Imatges retrospectives d'una ciutat

Bellvitge

Construcció del segon tram de la ronda Litoral, inici dels anys 80

Ahir vaig anar a dinar al restaurant La Marina de l’Hospitalet que es troba a una masia situada entre la ronda Litoral i la Zona Franca, abans envoltada de camps i ara de vehicles de segona ma i fàbriques. La masia es diu Cal Capellà i els seus menjadors es troben plens d’antics útils agrícoles, vells objectes comuns a altres èpoques, imatges de la Marina i de la família que porta el restaurant,…

Quan ja sortiem de dinar vaig preguntar si podia fer una fotografia a una de les imatges que tenen penjades (la que veieu aquí) i no van tenir cap objecció, tot el contrari, van comentar-me que aquesta imatge la va portar un obrer que va participar a la construcció del cinturó, la va trobar mig oblidada a un racó i va pensar que era un bon lloc per preservar-la. Després vam continuar parlant una estona de les masies properes, i de l’Hospitalet d’abans, però la veritat es que tenien molta feina, i em va saber malament destorbar-los,… però tornaré! 🙂

La imatge ja sé que no es veu massa bé, no vaig saber com evitar el reflex del vidre que cobreix la fotografia,… alguna cosa es veu, la podeu ampliar si voleu. L’edifici a l’esquerra de les obres són les cotxeres de TMB, i a la dreta trobem el restaurant sota els edificis de la fàbrica de pintures Akzo Nobel, just en mig es troba la ratlla que des de 1920 ens separa de Barcelona.

El primer tram de la ronda o cinturó Litoral, des del passeig de Colón, al peu de la carretera de Miramar, fins el passeig de la  Zona Franca, amb un total de 2,8 km, es va començar a fer el 16 de febrer de 1972 i es va finalitzar el 5 de maig de 1981 després de multitud d’endarreriments. El segon, de 3,73 km, fins l’autovia de Castelldefels, que veieu a la imatge del restaurant, es va començar el 18 de març de 1980 i  es va inaugurar el 10 de febrer de 1983.

He trobat algunes imatges a la Vanguardia sobre aquest segon tram, tampoc són molt bones però per ara és el que hi ha,… la primera, l’esquema, és del 12 d’octubre de 1979, la següent del 3 d’abril de 1981, i l’última és la portada del dia 25 de novembre de 1982.

També incorporo una imatge de finals de la dècada passada, on també es pot veure la cotxera de TMB i Cal Capella, el cinturó i l’autovia de Castelldefels,…

A principis de 1984 es va començar a construir el tram que paral·lelament al Llobregat, creua el nostre municipi, des de l’autovia de Catelldefels fins a la C-245, entre Cornellà i Sant Boi. Els 3,4 km es van inaugurar el 15 de juny de 1987, però això és altre article,…

REFERÈNCIES

Hemeroteca de La Vanguardia


Plaça de la Cultura, 1977

L’altre dia vaig aconseguir el  llibre “Barrio” de Francisco Candel, un llibre curiós on el protagonista és un barri que parla en primera persona amb l’autor del llibre. Diu moltes coses interessants sobre els barris de moltes ciutats de Catalunya i també de la resta de l’estat i no més puc recomanar-lo encara que el llibre ja tingui 34 anys, és una manera de veure d’on venim, de tots els problemes que els eren comuns i del que es va lluitar per arribar fins on som. Està ple de imatges de Luis Viadel de diferents barris de l’estat i entre elles podem trobar aquesta de Bellvitge amb el Gornal al fons.

Concretament és l’actual plaça de la Cultura, on es troba el Centre Cultural-Biblioteca-Regidoria,… . Com veieu abans, a mitjans dels 70, existia un camp de futbol on jugaven els equips del barri i feien gimnàstica els alumnes de l’institut proper. Als anys 90, al traslladar-se el camp a la zona esportiva, es va transformar en un gran solar sense ús on aparcaven els cotxes i camions. Més tard es va fer un aparcament soterrani i fa pocs anys es va urbanitzar la plaça i es va construir el citat centre.

Hi ha una frase del llibre que m’ha agradat molt, diu “Els barris són els pobles de les ciutats”. Crec que es pot aplicar perfectament a molts barris de l’Hospitalet.

El llibre té dues edicions, jo tinc la primera, la del 77, però a la següent, la del 79, canvia de format, de número de pàgines i a més de portada,… suposo que als de Bellvitge de tota la vida us farà caure alguna llagrimeta, no? 🙂

REFERÈNCIES

La portada del llibre és de “guanachinerfe” a la web todocolección (Per si us interessa, a la mateixa web venen més còpies d’aquest llibre en les dues edicions citades)


Voltants de l’hospital de Bellvitge, anys 70-80

L’altra dia una amiga meva, l’Ana Herraiz, m’enviava aquesta imatge de quan era petita, de finals dels 70, feta com es pot veure pels voltants de l’hospital de Bellvitge, crec que des dels camps on ara es troba l’Estadi Municipal de Futbol. Es poden veure també els dipòsits ¿d’aigua? a l’àrea de la bugaderia de l’hospital.

