Imatges retrospectives d'una ciutat

Can Serra

Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí

A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.

Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.

Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.

D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.

Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet

A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…

REFERÈNCIES

Anuncis

El timbaler de Can Serra

Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.

Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:

  • “La Carpa es tuya y mía,…
  • ¡No queremos pisos en la Carpa!”

o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti

  • “A Cantar que no es difícil
  • que ya sabemos los sones
  • Si hasta los niños lo gritan
  • si hasta los muros lo oyen
  • Hay un tambor que nos llama,
  • ¿De verdad que no lo oyes?:
  • que no nos quiten los parques
  • que no nos quiten las flores”

I això és el que he trobat,…

REFERÈNCIES

Declaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.

COMENTARIS AL FACEBOOK

Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.


Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930

Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931

No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…

Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…

És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.

Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.

A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente

Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,…  el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!

A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…

REFERÈNCIES

“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet


La Carpa, 1975

“Can Serra havia de ser, segons deien els diaris del moment, L’Hospitalet del futur, ciutat residencial, el Pedralbes de l’Hospitalet. Però aviat començaren noves modificacions sobre el Pla Parcial del 61. 

La immobiliària “Amaltea” va comprar el terreny de la Carpa, solar més cèntric del barri, per construir 13 blocs de 14 plantes. L’associació de veïns de Can Serra no acceptava aquest projecte i en canvi volien fer un mercat, un ambulatori i una escola donada la gran  quantitat de nens que havia al barri.

Per aconseguir tots els objectius es feien reunions  a la casa de la Reconciliació i a l’Associació de Veïns de Can Serra. Finalment s’arriba a un acord. Fruit d’innombrables hores de reunió amb representants polítics i tècnics de l’Ajuntament, la Corporació Metropolitana i l’Associació de veïns. Assembles obertes al barri, manifestacions, noves recollides de firmes, accions legals i accions il.legals. Es per això que a Can Serra, el nom de “la Carpa” tenen un caràcter mític. Ara, finalment, a la Carpa ja hi ha una escola de d’EGB, ara CEIP, que porta precisament aquest nom, un mercat municipal, una plaça i un parc.

En aquell descampat on volien fer aquest projectes hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles, teatre. Desprès de molt anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per L’Associació dels veïns, en Juny de 1976, finalment el barri va tomar possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan”

REFERÈNCIES

Fragment de la història del CEIP La Carpa de Can Serra

La primera imatge, de 1975, ha estat cedida per Pilar Massana, a més de veïna del barri, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La segona, sense data precisa,  ha estat cedida pel fotògraf Ramón Costa (encara que realment és del seu sogre) i va ser una aportació al grup de facebook que va generar molts comentaris. que incorporo a continuació, ja que alguns són molt interessants!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Ramon Costa Bueno es una foto antigua ,no la hice yo ya que aun no habia nacido.Me la ha cedido mi suegro. La he retocado lo mejor posible ,espero os guste y a quien se acuerde que le traiga buenos recuerdos de su infancia
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Muchas gracias!! En ese parque estaban previstos otros 13 bloques de 14 plantas, conseguir que no se hiciesen fue una victoria vecinal de las épicas. En el libro “Cincuanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey se explica con bastante extensión. Me lo voy leyendo a ratos pero aún no sé para qué se utilizaba la carpa???
  3. Agustin Martinez Padre Es posible que por el año 1969 ó 1970 se utilizara como teatro, recuerdo la asistencia de Fraga Iribarne, ministro de cultura? haber si alguien recuerda algo más.
  4. Miguel González DIOSSSS! Esto no tiene nada que ver con la actualidad! Segun me han explicado, las carpas estaban cubiertas con una lona. Era como un tipo de circo/teatro/centro cívico.
  5. Francisco Javier Galván Siles JO! yo me acuerdo de haber jugado mucho allí de pequeño. Creo recordar que eran de color verde. Y por lo que sé, decián que eran las carpas de un circo o algo así. JAJA! un día estabamos quemando un colchón creo y llegó un policía y tuvimos que salir corriendo! vaya tiempos! 😀
  6. Joan Rius Agustina Yo asisti con el colegio Eugeni D’Ors a varias funciones de teatro,estaba en la EGB,seria por el 1971 al 74 aprox.Tosa una señora excursion de Collblanc a Can Serra. Por cierto felicidades por este grupo,es genial!
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Joan!,… así que se hacía teatro allí, y se cubría con toldos?
  8. Andreu Trias Era el “Teatro Popular Portátil del Ministerio de Información y Turismo”,anomenat popularment “La Carpa”. Jo hi era el dia de la visita d’en Fraga. Si no recordo malament, ens hi van portar a l’Institut Torras i Bages i vàrem anar a veure “Don Gil de las calzas verdes” de Tirso de Molina. El quadre escènic del Centre Catòlic hi va representar també alguna cosa. Buscant al google apareix l’hemeroteca de La Vanguardia que en diu alguna cosa.
  9. Miguel Angel Lara Madre mía que foto.Si era el teatro portatil,o más conocido como las tetas de la ramonas entre los niños del barrio fue desmontado de la Carpa i montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y alli murio siendo desmontada su estructura para su desaparicion que recuerdos. Comparto la foto con permiso es que es increible.
  10. Bgo Ampudia Mi padre me enseñó a montar en bicicleta en la Carpa!
  11. Miguel Medina Que foto y que de recuerdos !!! Nosotros que éramos del Barrio Sanfeliu, le llamábamos tetas marcianas, por su color verde.
  12. Oscar Cuesta Jajaja las tetas de la Ramona, sí señor. Yo ya solo las recuerdo en Can Boixeres y totalmente sin uso. En la Carpa llegaron a haber varios circos ambulantes, con sus payasos, pero no usaban ya esta estructura.
  13. Fernando Garcia Fernandez en mi barrio las tetas marisol jeje

