L’escola del carrer de Campoamor, 1932
El 21 d’agost del 1932 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del municipi situats, un al carrer de Campoamor i l’altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col·legis estaven dissenyats per l’arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt. el de Campoamor s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.
A la foto inferior podeu veure el col·legi l’any 1968. Ara és un jardí, ja que crec que el vantirar a terra als anys 90. Podeu veure unes quantes fotos més d’aquesta escola al grup de facebook que deixo a les referències.
Avui he anat a l’arxiu i m’he trobat amb el butlletí municipal de 1932, deixo uns plànols que he trobat:
i també un text molt interessant sobre la construcció de l’escola, on no entenc per què menciona el carrer de Felip Pedrell, molt allunyat, entre el torrent Gornal i el carrer del Pedraforca, segurament es tracta d’una errada, segurament es refereix al carrer de Miquel Romeu.
RFERÈNCIES
Cal Bengala, 1967
Com veieu, cal Bengala va ser una de les cases de pagès que va desaparèixer amb la construcció de Bellvitge, fins i tot va perdurar allà mentre pujaven els blocs a pocs metres d’ella.
L’única referència que he trobat d’aquesta casa ha estat a la Vanguardia del 30 de novembre de 1960, apareix a una relació de propietats a expropiar amb el fi d’instal·lar una línia elèctrica d’EHNER de 66 KV, de Sant Just Desvern a la SEAT. Diu que la casa és propietat de Jaime Layola Salvadó, i també que el 9 de desembre d’aquell mateix any es realitzaria l’acta de primera ocupació.
Suposo que es refereix a Jaime Layola Salvador, que va ser advocat i alt càrrec en varies empreses, i també regidor i primer tinent d’alcalde als ajuntaments de José Matias de España i Vicenç Capdevila, des del 1970 fins el 18 de juny de 1975, quan va morir als 39 anys.
Deixo aquesta fotografia de la construcció de Bellvitge, amb la casa al costat de l’obra, al que ara és la cantonada de la Travessia Industrial amb l’avinguda de la Mare de Deu de Bellvitge.
Unes fotos aèries per situar-nos,…
REFERÈNCIES
Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60
Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.
José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas“
Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…
L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.
Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.
A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.
REFERÈNCIES
Un avió s’accidenta a prop de Bellvitge, 1934
Aquest retall de diari em tenia perdut des de feia un temps, no hi havia manera de saber on es va accidentar l’avió del senyor Armangué; l’article ja comença dient que Bellvitge es troba al Prat de Llobregat, i situen el lloc a prop de can Margola, una masia de la que no trobo cap referència, ni a l’Hospitalet, ni al Prat.
L’escola Progreso, lògicament era de pilotatge, i es trobava a l’aeròdrom militar de la Volateria, al Prat, a prop de l’estany del Remolar; vaig trobar a Antoni Armangué i Feliu, un pioner de l’aviació, però no era doctor com diu el retall de diari. El metge era Manel Armangué i Feliu, segurament germà de l’anterior. Cal dir que el pare (crec que dels dos), Josep Maria Armangué Farré, conegut pilot d’automobilisme i redactor d’esports, es va matar a un accident d’avió l’any 1917, sortint des del mateix aeròdrom i a prop d’ell, degut a això pot ser la notícia tenia un grau més d’interès a l’època.
A La Vanguardia trobo que també es reflecteix l’accident però amb algunes diferències,…
La comparació de les dues notícies mostra diferències inexplicables, per exemple el nom de l’acompanyant, de Rodolf Schutz Ducks passa a Rodolfo Scheluy Duestein ¿?, de cap dels dos he trobat res; els guàrdies civils passen a ser guàrdies rurals; l’aeròdromo de la Volateria passa a ser el Canudas,… desapareixen les referències a can Margola (pot ser es referien a cal Bengala), i a canvi tenim al camp de la Màquina i a cal Pepet Noiet. Increible,…
Amb aquestes dades he situat més o menys el lloc de l’accident.