Al Bloc de la biblioteca del Campus de Bellvitge he trobat aquesta altra fotografia feta més o menys en la mateixa direcció, es a dir, cap al sud. És d’uns anys abans, ja que els arbres són més petits. Es poden veure els camps des del carrer de la Feixa Llarga fins al Llobregat, abans de la construcció del nus viari B-10/C-31/B-18/A-2. Es veu la desapareguda masia de Cal Miquel del Ros, al costat esquerre del mòdul més alt de l’hospital, i Cal Xic de la Barca al mateix costat de la Gran Via cap al Prat.

Actualment sols queden sense construir els de la zona de la dreta; encara amb ús agrícola, és el que es coneix com a zona de reordenació de Cal Trabal/Cal Masover Nou, i això de reordenació ja sabem el que significa,…

No he trobat cap imatge dels 70 del lloc on es va fer la primera fotografia,  però sí aquesta de finals 80-inicis 90, on es veu l’espai entre els carrers de la Feixa Llarga, Residència, Travessia Industrial i avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge.

Aquest és l’aspecte que tenia abans de la transformació originada per les olimpíades del 1992. Horts i camps de cultiu. En aquest moment ja existeix el camp de rugby, que es va inagurar al 1983, i la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989. Ja no veiem els gran dipòsits que hem vist a les imatges superiors; a l’historia de l’hospital de Bellvitge es diu que als anys 80 van reformar la bugaderia, pot ser va ser l’època en que els van retirar.


Ponts del Llobregat, finals anys 40

Avui una altra fotografia dels ponts del Llobregat cedida per Pedro García Vela, creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat.

El pont més llunyà és el del ferrocarril, i el més proper és el pont de Ferran Puig, també anomenat el pont dels carros, ja veieu la causa. Aquest últim es va inaugurar al 1873, abans que el del ferrocarril que data de l’any 1881.

L’any 1919 es decideix construir un altre pont, el de les Tres Voltes (que vam veure a l’anterior article), però no es va inaugurar fins a l’any 1930, a partir d’aquest moment el pont de Ferran Puig es deixa d’utilitzar, ja que estava molt deteriorat, però al 1939, les tropes republicanes volen el pont de les Tres Voltes i no hi ha altra opció que tornar a utilitzar el de Ferran Puig fins al 1950 quan es construeix part del pont actual de la Gran Via.

El que veiem a la imatge és aquest moment, el pont de la Gran Via s’està construint (encara que no el veiem) i el pont de Ferran Puig encara s’utilitza. Fins quan? No ho sabem, però segur que no va arribar fins els anys 60, ja que existeix una imatge aèria de l’any 1958 on pràcticament sols queden els suports.

REFERÈNCIES


Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (2)

Al setembre ja vaig mostrar una fotografia aèria d’aquests ponts, ara Pedro García Vela creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat ens ha cedit una altra des de terra, des del costat del Prat de Llobregat. Com a l’altra imatge sols puc dir que la foto es va realitzar entre 1929 i 1939, ja que és el període que va perdurar el primer pont dels tres que es veuen, el de les tres Voltes.

El peu de la imatge a la seva situació original diu que l’home que es veu era un fotògraf alemany anomenat Frederic Herp, però no hi ha manera de trobar res sobre ell.

M’encanten les imatges del Llobregat amb gent pescant!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Víctor Freire Sembla el Mississippi…
  2. Alkezar Kelevra Quan el riu era net..
  3. Miguel González Jiménez El Llobregat… quien le ha visto y quien le vé. Y muchos dirigentes políticos justifican el cambio paisagístico de donde vivimos para “progresar” Y no podemos progresar de manera sostenible, protegiendo a la naturaleza, respetando nuestros ecosistemas, nuestro medio ambiente? Cuanta hipocresia y cinismo hay entre la clase política…

Mapa del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat

Com sabeu la nostra ciutat, com totes, té un patrimoni arquitectònic, però segurament el que no sabreu és quin és, ja que és complicadot trobar a internet quines edificacions formen part. A la nostra ciutat tenim 110 edificacions “protegides” que a partir d’ara aniré incorporant a aquest mapa (piqueu aquí!).

També volia recordar que aquest llistat té els dies comptats, es a dir,  és va aprovar al Ple Municipal el dia 6 de juny de 2001 i segons el que es diu a l’article 9  de la normativa del Pla Especial (pàg.12) el catàleg es revisarà cada 10 anys, per tant aquest termini s’esgota l’any que ve.

Cal també recordar que abans d’aquest catàleg existia una altre previ que es va aprovar al 1985 i que protegia 233 elements arquitectònics de la ciutat, per tant, des de l’any 1985 al 2001 es van rebaixar un 53% els elements a protegir; van quedar fora de protecció més de 100 elements. Esperem que a la revisió de l’any que ve no es descatalogui cap edificació i succeeixi tot el contrari.

