Imatges retrospectives d'una ciutat

La maledicció de la medusa

Fa pocs mesos l’última zona agrícola de la ciutat, el poc que ens queda de la Marina, es trobava en perill d’ésser mig sepultada per més edificis, des de l’ajuntament, entre d’altres arguments, se’ns deia que era un gran projecte per un dels últims espais “cutres” de l’Hospitalet (!!)

Ara amb situació de crisi econòmica i també per l’arribada de les municipals ens arriben altres missatges: “El model de desenvolupament basat en l’urbanisme està obsolet, ja sigui per les dificultats econòmiques o perquè moltes ciutats com la nostra no tenen espai per seguir fent grans transformacions” (del Bloc de Núria Marin),… en fí ja veurem que passa quan tornin els diners,…

Aquests texts, que podeu fer més grans si piqueu a sobre d’ells, són un crit de Prou! a la destrucció que ha sofert el nostre territori durant els últims 50 anys. Els van escriure persones sensibles a aquest tema des de l’any 1966 fins al 1991. Espero que us agradin i us facin reflexionar.

Advertisements

4 responses

  1. Excelente texto, sin duda. Para aquella persona, aquel escritor, aquel poeta, aquel amante de la naturaleza, de la paz, ver como destruían aquellos paisajes, aquellos campos, aquella historia tuvo que ser como una estocada de muerte. Nadie lo puede negar, la estética de Bellvitge no es la más bonita del mundo. Pero seguimos teniendo la Ermita de Bellvitge, aunque se la come un monstruo de hormigón.

    13 febrer 2011 a les 11:17 am

  2. Te refieres al hotel, no?
    el otro día di con el discurso de Corbacho en las navidades de 2005, se refiere al hotel a partir del final de la página 14
    http://www.iceta.org/cc151205.pdf

    15 febrer 2011 a les 8:23 pm

  3. Ventura

    El problema se agrava cuando los ciudadanos de a pie, que han VIVIDO aquel Hospitalet rural, toman consciencia de lo que NO han hecho. Intentar salvar aquellos campos, caminos, masías que han ido esapareciendo. Y me incluyo y me aumenta ese complejo de culpabilidad que me asola. Por inacción.
    ¿Qué les va a quedar a las nuevas generaciones?

    8 Desembre 2012 a les 12:42 am

    • Poca cosa, ja que quan arriben les llums del final del túnel de la crisis tot valdrà per sortir d’ell; segurament la legislació serà més tova per incentivar la construcció i qualsevol desastre serà valid mentre doni llocs de treball,… Estic optimista, eh?

      11 Desembre 2012 a les 6:36 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s