Del camp de la Màquina he trobat aquesta imatge que Andreu Vinyals va cedir al Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
REFERÈNCIES
Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Fotografies aèries de Bellvitge, 1993
Aquestes fotografies aèries (que s’amplien molt si piqueu a sobre) calculo que són del 1993, ja que es veu l’edifici de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge en construcció, i aquest es va inaugurar l’any següent; també es veu l’escultura la Bòbila de Joan Junyer, a la plaça d’Amalvigia,que es va inaugurar el juny de 1992. Es a adir, que ens permeten veure el barri i els carrers propers fa uns 20 anys. Las vaig fotografiar fa un temps a una paret de l’AV de Bellvitge, per això estan una mica deformades, encara així crec que poden ser interessants.
Aquestes dues primeres són de “Bellvitge Norte”, per exemple podem veure l’antic camp de futbol amb l’edifici dels vestuaris i el bar, allà on ara tenim la plaça de la Cultura; l’antic local de l’AV de Bellvitge, entre la rambla de la Marina i l’antic cinema Lumiere; l’antic edifici de l’estació de la RENFE, que es situava a sobre de l’actual pas elevat; les antigues escales per pujar a l’Aula de Cultura,…
A les dues següents veurem Bellvitge Vell; com deia s’està construïnt l’edifici de la parròquia, veiem els camps de cultiu on ara és l’Hesperia Tower, el solars del CAP, del parc de Bellvitge, del poliesportiu Sergio Manzano,… Per cert, algú sap que era l’edifici petit que es veu entre el Joan XXIII i el camp de Rugbi, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge?
A aquesta última veiem el carrer de Campoamor abans de la seva transformació, quan arribava fins la carretera del Mig i quasi les vies. Es pot observar el col·legi, l’antic pas elevat per creuar les vies, i inclús els camps i la masia, que es deia cal Madorell o Paperines, segons la font que es consulti.
Primeres notícies del carrer de Campoamor
El carrer de Campoamor es situa al barri de Bellvitge, entre la Travessia Industrial i la via, encara que abans era més del doble de gran: començava a la carretera del Mig, travessava la via i es ficava a l¡’actual Gornal fins a la rambla de Carmen Amaya. A sota teniu les dimensions originals:
Aquestes dimensions les podeu retrobar a aquesta fotografia aèria de l’any 1947, on Campoamor era una barriada aïllada de la resta de la ciutat, a dalt veieu el barri de Sant Josep i a la dreta Santa eulàlia, encara més allunyada. La barriada era lineal, amb edificis situats a cada costat d’un carrer principal. Per què es va instal·lar allà tanta gent? la veritat és que no ho sé, normalment aquest creixement es dona a camins on hi ha molt de trànsit, però sembla que acaba en un cul de sac al sector sud, abans de poder arribar a Can Pi, una altra barriada aïllada però amb una configuració totalment diferent, i això que ple costat passava la carretera del Prat, on sí que hi havia trànsit. Tampoc es veu cap gran fàbrica que pogués formar una colònia propera amb els seus obrers.
El mapa següent és de l’any 1926, i com veieu existeix el camí però sembla ser que no hi ha cap edifici, sols algunes masies properes a la carretera del Mig. En aquell moment la barriada de Can Pi eren quatre cases al costat de la carretera del Prat.
Entre totes dues imatges encara no tinc cap altra per cobrir els més de 20 anys que les separen, però segurament tots dos nuclis citats es van formar i van créixer simultàniament, alimentats per la primera onada immigratòria del segle XX.
A aquest nucli van arribar a existir quatre carrers més, tres perpendiculars anomenats Colón, Tito Livio i Bizet, el primer a la banda Bellvitge, i el altres dos a la banda Gornal; el quart era el carrer de Finestrelles que es situava paral·lel a Campoamor a la banda Gornal. Pel que he vist a la guia oficial de la ciutat de 1951, estava previst que cap el sud, Finestrelles s’obrís formant una plaça que van anomenar de Manelich (suposo que en homenatge al protagonista de la Terra Baixa d’Àngel Guimerà), a aquesta plaça arribaria un carrer perpendicular anomenat de Roengent (suposo que en homenatge al físic), paral·lel a la Gran Via i on també finalitzaria el carrer de Campoamor; crec que mai es van portar a terme.
El carrer de Campoamor l’he trobat per primera vegada escrit a la guia de conductores d’auto-taxis de 1930-1931, no així els altres carrers que he anomenat abans, segurament es formarien anys després . A les hemeroteques la notícia més antiga que he trobat és del 21 d’agost de 1932 on l’Ajuntament decideix construir l’escola Unitària de Campoamor sota projecte de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.
