Imatges retrospectives d'una ciutat

Els menjadors de la SEAT, 1955

Com he fet altres vegades, sortiré de la ciutat per parlar d’un element arquitectònic singular i proper; avui he decidit anar a buscar-lo a Barcelona. Si al nostre municipi n’hi ha 110 edificacions protegides, a Barcelona arriben fins a 4000 elements, es a dir, que tinc per elegir bastants,…

He trobat un molt proper i molt singular, es troba a uns 500 m de la línia que ens separa de Barna, però lamentablement crec no el podreu visitar, ja que es troba dins de la SEAT, són els seus menjadors. D’altra banda segur que algú de vosaltres a treballat allà, o potser els vostres pares,… gran part dels treballadors d’aquesta empresa eren hospitalencs, i encara surten autocars carregats cap a Martorell.

Els menjadors de la SEAT són obra de César Ortiz-Echagüe, Manuel Barbero i Rafael de la Joya, que a l’any 1957 van guanyar un prestigiós Reynolds Memorial Award, fet que va ser una gran noticia a nivell nacional i internacional, ja que van competir amb 86 projectes d’arquitectes de 21 països (deixo a les referències el NO-DO del 08.07.1957 on trobareu imatges d’aquest fet). Lamentablement segons notícies de fa un any els menjadors es trobaven en perill d’enderrocament, ara no sé en quina situació es troben,…

Els menjadors pretenien canviar d’escenari als treballadors fent-los passar de les avorrides cadenes de muntatge a uns espais amplis i transparents, envoltats de flors, aigua i arbres,… Però per què són tan interessants aquests edificis?, bé, faré un petit resum però com que la història és llarga i interessant us recomano que aneu a les referències. Com sabeu el terreny del delta no és molt bo, així que quan els arquitectes van començar a fer càlculs van arribar a la conclusió de que el preu de la cimentació era tan car com construir la resta de l’edifici. Llavors van optar per una solució innovadora al nostre país, fer servir alumini per l’estructura, 10 vegades més car que el ferro, però molt més lleuger, així que estalviava molt en la cimentació, ja que podia ser superficial. Per aconseguir aquest fet els enginyers de l’empresa aeronàutica CASA, van col·laborar estretament en el disseny i la construcció, fent servir perfils destinats a la construcció d’avions, adaptant-los per a la construcció dels edificis,… passo a les imatges:

Fotografia aèria dels menjadors poc després de començar a utilitzar-se a l’any 1956

Els menjadors dels obrers i empleats, existien 3 com aquests:

El menjador dels ajudants dels enginyers, caps d’oficina i tallers:

El menjador dels enginyers i de la direcció, que també s’utilitzava com a sala de recepció:

Les cuines, amb olles a pressió on es podien realitzar 3000 menjars en dos torns:

i una imatge en color del 2006 per despertar una mica els sentits,…


Llegint aquestes referències m’he trobat amb aquetsa frase de Rafael Echaide: “L’única possibilitat de supervivència d’un edifici resideix en el seu valor” però això no és suficient perquè: “A més a més, es necessari que la societat sigui conscient d’aquest valor i estigui disposada a conservar-lo”

REFERÈNCIES

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s