Antoni Blanch Latorre, un heroi de l’Hospitalet

Fa 23 anys Joan Camós Cabeceran repasava l’origen dels noms de carrer de l’Hospitalet, traient com a conclusió final que gran part no tenien res a veure amb la ciutat, i ens suggeria alguns, d’entre d’ells noms de persones vinculades a la nostra història local. Una d’aquestes persones era Antoni Blanch Latorre.

Antoni era sergent pilot del cos auxiliar de l’Aeronàutica Naval, força que durant la Guerra Civil es divideix entre els dos bàndols. Encara que la major part era fidel al bàndol governamental, Antoni es trobava a Ceuta, on començà la revolta feixista. El dia 15 de desembre de 1936, juntament amb un company seu  segresten el seu propi avio,… millor llegiu la història en aquesta versió:

Esta noche, llamados por el Ministerio de Marina y Aire, han llegado a Valencia los dos aviadores que ayer se presentaron en Málaga para hacer entrega del hidro faccioso que tripulaban. Dicho aparato, que es un Dornier, salió de Ceuta a la una de la tarde, con objeto de proteger el paso de un convoy marítimo, compuesto de tres buques mercantes, entre ellos el “España núm. 5”, que salió de Ceuta para Algeclras. El Dornier tenia como misión explorar la boca oriental del Estrecho. Llevaba una carga de profundidad contra submarinos, yendo armado con dos ametralladoras y dos mosquetones con sus municiones correspondientes.

Cuando, encontrándose a unas veinte millas de Ceuta, el hidro iba a dar vuelta hacia el Estrecho, el segundo piloto, maestre de Aeronáutica Naval, Antonio Blanch Latorre instó al primer piloto alférez de navio José Mª Moreno [Mateo-Sagasta], a seguir rumbo a Málaga, con objeto de entregar el aparato a las fuerzas leales, Moreno se negó, forcejearon ambos pilotos para adueñarse del mando del avión y llegaron a cruzarse algunos disparos. El alférez Moreno, al sentirse herido dió un violento tirón a los mandos poniendo en peligro el aparato.

Entonces Blanch le disparó un tiro en la cabeza dejándole muerto instantáneamente. Ya dueño del avión, lo condujo a Málaga, haciendo entrega del aparato al jefe de aquella base naval.»

Amb ell anava el mecànic Evaristo Carballeria López, dies després dels fets, a més de ser considerats herois nacionals i sortir fins a la portada de La Vanguardia, tots dos van ser ascendits a tinents, i el 25 de gener de 1937 Blanch és ascendit a capità per mèrits de campanya.

El destinen a l’esquadrilla d’Andrés García Lacalle com a pilot d’un chato, es a dir d’un Polikarpov I-15, com el que teniu a sota,…

Però el 13 de març de 1937 és abatut en combat contra els bombarders italians que pretenien bombardejar l’aeròdrom d’Azuqueca a Guadalajara, i mor al no obrir-se el paracaigudes.

A continuació incorporo la noticia sobre el seu enterrament tal com es va publicar a La Vanguardia:

REFERÈNCIES

• El nomenclator de carrers de l’Hospitalet de Llobregat de Joan Camós, dins de Quaderns d’Estudi núm. 6. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’any 1988
• Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet de Josep Ribas Vinyals, dins de Quaderns d’Estudi núm. 23. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’octubre de 2010 (Cal dir que a aquest treball s’explica amb més detalls els fets del 15.12.1936, així que si esteu interessats ja sabeu,…)
• Escuadrilla “La Calle” 
• L’Aeronàutica Naval
• Imatge del Dornier Do. J Wal del Ministerio de Defensa
• Imatge del Chato de Antono a un fil dels fòrums War2Hobby
• Quatre imatges al lloc web museus en línia
• ABC 16.12.1936
• La Vanguardia 17.12.1936
• Mundo Gràfico 30.12.1936 (dues imatges)
• La Libertad 26.01.1937
• La Vanguardia 31.03.1937 (descripció de l’enterrament)