Sobre la primera opció, per retirar un element arquitectònic del catàleg cal una d’aquestes circumstàncies, cito textualment:

a) haver desaparegut a causa de destrucció o ruïna involuntaria, sense perjudici del disposat al respecte en aquesta normativa;

b) ésser necessari el seu enderroc per previsions de planejament d’interès públic prevalent, quan no existeixi alternativa ponderada que permeti la seva conservació o incorporació com a dada del propi planejament;

c) acreditar-se fefaentment l’existència d’error de fet en l’apreciació dels motius que varen aconsellar la seva inclusió;

d) demostrar provadament la pèrdua de l’interès cultural i obsolescència dels criteris d’avaluació que motivaren la inclusió.


Molts edificis del catàleg del 2001 s’han rescatat de la ruina, a altres no ha estat necessari fer-lis res ja que els seus propietaris els mantenen en perfecte estat, però uns altres resten a l’espera en cada dia pitjor estat. Podem citar, per exemple, al barri de Bellvitge:

Cal Masover Nou (Masia del segle XVII)

La Torre Gran (Col·legi dels franciscans del segle XIX)

Els dos, abandonats pels seus propietaris. A més de ja no tenir pràcticament teulada, es troben plens d’esquerdes de por. Espero que no caiguin i així donin motius per ser descatalogats al pròxim catàleg, encara que pot ser algú estaria content,…

REFERÈNCIES

Imatges de l’AV de Bellvitge


Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Bellvitge, 1971

Llegint el catàleg d’edificis subjectes a protecció del Patrimoni Històric Artístic de l’Hospitalet de Llobregat, que es va publicar al diari La Vanguardia en data 28 de gener de 1981, hi ha un edifici que trenca amb els 54 edificis restants del catàleg per la seva modernitat, i és el de la “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Bellvitge” situat al carrer del Prat de Bellvitge.

Quan a l’any 1983 es va redactar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, encara que la quantitat d’edificis a protegir era de més del triple que al catàleg de 1981, concretament 178, l’edifici de La Caixa va desaparèixer.

Desconec les causes de la seva primera catalogació i posterior descatalogació, ni tan sols conec l’autor d’aquest edifici, però sembla ser que algú el va considerar digne de protegir,… encara existeix i continua fent de caixa.

Les imatges són de principis dels anys 70, la gran es pot trobar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és de la familia Cuyàs; i la segona forma part d’un calendari de 1971.

COMENTARIS DEL FACEBOOK

  1. Eva Perez Lopez Yo vivía justo al lado…la biblioteca…la caixa “de mármol” como nosotros lo llamabamos…q pasada cuantos años!!!!
  2. Rosa Delgado Martinez cON LA DE VECES QUE ME HE COLUMPIADO AHÍ… CUANTOS RECUERDOS
  3. Max Plaza Yo tambien vivía al lado del bloque que hay a la izquierda desde donde se hizo la foto en blanco y negro!!! Qué recuerdos de la biblioteca…!!!
  4. Laura Ps jo vivia aqui al costat, la veritat és que els bancs de marbre que formen o formaven part de l’edifici i que estaven per tot el voltant feien bastant de fàstic… jo tampoc sé qui va decidir que s’havia de protegir, però m’agradaria saber-ho i preguntar-li el perquè!!
  5. Pedro Candalija hombre, yo también vivía al lado, y al lado de los bloques de Bellvitge, este edificiio era, al menos, original…..los “triangulos” del tejado ya no existen y pienso que le daban al edificio un “toque” diferente. Yo aun me acuerdo de cuando era la Caixa de Barcelona

El carrer Campoamor Vell vs. El Gornal, 1973

La fotografia d’avui està feta des d’una torre del barri de Bellvitge i el que es veu és la construcció d’un edifici al barri del Gornal, a tocar del anomenat carrer Campoamor vell, dels carrers Finestrellas i Tito Livio.

La fotografia està datada al 1973, però pot ser que sigui posterior, ja que els blocs es van començar a construir al juliol de 1972 i a la imatge (i altres del mateix moment) es veuen molts ja fets, encara que no semblen habitats, de fet, la primera fase, amb 1796 pisos, no es lliura fins a finals de 1977.

També sabem que el propietaris del carrers citats van oferir molta resistència des de que pràcticament van començar les obres, fins al 7 de març de 1977, quan la policia va entrar per la força i va treure fora als últims residents, perdent tot el que havia a les seves cases. Es a dir que la fotografia es anterior a aquest mes del 1977

Abans, a l’estiu de 1974, s’havia fet un sorteig d’habitatges per 54 families d’aquests carrers, però moltes es resistien a canviar la caseta amb hort per un pis, encara que en aquell moment vivien en condicions lamentables, ja que els havien tallat l’aigua, patien inundacions i eren envoltats per l’abundant brutícia de les obres.

