Imatges retrospectives d'una ciutat

Barriada de Campoamor

L’escola del carrer de Campoamor, 1932

El 21 d’agost del 1932 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del municipi situats, un al carrer de Campoamor i l’altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col·legis estaven dissenyats per l’arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt. el de Campoamor s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

A la foto inferior podeu veure el col·legi l’any 1968. Ara és un jardí, ja que crec que el vantirar a terra als anys 90. Podeu veure unes quantes fotos més d’aquesta escola al grup de facebook que deixo a les referències.

cole1968

Avui he anat a l’arxiu i m’he trobat amb el butlletí municipal de 1932, deixo uns plànols que he trobat:

escolacampoamor1escolacampoamor2

i també un text molt interessant sobre la construcció de l’escola, on no entenc per què menciona el carrer de Felip Pedrell, molt allunyat, entre el torrent Gornal i el carrer del Pedraforca, segurament es tracta d’una errada, segurament es refereix al carrer de Miquel Romeu.

campoamor1932textcampoamor1932text2

RFERÈNCIES

Anuncis

Fotografies aèries de Bellvitge, 1993

Aquestes fotografies aèries (que s’amplien molt si piqueu a sobre) calculo que són del 1993, ja que es veu l’edifici de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge en construcció, i aquest es va inaugurar l’any següent; també es veu l’escultura la Bòbila de Joan Junyer, a la plaça d’Amalvigia,que es va inaugurar el juny de 1992. Es a adir, que ens permeten veure el barri i els carrers propers fa uns 20 anys. Las vaig fotografiar fa un temps a una paret de l’AV de Bellvitge, per això estan una mica deformades, encara així crec que poden ser interessants.

Aquestes dues primeres són de “Bellvitge Norte”, per exemple podem veure l’antic camp de futbol amb l’edifici dels vestuaris i el bar, allà on ara tenim la plaça de la Cultura; l’antic local de l’AV de Bellvitge, entre la rambla de la Marina i l’antic cinema Lumiere; l’antic edifici de l’estació de la RENFE, que es situava a sobre de l’actual pas elevat; les antigues escales per pujar a l’Aula de Cultura,…

A les dues següents veurem Bellvitge Vell; com deia s’està construïnt l’edifici de la parròquia, veiem els camps de cultiu on ara és l’Hesperia Tower, el solars del CAP, del parc de Bellvitge, del poliesportiu Sergio Manzano,… Per cert, algú sap que era l’edifici petit que es veu entre el Joan XXIII i el camp de Rugbi, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge?

A aquesta última veiem el carrer de Campoamor abans de la seva transformació, quan arribava fins la carretera del Mig i quasi les vies. Es pot observar el col·legi, l’antic pas elevat per creuar les vies, i inclús els camps i la masia, que es deia cal Madorell o Paperines, segons la font que es consulti.


Primeres notícies del carrer de Campoamor

El carrer de Campoamor es situa al barri de Bellvitge, entre la Travessia Industrial i la via, encara que abans era més del doble de gran: començava a la carretera del Mig, travessava la via i es ficava a l¡’actual Gornal fins a la rambla de Carmen Amaya. A sota teniu les dimensions originals:

Aquestes dimensions les podeu retrobar a aquesta fotografia aèria de l’any 1947, on Campoamor era una barriada aïllada de la resta de la ciutat, a dalt veieu el barri de Sant Josep i a la dreta Santa eulàlia, encara més allunyada. La barriada era lineal, amb edificis situats a cada costat d’un carrer principal. Per què es va instal·lar allà tanta gent? la veritat és que no ho sé, normalment aquest creixement es dona a camins on hi ha molt de trànsit, però sembla   que acaba en un cul de sac al sector sud, abans de poder arribar a Can Pi, una altra barriada aïllada però amb una configuració totalment diferent, i això que ple costat passava la carretera del Prat, on sí que hi havia trànsit. Tampoc es veu cap gran fàbrica que pogués formar una colònia propera amb els seus obrers.

El mapa següent és de l’any 1926, i com veieu existeix el camí però sembla ser que no hi ha cap edifici, sols algunes masies properes a la carretera del Mig. En aquell moment la barriada de Can Pi eren quatre cases al costat de la carretera del Prat.

Entre totes dues imatges encara no tinc cap altra per cobrir els més de 20 anys que les separen, però segurament tots dos nuclis citats es van formar i van créixer simultàniament, alimentats per la primera onada immigratòria del segle XX.

