Fotografies des d’una casa del carrer de Josep Maria de Segarra
En Ventura Leris m’ha enviat aquestes dues fotografies de les vistes que tenia des de casa dels seus pares l’any 1964. Vivien al carrer de Josep Maria de Sagarra (abans de 1962, Porvenir, i abans, des de febrer del 38 al final de la guerra, Rafael Barradas, i abans encara, a la República, carrer de l’Esdevenidor,… )i des del terrat del seu edifici es divisava gran part de la ciutat.
A aquesta primera es pot veure allà al fons fins l’església de la plaça Espanyola, i ja més a prop un carrer irreconeixible, pràcticament tots els edificis han estat substituïts. El mur que teniu a la dreta és la façana lateral de l’edifici on va viure uns anys en Barradas, i va tenir el seu Ateneillo, al número 17 del carrer.
La següent orientada més cap el nord, podem veure l’edifici de l’ajuntament i el que hi ha just davant, el de la Caixa de Pensions. Davant més edificis desapareguts.
La imatge següent és dels anys 50 i he indicat amb un punt on crec que era la casa d’en Ventura, no sé si em corregirà. Podeu veure on eren concretament les cases que surten a les fotografies anteriors.
La següent és més o menys actual, està una mica girada respecte a l’anterior,…
Aquesta tercera fotografia d’en Ventura és més antiga, de 1950. A l’esquerra d’ell veiem les xemeneies de la CAMPSA, i a la dreta la Miranda de Cornellà.
L’embolic de les gasoses Montserrat
Un altre objecte que molts col·leccionistes busquen reunir són les ampolles de gasosa, a l’Hospitalet he trobat tres marques, una d’elles era Montserrat, que com veieu al cartell de sota era de la mateixa empresa que feia el refresc Danzon, allà als anys 40-50 (pot ser 60?) i del que ja he escrit alguna cosa. El fabricant era Enrique Ribas, i al menys als anys 50 era al carrer de Barcelona, 94 de la nostra ciutat.
Si busquem a internet trobem dues ampolles de gasosa més amb el mateix nom, i també amb un disseny molt similar a la primera, em refereixo a les bombolles del vidre. Després de donar-li voltes, no sé si són una evolució de l’ampolla de Danzón o bé són d’empreses totalment diferents i que per casualitat han coincidit en disseny i marca. Ara us poso el que he trobat,..
De la primera ampolla no he trobat res més, a més sols he trobat aquesta i no es veu molt bé. De la segona he trobat dos envasos més amb el mateix dibuix del santuari: una ampolla de 20-25 cm amb tap de corona, i també un sifó.
Si anem al google a buscar “gaseosa Montserrat” trobem que és una marca registrada de l’empresa Carbónicas Montserrat SL (la mateixa del sifó) i que es situa a Cornellà (també he trobat una direcció a Esplugues), i que també té altra marca registrada: “GASEOSA MONTSERRAT PTE RIBAS IGLESIA 7 HOSPITALET”,… Una marca una mica llarga, però surt el nom de Ribas, que pot ser es refereix a l’Enrique Ribas que fabricava Danzón, i també surt el nom de l’Hospitalet, i una direcció del carrer de l’Església, diferent a la que tenia de Danzón. Pot ser l’empresa de Cornellà va comprar la marca a Enrique Ribas?. No ho sé.
També he trobat la següent tarja amb l’ampolla petita que hem vist abans amb la direcció del carrer de Girona de l’Hospitalet, es a dir, diferent a les dues anteriors. El no poder datar quasi tot, complica bastant fer una història de tot això, o com a mínim aclarir-se.
Al facebook l’Olga Gómez Miralles ens ha aportat uns records: Yo recuerdo la botella grande en envase serigrafiado. Igual estoy equivocada, pero yo vivía en la Av. Masnou, encima de los autobuses Florida. Tanto éstos, como los edificios, eran propiedad de los Arús. Jaume Arús, puso una tienda de comestibles en el nº.7 que la llevaba Montserrat, su novia, y siempre había oído decir que las gaseosas, también eran de ellos.
En Josep Calvís Calpe també ens diu: Jo recordo que les prenia al bar del Centre Catòlic, el tap era de corona; a casa les compraven de 1 l i crec que portaven tap de rosca.