De fet una part molt important del moviment veïnal del barri del Gornal procedeix de l’associació de Veïns de Campoamor, creada el 21 de setembre de 1973 per fer front al moobing immobiliari de l’administració.

Però tornem a la primera fase (posterior al sorteig de 1974) i a quina va ser la distribució, i amb això acabo:

600 – Obra sindical del Hogar (OSH)
496 – Expropiats del carrer Campoamor i voltants, i als veïns del barri de la Bomba
250 – Ministeri d’Habitatge per casos de necessitat
150 – Funcionaris de l’Ajuntament i necessitats urgents.
100 – Policia Nacional
79 – Emigrants
22 – Instituto Nacional de Urbanización (INUR)
20 – Residents del Grup Eduardo Aunós de Zona Franca
20 – Personal del Ministerio de Educación y Ciencia
15 – Gobierno Civil
10 – Audiencia Territorial de Barcelona
10 – Dirección Superior de Policia
10 – Guardia Civil
10 – Capitania General
4- Obispat

REFERÈNCIES:

LINKS

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Miguel Beltrán Vidal ‎…GIGANTES..!!…fue una situación mezcla de Kafka y Poe…
  2. Carme Ruiz Alcalá SIN PALABRAS, aún recuerdo cuando el dia de la tortilla y del entierro de la sardina ibamos al campo jejejej en Gornal, jo he vivido al lado de la calle Campoamor, toda una excursíon, hasta teniamos una vaqueria.
  3. Yolanda Alonso Ros De mi colegio Daliana también ibamos a celebarar el día de la tortilla y el entierro de la sardina. Lo recuerdo perfectamente. Las madres nos acompañaban también. Estaba lleno de montañitas de arena. Que recuerdos.
  4. Miguel Beltrán Vidal ‎…todo lo que me remonte a mi infancia me gusta…solo quedan recuerdos…ya nada es tangible… Los hijos de los de la vaquería, amenizaban las tardes con sus toques de guitarra desde el balcón….no los veía, pero los disfrutaba… justo enfrente el bar Salvador…y tres o cuatro casas a la izquierda, descubriendo el mundo…me las veía yo…
  5. Luisa de Haro Yo tb iba al Daliana y hacíamos lo mismo jejeje

Fent la Rambla Marina de Bellvitge

Aquesta imatge (que podeu veure amb molt més detall a l’enllaç inferior) és de la Rambla de la Marina a Bellvitge a mitjans dels anys 70. Potser en aquell moment encara es deia carretera de Sant Roc.

La rasa segurament és de l’obra del col·lector. A prop de la grua sembla que s’està construint l’antic col·legi Marina; també es veu el desaparegut cinema Marina, ara galeries comercials Marina Center.Encara es veu un testimoni dels que eren els camps que cobrien tota aquesta extensió, i és Cal Rei, la masia ja esborrada que es situava al núm. 42 del barri de la Marina.

REFERÈNCIES

Fotografia de l’AV de Bellvitge

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Rosamari Cabrera Gómez perdona estas confundido el colegio marina esta a la otra parte pues des de qui,no sebe ,eso deben ser las tres torres que son iguales pero no el colegio
  2. Marta Martin Ostres quins records, jo vaig estudiar al IES Bellvitge i, esclar, res a veure com és ara Bellvitge, però dels 70 als 80 ja estava més urbanitzat, m’agrada molt la tasca que feu amb el recull de fotografies, és màgnifica!!!! un petunet als qui us ho curreu… és fantàstic!!!!!
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
    Hola Rosamari, dos de las tres torres que son iguales son las que se ven a la izquierda de todo. La Rambla Marina pasaría entre esas torres y el bloque que hay pegado a la grua. Justo ahí se ve ya el polígono industrial, creo que ahí estaba el matadero de pollos Espuga y sus famosos malos olores.

    Si no voy errado, en el espacio que hay entre la grua y el otro bloque de la derecha faltan dos bloques más, uno delante del otro, y delante el Marina, y más adelante dos torres (de las que tienen agujeros redondos en las galerías de las cocinas)

    Lo que no sé decirte es si las obras que hay en el espacio anterior, donde está el árbol, es del segundo bloque o ya del colegio Marina. Estaría bien conocer el año en que se construyó el colegio,…

    La grua, según mi opinión, se situaría en la torre de toldos verdes y la que no se llegó a hacer (donde antes había unos cimientos y ahora forma parte del patio del nuevo colegio).

    Es sólo una opinión.

     

  4. Maite Revilla Si que es la Rambla Marina, ya que el edificio que hay delante de uno de los bloques era el Cine Marina, actualmente es el Marina Center. Las torres son actualmente Rambla Marina, 331, 333 y 335, así que Rosa Mari estás equivocada, puede ser que el colegio Marina todavía no estuviera construido cuando hicieron esta foto.