A aquest nucli  van arribar a existir quatre carrers més, tres perpendiculars anomenats Colón, Tito Livio i Bizet, el primer a la banda Bellvitge, i el altres dos a la banda Gornal; el quart era el carrer de Finestrelles que es situava paral·lel a Campoamor a la banda Gornal. Pel que he vist a la guia oficial de la ciutat de 1951, estava previst que cap el sud, Finestrelles s’obrís formant una plaça que van anomenar de Manelich (suposo que en homenatge al protagonista  de la Terra Baixa d’Àngel Guimerà), a aquesta plaça arribaria un carrer perpendicular anomenat de Roengent (suposo que en homenatge al físic), paral·lel a la Gran Via i on també finalitzaria el carrer de Campoamor; crec que mai es van portar a terme.

El carrer de Campoamor l’he trobat per primera vegada escrit a la guia de conductores d’auto-taxis de 1930-1931, no així els altres carrers que he anomenat abans, segurament es formarien anys després . A les hemeroteques la notícia més antiga que he trobat és del 21 d’agost de 1932  on l’Ajuntament decideix construir l’escola Unitària de Campoamor sota projecte de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

Mayte P Vill va compartir al facebook una fotografia d’un grup de nens de Campoamor, realitzada als anys 40 a l’entrada del carrer.

Aquesta fotografia també és de la Mayte P Vill,, segurament també es dels anys 40-50. Veiem pràcticament el carrer de Campoamor des de l’inici cap el sud.

REFERÈNCIES

Grup de facebook del carrer de Campoamor


Des d’un terrat de Bellvitge, finals dels 70

Avui comparteixo unes fotografies que em van deixar els nois i noies del Nou Quitxalles. Calculo que es van fer a finals dels 70, des del terrat d’un bloc de Bellvitge de l’avinguda de Europa.

Les dues primeres fotografies són del propi terrat, no sé si heu pujat mai a un, la veritat és que sobte veure el barri des de d’allà. Suposo que des de terra sempre es veu el mateix paisatge, quasi tots els blocs són iguals, és un paisatge monòton; els edificis es situen com fitxes de dominó, com barreres que no et deixen veure res darrere d’elles. Suposo que qui no coneix el barri pot arribar a tenir la sensació de situar-se dins d’un gran laberint, pujar a dalt de tot és com mirar per sobre d’ell, com trobar la seva solució,…

Aquesta següent és del carrer de Campoamor, amb els seus patis plens d’antenes i cordes per estendre la roba,…

El col·legi que veieu aquí sota és l’actual IES Joan Miró, actualment en obres, i que quan es va fer la fotografia es deia col·legi Europa, com l’avinguda que té davant. L’altre edifici baix és i era el col·legi Bernat Metge, que es troba al costat del passeig de Bellvitge, en aquell moment urbanitzant-se,… no es veuen els pins, o al menys tots.

També podem veure el desaparegut cartell de la Caja de Ahorros de Sabadell, que es situava i es situa (amb un altre nom degut a les últimes fusions) a l’interior, a un petit passeig que hi ha al costat del carrer de França, i que no sé si rep cap nom en concret per part dels veïns,…

REFERÈNCIES 

Associació educativa Nou Quitxalles

 


El carrer Campoamor Vell vs. El Gornal, 1973

La fotografia d’avui està feta des d’una torre del barri de Bellvitge i el que es veu és la construcció d’un edifici al barri del Gornal, a tocar del anomenat carrer Campoamor vell, dels carrers Finestrellas i Tito Livio.

La fotografia està datada al 1973, però pot ser que sigui posterior, ja que els blocs es van començar a construir al juliol de 1972 i a la imatge (i altres del mateix moment) es veuen molts ja fets, encara que no semblen habitats, de fet, la primera fase, amb 1796 pisos, no es lliura fins a finals de 1977.

També sabem que el propietaris del carrers citats van oferir molta resistència des de que pràcticament van començar les obres, fins al 7 de març de 1977, quan la policia va entrar per la força i va treure fora als últims residents, perdent tot el que havia a les seves cases. Es a dir que la fotografia es anterior a aquest mes del 1977

Abans, a l’estiu de 1974, s’havia fet un sorteig d’habitatges per 54 families d’aquests carrers, però moltes es resistien a canviar la caseta amb hort per un pis, encara que en aquell moment vivien en condicions lamentables, ja que els havien tallat l’aigua, patien inundacions i eren envoltats per l’abundant brutícia de les obres.