En fi, si podeu aclarir alguna cosa ja sabeu,…
REFERÈNCIES
Noves imatges de les estructures descobertes sota la “bola del mundo”
Aquest matí m’he pogut escapar i he fet una caminada fins a les obres que s’estan realitzant al final de l’avinguda de Josep Tarradellas. He volgut saber de primera mà el que s’estava desenterrant allà. No es pot entrar, però des de fora he vist les tres estructures de formigó sense ferro, de forma circular, separades entre elles més o menys per la distància del seu diàmetre… el mateix que un usuari del bloc ens va comentar ahir, però no he pogut veure cap túnel, ja que no hi ha angle i a més tot està ple d’argila. He fet algunes fotos que comparteixo a continuació, es poden ampliar.
Aquesta primera la he fet des de la zona més propera al carrer d’Àlvarez de Castro, a l’accés a la Ronda, i podeu veure dues de les tres estructures, que s’han descobert fins ara. La tercera queda darrere de la retroexcavadora vermella.
Aquesta és l’estructura central.
La part superior de la següent és la que podíem veure en superfície abans de les obres i va donar lloc a tot tipus de llegendes entre els nens que allà jugaven.
Aquesta seria la fotografia inversa a la primera, on podem veure l’estructura que allà tapava la retroexcavadora vermella. Probablement a la zona que encara queda sense excavar sortiran més estructures.
REFERÈNCIES
Illa dels Sindicats, 1979
Aquesta fotografia la he tret de un article de Josep Roca Cladera aparegut a la revista CAU del juny de 1979, un article molt interessant sobre l’urbanisme a principis de la democràcia. Podreu trobar fotografies d’una qualitat raonable, i plànols dels Plans Especials de Bellvitge, El Gornal, Santa Eulàlia 2, Can Serra, i el de la foto, l’illa de Sindicats.
Aquesta és la que m’ha semblat més sorprenent, realitzada des de l’avinguda del Carrilet cap el carrer d’Enric Prat de la Riba, podem veure els dos edificis que finalment es van construir, que van suposar la meitat del coeficient d’edificabilitat que inicialment estava previst. M’ha sorprès els horts no sabia que havia tal quantitat. Algú els recorda?
Deixo també una mica de la historia urbanística d’aquest lloc,…
També he trobat una fotografia aèria de la zona de 1986, on ja no hi ha horts,…
I també una fotografia més o menys actual del google street view,…
REFERÈNCIES
Un parell de fotografies de la riera de la Creu, 1928-31
Aquesta fotografia surt a la memòria del exercici de l’any 1928 de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Són les obres del col·lector de la Riera de la Creu, que en aquesta secció de 600 metres tenia 1,75 m d’alçada i 3,5 d’ample. Una obra que segons diu a la memòria era molt necessària“no sólo por los inconvenientes que llevaba, como son: el que una riera atravesara el casco de la población, con el peligro constante de su desbordamiento y consiguiente peligro de inundación de las casas bajas de las calles de Laureano Miró, Perutxo, Xipreret y San Roque, sinó que también para poder hacer despaarecer la pendiente desproporcionada de la carretera en el borde con la misma riera que tan grandes dificultades y aún perjuicios ocasionaba al tránsito rodado, en particular al de tracción de sangre”
Al fons de la imatges veu una casa de pagès, que seria cal Peret Massagué (aquest motiu l’he tret d’una guia de 1963, suposo que en tindrà d’altres). Crec que el que tenim a l’esquerra és el pati de ca l’Esquena Cremat i el proper edifici a la dreta és ca l’Arús. Ara sabeu per què els patis d’aquests dos edificis es troben per sota del nivell del carrer.
He situat la imatge anterior a la següents fotografies aèries de 1947 i 1950 amb el número 1; són uns vint anys més modernes però els edificis eren els mateixos, crec que no m’he equivocat.
HE asenyalat amb el número 2 la posició de la següent fotografia del 1931, feta passades les vies del Carrilet i mirant cap a muntanya. No és molt bona, però també podem veure ca n’Arús a l’esquerra i ca l’Esquena Cremat a ma dreta. A la part dreta de l’edifici de ca n’Arús es pot observar que encara no havien fet les finestres que podem trobar actualment, suposo que les farien anys després, ja que a la fotografia aèria de 1950 es veuen perfectament.
Com veieu el Carrilet passava mitjançant un petit pont elevat per evitar que s’inundés. El col·lector finalitzava una mica més amunt i desaiguava just aquí.
REFERÈNCIES
L’última fotografia en blanc i negre és de la revista Nuevo Mundo (Madrid). 16/1/1931, página 27. (és un article sobre l’assesinat de l’estanquera Montserrat Vergés, va causar molta consternació)
L’antiga estació de RENFE de l’Hospitalet
Fa uns dies l’Ireneu Castillo em va enviar un parell de fotografies de l’antiga estació de l’Hospitalet, les dues que trobeu primer. Fent una mica de recerca a internet, he trobat dues més i una foto aèria,… així que tenim un post la mar de complert.