     

  5. Rosamari Cabrera Gómez NO HAY NO ESTABA NI ESTA ESTA POR EL OTRO LADO,QUE DA DONDE,ESTA ,LAGALERIA MARINA CENTER,TODO LO QUE DICES ESTA BIEN,PERO NO ESTA HAY EL COLEGIO.PUES YO ESTUBE EN ESE COLEGIO ,Y NO ESTA HAY

     

  6. Rosamari Cabrera Gómez MAITE EN EL 70 ESTABA ECHO PUES YO IBA A ESE COLEGIO,Y NO ESTA HAY..ESTA ,AL LADO DE LA CAIXA DE BARCELONA….

     

  7. Miguel Angel
    PERDONA ROSAMARI PERO CREO QUE ESTAS EQUIVOCADA. ENFRENTE DE LAS TORRES QUE HOY SON LA RAMBLA MARINA 331, 333, 335 SE CONSTRUYERON 2 TORRES MAS Y SE HICIERON LOS CIMIENTOS PARA UNA TERCERA Y DETRAS DE ESTAS ESTABA EL COLEGIO MARIA QUE ACTUALMENTE LO TIRARON Y LO HAN VUELTO A HACER MAS MODERNO Y LO HAN DESPLAZADO UTILIZANDO LO QUE ERAN LOS CIMIENTOS DE LA TORRE QUE NO CONSTRUYERON. ES MAS CREO QUE ESTA FOTO NO ES DEL 70 PUESTO QUE NO HABIA TANTO CONSTRUIDO PUES YO NACI EN EL 70 Y CUANDO MIS PADRES VINIERON A BELLVITGE ERA EL 68 Y SOLO HABIAN TRES BLOQUES POR LA ZONA DE LA ERMITA Y ACABABAN DE HACER UNO DE LA CALLE PRADO QUE ES DONDE SE VINIERON MIS PADRES QUE AL SER DE LOS PRIMEROS NO TENIAN BALCON.

     

  8. Olga Abenia Benitez
    Yo he trabajado durante mas de 20 años en el mercado, primero en el viejo y mas tarde pase 4 años en Merca-2.

    Bellvitge es una gran comunidad de vecinos que con mucho esfurezo consiguierón el barrio que deseaban. un 10 para ellos. Toda mi niñez y juventud esta ligada a Bellvitge, ya que mis padres inagurarón las paradas del mercado viejo.

     

  9. Tito Perez Orcos alguien sabe que paso con la estatua de charlie river que habia en la plaza del ayuntamiento. el otro dia me acorde y la vdd no caigo en que fue de ella y de pequeño me llamaba mucho la atencion.
  10. Pedro Candalija El colegio Marina, hasta que lo han cambiado por el nuevo, estaba ahí,donde gira la Rambla de la Marina hacia la izquierda en dirección a Hospitalet. Lo que pasa es que como aquí todavía no había rambla, es dificil de ver.Esta foto puede ser de muy a principios de los 70. Mi madre ya vivía ahí en el bloque que queda (en la foto) detrás del cine Marina,hoy Marina Center.Todo esto a menos que antes de ocupar el edificio hace poco derribado, el colegio la marina ocupara otros locales. Yo toda la vida lo he conocido en el lado derecho de la Rambla Marina dirección Hospitalet-centro.
  11. Esther Cabello Me gusta mucho leer los comentarios de las fotos, pero deberíais escribir en minusculas, porque si escribís en mayusculas PARECE QUE ESTÉIS GRITANDO!! 🙂
  12. Rosamari Cabrera Gómez miguel angel, los bloques que tu dices primero hicieron el del butano,y luego el rosa, ,y luego el otro ,pues yo hace que vivo en el que era antes el rosa…..en la ermita
  13. Yolanda Alonso Ros Madre mia que cambio. Que bien que alguien conserve estas fotos y las cuelgue para que todos las podamos disfrutar. Muchas gracias.


Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (1)

Aquesta fotografia es va fer des d’una avioneta pel pratenc Josep Monès i Amat, i pertany a la web d’un dels seus nets, l’Àlex, on es poden trobar fotografies interessantísimes que formen part de la història del municipi veí, i a vegades també del nostre. 

A l’esquerra es trobaria l’Hospitalet de Llobregat, i a la dreta el Prat. A dalt veiem el pont de Ferran Puig, i a sota, el pont de les Voltes.

El de les voltes es va construir al 1929 i pretenia substituir al de Ferran Puig, que era de 1873 i havia quedat una mica estret; però no va durar molt, ja que la nit del 24 al 25 de gener de 1939 l’exercit republicà en retirada el va fer saltar pels aires, juntament amb el de la línia Barcelona-Vilanova del ferrocarril, inaugurada al 1881

En lloc d’aquest ara tenim el de l’autovia de Castelldefels, construït al 1950, i ampliat als 70’s. Què vam utilitzar per comunicar-nos amb el Prat des de 1939 fins al 1950?

