Imatges retrospectives d'una ciutat

L’edifici de “El Coro”

El juliol passat Santos Vallespín preguntava quin era l’origen d’aquest edifici situat al núm. 24 del carrer Baró de Maldà. MuNh Radeac va respondre que era la fàbrica SAPLAS (Sociedad Anónima de Plásticos) vam anar a les hemeroteques i van trobar que al 1947 alguns dels treballadors s’organitzaven en un equip de futbol i també que al 1954 l’empresa posava un anunci al diari per vendre un alternador de 20 K.W.A. Ireneu Castillo també recordava els sacs de pellets de plàstic a léntrada, serien els anys 70-80, o pot ser abans,… 🙂 Jo no soc del barri, però sempre que passo el trobo tancat, pot ser és així.

Angelina Vilella ens resoldrà el misteri, ja que li va dedicar un capítol de tres pàgines al seu llibre “Jo… també recordo”, i que encara que no la conec, espero que no li molesti que el copií aquí. Diu així:

Els mots que identificaven les cases i els seus hostes o families han anat desapareixent, potser als pobles petits encara hi perduren, però als llocs grans com el nostre Hospitalet ja en queden pocs i també hi dominen els cognoms.

Jo, quan era petita, era coneguda com l’Angelina del Coro, en les dependències interiors del qual hi havien viscut els que portaven la cafeteria del teatre. Jo vaig començar a ser hospitalenca l’any 1941.

Molts us preguntareu què és el Coro, on és?. La llàstima és que no s’ho hagin preguntat a l’Ajuntament. Molts edificis públics han desaparegut del poble, l’han deixat empobrir; la Sala Mercuri, a Sant Josep, les Canyes o Ateneu, al carrer Rossend Arús, Cal Carreter al carrer Major i també el Coro.

Ha estat una llàstima la desaparició d’aquest últim, o a mi m’ho sembla per ser-ne part interessada, hi vaig viure els primers anys de la meva vida. Fins fa sis anys, o sigui el 1994, s’hauria pogut recuperar, però, per interessos creats, els que ho van intentar ho deurien veure impossible.

Aquest local va ser edificat particularment, i fet voluntariament pels paletes del poble, hi anaven desinteressadament a fer-hi hores fins que va quedar construït . El motiu d’aquest fet és que, a Cal Carreter, per cert, local on s’hi va fer cinema per primera vegada a l’Hospitalet, hi havia un “coro”, una entitat coral, i pels motius que siguin, no els sé, els van separar els seus components, i els uns es van quedar al carrer Major i els altres van construir l’edifici del “Coro”. La Campestre, era el nom d’uns del coros, no sé quins dels dos, no ho he pogut esbrinar. L’escut que es troba damunt de l’escenari del “Coro”, segurament és de La Campestre. Doncs, com dic, allà hi anaven els del “coro” a assajar, d’aquí que li quedés el nom, i avui ningú es recorda de la seva existència.

En ser el Catòlic, un cert temps, parròquia, els components de l’esbart dansaire de ballets “Centre Catòlic” ho van aprofitar per anar-hi a assajar. En Joan Ribes portava la canalla i en Joan Casas els grans. També s’hi feia teatre, però la guerra ho devora quasi tot i aquest local  en nom del “Generalísimo” va ser requisat als sus propietaris, de fet el poble, i venut a una empresa particular perquè hi construís una fàbrica.

El meu pare va ser la persona contractada per uns senyors de Barcelona per muntar-hi una empresa de baquelita; ell sempre deia que havia conservat l’estructura del local per si alguna vegada el volguessin recuperar els de l’ajuntament, per desgràcia no ha estat així, no hi ha hagut aquesta voluntat…

El local constava, bé constava, encara existeix, d’un gran teatre amb un escenari modernista que, encara avui, si no l’han destruït, es pot contemplar, amb un gran escut dalt al centre. El darrere de l’escenari és altíssim, per poder pujar i abaixar els decorats. Des de la Riera de la Creu, se’n pot apreciar l’altura, l’edifici encara està dret. 

Al davant, pel carrer Baró de Maldà, número 24, es pot veure la façana del local, el màstil de la bandera està resistint tots els embats del temps, esperant en va poder onejar altra vegada la senyera.

Un cop traspassada la porta principal, el local que es troba era la cafeteria, molt àmplia per a aquest ús, i a la vegada confortable i bonica per la decoració. Del centre del sostre, al voltant d’un cercle d’uns tres metres de diàmetre, hi penjaven unes garlandes de flors, fetes de guix blanc, començaven petites i al centre eren tres vegades més grosses i, als quatre cantons del sostre, unes rodones fetes a joc de les mateixes flors que les garlandes, però aquestes sense penjar. Entre la sala del teatre i la cafeteria hi havia les dependències on vivien els cafeters, i aquest va ser el lloc on vaig viure uns anys.

Fotografia més o menys actual. "El Coro" en color groc; a dalt, la plaça del Repartidor

Fotografia de 1947. En aquest cas no he identificat l'edifici però crec que comparant-la amb la fotografia anterior es pot localitzar fàcilment.