No he trobat la data concreta en que van enderrocar aquesta estació per construir la que tenim ara, sols una referència del 12 d’abril de 1974, que diu que les obres de la nova estació provoquen retards al trens,… Aquesta primera foto és d’aquells anys, dels 70 i podem veure la façana que donava a les vies.
La següent és de l’any 1952, segurament feta des del pont mirant cap a Barcelona, a l’esquerra podem veure can Cluset. També podeu veure que les vies encara no s’han electrificat, el primer tren elèctric circularia l’any 1956.
També poso una foto aèria del 1947, on trobareu l’edifici de l’estació, els camp del samontà, amb can clotet i can Serra, i també la Rambla i altres carrers del barri del Centre.
La següent és de principis del segle XX.. Aquesta primera edificació de la dreta eren els serveis públics, i darrere de l’estació també teniem un altre molt més gran, que servia de magatzem, amb unes vies de servei associades, que pot ser veureu millor a la foto anterior.
La següent fotografia està feta mirant cap a Cornellà i també és de principis del segle XX.
Per fer una mica d’història,… L’any 1848 es va inaugurar la primera línia Barcelona-Mataró i dos anys després es van iniciar els projectes per construir el tram entre Barcelona, Molins de Rei i Martorell. Tot i que aquesta obra va topar amb moltes dificultats, finalment va entrar en funcionament el 8 de novembre de 1854, amb parades a les estacions de Barcelona, Sans, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.
REFERÈNCIES
- “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell” escrit per Carles Urkiola i Cases, i editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any 2004.
- La Vanguardia 12.04.1974
- Penúltima imatge del lloc web Las mentiras … que son muchas en la vida,…
- Última imtge del lloc web de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril
Els caiacs de la Unió Excursionista de Catalunya – Hospitalet Centre, 1954
L’altre dia vaig coincidir amb Antoni Mesa i Montserrat Rey, antics membres de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya al barri del Centre, i em van comentar que els havia agradat molt el bloc i que tenien algunes imatges per enviar-me,… i aquí tenim dues,… de quan els membres de la UEC van fer la botadura d’uns caiacs de construcció pròpia.
Aquesta primera és del 9 d’octubre de 1954, quan Mossèn Homar beneeix els caiacs a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
I aquesta segona és del dia després, de l’avarada de la flotilla de caiacs a la llera del riu Llobregat. A càrrec dels cincs caiacs tenim a Josep Gil, Francesc Xavier Duch, Jaume Alicart, Esteve Granell i Francesc Sànchez.
En aquells anys al Prat de Llobregat existia el club de remo Ruber, obra del mecenes Lluís Omedes, amb gran activitat al riu Llobregat i que va portar una de les seves embarcacions entre entre els primers llocs de Hèlsinki 1952. Pot ser aquell club va tenir alguna cosa a veure en l’idea de la fabricar aquests caiacs, ja que tots dos grups es trobaven a les ribes del mateix riu.
Del llibre de la Mireia Mascarell he tret la següent informació: La delegació del barri del Centre de la UEC es va crear l’any 1952, va ser la segona de la nostra ciutat, després de la de Collblanc, l’any 1949. Es va crear per un grup d’amants de l’excursionisme, encapçalats per històrics membres del Grup Saltadiç (creat l’any 1918 i desaparegut durant la Guerra Civil). Les persones que formaven part de les primeres juntes no podien tenir antecedents d’activitats polítiques o socials, no podien ser considerades contràries al règim. Per aquest motiu molt dels impulsors de la reaparició de l’excursionisme a la postguerra van haver de treballar a l’ombra.
REFERÈNCIES
L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965, escrit per la Mireia Mascarell, i editat per l’editorial Efadós l’any 2003
Copa del Món de Marxa Atlètica, 1989
Els dies 27 i 28 de maig de 1989 es va disputar a la nostra ciutat la Copa del Món de Marxa, que es considerava el esdeveniment de més prestigi del programa internacional d’aquest esport, superant el Campionat del Mon i els Jocs Olímpics. A l’edició de l’Hospitalet van participar 35 països, una quantitat mai assolida. La va guanyar Rússia, i Espanya va quedar quarta.
Les següents fotografies han estat cedides per Antonio Trujillo, a la primera podem veure al medallista olímpic del Prat de Llobregat, Jordi Llopart Ribas.
A aquesta segona fotografia veiem la pujada de l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan (abans Alps), amb la Farga al fons.