Mayte P Vill va compartir al facebook una fotografia d’un grup de nens de Campoamor, realitzada als anys 40 a l’entrada del carrer.
Aquesta fotografia també és de la Mayte P Vill,, segurament també es dels anys 40-50. Veiem pràcticament el carrer de Campoamor des de l’inici cap el sud.
REFERÈNCIES
Festa de l’arbre, 50-60
L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.
Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…
Aquí més informació
Passeig de Bellvitge, 1973
L’altre dia vaig descobrir aquestes fotografies que en Leon Silva havia publicat a la pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flikr, el vaig localitzar al facebook, li vaig preguntar si les podia publicar i aquí les teniu.
Aquesta primera és d’en Leon i la seva companya al que ara és el passeig de Bellvitge, al fons a l’esquerra es veu l’edifici de la Telefònica i a la dreta el cine Lumiere en obres, estan cobrint la teulada. Això ens permet datar la fotografia ja que el cinema es va finalitzar a finals de l’any 1973, així que probablement les fotografies són de la primavera d’aquell any, es veuen mànigues curtes i llargues.
Aquestes dues també son del passeig; els arbres del fons són els que havia a cada costat de la Gran Via i en aquell espai, entre els dos blocs es construiria l’institut del barri, i una torre de 17 plantes.
Aquesta última està feta des del balcó del pis d’en Leon, a una planta alta, amb unes vistes que arriben fins la muntanya de Montjuïc. Més a prop veiem una esplanada amb un edificis baixos i allargats, no sé què són però és possible que siguin de les obres del Gornal, ja que la construcció d’aquest barri va començar el juliol de 1972. Més a prop, a sota, veiem les vies de la línia de Vilanova
REFERÈNCIES
- Pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flickr
- El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala, escrit per Núria Toril i Òscar Garcés i publicat als Quaderns d’Estudi 13 – 14 del Cewntre d’Estudis de l’Hospitalet, juliol 1996
Festa Major de Bellvitge, 1985
Aquestes dues fotografies es van realitzar l’any 1985, des de casa dels pares de l’Emma Núñez. A la primera veiem la rambla de la Marina plena d’atraccions. Encara recordo les dues pistes de autosdechoque,… sí, sí, dues i enormes, ja veieu!
L’Emma té el record que quan anava amb el seu pare a provar punteria a la caseta de tiro, i també de que quan encertava es feien tots junts una fotografia. La festa major és un moment de records molt feliços, segur que vosaltres també en teniu,…
Els txiringuitos, aquí situats a l’entrada a la plaça de la baldosa des de la rambla de la Marina. Com veieu en aquells moments aquesta zona encara no s’havia urbanitzat i com sempre plou algun dia a les festes, era habitual trobar tot ple de tolls,…
Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70
Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975 o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…
A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.
El camí que portava a l’ermita de Bellvitge, anys 60
A principis de mes Esteban Reina Lorenz em van enviar aquesta fotografia del camí que portava a l’ermita de Bellvitge. Al fons a l’esquerra veiem l’alineació d’arbres de la Gran Via quan puja per sobre de les vies del ferrocarril.
Esteban em comenta que possiblement la fotografia és de l’any 1962-63, però jo no puc afinar més, sé que és posterior a l’any 1960, ja que l’ermita ja està restaurada, es pot veure la creu a dalt del campanar, i anterior a 1964, que és quan es va començar a construir el barri; poca cosa més, la Gran Via és de 1954, i els 600 que hi ha a l’aparcament de l’ermita van començar a fabricar-se l’any 1957.
Pot ser el que m’ha sobtat més és el mal estat del camí, un camí de carros que desapareixeria a l’inici de l’urbanització del polígon i que es transformaria en part de l’actual avinguda de la mare de Déu de Bellvitge (segons google maps), encara que pot ser és el carrer de l’Ermita o segurament l’actual carrer de la Residència,… tinc una mica d’embolic en posar nom a aquest carrer,… Us deixo una imatge de que veuríeu si feu la foto avui
A sota us deixo també una imatge de finals de 1959 on us situo més o menys des d’on es va realitzar la fotografia
DEFERÈNCIES
Gràcies a Esteban Reina de Reina Papeleria Tecnica. Al seu perfil de facebook trobareu una imatge molt maca de la plaça Mare de Deu de Montserrat!
