Imatges retrospectives d'una ciutat

A la recerca de la cúpula misteriosa

Tot va començar quan en Munh Radeac va preguntar al grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta!” que què era el cercle que es veu a les fotografies. Va afegir que quan era petit, crec que als anys 60 (no?), tot era un camp d’ametllers, i en mig es trobava aquesta gran cúpula de formigó, els nens li deien la bola del mundo i comentaven que dintre hi havien huesos de muertos,…

Ens trobem al sector elevat que queda entre les vies i  el carrer de Josep Tarradellas, i entre les rampes del carrer Miquel Peiró Victori i del Carrer Álvarez de Castro.

L’evidència documental més antiga de l’existència de la cúpula per ara la trobem a la fotografia de 1947. L’edifici més proper es can Bori, una antiga torre residencial construïda a l’any 1878, els seus terrenys eren travessats pel canal de la Infanta, i a l’altra banda d’aquest, just al costat de la nostra cúpula, tenien l’hort i molts arbres fruiters. L’any 1928 va canviar de mans i es va convertir en una escola tècnica que mai va funcionar; amb l’arribada de la República es va transformar en escola per nens, a la Guerra Civil va continuar com a escola, encara que els dies en que es van incrementar els bombardejos no van fer classe.

A la dreta d’aquest hort tenim la riera del Canyet que baixava des de l’actual barri de Sanfeliu per un canal obert a uns 3-4 m de profunditat respecte el terra. A la banda esquerra, com veieu hi havia camps, fins les propietats de la caserna de la Remunta, on els soldats feien maniobres.

La cúpula encara existeix a l’actualitat, la podeu veure des de diversos angles a la fotografia inferior:

També, gràcies a Santos Vallespín tenim fotografies molt més properes. Com veieu és molt gran, la part que es veu a la superfície al menys té 10 metres de diàmetre.

Ràpidament al grup van sortir diverses hipòtesis inicials: un forn de bòbila, un bunker de la guerra civil, un pou artesià,… i un altra, molt més elaborada que ens va aportar Artur Garcia, bé, el seu pare a través d’ell. Segons ells existien tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues. Les altres dues no es veuen a cap fotografia, i pot ser van desaparèixer quan van obrir el carrer, ell recorda una força més petita cap al sud-sudest de l’encara exisitent.

Segons el seu pare, que va ser testimoni de la seva construcció quan era petit, aquestes estructures eren les defenses anti-bomba d’uns dipòsits subterranis que mai es van arribar a construir. Artur ens diu “sembla ser que això era la part de sobre, llavors s’havia de buidar de baix…, imagino que utilitzant la terra com a motlle i no haver d’encofrar“. Els dipòsits els pretenia construir la CAMPSA, que tenia una refineria a Cornellà, a 400 metres, per protegir els olis que produïa d’un possible atac aeri del bandol nacional a la Guerra Civil. L’Artur ens ha fet aquest esquema per tal d’orientar-nos:

També he trobat una fotografia al grup del Centre d’Estudis de l’Hospitalet feta als 80, quan van obrir el carrer Alpes, ara avinguda Josep Tarradellas i Joan; on l’estructura no està tan soterrada i es troba envoltada d’horts, desapareguts no fa molts anys. Si sabem que l’edifici que té davant, el centre municipal d’emergències Els Alps, té una longitud de 28 m, pot ser la cúpula fa al menys uns 12 m de diàmetre, per tant pot ser en profunditat encara és més gran.

A una altra foto, també de Santos Vallespín, i més antiga que l’anterior, de quan el carrer Alpes encara no s’havia obert, podem veure una espècie d’elevació, però crec que és més llunyana i no té res a veure amb les cúpules. En tot cas podem veure com era abans aquesta zona.


A la fotografia següent podeu veure el talús que es va produir quan van obrir el carrer. Són materials molt tous, argiles, i encara que no veig cap canvi de nivell estratigràfic, semblen dipositades naturalment, es a dir, crec que no té aspecte de que sigui cap replè artificial.

A veure si podeu distribuir aquest resum entre els vostres coneguts, pot ser algú té més records o informació i ens soluciona aquest misteri!

UNA ANY DESPRÉS, EL MISTERI S’HA RESOLT, SEGUIU AQUEST ENLLAÇ,…

 

REFERÈNCIES

8 responses

  1. Joan Casas

    Jo recordo alguna memorable batalla a cops de pedra per conquerir “la bola del món”. En Salvador Bayona, que vivia al carrer de Sant Joan, en va sortir amb un bon
    xiribec.

    28 febrer 2012 a les 1:35 pm

    • Tu també!?,… No hi ha manera de contrastar l’origen de la cúpula aquesta!
      Ho sento per en Salvador,…. 🙂

      29 febrer 2012 a les 10:50 pm

  2. TONI CABALLERO

    NO VULL INTRODUIR MES QÜESTIONS PERÒ DES DE PETIT, JA QUE VIVÍEM A PROP DE LA CÚPULA DE CIMENT, SEMPRE HAVIA TINGUT LA IDEA NO SE SI ES INVENTADA DE QUE ERA UN DIPÒSIT D’ARMES INCAUTADES DESPRÈS DE LA GUERRA I LES HAVIEN COBERT DE CIMENT PER FER-LES INSERVIBLES.

    TONI CABALLERO

    21 Març 2012 a les 1:49 pm

    • Gràcies Toni per aquesta nova teoria,… com a aquesta zona s’han de construir pisos segur que ho sabrem quan fiquin les màquines,…

      7 Abril 2012 a les 8:44 am

      • Curioso

        urgente….han empezado a construir pisos y están desmoronando la montaña, y picando con grandes máquinas percutoras. Se puede ver el interior de las bóvedas y los depósitos…. a ver quien puede aportar más información. Dentro de muy poco desaparecerá para siempre….

        10 gener 2013 a les 9:56 pm

      • Hola Curioso, he pedido información a Josep María Solías, el director del Museo y he dejado un mensaje en la página de facebook de la alcaldesa preguntándole si se está documentando el tema. Gracias por informar!

        11 gener 2013 a les 12:09 am

      • Curioso

        Muchas gracias Luis, por la pronta respuesta. A ver si entre todos somos capaces de averiguar que tipo de instalación hubo en el lugar hace tantísimos años….(militar, civil, etc…). Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto: las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas. Bueno, a la espera de alguna respuesta clarificadora. Gracias a todos y ánimo con el excelente trabajo de recuperación de la memoria que estáis reflejando aquí.

        11 gener 2013 a les 5:18 pm

      • De nada, he hehco un nuevo post donde he añadido tu descripción,… Gracias de nuevo!

        https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2013/01/11/el-final-de-la-bola-del-mundo/

        11 gener 2013 a les 5:26 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s