REFERÈNCIES
Un avió s’accidenta a prop de Bellvitge, 1934
Aquest retall de diari em tenia perdut des de feia un temps, no hi havia manera de saber on es va accidentar l’avió del senyor Armangué; l’article ja comença dient que Bellvitge es troba al Prat de Llobregat, i situen el lloc a prop de can Margola, una masia de la que no trobo cap referència, ni a l’Hospitalet, ni al Prat.
L’escola Progreso, lògicament era de pilotatge, i es trobava a l’aeròdrom militar de la Volateria, al Prat, a prop de l’estany del Remolar; vaig trobar a Antoni Armangué i Feliu, un pioner de l’aviació, però no era doctor com diu el retall de diari. El metge era Manel Armangué i Feliu, segurament germà de l’anterior. Cal dir que el pare (crec que dels dos), Josep Maria Armangué Farré, conegut pilot d’automobilisme i redactor d’esports, es va matar a un accident d’avió l’any 1917, sortint des del mateix aeròdrom i a prop d’ell, degut a això pot ser la notícia tenia un grau més d’interès a l’època.
A La Vanguardia trobo que també es reflecteix l’accident però amb algunes diferències,…
La comparació de les dues notícies mostra diferències inexplicables, per exemple el nom de l’acompanyant, de Rodolf Schutz Ducks passa a Rodolfo Scheluy Duestein ¿?, de cap dels dos he trobat res; els guàrdies civils passen a ser guàrdies rurals; l’aeròdromo de la Volateria passa a ser el Canudas,… desapareixen les referències a can Margola (pot ser es referien a cal Bengala), i a canvi tenim al camp de la Màquina i a cal Pepet Noiet. Increible,…
Amb aquestes dades he situat més o menys el lloc de l’accident.
Del camp de la Màquina he trobat aquesta imatge que Andreu Vinyals va cedir al Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
REFERÈNCIES
Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Els inicis del Museu d’Història
He trobat aquest petit reportatge sobre el Museu d’Història de la Ciutat realitzat pocs dies després de la seva obertura, a finals del 1973. M’ha semblat idoni, ja que després d’uns anys amb un museu sense exposició permanent i amb poca activitat, en pocs dies s’iniciaran una sèrie de conferències per tal de reflexionar sobre com orientar aquest espai en el futur, no sé si proper o llunyà.
REFERÈNCIES
Uns carabiners persegueixen a un carreter fins a la Remunta, 1896
Aquí teniu l’història d’un malentès que va alarmar als veïns d’un poble que es deia l’Hospitalet de Llobregat i que no arribava als 5000 habitants. 
No és una gran història, però el seu estudi m’ha ensenyat un parell de coses que volia compartir amb vosaltres. Primer el que és un guarnicionero, que en català es diu baster, es a dir, aquells que confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega, una feina que festes populars com els Tres Tombs encara van mantenint. Us deixo les eines de l’ofici
Una altra cosa que no coneixia era la chaquetilla de rayadillo dels carabiners. El rayadillo o mil ratlles era un teixit fresc i còmode que teia ratlles verticals obscures, molt properes entre si, sobre un fons clar, i que es va utilitzar als uniformes militars de les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines,…) des de 1886 fins al 1899, any en que es van retirar d’elles. Era tan còmode que posteriorment durant l’estiu també es va adoptar a Espanya per l’exercit metropolità i també al Marroc, fins l’any 1914, que es va passar al caqui.
Aquests carabiners segurament serien del port, ja que va ser un mes i mig abans quan van adoptar la guerrera de rayadillo, i pot ser el carreter encara no s’havia assabentat.
Ja que no he trobat cap fotografia de carabiners del port vestits de rayadillo, us poso aquests tres soldats que van participar a la primera guerra del Rif (1893-1894).
i també la d’un carabiner del Prat a la desembocadura del Llobregat, també vestit amb el rayadillo, a una imatge de principis del segle XX.
REFERÈNCIES
Jovent a la rambla de Just Oliveras
A aquesta primera fotografia, cedida per en MuNh Radeac, està acompanyat per Toni Pugés i el Nin (del Bar Nin) i es veu que estan recreant una escena de les sèries americanes dels anys 30, rotllo Elliott Ness. Al fons a l’esquerra podeu trobar el bar Deportivo, a l’alçada del carrer del Bruc. A aquest lloc, entre Bruc i Lleida, ens comenta Andreu Trias que ficaven l’envelat durant la festa major.
La següent fotografia és de Santos Vallespín Gavilán, i podem veure tres noies que pujen per la rambla a l’alçada del desaparegut cine Ramblas. Santos calcula al foto és d’inicis dels anys 60.
