Imatges retrospectives d'una ciutat

Bellvitge

L’escola del carrer de Campoamor, 1932

El 21 d’agost del 1932 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del municipi situats, un al carrer de Campoamor i l’altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col·legis estaven dissenyats per l’arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt. el de Campoamor s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

A la foto inferior podeu veure el col·legi l’any 1968. Ara és un jardí, ja que crec que el vantirar a terra als anys 90. Podeu veure unes quantes fotos més d’aquesta escola al grup de facebook que deixo a les referències.

cole1968

Avui he anat a l’arxiu i m’he trobat amb el butlletí municipal de 1932, deixo uns plànols que he trobat:

escolacampoamor1escolacampoamor2

i també un text molt interessant sobre la construcció de l’escola, on no entenc per què menciona el carrer de Felip Pedrell, molt allunyat, entre el torrent Gornal i el carrer del Pedraforca, segurament es tracta d’una errada, segurament es refereix al carrer de Miquel Romeu.

campoamor1932textcampoamor1932text2

RFERÈNCIES


Cal Bengala, 1967

Com veieu, cal Bengala va ser una de les cases de pagès que va desaparèixer amb la construcció de Bellvitge, fins i tot va perdurar allà mentre pujaven els blocs a pocs metres d’ella.

L’única referència que he trobat d’aquesta casa ha estat a la Vanguardia del 30 de novembre de 1960, apareix a una relació de propietats a expropiar amb el fi d’instal·lar una línia elèctrica d’EHNER de 66 KV, de Sant Just Desvern a la SEAT. Diu que la casa és propietat de Jaime Layola Salvadó, i també que el 9 de desembre d’aquell mateix any es realitzaria l’acta de primera ocupació.

Suposo que es refereix a Jaime Layola Salvador, que va ser advocat i alt càrrec en varies empreses, i també regidor i primer tinent d’alcalde als ajuntaments de José Matias de España i Vicenç Capdevila, des del 1970 fins el 18 de juny de 1975, quan va morir als 39 anys.

Deixo aquesta fotografia de la construcció de Bellvitge, amb la casa al costat de l’obra, al que ara és la cantonada de la Travessia Industrial amb l’avinguda de la Mare de Deu de Bellvitge.


Unes fotos aèries per situar-nos,…


REFERÈNCIES

La Vanguardia, 30 de novembre de 1960


Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60

Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.

José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas

Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…

L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.


Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts  i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.

A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.


 

REFERÈNCIES


Un avió s’accidenta a prop de Bellvitge, 1934

Aquest retall de diari em tenia perdut des de feia un temps, no hi havia manera de saber on es va accidentar l’avió del senyor Armangué; l’article ja comença dient que Bellvitge es troba al Prat de Llobregat, i situen el lloc a prop de can Margola, una masia de la que no trobo cap referència, ni a l’Hospitalet, ni al Prat.

L’escola Progreso, lògicament era de pilotatge, i es trobava a l’aeròdrom militar de la Volateria, al Prat, a prop de l’estany del Remolar; vaig trobar a Antoni Armangué i Feliu, un pioner de l’aviació, però no era doctor com diu el retall de diari. El metge era Manel Armangué i Feliu, segurament germà de l’anterior. Cal dir que el pare (crec que dels dos), Josep Maria Armangué Farré, conegut pilot d’automobilisme i redactor d’esports, es va matar a un accident d’avió l’any 1917, sortint des del mateix aeròdrom i a prop d’ell, degut a això pot ser la notícia tenia un grau més d’interès a l’època.

A La Vanguardia trobo que també es reflecteix l’accident però amb algunes diferències,…

La comparació de les dues notícies mostra diferències inexplicables, per exemple el nom de l’acompanyant, de Rodolf Schutz Ducks passa a Rodolfo Scheluy Duestein ¿?, de cap dels dos he trobat res; els guàrdies civils passen a ser guàrdies rurals; l’aeròdromo de la Volateria passa a ser el Canudas,… desapareixen les referències a can Margola (pot ser es referien a cal Bengala), i a canvi tenim al camp de la Màquina i a cal Pepet Noiet. Increible,…

Amb aquestes dades he situat més o menys el lloc de l’accident.


Del camp de la Màquina he trobat aquesta imatge que Andreu Vinyals va cedir al Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

REFERÈNCIES

Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Fotografies aèries de Bellvitge, 1993

Aquestes fotografies aèries (que s’amplien molt si piqueu a sobre) calculo que són del 1993, ja que es veu l’edifici de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge en construcció, i aquest es va inaugurar l’any següent; també es veu l’escultura la Bòbila de Joan Junyer, a la plaça d’Amalvigia,que es va inaugurar el juny de 1992. Es a adir, que ens permeten veure el barri i els carrers propers fa uns 20 anys. Las vaig fotografiar fa un temps a una paret de l’AV de Bellvitge, per això estan una mica deformades, encara així crec que poden ser interessants.