La veritat que no ho he trobat, però segurament es va continuar utilitzat el de Ferran Puig,… o pot ser fèiem el que es feia abans de 1873, es a dir, creuar el Llobregat en barca fins el Prat,…

REFERÈNCIES


Dibuix de l’ermita de Bellvitge al segle XIX

L’ermita de Bellvitge a vista d’ocell al segle XIX. No conec l’origen d’aquesta imatge; sé que la vaig treure d’una exposició que es va fer fa molts anys sobre la pròpia ermita, però no sé la seva autoria i si el motiu de fer-la va ser un projecte o era una imatge del que ja existia. 

Com veieu les diferències respecte l’actual ermita són molt grans, sobre tot per que l’edifici adossat on vivien els ermitans ja no existeix. Als anys 30 hi vivia una dona, la Pepeta, i el seu fill Antonet Tubau, que a la Guerra Civil van salvar i protegir la imatge de la maradedéu a casa de la seva jove Marcé, vora el riu.

Els pollancs que envoltaven el pati també han desaparegut, així com la font, on havia una inscripció que deia “Dolça pagesa d’ulls divins, des de Marina vetlleu nostres destins”

Aquesta ermita té molta història, segons el llibre “Catalunya Romànica” d’Enciclopedia Catalana es menciona per primera vegada al 1279,… així que imagineu tot el que ha vist!

REFERÈNCIES

Mascarell, Mireia “L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965” (2003) Ed. Efadós

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Max Plaza Mis tios se casaron en esta ermita (hará unos 30-35 años) y hace unos 20 años, jovencito que estaba uno, tambien vi casarse a una amiga de mis padres que vivía en Bellvitge… Los alrededores sí que han cambiado desde que tengo uso de razón… y por suerte la han conservado porque estaba en las últimas.
  2. Rosa Deu Ramos Cambiado dices jejej nada que ver,recuerdo los campos de alcachofas y como me llenaba de barro,era toda una excursion ir a la hermita.
  3. Max Plaza Recuerdo ir bastantes domingos al antiguo campo de rugby y pasar por los tubos de las alcantarillas que pasaban entre centenares de huertos…
  4. Emma Núñez Ya somos dos Max 😉 Cuando se lo cuento a mis hijos alucinan

Abaixador de Bellvitge, principis dels 90

No sé la data d’aquesta fotografia, però segur que és anterior al març del 1995, que es quan s’inaugura l’actual abaixador de la Renfe entre Gornal i Bellvitge, després d’anys de reivindicacions dels veïns dels dos barris. També he trobat que el logo de “Cercanías” es va comença a implantar a Madrid en 1989,… així que la data podria estar entre 1990-1994, més o menys.

Jo tinc molts records de quan es tenien que comprar els bitllets a ja dalt i després baixar per les escales cap a les andanes, sobre tot de quan anava a la platja amb els meus pares o amb els amics.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Rosamari Cabrera Gómez madre mia lo que a llovido ,des de entonces xd,….
  2. Rosamari Cabrera Gómez yo al rebes iba a ber a mis padres ,que viven en bellvitge ,,,,,,,,,,,
  3. Tony Cano He publicado unas fotos en mi perfil del gornal de los años 70-80
  4. Paqui Torrents Simarro ya ni me acordaba de esto,,,,,,,,,,,,,,,,,
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tony, no se pueden ver las fotos de tu perfil, o al menos yo no puedo (Luis V. Bagán Nebot)
  6. Rosamari Cabrera Gómez yo si que las ebisto ,que tienpos……………..
  7. Tony Cano Se pueden ven,esta en no álbum de montajes
  8. Ivan Romero Varo Pocos yonkis quedaban por aquellas fechas. Recuerdo en los 80 a los yonkis dormitar en los bloques bajos del Polígono, justo los primeros después de cruzar el puente, en aquellos recovecos oscuros de columnas cuadradas e insalubres. Y el metro se quedaba en Santa Eulália, esperando acontecimientos de postal como las olimpiadas y el Carrilet se descarrilaba. A ciudadanos de segunda, urbanismo de tercera. Y, sobretodo, aislados para no mezclarse con nadie salvo para ir a trabajar. Para eso sí, claro. El que no quiere recordar de donde viene, no sabe ni quien es.
  9. Miguel Beltrán Vidal ‎…pues ya ves!!…esos bloques que dices, son el patrimonio que les quedó…(obligándolos a tener que pagarlos, con una irrisoria rebaja), a los expropiados de la antigua calle Campoamor y Finestrelles…!
  10. Carol Grano de Oro en el 93 aun estaba el puente
  11. Sonia Carbajo Esquinas si carol yo es verdad tenia 10 años yo vivía al lado, en av.europa donde la zapateria TORINO os acordais??? buenisimo!

