Imatges retrospectives d'una ciutat

El Gornal

Alguns cartells i rètols publicitaris de l’Hospitalet

PurlomEls meus pares em van dir que la primera paraula que vaig llegir va ser PURLOM, pot ser us sona, era el nom d’un escorxador situat a Abrera, al peu de Montserrat; es va inaugurar el 1970, així que jo el tenia gravat en el cervell des que era un bebè,…  i és què tenia una façana blanca enorme, era impossible no veure-la des de la N-II, i allà havien escrit en lletres vermelles i grans com a camions: PURLOM. Bé, no recordo fins quina edat, però jo ja era ben gran, cada vegada que passaven per allà, el nen pronunciava la paraula màgica diverses vegades,… era la primera paraula i a tothom li feia gràcia!. L’any 2007 la van tirar a terra, i clar, encara que era sols un cartell, era també la meva primera paraula llegida,… com diu Sergio Bejar: “lagrimilla,…”

Aquesta petita historia personal ens porta una altra vegada al patrimoni cultural; els cartells publicitaris ho són, clar que sí, un exemple de fa pocs temps i que va sortir a tots els telediarios, va ser el de les protestes veïnals produïdes quan una empresa va decidir retirar el cartell lluminós de Tio Pepe a la plaça del Sol de Madrid, instal·lat des de 1936, i com aquest n’hi ha hagut d’altres.

Aquí a l’Hospitalet no sé si tenim algun cartell que es pugui considerar com a patrimoni de l’Hospitalet, o dels hospitalencs. Per exemple, un llibre que va editar ADIGSA sobre el Gornal fa referència a un rètol lluminós: “El cartell de la Balay ha esdevingut un signe d’identitat del barri”. Des de fa uns anys aquest cartell va deixar d’anunciar la Balay i el van canviar per un del fabricant d’impressores Ricoh, no sé si continua sent un signe d’identitat, el que he de dir també, i pot ser té relació amb l’elecció d’aquesta fita d’identitat, és que al Gornal (antic) no hi ha ni un trist monument, crec que és l’únic barri de la ciutat que no en té, no sé si per que els veïns no s’han posat d’acord, o per negativa de l’ajuntament,… però bé aquesta és una altra història,…

balay

Un altre cartell que ara em bé al cap és el de “SKM Kremlin. Compresores de aire, equipos de pintura”, a la plaça del Mestre Clavé. No sé de quan és aquest cartell, pot ser es van pintar a la façana dels blocs de la Pegaso l’any 1979, quan aquesta empresa va arribar a Espanya. No dic que s’hagi de protegir, això si un cas ho han de decidir les persones que ho tenen a prop i volen, si un cas, que continuï allà,… de les administracions s’ha d’esperar el mínim.

skm

Un altre rètol interessant, a la mateixa plaça, és el de “Muelles y Resortes J.Argelaguet”, i també la placa identificativa de la plaça, realitzada per Ceràmica Bellvitge als anys 50?. Les plaques de carrer són altre element del patrimoni, i més si es van fer especialment i trenquen l’uniformitat de les existents als carrers de la resta de la ciutat,… però pot ser ja entrarem en això en un altre post,…

argelaget

Ahir tafanejant al perfil de la Beth G. Ávila em vaig trobar un altre cartell, li vaig demanar permís per compartir-lo, i aquí el teniu. El cartell ja no existeix, i tampoc era a l’Hospitalet, però es situava molt a prop, al costat barceloní de la carretera de Collblanc. Pot ser també era antic, ja que el nom del barri el van escriure com es feia durant el franquisme, amb la “H” final, encara que hi han persones que no s’han adonat que ja no s’escriu així,…

Per cert, si deia “MUDANCES COLLBLANCH”, no li falta la “S”?

mudancecollblanch

Us deixo aquí sota la seva antiga situació per si no us ubiqueu, entre el cementiri de Sants a l’esquerra, i els horts lúdics de Les Corts, a la dreta.

mudancecollblanchaeries

I ja està, si teniu més exemples,… vosaltres mateixos,…

REFERÈNCIES

Anuncis

Primeres notícies del carrer de Campoamor

El carrer de Campoamor es situa al barri de Bellvitge, entre la Travessia Industrial i la via, encara que abans era més del doble de gran: començava a la carretera del Mig, travessava la via i es ficava a l¡’actual Gornal fins a la rambla de Carmen Amaya. A sota teniu les dimensions originals:

Aquestes dimensions les podeu retrobar a aquesta fotografia aèria de l’any 1947, on Campoamor era una barriada aïllada de la resta de la ciutat, a dalt veieu el barri de Sant Josep i a la dreta Santa eulàlia, encara més allunyada. La barriada era lineal, amb edificis situats a cada costat d’un carrer principal. Per què es va instal·lar allà tanta gent? la veritat és que no ho sé, normalment aquest creixement es dona a camins on hi ha molt de trànsit, però sembla   que acaba en un cul de sac al sector sud, abans de poder arribar a Can Pi, una altra barriada aïllada però amb una configuració totalment diferent, i això que ple costat passava la carretera del Prat, on sí que hi havia trànsit. Tampoc es veu cap gran fàbrica que pogués formar una colònia propera amb els seus obrers.

El mapa següent és de l’any 1926, i com veieu existeix el camí però sembla ser que no hi ha cap edifici, sols algunes masies properes a la carretera del Mig. En aquell moment la barriada de Can Pi eren quatre cases al costat de la carretera del Prat.

Entre totes dues imatges encara no tinc cap altra per cobrir els més de 20 anys que les separen, però segurament tots dos nuclis citats es van formar i van créixer simultàniament, alimentats per la primera onada immigratòria del segle XX.

A aquest nucli  van arribar a existir quatre carrers més, tres perpendiculars anomenats Colón, Tito Livio i Bizet, el primer a la banda Bellvitge, i el altres dos a la banda Gornal; el quart era el carrer de Finestrelles que es situava paral·lel a Campoamor a la banda Gornal. Pel que he vist a la guia oficial de la ciutat de 1951, estava previst que cap el sud, Finestrelles s’obrís formant una plaça que van anomenar de Manelich (suposo que en homenatge al protagonista  de la Terra Baixa d’Àngel Guimerà), a aquesta plaça arribaria un carrer perpendicular anomenat de Roengent (suposo que en homenatge al físic), paral·lel a la Gran Via i on també finalitzaria el carrer de Campoamor; crec que mai es van portar a terme.

El carrer de Campoamor l’he trobat per primera vegada escrit a la guia de conductores d’auto-taxis de 1930-1931, no així els altres carrers que he anomenat abans, segurament es formarien anys després . A les hemeroteques la notícia més antiga que he trobat és del 21 d’agost de 1932  on l’Ajuntament decideix construir l’escola Unitària de Campoamor sota projecte de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

Mayte P Vill va compartir al facebook una fotografia d’un grup de nens de Campoamor, realitzada als anys 40 a l’entrada del carrer.

Aquesta fotografia també és de la Mayte P Vill,, segurament també es dels anys 40-50. Veiem pràcticament el carrer de Campoamor des de l’inici cap el sud.

REFERÈNCIES

Grup de facebook del carrer de Campoamor


Un bloc del Gornal amb llum

En Lluís Curto m’ha tornat ha enviar fotografies de Bellvitge dels anys 70-80, que aniré publicant mica en mica. Encara que de les que m’ha enviat aquesta és la que sembla més inofensiva, és la que em porta més de cap.  L’enigma és la data en que es va fotografiar i la pista principal per resoldre’l és al Gornal. Com veieu sols hi ha un bloc amb llum, amb veïns; la resta estan buits.

Pel que sé, els primers habitatges del Gornal es van sortejar en juny de 1974, van ser part dels edificis baixos allargats, on van anar a viure els veïns del desaparegut carrer de Finestrelles i també del de Campoamor (vell), que van ser expropiats i derribats per construir el barri. Al març de 1976 es va sortejar 252 habitatges pels habitants del barri de La Bomba, però no van tenir les claus fins al setembre. A finals de 1977 he llegit que ja s’havien acabat els 1796 habitatges de la primera fase, però no se quan es van lliurar. Fins l’inici de 1982 no es van donar les claus de la segona fase, amb 427 habitatges.

En fi,… sabeu de quan és aquesta foto?


Reivindicació a Bellvitge / rierol al Gornal, 1973

Aquesta és una imatge de 1973 de Jaume Valls (El Pont de la Llibertat,…) que he tret del bloc de l’AV de Bellvitge, pel que es veu a d’altres fotografies del mateix moment, el grup de persones que es troben a la via reivindicaven un pont per poder creuar de Bellvitge a El Gornal. Dona la casualitat que al juliol de 2008, 35 anys després, s’inaugurava a aquest mateix lloc la tercera passarel·la que uneix els dos barris, provisional a l’espera del soterrament,…

Un altre detall és el rierol que creua l’avinguda de Vilanova i es fica entre els blocs del Gornal, revisant el mapa següent podria ser o bé la pluvial d’en Pere Anton, o bé la sèquia de la Fabregada, qua baixava des del canal de la Infanta. Al 1973, suposo que per Bellvitge ja anava tot dins de col·lectors, però sembla ser que sortia al Gornal.