Al pati del col·legi Busquets i Punset
Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.
Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…
La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.
La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.
La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.
A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…
i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…
REFERÈNCIES
Programa de les activitats de la Festa Major de 1945 al Casino Nacional
J Albert Graells també comparteix amb nosaltres aquest programa de les activitats de la Festa Major del 1945 al Casino Nacional, on podeu trobar les diferents actuacions previstes a l’envelat per aquells dies, amb fotografies dels artistes. També un munt d’anuncis d’alguns dels comerciants i fàbriques de la ciutat.
Si piqueu a sobre el podreu consultar sencer,…
Ajuda!, una troballa sorprenent!
Ahir vaig trobar a una botiga d’objectes de segona ma de la ciutat aquesta fotografia emmarcada de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida feta als anys 20, ja sabeu, el temple que van destruir a la Guerra Civil, que es situava a on és ara la nova, a prop de l’Ajuntament.
Mai havia vist aquesta fotografia fins ara als llibres que he consultat, i gràcies a ella he descobert que al campanar hi havia un rellotge solar, no en tenia constància, ja que l’angle i la resolució de la resta d’imatges que he vist no permetia veure bé aquesta zona.
No és un original, és una ampliació d’alguna fotografia antiga a la que han afegit un apunt a la part inferior. Pot ser formava part d’una exposició juntament amb altres fotos que ves a saber tu on paren, o algú se la va fer expressament per decorar el seu despatx,…
En fi, com no era molt cara, la vaig comprar, i només arribar a casa vaig desmuntar el quadre, per tal d’intentar trobar més dades sobre la foto. Només treure la tapa de cartró de darrera de la fotografia em trobo aquest dibuix d’una nena d’un o dos anys:
Sols veure la nena vaig tenir la seguretat de que algú havia comés una errada, algú s’havia oblidat del dibuix. Pot ser el va ficar darrere la foto poc després de que el tal Roca el dibuixés l’any 2006, i no se’n va recordar fa uns dies, quan ell o ella sols creia que venia la fotografia de l’església.
He trucat a la botiga per comentar el tema amb el responsable, i he deixat el meu telèfon per si contacten de nou amb l’antic propietari i aquest vol recuperar el dibuix de la nena,… però no hi confio massa,…. així que a veure si em podeu ajudar a trobar la nena per tal de retorna-li el seu retrat. Ja sé que som molts habitants a aquesta ciutat, però si mostreu la foto als vostres companys segur que la trobem!
Gràcies per compartir!
REFERÈNCIES
L’edifici de l’Ateneillo, 2012
Al grup de facebook em estat uns dies parlant del Barradas i de l’Ateneillo, justament amb la gent de El Ateneillo, ja sabeu, la nova associació que ha irromput fa pocs mesos en la vida cultural de la ciutat: “l’Hospitalet necessita recuperar l’esperit d’un passat cultural gloriós com el que es va viure amb la presència de Rafael Barradas a la ciutat. Farem musicals, performances, tallers i representacions teatrals” si us interessa col·laborar us deixo l’enllaç a sota,…
Sols conec una fotografia de l’Ateneillo, concretament d’un grup d’aquells artistes i intel·lectuals assidus a aquelles trobades dominicals, agafats a la terrassa de l’edifici on vivia en Barradas, la seva dona Pilar i la seva germana Carmen. Segurament n’hi ha més imatges, ja que hi ha un munt de llibres publicats sobre la seva obra, i que no he tingut oportunitat de llegir, ni tals sols de fullejar,…
Bé, aquest post sols té l’objectiu de presentar la situació i estat actual del lloc on la familia Barradas va viure per un període molt curt de la seva vida (1926-1928), es a dir, al número 17 de l’actual carrer de Josep Maria de Segarra (abans del Porvenir), al barri del Centre.
i també pretén mostrar la placa que ho certifica,…
Per cert, l’edifici de l’Ateneillo no forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, així que si els propietaris un dia es cansen d’ell i el tiren a terra, ens quedem sense referències sòlides d’aquell lloc, d’aquell moment,… encara que no crec, com veieu fa poc han restaurat la façana i ha quedat ben maco!
Ah! aquest era el símbol de l’Ateneillo, un tendre i petit pegàs de cartó amb les ales desplegades, a sobre d’una plataforma amb rodes, lligada a una corda de la que tirar,… Estava pintat en una de les parets del seu estudi i el dibuixava en els seus escrits com si fos una capçalera.
