Imatges retrospectives d'una ciutat

La torre de la Miranda

Avui sortim de l’Hospitalet i ens anem cap a Cornellà de Llobregat, a fer cinc cèntims de potser l’element més conegut dels que formen part del patrimoni arquitectònic d’aquesta ciutat. Segur que la torre de la Miranda la teniu més que vista, però pot ser no sabeu moltes coses d’ella.

Es troba al barri de Sant Ildefons, a l’avinguda de Salvador Allende, just a sobre del talús que separa la Marina del Samontà, a sobre del Parc de Can Mercader.

He trobat fins a quatre dates de construcció més o menys creïbles:

  1. Segons el lloc web municipal, l’enciclopèdia.cat i molts llocs més la torre és de finals del segle XIX
  2. Segons la revisió del catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic de Cornellà de Llobregat (1996) és de 1920
  3. Segons la guia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre el parc de Can Mercader es va construir l’any 1929, coincidint amb la segona exposició universal de Barcelona.
  4. Segons la llegenda del Mag Maginet fa 300 anys que viu a la torre,… però això és una llegenda amb paraules màgiques i tot: “El vol del mussol, la cua del gat del Baix Llobregat“.

És d’estil neomudejar combinat amb medieval (eclèctic), té forma hexagonal de 3 m de costat i uns 27 m d’alçada, dividits en quatre cosos separats per cornises. El cos principal te quatre pisos amb finestres. El cos superior, és el destinat a mirador, i disposa de grans finestrals. Una miranda descoberta amb marlets corona la torre.

La va construir Arnau de Mercader i Zufía, compte de Bell·lloc (1852-1932), molt a prop del seu palau, com a mirador del Delta del Llobregat, amb l’objectiu d’observar les aus que paraven als aiguamolls i també com a observatori astronòmic.

Aquesta primera imatge és de la nevada de 1962, segurament realitzada des del campanar de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida a la nostra ciutat, i es pot observar perfectament com la torre no tenia res que entorpís la vista al seu voltant.

La següent fotografia, de Prudencia Carrasco, està datada com de 1925 i és d’una casa del carrer Dolores Almeda de Cornellà; al final de tot es veu la torre, per tant, si el que diuen a la pàgina “@lmeda… memoria de un barrio obrero” és cert, no s’hauria construït a l’any 1929 com diu la guia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre el parc de Can Mercader.

D’aquesta segona imatge no he trobat la data, però pel que sembla Sant Ildefons encara eren camps de blat i garrofers.


La següent fotografia és de 1986, on trobem que ja no està tan sola,…

REFERÈNCIES

14 responses

  1. Roger Bastida

    El Comte va viure 80 anys, morint el 1932… no crec que amb 70 anys tingués moltes ganes de seguir mirant ocells i de pujar escales amunt i avall de la torre… és més raonable pensar que la va fer edificar a finals del XIX, crec jo… vaja, no sé, coses que un es planteja, per cronologia…

    7 Juny 2011 a les 7:44 pm

  2. He trobat un altre document,… és una espécie de guia per visitar el museu. Sols es pot veure mitjançant aquest enllaç:

    http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:iEKv88B_2ZgJ:iesmac2.x10.mx/Visita%2520guiada%2520al%2520Palau%2520Mercader.pdf+%22Arnau+Mercader%22+pozzali&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es&source=www.google.es

    “Torre de la Miranda, construïda per Arnau Mercader a principis del segle XX, com a observatori i també com a bestiari per a tenir-hi gàbies d’ocells. Torre hexagonal amb elements decoratius ďestil neo-mudèjar. També va servir com a calabós per a presos fets pel Somatent de Cornellà, del que n’era cap el mateix Arnau Mercader”

    Sobre la torre tinc la teoria, sense cap tipus d’evidència, de que li va fer a la seva dona, Paulina (Lina) Pozzali i Crotti, encara que no sé la seva edat, crec que era més jove que ell ja que va morir al 1953 (d’una llarga malaltia). Era una cantant italiana d’origen plebeu, que també va escriure articles de caràcter feminista,… Sóc un romantic,…

    7 Juny 2011 a les 8:54 pm

  3. bon treaball!!, a mi m´encanta de nit quan hi està il.luminada, savia que era del mateix compte que va posseir la torre del parc, i que servia de mirador d´aus, vaig tenir un company de classe a Cornellà que m´ho va explicar, pero et falta dir alguna cosa de la seva mansió, ara museu, i que ben mereis la seva missa, et fa res??

