Imatges retrospectives d'una ciutat

Forats a la part baixa de Collblanc

John Ruskin va escriure al 1849: “La major gloria d’un edifici no depen ni de les seves pedres ni del seu or. La seva gloria és troba en la seva edat, en aquesta sensació profunda d’expressió, de vigilància greu, de simpatia misteriosa, d’aprovació o de crítica que per a nosaltres es desprèn dels seus murs llargament banyats per onades d’humanitat”

Una casa antiga és una entorn càlid, ric, ple de referències i significats, i ple de memòries, sentiments que no ens aportarà una casa nova. Amb això no vull dir que tot l’antic s’hagi de conservar,… sols el “que valgui la pena”, sinó al final ens cauria tot a sobre!. On vull anar a parar és a que les cases velles que ens envolten en el nostre dia a dia formen part del nostre paisatge i per tant de les nostres vides, i no passa res si quan desapareixen sentim una mica de nostàlgia, un petit sentiment de pèrdua,… per definir-lo d’alguna manera.

L’altre dia vaig passar després de molt temps pel carrer Vallparda, a Collblanc, i vaig trobar-me un munt de forats taronges. Molts edificis havien estat enderrocats i les parets que havien deixat al descobert havien estat tractades amb aquell material que posen per evitar filtracions. Mirant les parets amb aquest taronja tan intens, provava de recordar els edificis ja fets runa, però ja els havia esborrat de la meva memòria, llavors vaig recordar del que deia Ruskin,… i vaig tenir l’idea de fer aquest text,… fer una mica d’homenatge als antics paisatges desapareguts d’aquests carrers,…

A la primera fotografia aèria teniu tots els edificis que han estat enderrocats a aquest sector del barri. Com veieu són molts, formen part d’un pla urbanístic que pretén eixamplar vies de comunicació, crear noves zones verdes i pisos de protecció oficial. Sobre si ho estan fent bé o malament no dic res, això és una guerra dels veïns i veïnes, i per ara no he trobat queixes, així que entenc que s’està fent bé,…

A aquesta segona fotografia aèria trobem la majoria dels antics edificis dempeus.

Ara paso a agafar el Google street view (GSV) i a portar-me cap aquí els vells edificis desapareguts i la glòria que els dona l’edat de les seves pedres,…

Pels edificis que es situaven als punts 1 i 2 del carrer de Vallparda no va passar el cotxe del GSV així que no tinc imatges properes, encara que des d’aquesta fotografia de l’edifici que existia al punt 3 es veuen una mica al fons.

L’edifici del punt 3 des del carrer de Martorell.

L’edifici del punt 3 de de l’edifici del punt 4 al carrer de Vallparda.


Ara, des del passatge d’Oliveras, els edificis dels punt 3, a l’esquerra, i del punt 4, a la dreta.

A sota, la façana de l’edifici del punt 4 des de l’edifici del punt 5. Continuem a Vallparda, no us perdeu, eh?🙂

Tot seguit l’edifici industrial del punt 5.

A sota, la façana de l’edifici industrial del punt 5, amb les onades d’humanitat i natura que deia Ruskin,…

La cantonada de l’edifici del punt 5 entre el carrer de Vallparda i el carrer de Torns.

Les següents tres imatges són dels edificis que es trobaven al punt 6, entre els carrers de Vinyeta i de Mistral,…

A les dos següents veiem els edificis del punt 7, entre els carrers de Vinyeta i Torrent Gornal,…

i per últim els edificis del punt 8, al carrer de Vinyeta.

Ara sols falta explicar una mica d’història de la zona. Diguem que tot va començar a l’agost de 1906, quan des de Barcelona es va decidir expulsar a tots els escombraires del barri d’Hostafrancs; quatre mesos més tard Joan Torns i Munné demanava llicència per urbanitzar els seus terrenys, denominats “les feixes”, en aquell moment aïllats segons la legislació que manava per dedicar-se a la gestió de les escombraries. La llicència la va aconseguir després de moltes impugnacions dels veïns i amb el consistori dividit,… però els veïns no van quedar contents i van pujar les queixes fins el Govern Civil i al 1920 aquest es posava de costat dels veïns, encara això l’ajuntament va continuar donant llicències als carrers que heu vist fins 1924.

L’aprofitament de les escombraries es combinava amb la criança de porcs de manera que al carrer de Vallparda li deien el carrer de la pudor i al lloc el barri del “Bon Aire”. Les condicions de salubritat de la zona eren insostenibles, l’aigua dels pous estava contaminada i a l’any 1931 la pesta bobònica s’havia cobrat tres víctimes. Van existir molts projectes i intents de concentrar els escombraires cap a un sector de Granvia Sud, però tot va continuar igual fins 1961, quan finalment van marxar de la zona, i també de Santa Eulàlia. Un any enrere la pesta porcina va obligar a sacrificar 40.000 porcs a l’Hospitalet, aquest fet va provocar la caiguda del sector.

També volia posar fotos dels forats però crec que ja teniu bastant, i sinó podeu passar per allà… en tot cas publico una del forat del punt 4 per que veieu aquest color taronja tan maco,… i aquestes finestres tan desiguals,…

REFERÈNCIES

3 responses

  1. ribereño

    Deberian tirar abajo todo el barrio de la Torrassa y Collblanc. Asqueroso es poco lo que hay ahi.

    16 Octubre 2011 a les 10:12 pm

  2. acabo de llegir aquest article i m’ha fet molta il·lusió ja que m’ha fet recordar els meus temps de la infància. Jo vaig néixer al carrer Vallparda l’any 1961, i encara vaig conéixer els escombraires de la zona que hi havia al carrer Torns i Vinyeta i que encara, viuen per allà els seus fills i néts. En ve a la memòria com abocaven els camions que tenien forma corbada amb unes portes superiors per on abocaven les galledes d’escombraries que baixàvem el veïns quan sentíem la seva trompeteta. Recordo la granja de pollastres amb la polleria de venta al públic que hi havia a Vallparda des de Torns fins a Vinyeta. I com havia entrat alguna vegada a veure els conills i gallines que hi tenien. També, fent memòria, recordo molt vagament, la porquera que hi havia a Vinyeta amb Vallparda, doncs va ser de les primeres que es van tirar. Al costat havia una granja, la granja de la sra. Juana, on en el pati del darrere hi tenien alguna vaca.
    Quins temps! Moltes gràcies per fer reviure moments entranyables de la vida i per mantenir viva una història d’un barri que va néixer entre bòbiles, granges i escombraires i es va desenvolupar amb la immigració i que ja era hora que es fes un bon arranjament.

    24 Octubre 2011 a les 9:54 pm

  3. Moltes gràcies Encarna, jo crec que de tot això s’hauria de fer un llibre, amb totes les anècdotes dels escombraires de l’Hospitalet, no sols d’aquests, sinó també dels altres. Sembla que algunes coses s’intentin esborrar, i tot forma part de la nostra història.

    5 Novembre 2011 a les 10:04 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s