 


Pont del Llobregat, 1950

La fotografia és de 1950, quan es va inaugurar el pont de l’autovia de Castelldefels a sobre del Llobregat, que a mitjans dels 70 seria ampliat, duplicant la superficie amb una nova línia de pilars,… encara que això pot ser no sigui el més important de la foto,…

REFERÈNCIES
Font: Presentació (MOLT INTERESSANT!!) “Infraestructures pratenques (965-1950)” a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López Encara es podia disfrutar del riu…
  2. Isabel Vargas López ostras no recordu a veura vist el riu an tanta aigua
  3. Rosa Maria Girones Bel el meu pare anava a netejar el cotxe amb l’aigua del riu…
  4. Joan Antoni Encare han d’haver escrits somnis als seus pilars…
  5. Esther Cabello Vivo en Can Serra y hará un año más o menos que descubrí la zona del Llobregat con la bici. Hemos bajado muchos fines de semana por la pista de tierra que sigue su curso hasta llegar al delta y a la playa. Es una zona preciosa que merece la pena conservar. Felicidades por la página y por acercarnos a la historia de Hospitalet 🙂

Cal Miquel del Ros

Cal Miquel del Ros del llibre "Cop d'ull als Motius de L'Hospitalet" (1991) de Matilde Marcé i Piera. Segons diu el llibre, la fotografia és propietat de l'Elena Viusà i Vinyals

Cal Miquel del Ros era una antiga vaqueria que als anys 30 era propietat de Juan Viñals Segales. A la Vanguardia del 12 de gener de 1935 es pot llegir sobre un incendi a una de les quadres i que va causar pèrdues per 5000 pessetes.

Quan van fer aquest tram de la ronda Litoral, entre 1980 i 1983, van expropiar-la, juntament amb la masia de Cal Xic de la Barca, situada una mica més cap a l’oest. Van desaparèixer per sempre però encara tenim algunes fotografies.

Cal Miquel del Ros del llibre "Una mirada a la Marina d'ahir" (1980) de Francesc Marcé i Sanabra

Els cercles taronges senyalen de dalt a sota: Cal Trabal, Cal Masover Nou i La Torre Gran. El cercle verd es troba on es situava Cal Miquel del Ros. Al 1958, cap a l'oest, podem veure Cal Xic de la Barca. L'Hospital de Bellvitge queda ara a la dreta i els camps que es veuen són el que encara queda de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat, ja sabeu que en gran part en perill de desaparició. Si piqueu es fa més gran!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Joan Antoni Aquesta masia va ser refugi de moltes colles de jovenets i ens servia per fugir de les mirades controladores de veïns i veïnes de Bellvitge.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! síiii?, suposo que als anys 80 ja no quedava res, la foto és d’aquella època.
  3. Joan Antoni jajajaja parlo d’una mica abans! una década per ser més precís.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) cuenta, cuenta,…
  5. Joan Antoni Al barri no tenien gaira infraestructura, com ja deus saber, així que buscaven alternatives on puguesim tenir un espai propi. En aquest cas, i sobretot els estius, aprofitaven l’abandonament d’aquesta masia com una mena de “cabana de l’arbre” encare que més d’una vegada vem haber de sortir correns quan ens descubria el pagès…jajaja quins temps!
  6. Aurora Gómez Miralles Que hermosa era la ermita solitaria entre los campos, cerquita de la carretera para que hubiera facilidad de llegar a ella. No había ni una sola casa que le quitara el encanto. Era toda una excursión ir a merendar allí con la familia.

Hospital de Bellvitge, 1970

“La construcció de l’Hospital, encarregada a l’empresa Dragados y Construcciones, es va iniciar a mitjans de l’any 1970 i va ser una de les grans obres d’aquells moments, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. 

Hi treballava una plantilla de 700 persones, 500 de les quals eren obrers i 200, tècnics. La jornada de feina dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l’hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l’Hospital al més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors, que van acabar en vagues, i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments.

Les pressions de l’Administració a la constructora perquè l’obra no es parés van concloure en unes negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. En canvi, no es va aconseguir el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga.

Aquests fets van servir d’estímul a la solidaritat entre els treballadors de l’obra i també per als treballadors d’altres empreses”

REFERÈNCIES

Imatge de Javier Otega Figueiral a Flickr
Text de la web de l’Hospital de Bellvitge

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Alkezar Kelevra ‎40 años después, la zona sigue en obras.
  2. Jorge Gomez OOOoooooohhh!!! Que buena la foto!!!.
  3. Juanjo Serrano Lopez Parece que son las estructuras de los ascensores, y al pié de las mismas, la rotonda de la entrada.
  4. Jose Manuel Muñoz Quiñones A la derecha Urgencias, detrás los quirófanos, las torres altas son los ascensores y las dos cosas de debajo redondas a ambos lados de la estructura de los ascensores, son el hospital todavía sin levantar….
  5. Esther Cabello Que foto mas buena!! 🙂
  6. Max Plaza Todos esos campos que hay detrás del Hospital se convirtieron en huertos de particulares durante bastantes años. Actualmente está la ‘ciudad deportiva’ con el campo de futbol, de rugby, polideportivo, beisbol,etc,…
  7. Carme Ruiz Alcalá La lucha obrera SIEMPRE ha de existir!!!!

