Imatges retrospectives d'una ciutat

Records de l’Angelina Vilella sobre el canal de la Infanta

Ahir vaig llegir d’una tirada el llibre de records hospitalencs de l’Angelina Vilella i he aprés moltes i moltes coses que no sabia de la nostra ciutat, us el recomano!. Ara que molts hospitalencs i hospitalenques estem al tant del que passarà amb el poc que queda del, en un temps importantíssim, canal de la Infanta, he volgut traslladar uns records de l’Angelina sobre quan ella era una adolescent, poc després d’acabar la guerra:

A darrere dels quarters de la Remunta, hi passava, descobert, el Canal de la Infanta. En un temps en què anar a la platja era un privilegi només d’uns quants, poder banyar-se en grup en aquell rec que sempre baixava ple, era una temptació per als adolescents. Per sobre l’aigua, a vegades, s’hi veien passar gats i rates mortes, o bé alguna rierada hi afegia totes les pomes o peres que es trobaven per terra als camps. Res no era problema per ficar-se dins de l’aigua, la fascinació, la seducció i el repte del fet eren molt forts, era prohibit pels pares. L’única dificultat es trobava en qui vigilaria la roba. S’acostumava a fer a sorts i, aquell a qui tocava mirar no es banyava. Algun cop, però, l’atracció havia estat tan forta que es banyaven tots. Era aleshores quan algun soldat, de tant en tant, per vèncer segurament la monotonia sortia i els amagava la roba. L’esglai era sonat; nus, no podien tornar a casa ja que, a més de l’inconvenient d’anar despullats, tots, com dic abans, tenien prohibit banyar-se al canal pel perill que representava i que ells no veien: no gaire lluny d’aquell indret, s’hi trobava un sifó amb un desnivell de l’aigua, que provocava uns remolins que xuclaven tot el que es trobava al seu abast. Ja hi havia precedents de persones ofegades. A més, en plena postguerra, un vestit per senzill que fos era tot un valor. Els soldats, quan els veien prou desesperats, sortien  dels amagatalls, ja s’havien distret una estona, els tornaven la roba i… fins a un altre cop“.

Com a imatge, d’aquest sector no tinc altres que aquestes fetes el mes passat, on tornem a veure el canal redescobert després de les labors arqueològiques,…

 

REFERÈNCIES

Anuncis

2 responses

  1. soc fill de l’hospitalet del carrer rodes ,fa 48 anys que vaig neixa .el para sempre deia que de menut va a pendre a nadar al canal que pels anys 30 eran aiguas netas era , era quan l’hospitalet era rural no industrial ting motes historias per explicar .una salutacio.

    2 Desembre 2011 a les 11:15 pm

    • Ara revisant, he trobat aquest missatge sense respondre, suposo que no ho vaig fer per que ja et vaig respondre per un altre costat. En tot cas, gràcies pel teu comentari, i per totes les fotografies i històries!

      14 Desembre 2012 a les 7:24 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s