REFERÈNCIES
Carrer d’Enric Prat de la Riba, 1957
L’Albert Graells m’ha enviat una nova fotografia de 1957, que situa al carrer d’Enric Prat de la Riba (en aquell moment del Generalísimo Franco), cantonada amb el carrer de Fabregada.
Veiem també un Citroën traction avant i un autobús que segurament ve de Santa Eulàlia, pot ser fa la línia H. Al bloc ja vaig compartir imatges d’alguns Pegasos de la mateixa línia, però d’aquest autobús no sé ni la marca,…
Per la meva part he agafat una foto aèria del 1958 i he assenyalat des d’on crec que es va realitzar la fotografia, es a dir, una mica després de passar el carrer de Vilumara
M’he anat allà amb el google street view i aquest seria el lloc l’any 2008. La Farmàcia espero que sigui al mateix lloc (encara que sigui a un edifici nou), per que l’he utilitzada per situar-me. Tinc una guia de comerços de 1951 i a aquest carrer sols em surten dues farmàcies, la de M. Raventós, al núm. 196, i la de Juan Riera Tortosa, al núm. ?61 (aquesta encara existeix al mateix número, i pel que he trobat també la van portar els hereus de Juan Riera Tortosa); cap coincideix amb l’actual, ni amb la numeració, núm. 212, ni amb el nom, Farmacia Soucheiron Almela. Pot ser en al algun moment van canviar la numeració?
REFERÈNCIES
Tres fotografies del guàrdia urbà Romà Parella
Tres fotos del més alt i el més “xulo” de tots els urbanos, l’únic que fumava en pipa dalt de la moto,… lògicament jo no diria això si abans la seva filla, l’Anna Maria Parella Arcarons, no l’hagués dit a viva veu per tot el facebook,…
L’Anna Maria va compartir aquestes fotografies del seu pare el mes passat i crec que són molt interessants. Aquesta primera calcula que és de l’any 1957-58, quan el seu para acabava d’ingressar a la Guàrdia Urbana, passen per davant de l’Ajuntament, al fons la plaça de Mn. Homar. També ens diu que en aquell moment encara no utilitzaven motos, i que el seu pare va ser el primer guàrdia “motoritzat” de la ciutat.
Aquesta està feta també a la plaça de l’ajuntament , no sabem la data, sols que la policia de l’Hospitalet va començar a utilitzar les motos Sanglas 500 a partir del 1963, i aquesta moto no és del model citat, per tant la foto ha de ser anterior a aquest any.
La següent fotografia és més moderna, tampoc sabem la data, es va fer a una cursa atlètica que passava pel mig de la Rambla de Just Oliveras. La moto pot ser serà la Sanglas 500 però amb aquest carenat, jo, que no soc cap expert en motos, no el puc assegurar.
REFERÈNCIES
La Guàrdia Urbana, anys 60
Dues imatges més de Nicanor Molina, amb tot el cos de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, inspectors i guàrdies, i un senyor sense uniforme al darrere de tot, poant per la foto a les escales de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida. No sabem la data de la foto, però segurament seria de principis dels 60.
En Nicanor recorda al cap, Francisco de Alaminos Peralta, ex combatent de la División Azul i onzè Marqués de Alhendin de la Vega de Granada, i jo crec que també veig davant de tot al pare de la Anna Maria Parella, el primer motorista de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet,…
Fotografies de l’acadèmia Almi, 1957-65
Fa unes setmanes en Ventura Leris va compartir aquestes fotografies dels nois i noies de l’Academia Almi, un centre educatiu que estava ubicat al carrer del Príncep de Bergara, davant de la joieria Sureda, es veu que l’edifici el van fotre a terra i hi van construir un altre. Incorporo també els molt interessants comentaris d’en Ventura, a veure si vosaltres també en teniu,…
Al pati de dalt, any: 1960, es a dir teníem 13 i 14 anys. D’aquest grup encara volten pel barri, el Salvador Rosás, el Ferris i el Juán Sacramento (sa germana, Doris, era una de les noies mes boniques de L’H), l’Agustin Aragonés (el dels transports) y L’Agustí, el carnisser (ja se’l veu “llustrós”). Assegut, al centre hi és l’Antonio Castejón, (ACS) el famós, en el seu temps, “Maregassa”, l’home del Temps de TV3 que malauradament ens va deixar ja fa temps. En aquest temps l’Acadèmia ja l’havia deixat L’Ambrós i la portava el nou director, l’Angel Navalpotro, de Soria. La línia de batxillerat la portava en Pedro Cañadas, un mestre de Cuenca, sembla esser que molt bo” (…) “Fa un parell de dies el vaig tornar a veure en Rosás pel carrer major. El Ferris, que es assegut i a la dreta de tot, fins no fa gaires anys tenia el kiosk de la Placeta del Bacallá, vull dir a la Plaça Ntra Sra de Montserrat y el Sacramento encara viu al carrer Princep de Bergara i está fet un pinxo…
Any 1957. Excursió a l’ermita de sant Ramon, a Sant Boi. La foto original la conservo, està molt malmesa. Aquesta és retocada. Els noms que recordo: 1. Sisó, 2.Rosás 8. Moyá 11. Joan Deu 14. Vinyals (de cal Pepet) 14. Olucha? 15. Aragonés 16. Sacramento 29. Tutusaus (de la granja) 20.Jo mateix 21.Paco 23.Rubio (vivía al costat de l’Espiga) 25. Toscano 27. Serrano 28 Facundo 31 el Pintor 32 Bordas petit (el metge) 34.Sans 35. Antoni Castejón 37 Josep Picart y 40 el Pere Picart, del Bar Estació, (que ens va deixar fa poc i que encara me dol). Podríeu afegir/corregir noms?