De fet una part molt important del moviment veïnal del barri del Gornal procedeix de l’associació de Veïns de Campoamor, creada el 21 de setembre de 1973 per fer front al moobing immobiliari de l’administració.

Però tornem a la primera fase (posterior al sorteig de 1974) i a quina va ser la distribució, i amb això acabo:

600 – Obra sindical del Hogar (OSH)
496 – Expropiats del carrer Campoamor i voltants, i als veïns del barri de la Bomba
250 – Ministeri d’Habitatge per casos de necessitat
150 – Funcionaris de l’Ajuntament i necessitats urgents.
100 – Policia Nacional
79 – Emigrants
22 – Instituto Nacional de Urbanización (INUR)
20 – Residents del Grup Eduardo Aunós de Zona Franca
20 – Personal del Ministerio de Educación y Ciencia
15 – Gobierno Civil
10 – Audiencia Territorial de Barcelona
10 – Dirección Superior de Policia
10 – Guardia Civil
10 – Capitania General
4- Obispat

REFERÈNCIES:

LINKS

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Miguel Beltrán Vidal ‎…GIGANTES..!!…fue una situación mezcla de Kafka y Poe…
  2. Carme Ruiz Alcalá SIN PALABRAS, aún recuerdo cuando el dia de la tortilla y del entierro de la sardina ibamos al campo jejejej en Gornal, jo he vivido al lado de la calle Campoamor, toda una excursíon, hasta teniamos una vaqueria.
  3. Yolanda Alonso Ros De mi colegio Daliana también ibamos a celebarar el día de la tortilla y el entierro de la sardina. Lo recuerdo perfectamente. Las madres nos acompañaban también. Estaba lleno de montañitas de arena. Que recuerdos.
  4. Miguel Beltrán Vidal ‎…todo lo que me remonte a mi infancia me gusta…solo quedan recuerdos…ya nada es tangible… Los hijos de los de la vaquería, amenizaban las tardes con sus toques de guitarra desde el balcón….no los veía, pero los disfrutaba… justo enfrente el bar Salvador…y tres o cuatro casas a la izquierda, descubriendo el mundo…me las veía yo…
  5. Luisa de Haro Yo tb iba al Daliana y hacíamos lo mismo jejeje

Festa Major del carrer de Campoamor, 1946

El carrer de Campoamor actualment es troba al barri de Bellvitge, des de la travesia Industrial fins a les vies de la línia de Vilanova, encara que abans del 1977 era el doble de llarg i es ficava dins d’on ara es troba el Gornal, i la via el tallava pel mig. Aquesta part, on també es situaven els carrers de Finestrelles i de Tito Livio, es va expropiar i es va destruir a l’any citat. Ja deu anys abans tot l’entorn ja s’havia començat a transformar amb la construcció dels edificis de Bellvitge.

Més enrrere en el temps, aquest carrer era per si sols una barriada aïllada en la Marina, al camí que portava fins a la Farola i la platja passant per la barriada de Can Pi, que quedava després de la Gran Via

Aquest carrer era com un petit poble, amb la seva farmàcia, l’ambulatori, el col·legi, els seus comerços i fins tot un petit cinema. Tenia i te la seva pròpia associació de veïns, i fins fa uns anys la seva festa major, que es feia a principis de juny, on la gran majoria dels veïns col·laborava i gaudia.

Pot ser per l’envelliment dels veïns de tota la vida, per que els seus fills han marxat a altres llocs, per la manca de costum dels nous veïns i/o per la manca de subvencions,… o pot ser per les “costums del segle XXI”, el cert és que a la ciutat pràcticament s’han perdut les festes de carrer i ara sols queden les festes de barri, i ja veurem quant de temps aguanten en mans dels veïns si no hi ha un rejoveniment de les comissions de festes,…

Algú sap si encara es fa la festa major del carrer de Rius i Carrio a Collblanc? o la de Can Bori?, o cap altra de carrer?

REFERÈNCIES
Imatge cedida per Pili Lopez Soro del grup de facebook del Carrer Campoamor

COMENTARIS AL FACEBOOK

Miguel Beltrán Vidal ‎…y yo recuerdo cuando mi calle estaba rodeada de campos. Por una parte hasta bellvitge antigüo, y por la otra hasta el xalóc,por enfrente hasta la granvía,nos separaba una vía de la “nueva campoamor”….