Aquestes dues primeres són de “Bellvitge Norte”, per exemple podem veure l’antic camp de futbol amb l’edifici dels vestuaris i el bar, allà on ara tenim la plaça de la Cultura; l’antic local de l’AV de Bellvitge, entre la rambla de la Marina i l’antic cinema Lumiere; l’antic edifici de l’estació de la RENFE, que es situava a sobre de l’actual pas elevat; les antigues escales per pujar a l’Aula de Cultura,…

A les dues següents veurem Bellvitge Vell; com deia s’està construïnt l’edifici de la parròquia, veiem els camps de cultiu on ara és l’Hesperia Tower, el solars del CAP, del parc de Bellvitge, del poliesportiu Sergio Manzano,… Per cert, algú sap que era l’edifici petit que es veu entre el Joan XXIII i el camp de Rugbi, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge?

A aquesta última veiem el carrer de Campoamor abans de la seva transformació, quan arribava fins la carretera del Mig i quasi les vies. Es pot observar el col·legi, l’antic pas elevat per creuar les vies, i inclús els camps i la masia, que es deia cal Madorell o Paperines, segons la font que es consulti.


Primeres notícies del carrer de Campoamor

El carrer de Campoamor es situa al barri de Bellvitge, entre la Travessia Industrial i la via, encara que abans era més del doble de gran: començava a la carretera del Mig, travessava la via i es ficava a l¡’actual Gornal fins a la rambla de Carmen Amaya. A sota teniu les dimensions originals:

Aquestes dimensions les podeu retrobar a aquesta fotografia aèria de l’any 1947, on Campoamor era una barriada aïllada de la resta de la ciutat, a dalt veieu el barri de Sant Josep i a la dreta Santa eulàlia, encara més allunyada. La barriada era lineal, amb edificis situats a cada costat d’un carrer principal. Per què es va instal·lar allà tanta gent? la veritat és que no ho sé, normalment aquest creixement es dona a camins on hi ha molt de trànsit, però sembla   que acaba en un cul de sac al sector sud, abans de poder arribar a Can Pi, una altra barriada aïllada però amb una configuració totalment diferent, i això que ple costat passava la carretera del Prat, on sí que hi havia trànsit. Tampoc es veu cap gran fàbrica que pogués formar una colònia propera amb els seus obrers.

El mapa següent és de l’any 1926, i com veieu existeix el camí però sembla ser que no hi ha cap edifici, sols algunes masies properes a la carretera del Mig. En aquell moment la barriada de Can Pi eren quatre cases al costat de la carretera del Prat.

Entre totes dues imatges encara no tinc cap altra per cobrir els més de 20 anys que les separen, però segurament tots dos nuclis citats es van formar i van créixer simultàniament, alimentats per la primera onada immigratòria del segle XX.

A aquest nucli  van arribar a existir quatre carrers més, tres perpendiculars anomenats Colón, Tito Livio i Bizet, el primer a la banda Bellvitge, i el altres dos a la banda Gornal; el quart era el carrer de Finestrelles que es situava paral·lel a Campoamor a la banda Gornal. Pel que he vist a la guia oficial de la ciutat de 1951, estava previst que cap el sud, Finestrelles s’obrís formant una plaça que van anomenar de Manelich (suposo que en homenatge al protagonista  de la Terra Baixa d’Àngel Guimerà), a aquesta plaça arribaria un carrer perpendicular anomenat de Roengent (suposo que en homenatge al físic), paral·lel a la Gran Via i on també finalitzaria el carrer de Campoamor; crec que mai es van portar a terme.

El carrer de Campoamor l’he trobat per primera vegada escrit a la guia de conductores d’auto-taxis de 1930-1931, no així els altres carrers que he anomenat abans, segurament es formarien anys després . A les hemeroteques la notícia més antiga que he trobat és del 21 d’agost de 1932  on l’Ajuntament decideix construir l’escola Unitària de Campoamor sota projecte de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

Mayte P Vill va compartir al facebook una fotografia d’un grup de nens de Campoamor, realitzada als anys 40 a l’entrada del carrer.

Aquesta fotografia també és de la Mayte P Vill,, segurament també es dels anys 40-50. Veiem pràcticament el carrer de Campoamor des de l’inici cap el sud.

REFERÈNCIES

Grup de facebook del carrer de Campoamor


Festa de l’arbre, 50-60

L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.


Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…

Aquí més informació