Aparcament improvisat al barri de Can Serra dels 80

Fa uns dies Manuel Domínguez em va enviar aquesta imatge d’un descampat del barri de Pubilla Cases però sense saber l’any ni el lloc en concret on s’havia fet.

Calia compartir-la a la pàgina de facebook per trobar alguna resposta, i tan sols han passat uns ninuts quan la Tania, l’Héctor, en Xavier, l’Alkezar, la Julia, en David, i fins ara el Sergio ens han proporcionat un munt de detalls. Primer que no es troba a Pubilla Cases, sinó a Can Serra, però molt a prop, al creuament entre l’avinguda de l’Electricitat i el carrer d’Andorra. També ens han proporcionat una pista per datar-la, el logo de Caprabo de la furgoneta situada al fons, però no hem trobat quan va sortir, així que ens quedem amb el Ford Escort blanc que es troba a la part inferior de la imatge; si no m’equivoco és un Escort de quarta generació, i per tant es podria dir que es posterior al 1986.

Però no sols això, també hem obtingut records que ens han permès reconstruir la relació d’aquest espai amb els seus veïns o usuaris: “M’en recordo que el meu pare sempre trobaba un foradet per aparcar allà” (Tania); “de petit tenia que creuar per aqui 4 cops al día” (Xavier) “Aqui se le pinchaban (desinflaban) las ruedas al coche del señor Pedro, el director del cole, que a mi me lo han contado….” (David) i “Yo me crie en esa calle y ese descampado, es mas el camion que sale al fondo era de mi padre….” (Sergio).  D’això crec que es diu fer història oral! Moltes gràcies a tots.

La imatge de sota és de fa pocs anys i es pot observar l’edifici que ocupa l’antic descampat.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Tania García Guerrero Aquest solar es trobaba en el creuament entre Avinguda Electricitat i C/ Andorra, a Can Serra. Ara hi ha una residència d’avis. M’en recordo que el meu pare sempre trobaba un foradet per aparcar allà.
  2. Héctor Linares Fernández Doy fe !!!
  3. Xavier Calvo Mir Just Tania, jo estudiava just davant d’aquest solar (I.E.Alegre)…Jo, quins records, de petit tenia que creuar per aqui 4 cops al día!
  4. Tania García Guerrero AAAAAgggggh! jo també estudiava a l’Alegre!!! XDDD
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies!!! Ja l’he trobat, ara hi ha un edifici blau i gris on és la residència d’avis Francisco Padilla,… però llavors això no és Pubilla Cases, just al límit, però es troba a Can Serra,…
  6. Alkezar Kelevra Que chulos que eran los coches de antes!!!
  7. Tito Perez Orcos yo tambien doy fe y parece de finales de los 80 ppos de los 90. se ve una furgoneta de caprabo al fondo , ya con el pacman
  8. Julia López Martínez Ufff!!!! quants records:) jo també vaig estudiar a l´Alegre!!
  9. David Fernandez Romero Aqui se le pinchaban (desinflaban) las ruedas al coche del señor Pedro, el director del cole, que a mi me lo han contado….
  10. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí Tito, ja m’havia fixat però Agh! no trobo l’any de logo de Caprabo,… sols que la primera campanya publicitaria la van fer al 1984, anterior a l’any de l’Escort,… caldria trobar pistes posteriors,… http://multimedia.uoc.edu/~grf/images/b/b3/Itxaso_AlbarracinRazkin_pec2.pdf
  11. Sergio Perez Montalban Yo me crie en esa calle y ese descampado es mas el camion que sale al fondo era de mi padre…. Joder que recuerdos
  12. Miguel González Jiménez He vivido y sigo viviendo en la calle Castellbò, y como ha cambiado…
  13. Andres Serrano Romero Respecto a las pistas de los coches…no se si os habreis dado cuenta de ke delante de ese Ford Escort hay un Vokswagen Polo CoupeGT gris metalizado….para vuestra informacion este coche salio a la venta tambien en 1986…asi ke ese deberia de ser el año de partida para buscar el año de la foto. Con esto ratifico el dato anterior del Ford.
  14. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Andrés! es una lástima que no se vean las matrículas, se podría afinar más,… http://www.lamaneta.org/matriculas/
  15. Andres Serrano Romero Uuuuff…yo lo he estado intentando con el Ford….utilizando algun ke otro programa fotografico pero no ha habido forma…..me ha parecido ke era KG pero no me atreveria a afirmarlo…..
  16. Esther Cabello Esto me lo conozco perfectamente!:-) Vivo en la calle Andorra y la residencia es de apenas 5 o 6 años. Cuando me fui a vivir allí, en el 2003, todavía estaba el descampado lleno de coches.