Des d’un terrat de Bellvitge, finals dels 70
Avui comparteixo unes fotografies que em van deixar els nois i noies del Nou Quitxalles. Calculo que es van fer a finals dels 70, des del terrat d’un bloc de Bellvitge de l’avinguda de Europa.
Les dues primeres fotografies són del propi terrat, no sé si heu pujat mai a un, la veritat és que sobte veure el barri des de d’allà. Suposo que des de terra sempre es veu el mateix paisatge, quasi tots els blocs són iguals, és un paisatge monòton; els edificis es situen com fitxes de dominó, com barreres que no et deixen veure res darrere d’elles. Suposo que qui no coneix el barri pot arribar a tenir la sensació de situar-se dins d’un gran laberint, pujar a dalt de tot és com mirar per sobre d’ell, com trobar la seva solució,…
Aquesta següent és del carrer de Campoamor, amb els seus patis plens d’antenes i cordes per estendre la roba,…
El col·legi que veieu aquí sota és l’actual IES Joan Miró, actualment en obres, i que quan es va fer la fotografia es deia col·legi Europa, com l’avinguda que té davant. L’altre edifici baix és i era el col·legi Bernat Metge, que es troba al costat del passeig de Bellvitge, en aquell moment urbanitzant-se,… no es veuen els pins, o al menys tots.
També podem veure el desaparegut cartell de la Caja de Ahorros de Sabadell, que es situava i es situa (amb un altre nom degut a les últimes fusions) a l’interior, a un petit passeig que hi ha al costat del carrer de França, i que no sé si rep cap nom en concret per part dels veïns,…
REFERÈNCIES
Associació educativa Nou Quitxalles
Memmortigo? (1934)
Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.
Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.
Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.
Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.
Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…
A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.
Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!
Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.
Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?
Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…
LA PEL·LÍCULA
Memmortigo?
REFERÈNCIES
- El Periódico, 16 de març de 1987
- Viquipèdia: Delmir de Caralt i Puig
- El cinema amateur a l’Hospitalet dins de El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala. Quaderns d’Estudi 13-14. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1996
- El cinema amateur pratenc. Material del Baix Llobregat, 1. 1994, per Margarida Gómez i Inglada
- Cal Xic de la Barca
Milicians al pont de les Voltes, agost de 1936
Torno a posar la fotografia del pont de les Voltes i el de Ferran Puig per situar-nos. El riu és el Llobregat i ens trobem a l’alçada de per on creua l’actual autovia de Castelldefels. El pont de les voltes es va construir l’any 1930 i va ser dinamitat el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, pels republicans quan escapaven de les tropes franquistes.
Ja situats, ara os presento unes fotografies realitzades per Robert Capa pròximes al 5 d’agost de 1936 (segons Ernest Alòs, un expert en Capa). Les dues es van publicar a The Weekly Illustrated el 5 de setembre de 1936, i posteriorment, aquesta primera, a la revista Life del 6 de gener de 1941. Tota aquesta recerca la ha fet “Ines” als fòrums de l’Asociació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) i jo m’he assabentat de casualitat. A les referències deixo l’enllaç que us portarà a altres llocs web tant o més interessants sobre aquest tema.
El que veiem és un control de milicians armats situats a l’extrem del pont que es trobava al Prat de Llobregat; dos pujats a la part superior i dos a peu de terra que controlen tant les entrades com les sortides de vehicles.
REFERÈNCIES
Manso Guirnardi i Manso Tarragona, dos de tants motius perduts.
El document següent considero que és molt interessant ja que en ell podem trobar alguns topònims del segle XIX, que fa moltes dècades que van ser abandonats sobretot degut a que els noms de les cases, també dits motius, van evolucionant amb el temps.
El manso Guirnardi i el manso Tarragona es corresponen respectivament a les masies de cal Miquel del Ros (desapareguda), i a cal Masover Nou (apunt). Aquests últims noms ja es recollien a una llista de masies que va realitzar l’ajuntament l’any 1863, per tant és molt possible que els del document que comparteixo aquí siguin molt més antics, ja que han sortit del Registre de la Propietat.
