Imatges retrospectives d'una ciutat

Centre

Copa del Món de Marxa Atlètica, 1989

Els dies 27 i 28 de maig de 1989 es va disputar a la nostra ciutat la Copa del Món de Marxa, que es considerava el esdeveniment de més prestigi del programa internacional d’aquest esport, superant el Campionat del Mon i els Jocs Olímpics. A l’edició de l’Hospitalet van participar 35 països, una quantitat mai assolida. La va guanyar Rússia, i Espanya va quedar quarta.

Les següents fotografies han estat cedides per Antonio Trujillo, a la primera podem veure al medallista olímpic del Prat de Llobregat, Jordi Llopart Ribas.

A aquesta segona fotografia veiem la pujada de l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan (abans Alps), amb la Farga al fons.


REFERÈNCIES

El Pais, 27.05.1989

Anuncis

Un avió s’accidenta a prop de Bellvitge, 1934

Aquest retall de diari em tenia perdut des de feia un temps, no hi havia manera de saber on es va accidentar l’avió del senyor Armangué; l’article ja comença dient que Bellvitge es troba al Prat de Llobregat, i situen el lloc a prop de can Margola, una masia de la que no trobo cap referència, ni a l’Hospitalet, ni al Prat.

L’escola Progreso, lògicament era de pilotatge, i es trobava a l’aeròdrom militar de la Volateria, al Prat, a prop de l’estany del Remolar; vaig trobar a Antoni Armangué i Feliu, un pioner de l’aviació, però no era doctor com diu el retall de diari. El metge era Manel Armangué i Feliu, segurament germà de l’anterior. Cal dir que el pare (crec que dels dos), Josep Maria Armangué Farré, conegut pilot d’automobilisme i redactor d’esports, es va matar a un accident d’avió l’any 1917, sortint des del mateix aeròdrom i a prop d’ell, degut a això pot ser la notícia tenia un grau més d’interès a l’època.

A La Vanguardia trobo que també es reflecteix l’accident però amb algunes diferències,…

La comparació de les dues notícies mostra diferències inexplicables, per exemple el nom de l’acompanyant, de Rodolf Schutz Ducks passa a Rodolfo Scheluy Duestein ¿?, de cap dels dos he trobat res; els guàrdies civils passen a ser guàrdies rurals; l’aeròdromo de la Volateria passa a ser el Canudas,… desapareixen les referències a can Margola (pot ser es referien a cal Bengala), i a canvi tenim al camp de la Màquina i a cal Pepet Noiet. Increible,…

Amb aquestes dades he situat més o menys el lloc de l’accident.


Del camp de la Màquina he trobat aquesta imatge que Andreu Vinyals va cedir al Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

REFERÈNCIES

Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Els inicis del Museu d’Història

He trobat aquest petit reportatge sobre el Museu d’Història de la Ciutat realitzat pocs dies després de la seva obertura, a finals del 1973. M’ha semblat idoni, ja que després d’uns anys amb un museu sense exposició permanent i amb poca activitat, en pocs dies s’iniciaran una sèrie de conferències per tal de reflexionar sobre com orientar aquest espai en el futur, no sé si proper o llunyà.


REFERÈNCIES

Cicle de conferències. Patrimoni al límit


Uns carabiners persegueixen a un carreter fins a la Remunta, 1896

Aquí teniu l’història d’un malentès que va alarmar als veïns d’un poble que es deia l’Hospitalet de Llobregat i que no arribava als 5000 habitants. 

No és una gran història, però el seu estudi m’ha ensenyat un parell de coses que volia compartir amb vosaltres. Primer el que és un guarnicionero, que en català es diu baster, es a dir, aquells que confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega, una feina que festes populars com els Tres Tombs encara van mantenint. Us deixo les eines de l’ofici

Una altra cosa que no coneixia era la chaquetilla de rayadillo dels carabiners. El rayadillo o mil ratlles era un teixit fresc i còmode que teia ratlles verticals obscures, molt properes entre si, sobre un fons clar, i que es va utilitzar als uniformes militars de les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines,…) des de 1886 fins al 1899, any en que es van retirar d’elles. Era tan còmode que posteriorment durant l’estiu també es va adoptar a Espanya per l’exercit metropolità i també al Marroc, fins l’any 1914, que es va passar al caqui.

Aquests carabiners segurament serien del port, ja que va ser un mes i mig abans quan van adoptar la guerrera de rayadillo, i pot ser el carreter encara no s’havia assabentat.

Ja que no he trobat cap fotografia de carabiners del port vestits de rayadillo, us poso aquests tres soldats que van participar a la primera guerra del Rif (1893-1894).


i també la d’un carabiner del Prat a la desembocadura del Llobregat, també vestit amb el rayadillo, a una imatge de principis del segle XX.

REFERÈNCIES


Jovent a la rambla de Just Oliveras

A aquesta primera fotografia, cedida per en MuNh Radeac, està acompanyat per Toni Pugés i el Nin (del Bar Nin) i es veu que estan recreant una escena de les sèries americanes dels anys 30, rotllo Elliott Ness. Al fons a l’esquerra podeu trobar el bar Deportivo, a l’alçada del carrer del Bruc. A aquest lloc, entre Bruc i Lleida, ens comenta Andreu Trias que ficaven l’envelat durant la festa major.

La següent fotografia és de Santos Vallespín Gavilán, i podem veure tres noies que pujen per la rambla a l’alçada del desaparegut cine Ramblas. Santos calcula al foto és d’inicis dels anys 60.


Al pati del col·legi Busquets i Punset

Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.

Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…

La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.

La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.

La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.


A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…

i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…


REFERÈNCIES


Programa de les activitats de la Festa Major de 1945 al Casino Nacional

J Albert Graells també comparteix amb nosaltres aquest programa de les activitats de la Festa Major del 1945 al Casino Nacional, on podeu trobar les diferents actuacions previstes a l’envelat per aquells dies, amb fotografies dels artistes. També un munt d’anuncis d’alguns dels comerciants i fàbriques de la ciutat.

Si piqueu a sobre el podreu consultar sencer,…