Imatges retrospectives d'una ciutat

L’aeroport a l’Hospitalet de Llobregat (2)

Per situar l’aeroport torno a agafar el llibre de Pau Vinyes, on trobem una descripció dels terrenys que es van oferir per fer l’aeroport durant la seva història i que van ser examinats un per un pels tècnics de la Comissió Municipal de l’Aeroport de Barcelona durant l’època de la segona República.

A l’Hospitalet es van oferir dos conjunts de terrenys:

El primer tenia una superfície de 604.081 m² i era propietat de la Marquesa de Castellbell, que demanava 4.411.836 pessetes a l’any 1928. Aquest projecte va ser rebutjat ja que estava composat per finques no contigues i a més quan es prolongues la Granvia quedarien dividides. A més era un terreny molt baix i proper al Llobregat, creuat per sèquies i difícil d’aplanar, i a més amb construccions properes.

El segon conjunt, el que surt al mapa inferior, era una ampliació dels anteriors terrenys. Segons es descriu tenia forma quadrada, amb un quilòmetre de costat. La cantonada nord es trobaria a Cal Baltà (masia enderrocada fa poc) i  la cantonada est a l’ermita de Bellvitge. El costat Sud-est quedaria a la futura prolongació del carrer de les Corts (Granvia), i serviria d’entrada a l’aeroport. Deia també que el terreny era bastant elevat amb una alçada de 7 m sobre el nivell del mar, i amb una pendent uniforme del un 1 %. L’aigua es trobava a 2 m de profunditat.

Aquests ultims  terrenys, amb ampliacions posteriors, són els que finalment van ser seleccionats pel Consell Superior d’Aeronàutica i que també va acceptar la Junta i la Comissió Gestora de l’Aeroport de Barcelona, a l’any 1929, en contra dels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, Gili i Bruguera, que deien que eren massa a prop del nucli urbà. El cost total de l’obra era de 6.734.811,15 pessetes (les indemnitzacions pujaven a 3.337.020 pessetes)

Més o menys,...

Quan va arribar la República aquesta opció es va deixar de costat per una altra 2,7 milions més barata a Viladecans i a més sense cap obstacle als voltants, ni cap nucli habitat a prop.

Però per què la Dictadura volia l’Hospitalet com a primera opció? La resposta la trobem a una entrevista realitzada a Joaquín Ventalló, regidor de l’ajuntament de Barcelona i president de la Comissió de l’Aeroport durant la República, al diari La Rambla del 22 d’agost de 1932:

“Durant la dictadura es féu un concurs de terrenys per a la construcció de l’Aeroport i es troba que per una d’aquelles casualitats que solien produir-se en temps del d’Orbaneja, els millors terrenys eren uns d’Hospitalet, propietat de la baronessa de Maldà i d’altres senyors que venien a costar entre compra i les obres que s’havien de fer, en uns set milions de pesssetes. La cosa estava tan ben amanida, que àdhuc s’acordà pel Consell superior d’Aeronàutica que “quan es fés l’Aeroport calia fer-lo precisament en els terrenys d’Hospitalet” ja esmentats. Quan nosaltres vàrem arribar a l’Ajuntament es tractà d’aclarir aquests misteris. Resultà que aquests terrenys ultra ésser caríssims no reuneixen cap condició per l’Aeroport: són massa baixos i caldria elevar-los a canvi de despeses enormes, estan enclavats en un lloc rodejat de fàbriques i edificacions, no reuneixen prou condicions de permeabilitat, etc, etc. Una joia, com podeu veure” 

la Baronessa de Maldà era la mateixa dona que la Marquesa de Castellvell, propietària dels terrenys que he descrit a la primera part d’aquest text… a la viquipèdia trobem tots els seus títols: Maria Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1939): 7a marquesa de Castellbell, Gran d’Espanya, 6a baronessa de Maldà i Maldanell, 7a baronessa de Granera,… com a curiositat cal dir que aquesta senyora era descendent del primer Barò de Maldà (i Maldanell), Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1819), que vaig mencionar l’altre dia quan escrivia sobre el pont del carrer Major,…

Llegint diaris d’aquella època són fàcils de trobar les visites d’Alfonso XIII (27.10.1927) o de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (25.10.1926) a la casa d’aquesta dona, situada a Sant Feliu de Llobregat.

Es veu que Cal Trabal, l’actual última zona agrícola de la ciutat, ha arribat “intacta” fins a nosaltres amb molta sort. La República la va salvar als anys 30 de convertir-se en un aeroport, fins a aquesta dècada la ha salvada trobar-se en terrenys inundables i sota línies d’alta tensió, i aquests últims anys, sota el perill imminent de ser transformada en gran part en un parc econòmic,… la ha salvada la crisi,… i també molts republicans!🙂

-> Cap a la primera part <-

REFERÈNCIES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s