Imatges retrospectives d'una ciutat

La Casa de la Torrassa (i 2)

La imatge inferior, de 1928, ens mostra en primer terme l’estació reguladora de Sants (dins de l’Hospitalet), i ja que estem en faré cinc cèntims, es va construir al 1914 i en aquell moment rebia les línies de 110.000 volts que venien de les estacions hidroelèctriques de Seròs i Camarasa, posteriorment els transformava en 25.000 i 8.000 volts i els enviava a la xarxa secundaria d’alta tensió,…  també dir que durant un temps va formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Aquesta imatge també ens permet veure com era aquesta part de la Torrassa, amb casetes baixes i amb grans arees encara sense urbanitzar. Veiem al fons una altre element del patrimoni arquitectònic, l’illa de les Casetes Borràs, habitatges obrers del tipus passadís construïts al carrer del Progrés tan sols feia 5 anys.

Deixo a sota una imatge aèria amb un angle una mica diferent on es pot observar la mateixa àrea.

La primera imatge el que ens permet també és apreciar l’antiga orografia de la zona i la situació privelegiada de la casa com a punt d’observació. Us recomano en aquest sentit que llegiu una descripció del paisatge que es veia des d’aquest edifici a l’any 1891, us sorprendrà, deixò l’enllaç a les referències.

I ara passem al Castell de Bellvei. Com us comentava ahir no he trobat molta informació a internet. El més interessant és el resum d’una comunicació al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, al juny del 2010, per part d’Adriana Geladó Prat i d’Ivan Salvadó Jambrina, de l’empresa d’arqueologia Strats SL, que porta/ava a terme les excavacions. Reprodueixo el text sencer i també incorporo un parell de imatges de la mateixa Adriana on podem veure les espitlleres. La primera imatge seria de l’interior de l’antiga fortificació, i la segona de l’exterior.

“Les tasques realitzades a la masia de la Torrassa, situada al ben mig de l’entramat urbà de la ciutat de l’Hospitalet, responen a la intenció de recuperar l’edifici pel barri, donant-li un ús públic. Els treballs s’iniciaren l’any 2006 amb la realització d’un estudi de les fonts documentals i bibliogràfiques, combinat amb un registre fotogràfic de l’estat de la finca en aquell moment. Durant els anys 2007 i 2008 es dugueren a terme dues campanyes arqueològiques, reforçades per un estudi arqueoconstructiu de determinats paraments de l’edifici. L’objectiu consistia en la identificació i documentació de totes aquelles estructures i elements destacats, susceptibles de formar part del nou ús que se li donarà a l’edificació.

Els resultats obtinguts ens han permès documentar l’evolució arquitectònica de l’edifici des de finals del segle XII fins a l’actualitat, destacant la documentació de la muralla nord d’un possible recinte fortificat el qual, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X, i identificat amb el castell de Bellvís. Aquest element es caracteritza per tenir un alçat de dues plantes, fortificat mitjançant una línia de defensa horitzontal formada per sageteres, de les que se’n van poder documentar sis, tot i que molt probablement ocupin tot el seu perímetre.

Mitjançant els sondejos excavats a l’exterior de l’edifici, es van poder documentar dos trams del fossat que envoltava la construcció, amortitzat a finals del XII, i part de la distribució murària interior de l’edifici medieval, d’època més tardana que la muralla i la vall. Les espitlleres encara estaven en funcionament entre els segles XVI-XVII, quan l’edifici ja s’havia transformat en masia, tot i que foren adaptades als canvis en els sistemes defensius medievals, duts a terme a partir dels segles XIV i XV. La construcció continuà evolucionant en època moderna, en gran part pels nous usos relacionats amb les tasques de producció dutes a terme al mas. En  relació a això es van documentar dos cups per la producció de vi o d’oli, així com la cubeta de decantació d’un d’ells. Finalment, entre els segles XIX i XX, es dugué a terme la reforma més important, construint dos cossos de nova planta i compartimentant l’espai interior en diferents vivendes”

I per ara és el que he trobat,…

REFERÈNCIES

4 responses

  1. Bones,

    quina sorpresa trobar aquesta pàgina i sobretot la fotografia que obre aquest article.

    Jo vaig viure prop de 10 anys a la casa gran que queda entre la Casa de la Torrassa i la central de la FECSA, de fet aquesta construcció d’estil canadenc eren en realitat tres vivendes independents, si us fixeu es poden identificar tres porxos, destinats al treballadors de la central.

    Durant aquells anys ni sospitàvem que la casa de darrera, que durant els anys vuitanta y primers dels noranta estava habitada, havia estat casa del Baró de Maldà, i molt menys que estàvem a sobre de les restes d’un castell de voltants del segle X.

    Impressionant el blog, impressionant el fons fotogràfic. Bona Feina!

    20 Mai 2011 a les 6:19 pm

  2. Sempre m’he preguntat sobre aquesta casa i el seu estil de construcció. No havia caigut que l’estil era lògicament canadenc!

    Gràcies!

    24 Mai 2011 a les 4:30 pm

  3. Joan Marc Farrero

    Hola.

    Soc un noi de 22 anys, que encara estic vivint a Hospitalet, concretament al barri de Sant Josep.

    Sempre he tingut curiositat per aquesta casa. De fet, els meus tiets vivien fa anys al carrer esmeralda de la florida, just al costat de les torres d’alta tensió que baixaven per la av catalunya. En aquella epoca jo tindria uns 5 anys, i sempre tenia curiositat de saber d’on venien aquestes torres tant extranyes que anaven de punta a punta de la ciutat.

    Fins fa potser 10 anys no ho vaig poder descobrir, però rumiant una mica es podia deduir que aquelles torres, venien de l’edifici que es pot veure des de dalt de tot de la av catalunya (ja que fa pendent, i al quedar elevat es pot veure a la perfecció). Encara hi ha la estructura metàlica amb els transformadors, pero la linia va soterrada.

    Sempre que passo amb la Renfe, m’hi fixo, i la casa aquesta em recorda molt a la central hidroelèctrica de Camarasa, tambe amb forma d’escala i amb les finestres iguals. De fet, he llegit al text que precisament la linia vé d’aquesta mateixa central, cosa que mai hauria pensat.

    Gracies per les fotos😉

    11 Mai 2012 a les 12:10 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s