Intento explicar-me, el Registre de la Propietat es va fundar l’any 1861 sobre la base de les antigues Comptadories d’hipoteques, creades l’any 1768. Quan un nom d’una propietat entra en aquest registre queda fossilitzat, i encara que la casa canviï de propietari, i segurament de nom, de motiu, al Registre sempre es dirà igual, ja que si no fos així seria un embolic! Es a dir, si ara anem al registre de la Propietat i busquem la fitxa de cal Masover Nou, encara que faci més de 150 anys que tothom li diu així, al registre figurarà el primer nom en que es va registrar, es a dir, manso Tarragona. Per cert, a cal Masover Nou últimament també li deien cal Garsa, però aquesta és una altra història,…
Hi ha un altre topònim molt interessant, la peça de terra que rebia el nom de la “Salsareda” amb un gran número de arbres que anomenaven “Llachs”. Probablement aquest nom ve de que hi havia salzes,… però aquests rebien el nom de llachs? No he trobat res,…
He fet aquest collage amb un mapa del 1933 a on situo les dues masies, els camins que es mencionen, i també l’hospital de Bellvitge i per on passa la Gran Via, per tal d’orientar-nos millor.
REFERÈNCIES
- Cop d’ull als motius de l’Hospitalet de la Matilde Marcé i Piera, esditat l’any 1991 per l’Ateneu de Cultura Popular.
- Les masies de l’Hospitalet de Llobregat el 1863
- Cal Miquel del Ros
Algunes imatges del Bellvitge de 1971
De nou he de donar les gràcies a Lluís Curto per compartir les seves fotografies de joventut amb nosaltres.
La primera la trobo fantàstica! crec que sembla la portada d’un disc, o pot ser un anunci del Seat 600. La noia és la Gloria, la dona de’n Lluís, i es troba a l’avinguda d’Amèrica de Bellvitge.
L’edifici que teniu a l’esquerra és el col·legi Pare Enric d’Ossó, més conegut al barri com el de “Les Teresianes”, o sencillament com “Les Monges”, inaugurat a finals de 1970. A la dreta veiem la Gran Via, encara sense ampliar, i per tant l’avinguda d’Amèrica es veu el doble d’ampla del que és ara.
En Lluís, impecable, al mateix carrer i al costat de la tanca de “Les Monges”.
A la següent veiem la Gloria i en Lluís pujats a un d’aquells castells dels parcs infantils. El lloc segurament és al costat de Bellvitge on es troba l’ermita, ja que l’edifici no té balcons
Després de tant color, ara una fotografia en blanc i negre amb en Lluís davant de l’ermita. En aquells anys l’ermita estava bastant malament; els porxos, construïts el 1968, s’havien apuntalat per que no caiguessin.
Excursió a l’ermita de Bellvitge, 1853
L’any 1853 la publicació El Católico va tenir l’idea de dedicar uns escrits als oratoris catalans dedicats a la verge Maria, rememorant el treball fet pel frare Narcís Camós al seu llibre el Jardín de María l’any 1657. El text que incorporo al bloc és el de l’excursió cap a l’ermita de Bellvitge (o Bellvitja), on ens descriu la ruta que segueix i també la llegenda de la seva creació.
No sé concretament quan es va realitzar la caminada que es relata, però cal dir que el 24 i el 26 de maig d’aquell any, després de tres dies sencers de pluges, van haver-hi dos desbordaments del riu molt importants. Es van portar la barca del Prat, van enderrocar masies, i van esborrar els camins del delta. El governador Civil va ordenar als alcaldes que socorressin la zona afectada, i el nostre, Baldiri Coll, va agafar una barca i va recórrer la Marina fins al Prat prestant auxili. Pot ser l’excursió es va realitzar pocs dies després, i per això hi havia tant de fang.
L’Hospitalet de 1853 no arribava a 3000 habitats i més del 75% de la població es situava a la Vila Vella, l’actual barri del Centre. Faltava un any per que s’inaugurés la línia de tren de Vilanova a Vilafranca, però l’industria ja penetrava per la banda de Santa Eulàlia i Collblanc, al costat de l’industriós Sants. L’any 1853 és l’any en que s’instal·la La Aprestadora Española, i encara que anys abans ja existien industries als barris citats, es pot considerar que aquesta gran empresa és la que dona la llum verda a l’era industrial a l’Hospitalet.