Festa Major del carrer de Campoamor, 1946

El carrer de Campoamor actualment es troba al barri de Bellvitge, des de la travesia Industrial fins a les vies de la línia de Vilanova, encara que abans del 1977 era el doble de llarg i es ficava dins d’on ara es troba el Gornal, i la via el tallava pel mig. Aquesta part, on també es situaven els carrers de Finestrelles i de Tito Livio, es va expropiar i es va destruir a l’any citat. Ja deu anys abans tot l’entorn ja s’havia començat a transformar amb la construcció dels edificis de Bellvitge.

Més enrrere en el temps, aquest carrer era per si sols una barriada aïllada en la Marina, al camí que portava fins a la Farola i la platja passant per la barriada de Can Pi, que quedava després de la Gran Via

Aquest carrer era com un petit poble, amb la seva farmàcia, l’ambulatori, el col·legi, els seus comerços i fins tot un petit cinema. Tenia i te la seva pròpia associació de veïns, i fins fa uns anys la seva festa major, que es feia a principis de juny, on la gran majoria dels veïns col·laborava i gaudia.

Pot ser per l’envelliment dels veïns de tota la vida, per que els seus fills han marxat a altres llocs, per la manca de costum dels nous veïns i/o per la manca de subvencions,… o pot ser per les “costums del segle XXI”, el cert és que a la ciutat pràcticament s’han perdut les festes de carrer i ara sols queden les festes de barri, i ja veurem quant de temps aguanten en mans dels veïns si no hi ha un rejoveniment de les comissions de festes,…

Algú sap si encara es fa la festa major del carrer de Rius i Carrio a Collblanc? o la de Can Bori?, o cap altra de carrer?

REFERÈNCIES
Imatge cedida per Pili Lopez Soro del grup de facebook del Carrer Campoamor

COMENTARIS AL FACEBOOK

Miguel Beltrán Vidal ‎…y yo recuerdo cuando mi calle estaba rodeada de campos. Por una parte hasta bellvitge antigüo, y por la otra hasta el xalóc,por enfrente hasta la granvía,nos separaba una vía de la “nueva campoamor”….


Pura Fernández García (1921-1997)

Va néixer l’any 1921 a Cambil, un poble de Jaén, a un mas on la família treballava a jornal. El 1935 es van traslladar a la capital i ella va començar a servir. Quan tenia 21 anys, ella i la seva parella van fugir seguint el costum que la gent humil practicava al sud-est de la Península; i en tornar se’ls reconeixia casats. 

L’any 1948, amb una filla i un fill dels tres que va tenir, va emigrar a Barcelona, on ja hi era el seu marit, que fugia de la repressió política. Van dormir on van poder fins que es van instal·lar a la Bomba, un barri de barraques on van viure prop de 15 anys. Tot i les sovintejades visites de la Guàrdia Civil, vivien en un entorn de solidaritat veïnal.

Pura va acollir a la seva barraca des d’una veïna que havia arribat del poble amb els fills i que ella considerava víctima del masclisme dominant, fins a les tertúlies de militants clandestins companys del seu marit. Va decidir fer treball solidari amb persones empresonades i les seves famílies arran de l’empresonament del marit, i va ser cofundadora del Moviment de Dones Democràtiques.

Va crear una cooperativa el 1966 i va encapçalar la reeixida lluita per aconseguir habitatges a Bellvitge, el fronterer barri hospitalenc en construcció. Als 47 anys la van detenir per segona vegada i a la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne, va entrar a viure en el primer dels quatre blocs que havien aconseguit a Bellvitge, un espai de fang sense cap servei públic. L’any 1969 va impulsar la Comissió de Barri, el 1973 es va legalitzar l’Associació de Veïns i Veïnes de Bellvitge Nord i, amb la Vocalia de Dones, l’any 1976, va participar a les Jornades Catalanes de la Dona.

Sempre va ser guiada pel desig d’una ciutat per a la convivència, ja fos en la lluita per aturar la construcció de més blocs i perquè es fessin serveis públics, com en la solidaritat veïnal amb les empreses en lluita, o donant suport a l’ocupació de locals que havia encapçalat el jovent del barri. Pura era un referent constant de la vida comunitària.

Va morir el 1997. En un acte públic, el barri va acomiadar una dona lliure que sempre havia posat en primer terme les relacions entre les persones.

L’actual Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del carrer Cobalt porta el seu nom com a homenatge a la seva persona.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Carmen García Anda, mi padre es de Cambil. Le preguntaré sobre Pura.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) ya contarás