Any 1965 – Foto de la excursió a Tarragona. El noi de l’extrem esquerra (collons, ma sortit una frase o bé de futbol o bé de “tirada política”..), al fons, és el García, bastant conegut a l’Ajuntament…
Any 1965 – Una altra foto de l’excursió a Tarragona. L’ultim director del Col.legi: l’Angel Navalpotro Rangil, acompanyat del braç per la Prims (la nena de la vaqueria de la Pça de la Constitució, la Vaqueria Suiza (??)) amb una bossa (bastant queca) d’esports, al fons, es veu el Josep Picart (que encara viu al carrer JM de Sagarra). En aquesta excursió me varen vindre a veure a la Universidad Laboral, on jo estudiava (i el Chesa, el del kiosk de la Rambla y el gran dels Tres, del passatge Blanxart, i el Pedro Verano, l’advocat del Ajuntament…n’erem uns quants..)
Cal Cabo / Cal Miquel del Ros, 1952
L’Albert Graells m’ha tornat a enviar una altra fotografia de la ciutat, en aquesta ocasió d’un lloc on encara no havia posat cap imatge. Es situa a la carretera del Mig, concretament a l’encreuament dels carrers de la rambla de la Marina(a Cornellà)/Femades(a l’Hospitalet), just a tocar de Cornellà. Si avui anem allà ens trobaríem envoltats de naus industrials però quan es va fer la fotografia, l’any 1952, allà sols teniem caps i cases a ambdós costats de la carretera sense asfaltar, i com veieu bastant estreta i en mal estat.
Aquesta casa es deia segons el plànol de la ciutat de 1951 cal Miquel de Cos, però sembla una errada ja que al plànol de la ciutat de 1963 li diuen cal Miquel del Ros; un altre nom per aquest conjunt d’edificis el trobem al plànol del Francesc Marcé i Sanabra que l’anomena cal Cabo.
La Matilde Marcé i Piera al seu llibre sobre els motius de la ciutat recull els dos noms, però sols en comenta cal Miquel del Ros i no es tracta d’aquesta casa, sinó d’una altra que es situava a tocar de la Gran Via i de la que ja vaig publicar algunes imatges. Al comentari inferior de francesc Vinyals es desvela el misteri,…
A les fotografies següents, de 1958 i 2012, trobareu la carretera del Mig des de ca l’Esquerrer fins el carrer de Campoamor; cal Cabo en color verd.
REFERÈNCIES
- Planol de la ciutat de 1951
- Plànol de Francesc Marcè i Sanabra
- Cal Miquel del Ros (de la Gran Via)
- Llibre Cop d’ulls als motius de l’Hospitalet escrit per la Matilde Marcé i Piera, i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1991
Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor, 1946-47
Una altra imatge de l’Albert Graells, en aquest cas, és d’un grup d’alumnes del curs 1946-47 de les Escoles Parroquials del Sagrat Cor. L’Albert, a més del seu, ens ha posat el cognom de quasi tots els nens, pot ser reconeixeu als que ell no recorda, si és així, o per qualsevol altra qüestió, no dubteu en escriure!
Aquesta escola es va fundar pel Centre Católic, poc després de la seva creació, l’any 1904, al carrer de l’Església. L’any 1926 tot el conjunt es va traslladar on es ara, a la Rambla de Just Oliveras. Fins 1950 era exclusivament per nens, encara que posteriorment van poder entrar les noies, però en aules separades. Abans de 1950 el col·legi de les monges franciscanes era l’únic que oferia educació religiosa per noies al barri del Centre.
