Imatges retrospectives d'una ciutat

Els comprimits dels Laboratoris Stella

Avui torno a remenar entre els objectes del lloc web de todocolección, a veure que trobo dins d’aquest abocador ple d’objectes, moltes vegades, únicament revalorats pel pas del temps,…  voilà!  Un munt de caixetes metàl·liques de “comprimidos litinados” fets a la nostra ciutat. Es veu que existien des de 1926, o al menys es van registrar al registre de Sanitat aquell any, així que són prou antigues!

He seleccionat tres caixes diferents, a la primera diu moltes coses, però el que la diferencia de les altres dues és que la fàbrica estava a la carretera Reial, 65 i el director tècnic era el farmacèutic Luis Aranguren,…

Va passar un temps i el director tècnic va canviar a ser el també farmacèutic Juan Sabaté; un altre petit canvi també va ser la nomenclatura del carrer, a la carretera Reial ara l’anomenen carretera de Coll-blanch, bé, és la mateixa. He buscat a veure que trobava, i actualment no existeix cap edifici al núm. 65 de la caretera, però es correspondria amb una cantonada del parc de la Marquesa.

A la següent caixa veiem que el nom del producte passa a ser “Estrella”, en comptes d'”Stella”, en canvi el nom dels laboratoris es mantenen igual. També llegim que l’empresa s’ha traslladat al carrer Pujòs, 42 (Tlf . 34852) Ah!, i el preu puja de 1,55 a 2,60 pessetes!

Si anem al carrer Pujós trobem al núm. 44 (no al 42) els laboratoris Stella, on encara es conserva el seu rètol gravat a la façana,…

He revisat les hemeroteques i no he trobat pràcticament res, sols que aquest edifici d’aquí dalt, ja exisita a l’any 1953, per que he trobat un anunci amb aquesta direcció i el telèfon que he escrit anteriorment,…

Suposo que a aquestes alçades fa estona que us pregunteu per què servien els comprimits litinats, les sals litíniques, litinoides, litines, lithinés,… o com es diguin,…  Segons tinc entès al principi de comercialitzar-se podien curar les malalties com el reumatisme, artritis, la gota, lumbago, “mal de pedra”, pel dolor d’estomac, intestins o fetge; per evitar (una vegada bullida l’aigua) infeccions i epidèmies, principalment el tifus; per obrir l’apetit, la diabetis…  Es veu que als anys 50 les sals van perdre el seu caràcter medicinal, però algunes persones encara les seguien prenent bé per inèrcia, bé per que milloraven el sabor de l’aigua de l’aixeta. Existien un munt de marques, Lithinés del Dr Gustín, Litinoides Serra, Salsinas, Dalmau, Busto, Català,..

Com a curiositat, beure aquestes aigües no era permès als moments de dejuni cristià,…

REFERÈNCIES

Les fotografies de les caixes són de todocoleccion.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s