Les masies de l’Hospitalet de Llobregat
Avui toca emplenar la secció de la cartoteca amb aquest mapa, crec que realitzat per Francesc Marcé i Sanabra, ja que originalment acompanyava un llibret seu que es deia “Una mirada a la Marina d’ahir. Les nostres masies“. Es va editar al 1980, però 10 anys després es va recuperar el mapa i es va incloure al llibret “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” de la Montserrat Cornelles i Pujol, on es recullen 96 motius diferents. Si us interessa coneixer més motius, cal anar al llibre de la Matilde Marcé i Piera: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” on no trobareu tots, però si fins 450, amb fotografies i algunes explicacions que va poder aconseguir parlant amb la gent de la ciutat de tota la vida. També trobareu informació sobre molts motius al llibre “l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell i Llosa,…
Sempre que busco el motiu d’alguna masia em passo molt de temps donant voltes a aquest mapa, així que per facilitar una mica les coses l’he dividit en sectors i he fet una llista amb els 180 topònims (menys sèquies, rieres, pluvials,…) que conté. A alguns no acabo de reconèixer el nom ni amb l’ajuda d’una lupa, així que trobareu uns interrogants. Veureu que hi ha noms que surten dues vegades a llocs diferents de l’Hospitalet com Cal Capellà, Cal Creixells, Cal Noiet, Cal Paperines, Cal Tres o Cal Xerricó, i un fins a tres vegades, com Cal Benet, això complica una mica a l’hora de buscar al plànol si sols tenim el nom de la casa.
Ara revisant he vist que m’he deixat a la llista Can Pixa al B2,… ja tornaré a fer-la en un altre moment,…
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
This entry was posted on 27 Juny 2011 by eljuguetista. It was filed under 4. CARTOTECA, Anys 40, Anys 50, La Marina Perduda, MASIES - INDRETS, Tot l'Hospitalet and was tagged with Abdó del burro, Alòs, Alemany, Amàlia, Americano, Anguilaire, Aranya, Arús, Baltà, Barrina, Batlle, Batllori, Bellvitge, Benet, Bengala, Berni, Bicicletes, Bielet, Bielet del Garro, Bitllera, Bruixa, Cabo, Cal, Can, Cantó, Capella, Carles, Cervera, Cigalet Nou, Cinta, Clota, Coix, Conillaire, Corbella, Cova, Creixells, Draga-ànimes, Durban, Enes, Espinàs, Esquena Cremat, Esquerrer, Estadella, Famades, Farinera, Ferrereta, Font, Fotunat, Francès, Francesc Marcé i Sanabra, Fusta, Gabarra, Gabriel, Gardimany, Garro, Garsa, Gavatx, Gel, Gil, Gonçal, Gotlla, Goyta, Gual, Hospici, Isleño, Jaume de la Puda, Joan del Clos, Joan del Ros, Joanet del Marc, Josepet del Corral, l', Limpia botes, Llanes, Llarga, Llorenç Frare, Madrona, Magí, Malet, Manel Nolla, Manets, Manjo, Manso, Manta, Masover Nou, Màquina, Màrmol, Metge Cot, Millonari, Miquel del Ros, Modolell de la Torre, Noi Gran, Noiet, Oliveres, Panyella, Paperines, Passa-el-riu, Pau de l'Arna, Pau Rodó, Pebrot, Pelat, Pelut, Pepa, Pepet de la Casa Llarga, Pere Antón, Pere de la Coixa, Pere de les Abelles, Peret de l'Isla, Perola, Perones, Petico, Pica roca, Pinyol, Planes, Planta, Polític, Pubilla Casas, Puda, Puig, Pujades, Quatre Braços, Quimet del Garru, Ramón Duran, Ramon del Gil, Ramonet, Rector, Recu, Rei, Reiet, remunta, Riera, Rigalt, Rovira, Sala, Salau, Salvador del Roig, Salvador Salvadó, Sangoneres, Santa Eulàlia, Santó, Sayo, Sebastià d'en Gotlla, Serra, Sitjà, Solanes, Sumarro, Tano, Taronger, Terol·lo, Teulada Verda, Tocayo, Tocayo antic, Tom, Torrassa, Torre, torre gran, Torres de l'Isla, Trabal, Trangol, Tres, Trias, Vaqueries, Vehils, Vermell, Vermella, Vidala, vila cinta, Xafra, Xen, Xerricó, Xic de la barca, Xic de la Laieta.
L'Hospitalet de Llobregat 
Com a curiositat, no se si Cal Capella era coneguda amb aquest nom pels seus masovers, per que no he sentit en cap conversa que l’anomenin així, pero podria ser.