A l’època de la fotografia la escola era dirigida per Francesc Batallé i Aragonés, un mestre molt recordat a la ciutat, que com sabeu té un monument a la rambla de la Marina, just a l’altra banda de l’escola que porta el seu nom. Francesc va començar la seva tasca a aquesta escola a principis dels anys 30, provinent de les escoles Pies de Terrassa. L’any 1936 l’inici de la guerra el va fer fugir; el Centre Catòlic va ser saquejat i es va transformar en seu de la CNT-FAI, transformant el baixos de l’escola en un menjador públic.
Una vegada finalitzada la guerra, després de passar per camps de concentració, el sr. Batallé va tornar i va continuar de nou la seva tasca docent fins l’any 1952, quan per divergències amb Mn. Homar va marxar per crear l’acadèmia Sant Jordi. L’escola va continuar amb el senyor Amat fins l’any 1974.
REFERÈNCIES
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
- El Primer Franquisme a Pineda de Mar (1939 -1953) per Francesc Bonastre i Santolària (explica detalls de la biografia de Francesc Batallé entre 1930 i 1953)
l’Acadèmia Comercial de Manel Foguet
L’Albert Graells m’ha enviat aquesta fotografia del 1950 on podem veure el professor Manel Foguet, envoltat dels seus alumnes de l’Acadèmia Comercial.
Al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell he trobat més fotografies dels alumnes d’aquesta escola i també un munt d’informació de la qual faré un petit resum, al que afegiré altres dades trobades a internet; però com sempre, si teniu més informació, records o més imatges no dubteu en compartir-les.
Bé, l’Academia Comercial, que es situava als números 8 i 10 del carrer de l’Esglèsia, havia estat anteriorment, des de 1919 fins a 1936, l’Escola Romeu. Acabada la guerra civil, el seu director, en Miquel Romeu i Munmany va tenir que exiliar-se degut a que havia estat regidor d’esquerres. El nou director, en Joan Escarrà li va canviar el nom l’escola per Acadèmia Comercial, i als anys quaranta la va traspassar a un professor que ja treballava allà des d’abans de la guerra, al Sr Foguet, que passaria a ser el nou director.
Manel Foguet i Mateu va neixer el 20 de gener de 1908 a Barcelona, fill d’uns carboners de Vinaròs. Als nou anys es van tornar cap el seu poble, i allà s’està fins els dinou, edat en la que deixa el seminari i es posa a treballar i a estudiar Magisteri, passant una temporada a Tortosa. Quan acaba la carrera torna cap a Barcelona i com deia entra a treballar de professor a l’escola Romeu.
Durant els anys que va ser professor s’impartien classes de primaria i de comerç, que poc a poc se’n va anar convertint en l’especialitat del centre. Després de la guerra el alumnes més joves els portava la Pepita Pros i els més grans els senyors Foguet i Domènech. Quan va ser director, va anar conformant una biblioteca escolar gràcies als llibres que portaven els alumnes i als que ell mateix adquiria amb aquella finalitat. Quan als anys cinquanta va decidir retornar cap a Vinaròs, els alumnes de l’escola li van fer lliurament de la biblioteca com a acte de reconeixement. Però no s’oblidarien d’ell, el 1965 li reteren un caloròs homenatge a Vinaròs.
Allà va fundar i dirigir l’escola Cervantes; va formar part de l’ajuntament com a regidor l’any 1957; des de 1965 fins al 1981, quan va morir, es va encarregar de la biblioteca Municipal; va ser el màxim redactor del setmanari Vinarós i corresponsal del diari Mediterráneo; va escriure diversos llibres de poemes i obres de teatre, … i tota aquesta activitat sense pausa va tenir com a recompensa l’atorgament de la medalla d’Alfons X el Savi el dia 16 d’abril de 1975, moment en que a una acte multitudinari al pavelló esportiu, van estar presents, a més del ministre d’educació, en aquell moment l’hospitalenc Cruz Martínez Esteruelas, també l’alcalde de l’Hospitalet, Vicenç Capdevila i Cardona, tots dos antics alumnes.
A la primera imatge de sota podem veure a l’alcalde assegut a l’esquerra, al costat de Manel Faguet, escoltant com parla el ministre.
REFERÈNCIES
- Biografia de Manuel Foguet Mateu a la Vinapèdia
- Atorgament de la medalla d’Alfons X el Sabi segons la publicació Mediterráneo- 18.02.1975
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
L'Hospitalet de Llobregat 