Al costat de l’edifici hi havia un gran pati, la meitat de l’Ajuntament, l’altra meitat del Coro. Es donava el cas que, a la part de l’ajuntament, s’hi trobaven molts trastos, segurament requisats: mobles, gerros, paraigüers, calaixeres, fins i tot una banyera, aquesta era la nostra temptació, dic nostra perquè moltes nenes de la barriada venien a jugar, aquests estris de l’altra banda ens captivaven, i això que teníem prohibit traspassar el terreny. L’Isidre de l’Ajuntament, que era l’encarregat de vigilar-ho, ens renyava sempre que li escampàven els trastos, perquè recordo que, d’escampall sé que en fèiem, però com que també venia a jugar la seva parenta l’Eulàlia Piguillem, a vegades feia els ulls grossos. Moltes nenes del poble ho han de recordar també, perquè eren unes quantes, fins i tot em fa gràcia anomenar-les: de l’edifici del costat començant per baix hi venien: el Josep M. i la Joana Parera, l’Angelina Carreras, la Rosa Lluch, la Rosita Manzanares, la Teresita Josep, el Mario Molina, la Nuri Peña, filla del carboner Domingo, carboneria coneguda  per tot el poble, la Mercé Mesa, la Montserrat Cuyàs, la Montserrar Tarragó, l’Amparito i la Joana Riera, cosines elles i a la vegada nebodes del barber que hi havia al número 16 del mateix carrer, on avui hi ha una dependència de la Caixa. Tota aquesta canallada jugàvem al pati, dia darrere dia, any rere any, d’aquí em vé la nostàlgia quan el veig abandonat, mort i obligat a fer de garatge d’una entitat. Aquetes coses només interessen als hospitalencs de cor, no asl que hi vénen a guanyar-s’hi la vida, ens ho estan demostrant (…)

Si voleu veure a l’Angelina Vilella comentant records com aquest, a les referències trobareu uns vídeos gravats per ella,….

Cal dir també que he trobat referències de que a aquest edifici tenien la seva seu les Joventuts Libertàries de la CNT-FAI. També he trobat a la Vanguardia del 6 de juny de 1934 un article sobre un registre a l’Ateneu Libertari Racionalista “Francisco Ferrer Guardia” del carrer Francesc Macià (nom que rebia el carrer Baró de Maldà en aquells temps), segurament estem parlant del mateix lloc.

A veure si teniu més informació,…

REFERÈNCIES

Anuncis

12 responses

  1. Jo crec que si la ciutadania es mobilitzés una mica, encara es podria recuperar per al poble.

    31 Desembre 2011 a les 1:39 am

  2. Et va la marxa, eh? 🙂 A veure com està l’interior,… es podria demanar la seva protecció al PEPPA,… bon any 2012!

    31 Desembre 2011 a les 6:14 pm

  3. Angelina Vilella Ros

    Hola, sóc l’Angelina Vilella Ros, una de les interessades en la seva recuperació. Recordo clarament el sostre modernista que hi havia i la Companyia de les Aigues va enderrocar quan l’Ajuntament es va bellugar una mica.

    2 gener 2012 a les 12:28 pm

    • Angelina, moltes gràcies per deixar un comentari. Deixa’m fer-te unes preguntes, entenc que ara es fa servir d’aparcament d’Aigües de Barcelona, és propietat seva? recordes quan es va bellugar l’ajuntament? Saps si existeix alguna fotografia de l’interior? saps com es troba actualment l’interior?

      Ah!, i el llibre m’encanta, espero que no t’importi que vagi transcrivint algun fragment.

      2 gener 2012 a les 1:00 pm

      • Angelina Vilella Ros

        Lluis, si m’envies el teu correu electrònic et podré respondre o també podriem quedar per fer una xerradeta, ja que veig que estàs interessat per saber coses.
        Amb uns quants records vaig guanyar el 1er. Premi de Narrativa Històrica dels Jocs Florals del poble, l’any 1993, l’Ateneu se’n va interessar i així va néixer el llibre Jo…també recordo,
        Tu, el meu ja el veus aquí.

        3 gener 2012 a les 9:53 am

  4. Hola!, t’envio el meu correu, quedar és una mica complicat; tinc un nen molt petit i entre d’altres poques coses es dedica a trencar-me tots els plans,… el meu correu és aquest luisbagan@gmail.com

    Gràcies

    3 gener 2012 a les 10:45 am

  5. Bon Any! I tant que em va la marxa! jejeje! Si no, no estaria ficat fins a les tranques amb lo del Canal de la Infanta, home! 😉 Tenim un patrimoni que només fa que enriquir-nos com a poble, i cal preservar-lo, malgrat tots els entrebancs.

    4 gener 2012 a les 1:03 am

  6. Marisa

    Que interessant! Visc a prop i mai m’havia preguntat l’origen d’aquest edifici i això que m’he fixat varies vegades en ell. M’ha agradat molt llegir aquest article. Un salutació!

    4 gener 2012 a les 12:42 pm

  7. Hola Luis, bon dia!
    Veig que fà un any aproximadament d’aquest post. Has aconseguit averiguar alguna cosa més sobre l’edifici del Coro? Saps si s’ha fet alguna gestió per veure com està l’interior i si es podria recuperar o demanar la seva protecció? Visc al barri del centre i penso que seria ideal recuperar-ho i poder fer assajos teatrals o com a seu d’alguna associació cultural …

    Gràcies per apropar-nos a la història de la nostra ciutat!

    Annabel

    6 Desembre 2012 a les 1:33 pm

    • Res, just l’altre dia, a les jornades que van fer sobre el patrimoni de la ciutat, li vaig comentar aquest cas a Josep María Solías, el cap de la secció de Patrimoni de la ciutat, i em va dir que el creu que “el Coro” no estava a aquest edifici,… li vaig dir que hi havia testimonis molt directes, però va continuar amb la seva idea,… no sé, em va deixar a quadres,… També em va dir que mai havia entrat dins, i jo tampoc ser com fer-ho.

      De res, annabel, gràcies pel teu comentari.

      11 Desembre 2012 a les 6:41 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s