El nom de la pluvial d’en Pere Anton, bé del nom de la casa que es trobava al costat del seu origen, Cal Pere Anton que es trobava a la cantonada de la carretera del Mig amb el carrer de Vilardosa, on abans hi era la gasolinera Estadella. Si el que veiem és la pluvial, darrere dels blocs connectaria amb la de la Farola que baixava, via la pluvial de la Fabregada, des de Esplugues i anava a parar al Llobregat.

REFERÈNCIES


El pont que anava del Gornal a l’altra banda de la Gran Via

Suposo que molts recordareu aquest pas elevat, que com dic al títol, sortia del Gornal i creuava fins l’altra banda de la Gran Via, o a l’inrevés, clar. Fa res, quan es va soterrar la Gran Via, va deixar de tenir utilitat i es va desmuntar. Algú té records de quan es va instal·lar?

REFERÈNCIES

El Gornal (1995), d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya


El Gornal, 197?

Aquest imatge m’ha arribat de José Garrido i és del barri del Gornal en plena construcció. Veiem el carrer de Carmen Amaya amb els 5 edificis, més baixets, que es van construir per persones grans i matrimonis sense fills. També veiem el Xaloc, un col·legi molt anterior al barri, que va obrir el 5 d’octubre de 1964.

A l’esquerra un element del patrimoni arquitectònic de la ciutat, la fàbrica Godó i Trias, de 1903, i un altre element que es veu molt petit és la masia Cal Gotlla, al fons.

La data de la imatge la podem situar entre l’inici de la construcció del barri, en juliol de 1972 fins al 1977, que és quan en principi s’acava la primera fase de construcció. Em faria falta una cronologia de l’edificació del barri però no l’he sabut trobar a cap dels tres llibres que he consultat. A veure si vosaltres teniu més idea,…

REFERÈNCIES


Soterrament del carrilet (Sant Josep – Magòria), 1987

L’any 1976 l’administració central tira endavant el projecte de soterrar els Ferrocarrils de la Generalitat entre Cornellà i la plaça d’Espanya. L’any 1977 inicia les obres fins l’estació de l’Hospitalet i des d’aquí el soterrament es dividiria en tres fases. La primera fins a Sant Josep, la segona des d’allà fins a Magòria, i la tercera ja fins a la plaça d’Espanya

La segona fase del soterrament del “carrilet”, la més complexa, consistia en realitzar un nou traçat del tram (Sant Josep- Magòria) i deixar de banda el anterior que discorria per Santa Eulàlia. No es va soterrar per l’antic recorregut degut a la manca d’espai, i per evitar trastorns importants a altres serveis públics i a particulars, a més de al propi funcionament del “carrilet”.

La nova estació de Sant Josep es va posar en servei el 8 de juliol de 1985 i substituia l’antiga en superficie inaugurada el 29 de desembre de 1912. L’estació del Gornal es va inaugurar el 2 de març de 1987, al mateix any que la d’Ildefons Cerdà. La de Magòria va tardar 10 anys més, donant-se la curiositat de que aquesta estació va ser l’origen d’aquesta mateixa línia al 1912. Posteriorment, el 13 de maig de 2007, es posa en funcionament l’estació Europa-Fira, entre les de Gornal i Ildefons Cerdà.

A sota un mapa on es veu el traçat actual i una mica de l’antic.

Una imatge de l’obra a prop del barri del Gornal. Jo mateix recordo haver-me ficat dins, molt a dins, d’un d’aquests túnels quan estava en construcció a Bellvitge, una mica per sota de on al mapa superior posa “via Renfe”, els caps de setmana no hi havia molta vigilància,…

A sota deixo un enllaç a La Vanguardia sobre la inauguració de l’estació del Gornal per Jordi Pujol i Joan Ignasi Pujana, entre d’altres. A la mateixa pàgina hi ha un altre article on es dona la cifra de que des de 1974 (fins a 1987) 13 persones s’havien deixat la vida als 3 passos a nivell del barri de Santa Eulàlia (Amadeo Torner, Castelao i Comerç), també s’explica una mica la lluita veïnal per tal d’aconseguir el soterrament.

REFERÈNCIES