Ho se per que la mare del meu sogre, que encara viu, va ser de les últimes masoveres, junt amb els seus germans, fins que es va casar. Es veu que el propietari la va fer tirar a terra quan algú li va “xivar” que molt possiblement anaven a protegir el mas, i despres d’aixó va vendre els terrenys a on s’aixequen els blocs de pisos.
29 Juny 2011 a les 1:40 pm
Sobre Cal Capella (la del Samontà) sols he trobat que tenia finestrals gòtics. “amb els baixos destinats al renou de la pagesia – a càrrec de Mateu Enrich i la seva família. la planta del primer pis reservada pels senyors, i al segon pis o les golfes hi tenien els dormitoris els masovers; també hi havia una petita capella o oratori, que el 1892 estava sota l’advocació de Sant Pau. Es creu que va ser construïda al segle XVIII, propietat d’una coneguda família barcelonina, els Capella, que tenien la seva residencia a la rambla de Barcelona. L’any 1892 el propietari era Francesc de Paula Capella i Sabadell. en les primeres dècades del s. XX ho era Oriol Capella, farmacològic.
Això és el que posa al llibre Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat de Josep Maria Jordà i Capdevila, escrit a l’any 1996, i on diu que ja fa anys que va ser enderrocada.
2 Juliol 2011 a les 1:53 pm
Doncs si, si que era coneguda com a Cal Capella, o Can Capella, l’anomenen de les dues maneres. I si, es recorden de la capella. Aviam si trobo alguna fotografia i te la puc passar, tot i que ja m’han dit que curiosament fotos no en tenen gaires, suposo que en l’epoca no pensaven en fer fotos ni inmortalitzar la masia.
Aixó si, segons em diu el meu sogre, de finestrals gotics no recorda, molt possiblement en diferents reformes es van canviar, em comenta que en mig de la casa tenien un pou que arribava fins el segon pis, per no haver de baixar, i que era la mina de aigua de les monges, i es veu que un ramal desembocava a casa seva. Ah per cert, es recorda de Josep Maria Jorda, al menys del fill, ja que eren veïns i jugaven a futbol junts, anecdota simpatica
3 Juliol 2011 a les 5:42 pm
Sí, això de Cal o Can encara no sé com funciona,… Jo tampoc he vist cap imatge de Cal Capella, així que el tema dels arcs gòtics no el puc corroborar.
Ostres m’he perdut, quines monges?
De Jose Maria Jordà, he trobat aquestes imatges de fa dos anys (pàg. 9):
Feu clic per accedir a butlleti87.pdf
Dels Capella he trobat això:
http://www.albakits.com/CAPELLA.htm
3 Juliol 2011 a les 11:08 pm
Ja tinc fotografies!
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/11/29/cal-capella/
3 Desembre 2011 a les 1:46 pm
Perdona, es veritat, són les monges de Pubilla Cases, la casa o masia que ara mateix ès un col·legi, el de Sant Josep Obrer. Es veu que de tant en tant la mina d’aigua s’embussava i les monges demanaven ajuda al oncle del meu sogre per tal de que tornes a correr l’aigua, i que aquesta mina d’aigua era la que omplia els dos bassals o dipossits que tenien davant de la casa de la pubilla, i on es veu que més d’una persona s’havia ofegat.
Sobre imatges, el que t’he dit abans, si trobo cap foto ja te la passaré. Em va comentar el meu sogre que hi ha un amic seu, que no veu des de fa anys, que va pintar la casa. Sí algun día es retrobessin, doncs aviam si encara té la pintura.
Ah, gracies per tota la informació i fins aviat.
4 Juliol 2011 a les 10:39 am
Fantàstica aquesta informació! Gràcies pel teu comentari!
5 Juliol 2011 a les 2:56 pm
Hola, jo soc en Mateu Enrich, vaig viure fins el catorçe anys a Can Capella, i tinc fotos del mas
10 Setembre 2011 a les 12:37 am
Hola Mateu, no sé si el Can Capella del samontà o de la marina, però en tot cas estaria encantat de publicar les teves imatges amb els teus comentaris. Si vols aquí tens el meu correu: luisbagan@gmail.com
11 Setembre 2011 a les 10:12 am
en la zona B3 a can Gonçal, que és amb un interrogant és Gonçal Pons, que dona nom al carrer. El darrer hereu de aquesta casa de pagés, que crec que era regidor de l’Ajuntament, no va tenir fills, i es diu que va cedir les seves finques a canvi de que el carrer portés el seu nom.
5 Juny 2016 a les 8:59 pm