    7 Juny 2011 a les 9:28 pm

    • Gràcies Miguel, el que passa que això de sortir de l’Hospitalet és una cosa que faig de tant en tant,… i normalment no molt lluny. veure si d’aquí un temps torno i explico alguna cosa de la mansió,…

      7 Juny 2011 a les 11:05 pm

  4. Roger Bastida

    Home… ets un romàntic! jajaj Suficient va fer en deixar-li tot el palauet (ella l’havia de donar a una ordre religiosa, però el va donar al poble de Cornellà, per haver tractat molt bé el palauet en la seva absència durant la guerra, tinc entès…)

    7 Juny 2011 a les 10:52 pm

  5. Roger Bastida

    I mireu, fins i tot hi ha una reconstrucció 3D al Youtube jajaja

    7 Juny 2011 a les 10:56 pm

  6. Roger

    Ja veig que quan surts de la ciutat sembla que sempre ho fas pel flanc occidental, al flanc oriental diria que també hi ha coses interessants.

    10 Juny 2011 a les 11:56 am

    • Tu creus?🙂

      El que passa és que a l’altra banda, a Sants, tinc molta competència, ja existeixen molts blocs que parlen d’aquest districte o bé de tota Barcelona, i segur que millor que jo ho faria.

      A Esplugues i Cornellà he estat aportant informació sobre el patrimoni arquitectònic proper de la ciutat, i d’alguna barriada compartida del que no existia informació a la xarxa, o al menys fàcil de trobar. De Cornellà també vull publicar coses sobre Cal Manso o la Casa Serra (antiga Can Famades) que es troben pràcticament a tocar de l’Hospitalet; ara mateix estic a l’espera de imatges

      Em queda el Prat, del que he escrit sobre els ponts que ens comunicaven, però m’he de mirar el seus edificis antics propers, per exemple el que queda de la Papelera Espanyola, o potser també la desapareguda masia que havia al costat del “PRYCA” aquella que tenia un cartell que posava DANONE,… ja veurem, mai sé el que escriuré al dia següent,… no m’agrada planificar.

      A mi el que m’agrada és aportar coses noves a la xarxa, descobrir coses que mai,ni jo, ni moltes persones han vist,… com a Indiana Jones!🙂

      Ara estic preparant un article sobre l’antic burot del carrer de la Constitució amb Riera Blanca, però buscant informació a internet ja he vist que la imatge que utilitzaré ja surt fins a 3 blocs o publicacions diferents,… i clar, repetir el que ja han publicat uns altres, doncs no té molt de mèrit, i tampoc és el sentit que li vull donar al bloc; però bé, com està molt avançat, doncs el tiraré endavant.

      El mateix em passa a Santa Eulàlia, intento publicar coses que no hagin estat escrites ja al bloc de l’Arxiu Històric del Barri,… i la veritat és que és bastant complicat. Per aquesta raó encara no he publicat res de Santa Eulàlia de Provençana, a aquest bloc hi ha tres o quatre articles sobre aquest temple i un munt de imatges. Però clar,algun dia ho hauré de fer, és l’edifici més antic de la ciutat!

      Però no et preocupis, ja aniré traient coses de Sants o de Les Corts,… a més tinc dos llibres vells plens de fotos que vaig comprar fa poc,…

      10 Juny 2011 a les 12:36 pm

  7. Roger

    Gràcies per la resposta i el to. I sí, alguna cosa de Les Corts, Sants, Zona Franca o Bordeta també estaria bé, segur que hi ha edificis singulars, i tota mena de curiositats de les quals ens podràs donar una pinzellada amb la teva traça d’Indiana Jones. No lluny de la Riera Blanca hi trobem Can Batlló un conjunt industrial molt interessant, i no lluny de Gran Via sud hi trobem la Masia de Can Mestres. Enhorabona per la teva feina.

    10 Juny 2011 a les 4:04 pm

  8. Ventura

    Un any mes tard afegeixo quelcom sobre els Bell-lloch:
    Els comtes de Bell·lloch, des de temps antics, eren els propietaris de la masia de Can Bosc, a Dosrius. Arnau de Mercader (1852-1932), meteoròleg, diputat provincial i president de la Junta de Museus de Barcelona entre 1924 i 1930, morí sense fills i la finca de Can Bosc passà a la seva esposa Paulina Pozzali i Crotti, escriptora (¿?).
    El 1977, la finca i Can bosc van ser comprades per la Diputació de Barcelona.
    Al terra de L’Església de Sant Andreu del Far, a Dosrius, davant de l’altar i de les fileres de nínxols, hi ha la sepultura amb làpida del segon comte de Bell-lloc, amb la inscripció ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI, CONDES DE BELLOCH, RIP, amb els escuts de les famílies corresponents entrellaçats. (estret d’un treball monogràfic sobre aquesta església)

    12 Novembre 2012 a les 3:16 pm

  9. Ventura, moltes gràcies per aportar tota aquesta informació!

    15 Novembre 2012 a les 4:59 pm

  10. Josep Clavell

    Jo us puc donar una petita informació sobre la segona foto. Pertany a la meva família. La nena petita, ara té 91 anys. Són els meus avis, i els seus fills, la mare i els tiets. Està feta al carrer Dolors Almeda del barri d Almeda, estaven construint la casa en la que vem neixa tots.
    La foto déu tenir més de 80 anys.
    L he trobat per casualitat. Moltes gràcies.

    29 Juny 2016 a les 11:07 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s