També ens parla d’una casa de camp que es deia Esferrer, d’aquest motiu sols sé que ja surt al mencionat Jardín de María i també que el nom es sembla una mica a ca l’Esquerrer, una masia del segle XVI que encara exisiteix a la carretera del Mig, al costat de la deixalleria.
Un altre motiu és La Famada, que segurament té a veure amb can Femades (o Famades,…), construida al segle XVII i encara avui situada en front de la caserna de la Remunta i dita casa Serra. També hi ha una altra casa que es va conèixer amb aquest nom, és la Torre Gran, situada per sota de la Gran Via, a uns cent metres del riu, però construïda més tard, segons cadastre al 1843, i que es on van anar a viure els últims Famades.
I per últim una fotografia de l’ermita, no és molt antiga, però al menys no està molt vista, o al menys jo no l’havia vist fins avui, surt a la publicació La Esfera del 23 de març de 1929 i la va realitzar P. Cano Barranco.
REFERÈNCIES
- Cop d’ull als motius de L’Hospitalet de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular a l’any 1991
- Inundacions al Delta del Llobregat de Jaume Codina, editat per Rafael Dalmau l’any 1971
- Historia de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1997
- El Católico 4318 – 4-5.06.1853 (Biblioteca Nacional de España)
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat.
- Ermita de Bellvitge. Ayer y Hoy, del siglo XI al XXI per Antonio Valcárcel Sangil, autoeditat el 2011
La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de Bellvitge
Aquesta primera foto crec que ja la coneixeu, la va fer Juan José Bagán des de la plata 15 de la torre de l’avinguda d’Amèrica el dia 6 de gener de 1985, el dia de reis, i podem veure la rambla de la Marina sense el CAP (el que encara queda al barri). sense el Merca-2, sense l’església, sense el metro, els jardins… en fi,… en falten moltes coses. Encara es veu el cinema Lumiere, en funcionament, ja que tancaria l’abril de l’any següent,…
Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.
Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com a pis mostra.
La següent, ja des de terra, és del dia de Reis i es veuen els grups de nens, i no tan nens jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.
La bolleria-xurreria de la senyora Segunda
Recupero unes imatges de Bellvitge que la Montse Higuera va compartir amb nosaltres fa més d’un any; són com les fotos familiars que tenim qualsevol de nosaltres a casa, surt la nostra família, aquella roba que ens agradava tant, un munt de records… Però bé, encara que no siguin fotografies de la nostra família, en moltes ens veurem identificats, vam viure aquells anys, vam ser nens, i passa això de que de sobte ens envaeix la nostàlgia,…
Les dues primeres són del comerç que tenien a l’avinguda d’Europa núm. 186, al bloc rosa. Era una bolleria-xurreria que tenia per nom Segunda, la dona que portava el negoci, i que veureu a alguna de les fotografies juntament amb la seva família.
Aquesta que segueix està feta des de la xurreria cap a l’avinguda d’Europa, i podem veure aquells cubs de plàstic, que es feien servir abans per ficar les escombraries, quan encara no hi havia contenidors.
A aquesta podem veure la celebració del carnaval a la plaça del Mercat, on encara es celebra any rere any.
Una d’aquelles nòries petites situada al costat del cine Lumiere, al fons es pot veure l’institut de Bellvitge, i crec que encara no s’havia pavimentat el que més tard van dir el passeig de la Rajola.
A aquesta fotografia es pot veure el que és l’actual plaça de la Cultura, a l’avinguda d’Amèrica. Abans era el camp de futbol del barri, i posteriorment l’aparcament que sols es buidava per posar l’estand socio-cultural a la festa major. Des d’aquí també es llançaven els focs d’artifici, que alguna vegada van entrar als balcons.
Vídeos del Cuba-Espanya de Beisbol a Barcelona’92
Com sabeu a les olimpíades de Barcelona ’92 l’Hospitalet va ser una de les subseus olímpiques. Es va construir un estadi de beisbol, i es van celebrar uns quants partits entre els set participants: Cuba, China Taipei, Estats Units, Italia, Japó, Puerto Rico, República Dominicana i Espanya. A aquestes olimpiades va ser la primera vegada que el beisbol passava de ser un esport d’exhibició a formar part del programa oficial, fins que que el 2005 van decidir tornar-lo a eliminar.