    Can Serra, 1947

    A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri,  i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.

    A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)

    També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.

    REFERÈNCIES

    • Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
    • Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,

    COMETARIS AL FACEBOOK

    1. Eva Patrícia Gil comparto! 😀
    2. Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
    3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
    4. MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
    5. MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
    6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
    7. MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
    8. MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
    9. MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
    10. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…

    Can Serra, 1986

    avui una imatge aèria de fa quasi 25 anys on podeu veure una part del barri de Can Serra. 

    Si aneu a la pàgina www.bing.com/maps i seleccioneu a l’Hospitalet les fotografies aèries del tipus “Bird’s eye” (dins d’Aerial) , veureu que el que més sorprèn és la quantitat de vegetació que hi ha ara al barri, sobre tot la que envolta als edificis més baixos.

    A veure que us sembla!

    REFERÈNCIES

    Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. Vull donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document i que encara no conec. Moltes gràcies!

    COMENTARIS AL FACEBOOK

    1. Nuria García ‎.♥ COMO LO ECHO DE MENOS, AMIGOS, COLE, TIENDAS, TODOOOOOOOOOOOOOOOO…….ESTUVE VIVIENDO AQUI, 45 AÑOS DE MI VIDA, Y POR XXX MOTIVOS ME TUVE QUE VENIR AQUI, A UN PUEBLO PROVINCIA DE BCN, Y AUNQUE MUY TRANQUILO CERCA DEL MAR.,..ETC…ECHO DE MENOS L’H……SIEMPRE LO LLEVARE DENTRO DE MI,,,.♥ DE VEZ EN CUANDO VOY BAJANDO, PORQUE TENGO AMIGOS……BUENAS NOCHES.
    2. Nuria García VISCA L’H…..♥
    3. Montse Baylach Piñol I jo k vaig estudiar al IES Can Serra fins el 77, ni os conto com está de canviat !!!
    4. Alicia Verós Alegre SIENTO CORREGIRTE, PERO NO HAY IES CAN SERRA. ES EL TORRAS I BAGES Y LO BUENO QUE TIENE ES QUE ¡¡NO HA CAMBIADO NADA!! 40 AÑOS IGUALITO, IGUALITO. POR OTRO LADO, LO DE LA VEGETACIÓN ESTÁ MUY BIEN, PERO PREGÚNTALE A LA GENTE DEL BARRIO SI ESTÁ CONTENTA PORQUE NO SABE DONDE METER EL COCHE, NO PUEDEN RECIBIR VISITAS DE LA FAMILIA PORQUE NO HAY DONDE APARCAR Y LOS APARCAMIENTOS…. ¡MENUDOS APROVECHADOS! CARÍSIMOS, TODAVÍA NO HAN VENDIDO TODAS LAS PLAZAS…
    5. Helena Martinez Nuñez Recuerdo cuando se aparcaba facil en los multiples descampados que habia ,el de la carpa antes de contruir el mercado y en la calle Castellbó-Andorra donde ahora hay un equipamiento para la tercera edad habia otro siempre llenito de coches, eran otros tiempos, ni mejores ni peores ,diferentes, pero eso si, tiempos mas baratos.
    6. Inma Muelasgraells COMO CAMBIA TODO
    7. M Carmen Izquierdo Alcaide la primera vegada que vaig anar al teatre va ser a la carpa de Can Serra,jo era mot petita i la carpa blanca semblava gigantesca, anavam caminan dsde l´escola Sant Josep Obrero fins a la Capa, però no el coegi La Carpa sino la carpa montyada amb una estructura de ferro i lons blanques. Quins recors més bonics!!!
    8. Helena Martinez Nuñez Yo tambien lo recuerdo , no se si de ahi venia el nombre del solar ,recuerdo las fiestas de Sant Joan y las atracciones que ponian y como no la hoguera y la orquesta el dia de la verbena,tambien tengo un recuerdo muy vago de que estaba cerrado con un muro de ladrillos y creo que fueron los mismos vecinos del barrio los que lo quitaron