlar de Cal Gotlla també ho vaig fer sobre la seva classificació segons l’esquema de Danés i Torras. Com segurament sortirà una altra vegada, vull fer una mica d’explicació, i pot ser el millor es agafar-me al resum que va fer Francesc Marcé a un petit llibre sobre les nostres masies.

Com veieu hi ha 3 grups principals. Les masies del primer tenen la particularitat de que les vessants de la teulada llença les aigües cap a la façana principal, per correspondre a llocs poc plujosos. Acostumen a ser d’estructura més modesta i mancats de fustes llargues per a utilitzar com a bigues. Aquest grup ha evolucionat amb la incorporació de construccions annexes, d’acord amb les necessitats i possibilitats econòmiques.

El segon grup és el més generalitzat, pràcticament un 70% del total de les masies clàssiques tenen aquests patrons. Els vessants donen aigües a les façanes laterals, la qual cosa és pròpia d’indrets plujosos. De tots els tipus, el més important és el 2, amb un 57% del total, i que evolucionà al segle XVI produint la resta. Els tipus 4, 5, 6, 7 i 8 són propis del Barcelonès i comarques limítrofes, per tant els trobarem a la nostra ciutat: Cal Gotlla, Cal Trabal, Cal Masover Nou,…

El tercer grup són masies de grans proporcions i d’aire senyorial. Les més grans disposen d’una torratxa o llanterna al centre de l’edifici que il·lumina l’escala. A l’Hospitalet tenim l’Harmonia o l’edifici del museu d’Història.

També vull enllaçar al bloc de Ramón Lasheras, “Una finestra al Delta del Llobregat” on hi ha tres entrades sobre aquest tema: “La masia, com a element viu, ha tingut un naixement, un creixement, una època d’esplendor i en l’actualitat sembla encaminar-se cap a la decadència o, encara pitjor, a la seva desaparició. Amb el transcurs dels anys, el que va començar sent una explotació agrària o ramadera s’ha anat convertint en segona residència, restaurant o, en el millor dels casos, en allotjament turístic rural o casa de colònies. En l’actualitat, a Catalunya queden unes 6.000 masies. La seva situació és, segons les últimes investigacions, alarmant, corrent el risc real de desaparèixer per sempre de la nostra fisonomia…”

Patrimoni arquitectònic desprotegit de l'Hospitalet de Llobregat. Font: AV de Bellvitge. (Segons la classificació de dalt: per un costat II-3 i per l'altre II-6)

REFERÈNCIES

  • Imatge: La masia catalana, Història, Arquitectura i Sociologia. Joaquim de Camps i Arboix. Ed. AEDOS, Barcelona, 1976, 3ra edició. Pàg. 108.
  • Text del llibre “Una mirada a la marina d’ahir. Les Nostres masies” (1980) de Francesc Marcé. Editat pel Museu d’Història de la Ciutat, i del bloc “Una finestra al Delta del Llobregat”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s