Rebuscat al youtube m’he trobat quatre vídeos dels guanyadors de la medalla d’or, Cuba, contra els últims, Espanya. Cal dir que Cuba és una superpotència mundial i Espanya participava per ser l’amfitriona dels jocs.
REFERÈNCIES
Rambla de la Marina, 1976
En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.
El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…
També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…
A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.
Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.
REFERÈNCIES
- Bloc de Lluís Curto
- Publicació DESTINO núm. 1970, 29 de juny de 1975
- Publicació La Voz del Llobregat, 3 de juliol de 1973
Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?
Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.
Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.
La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.
Piqueu a sobre per ampliar,…
REFERÈNCIES
- Velocidad. Revista gràfica del motor, núm 545. 19 de febrer de 1972
- Història de l’hospital de Bellvitge al seu lloc web
- L’edifici de tefrica ja està derribat al lloc web de l’AV de Bellvitge.
L’Ermita d’Ignasi Mallol, 1925
Avui, una pintura d’Ignasi Mallol i Casanovas (1892-1940) realitzada l’any 1925 i titulada l’Ermita,… l’ermita de Bellvitge.
Ignasi Mallol és un home clau a la cultura de les comarques tarragonines ja que a més de realitzar part de la seva obra allà, va promoure al 1931 l’escola taller de pintura i escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, dirigida juntament amb l’escultor Joan Rebull i Torroja. A més va tenir un paper molt important a la salvaguarda del patrimoni cultural fins que al 1939 es va tenir que exiliar a Colòmbia on va morir un any després. El juliol del 2010 es va editar el llibre “Ignasi Mallol. La Catalunya quiescent” i es va realitzar una exposició a Valls sobre l’autor; si mireu el vídeo localitzareu aquesta obra dins de les exposades.
He tingut la sort de poder contactar amb Miquel-Àngel Codes Luna, l’autor del llibre citat i m’ha informat de que actulment la pintura es troba al MNAC, sense exposar; de que la va tenir el col·leccionista Rossend Partagàs com a mínim des de 1926 fins el 1945, quan la donà al museu; de que va formar part de l’exposició individual de Mallol a la Galeria Areñas de Barcelona, celebrada del 12 al 15 de maig de 1926.
L’obra d’aquest autor es divideix en dos períodes, el primer, l’olotí (1917-1929) en el que fou reconegut com un dels artistes que amb més semblança ha pintat el paisatge d’Olot i el de Tarragona (1929-1939) que suposa la cloenda de la seva trajectòria artística. Per tant, aquesta obra, per dates, entraria dins de l’etapa olotina. Durant aquells anys no es va estar sempre a Olot, ja que va baixar en algunes ocasions a participar a exposicions de la Sala Parés a Barcelona, com en 1911 o en 1928; El 1923 va viatjar a moltes capitals d’Europa, es a dir que es difícil determinar el moment en que es va realitzar el quadre i de la ma de qui va arribar fins a Bellvitge,…
L’autor del llibre citat també m’ha comentat que sobre Mallol i el Llobregat, en una altra exposició individual a La Pinacoteca de Barcelona (5-18 de maig de 1934), va presentar un quadre que es titulava “El Prat de Llobregat”, però no ha pogut identificar-lo.
Deixo una fotografia de l’ermita de més o menys la mateixa època, segons el llibre d’Antonio Valcarcel, és d’entre 1920 i 1936, sembla que al quadre els xiprers són més alts, per tant la foto ara es podria datar com a màxim de l’any 1925,…
REFERÈNCIES
- Petita biografia d’Ignasi Mallol
- Reproducció de la pintura i molta informació gràcies a Miquel-Àngel Codes Luna, autor del llibre “Ignasi Mallol. La Catalunya quiescent”
- Gaseta de les Arts núm 49, 15.05.1926 (pàg.4)
- Vídeo sobre l’exposició d’Ignasi Mallol al Museu de Valls
- Patrimoni en perill. Notes sobre la salvaguarda dels béns culturals durant la Guerra Civil i la Postguerra (1936-1948) per Jaume Massó Carballido (2004)
- Ermita de Bellvitge. Ayer y Hoy. Del siglo XI al XXI (2011). Antonio Valcarcel
- Origen de la fotografia de l’ermita al lloc web La República de la Fundació Joan XXIII
L'Hospitalet de Llobregat 