Imatges retrospectives d'una ciutat

Ca l’Arrufí

Avui reprenc aquella llista sobre els establiments comercials més antics de la ciutat, que com sabeu està basada en uns premis que concedeix anualment l’ajuntament des de fa uns 10 anys. Com ja deia, em sonava que hi havia un establiment que encara no havia rebut aquest homenatge, i em basava en que Ca l’Arrufí es citava al 2004 a un llibre de l’antic alcalde de l’Hospitalet, Joan Perelló i Masllorens, com un establiment quasi centenari, i que “de segur era l’establiment més antic del barri de Sant Josep”

Ca l’Arrufí és un comerç de materials de construcció que es troba al carrer d’Enric Prat de la Riba, 158. No en té un cartell que cridi l’atenció ni una decoració llampant, ja que tothom el coneix i suposo que té clients de tota la vida. El fet és que m’he ficat a molestar una estona i m’he trobat a Enric Arrufí, el net del fundador, Baptista Arrufí, que amb 65 anys encara està allà, al peu del canó, després de que també ho fes el seu pare, també Enric Arrufí.

M’ha rebut al túnel que fa d’entrada al pati on tenen emmagatzemats tot de materials de construcció, i res,… l’he explicat que sóc una aficionat a la historia local, que havia llegit sobre l’antiguitat de l’establiment i també que m’havia sorprès que encara no hagi rebut cap homenatge. Ell m’ha respost que sí, que tothom li pregunta el mateix, però que no sabia quina era la causa,… que pot ser – rient fent broma-  no queia molt bé als de l’ajuntament,…

Allà mateix té una petita oficina i m’ha ensenyat el rebut més antic que conserva amb la capçalera de l’empresa, i és de 1940, una proba documental de fa 71 anys. No sé si és això el que busquen a l’hora de decidir a qui li fan els homenatges; però que si no és suficient crec que els veïns poden donar testimoni de la seva antiguitat, tal com ho va fer Joan Perelló.

Dins del pati m’ha comentat com era abans l’establiment: molt més gran, l’edifici que converteix l’entrada en un túnel encara no existia, i tampoc el adjacent que dona cap a Santa Eulàlia. Tot era un gran solar on es confeccionaven enllosats, panots per a voreres, tubs, safareigs i tot el que artesanalment podia fer-se amb aigua i ciment, de fet Martí m’ha comentat que desviaven la riera per tal d’aprofitar l’aigua en aquests processos.

M’ha ensenyat un dels antics coberts “fossilitzats” dins de les parets de suports dels actuals, i una porta tapiada. També m’ha dit que abans tenien una sortida que donava cap a muntanya i sortien per un passadís que encara existeix i te sortida cap al carrer de Rodés.

Joan Perelló diu al seu llibre: “Com a curiositat recordo que, després de la guerra – l’obrador era perfectament visible des del carrer- la gent de Ca l’Arrufí omplia de ciment pastat unes motlles voluminosos, quan el ciment quallava i els motlles eren retirats, apareixia, ni més ni menys, que una reproducció de la famosa escultura de Miquel Àngel, la Pietat”  i amb una foto menciona que es pot trobar al fons del magatzem, on encara continua. Una Pietat sense la ma esquerra, ja que segons l’Enric li va trencar fa molt de temps un dona molt beata de tant fer-la servir per agafar-se quan s’aixecava després de resar-li.


REFERÈNCIES

Joan Perelló i Masllorens “Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba” (2004) Publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet (Al carrer Santa Anna)

6 responses

  1. La sortida al carrer de Rodés por ser aquesta? http://goo.gl/maps/Iw3A

    I una altra pregunta. La nau abandonada i que va ser reformada al carrer de Muntanya amb carrer de Galvany te a veure amb això? Igualment, aquest últim edifici sempre ha despertat la meva atenció

    Gràcies🙂

    24 Abril 2011 a les 2:28 pm

  2. Doncs crec que queda a l’edifici en reformes o hi ha u home traient el cap🙂

    Si mires als timbres veuràs que té tres baixos,… són els habitatges del passadís.

    Sobre l’edifici de Muntanya amb Galvany jo també m’he fixat, però encara no en tinc notícies

    24 Abril 2011 a les 3:22 pm

  3. Marta Arrufí

    Només una esmena del text sobre Ca l’Arrufí. El fill del fundador, Baptista Arrufí, es deia Enric Arrufí, igual que el seu fill, un altre Enric Arrufí, que és qui porta ara el negoci (no hi va haver cap Martí Arrufí).

    2 Mai 2011 a les 8:53 pm

    • Tens raó Marta, no sé d’on he tret el tal Martí. Gràcies per la correcció!

      2 Mai 2011 a les 9:19 pm

  4. Joan Marc Farrero

    Això es davant de casa meva, just al costat del forn de pa que abans s’anomenava Molí Vell. No sabia que era tan gran per dins aquest indret.

    11 Mai 2012 a les 2:16 pm

    • Sí, sí, i pots entrar quan vulguis, l’amo és molt simpàtic!

      27 Mai 2012 a les 9:01 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s