Imatges retrospectives d'una ciutat

Naftalè sota l’institut Margarida Xirgu, 1987

Avui he assistit a la primera sessió del curs d’història de l’Hospitalet de Llobregat al segle XX, que fan entre l’ajuntament i el Centre de’Estudis. Era sobre els inicis del segle XX i la xerrada la donava en Manuel Domínguez, per tant, ha estat molt interessant. Des d’aquells anys ha passat un segle però hi han coses que no canvien, i d’altres de les que encara rebem la seva influència o efectes, i així ens ho ha fet veure en Manuel amb constants enllaços passat-present.

En una d’aquestes referències, parlant de les condicions de treball de l’època, ens ha recordat els fets de finals dels 80 a l’institut Margarida Xirgu. Us deixo aquest article i algunes cosetes més, si voleu saber més, a les referències trobareu tota la historia contada per La Vanguardia,…

De la història de l’institut he tret la següent informació: ” L’any 1986 es va poder estrenar l’edifici definitiu, el que tenim ara, però l’alegria va durar poc, perquè aquell mateix any es va haver de tornar a tancar. Les emanacions de gas toluè que venien de l’antiga fàbrica “Fum d’Estampa ” perjudicaven la salut d’alumnes i professors. Aquesta fàbrica havia estat injectant naftalè il·legalment al subsòl per tal d’estalviar-se el procés d’eliminació dels residus líquids. Va caldre extreure tota la terra impregnada amb camions i, mentre va durar aquest procés, tota l’activitat de l’institut es va traslladar a altres centres forçant una doble jornada: els estudiants del Margarida Xirgu arribaven als centres per començar les classes quan els estudiants oficials d’aquell centre en sortien. També es van fer classes a l’antic Col·legi Verge de Núria i a uns “barracots” instal·lats davant l’edifici de Telefònica del carrer Farnés.” 

També al matix lloc web el profesor Oliveri Nortes ens explica aquells moments: “Tenint en compte aquestes condicions, es va començar a pensar a fer un edifici nou. L’havíem de fer al solar conegut com el Fum d’Estampa. Antigament hi havia hagut una fàbrica, però el que no sabíem és que els productes químics no els llençaven a l’abocador, com es fa ara, sinó que els enterraven dins el seu solar, ja que era una fàbrica de principis de segle. Després van sortir molts pous, ja que el subsòl estava ple de productes químics.
   Van fer l’edifici a base d’una estructura de ciment i ferro molt forta, a través d’un sistema de construcció que utilitzaven els organismes internacionals per a fer edificis d’ensenyament al Tercer Món, on els paletes no són gaire bons. Ja venien les parets fetes, de “Pladur”. En van fer dos a Catalunya, perquè pensaven que era més barat i que per això es feia servir als països menys avançats. Al final va resultar que els resultava més car que fer-ne un de totxo i per això no en van fer més.
    Quan finalment ens instal·làvem feliços al nou edifici, va començar la tragèdia del “toluè”, les emanacions tòxiques que ens van fer tornar a marxar”.

L’empresa coneguda com a Fum d’Estampa es va crear l’any 1901 per Antoni Pi de la Serra (segurament el mateix Antoni que va manar construir el bloc conegut com la Casa Gran de Sants) i en aquell moment ja feia l’aire irrespirable, es veu que va rebre moltes sancions per aquest fet. També he trobat notícies de que tacava tota la roba estesa a assecar dels voltants. Aquesta fàbrica elaborava el “negre de fum”, es a dir, una pols de carbó que es feia servir per fer tinta xinesa,  llapissos, betums, colorants,… mitjançant quitrà, brea, resines i naftalé.

REFERÈNCIES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s