Imatges retrospectives d'una ciutat

Explosió al carrer del Progrés, 1925

Com he comentat alguna vegada, quan es repassen les antigues hemeroteques, un acaba tenint la sensació de que abans a la nostra ciutat sols passaven coses dolentes, ja que van farcides de notícies de la crònica negra, d’això que es diuen successos. Avui us presento una d’aquestes notícies, del 1925, sobre un accident laboral que es va produir al carrer del Progrés, a un taller de pirotècnica.

Des de molt petit he escoltat dir a la gent gran del meu entorn: “amb la teva edat jo ja estava treballant!” i sempre era molt per sota dels 16 anys que actualment et demanen per poder treballar. La meva familia va partir cap a l’Hospitalet des d’un entorn rural bastant aïllat, d’un lloc on per sobreviure calia treballar molt, i on un nen podia fer i feia moltes feines, tant fàcils com difícils. Encara així, tenint consciència d’aquest passat, m’ha entristit molt llegir el que li va passar a aquestes adolescents,…

Posteriorment a l’edició d’aquest post vaig trobar un article que complementa l’anterior, aquí el teniu

3 responses

  1. Joaquim

    Sempre hi ha hagut, hi ha, i hi haurà desgràcies laborals, però sempre deixa pitjor sabor de boca que coses així els succeeixin a nanos que tenien tota la vida per davant (el que no treu que sigui igualment tràgic que succeeixi en adults). Tot i això, potser els fills dels que van sobreviure potser un dia caiguin en aquesta entrada i tinguin a bé compartir amb nosaltres la experiència de vida dels seus pares.

    Per la meva part, he desterrat la afició de llençar petards. Per malament que soni, desitjo amb tota sinceritat l’enfonsament de la indústria pirotècnica des que el dia de Sant Joan de l’any passat el nostre gat, a qui tota la familia estimava com a un més, morís per l’estrés. http://www.youtube.com/watch?v=wNcMBYLb7eU

    20 Març 2012 a les 8:49 pm

  2. Rubèn

    quina llàstima, tu!😦

    20 Març 2012 a les 9:30 pm

  3. Pot ser apareguin, el que passa que moltes vegades els fills no s’interessen o no presten la suficient atenció a aquestes històries familiars, i s’acaben perdent,…
    Vaja,…pobre gat…

    7 Abril 2012 a les 8:43 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s