Imatges retrospectives d'una ciutat

>El Prat

Desembocadura del Llobregat, 1881

Pau Audoard i Deglaire (1856-1919) va ser el fotògraf retratista de moda entre la burgesia barcelonina de finals del segle XIX, essent també el fotògraf oficial de l’Exposició Universal de 1888.

Pau, fill de fotògraf,  es va iniciar com a pintor, deixeble de Francesc Torrescassana. Va fer algunes exposicions entre 1875 i 1881, encara que el 1879, després de la mort del seu pare, es va decidir per la fotografia professional, cosa que no li agradava molt ja que el resultava bastant monòton, deia que preferia la llibertat de l’aficionat, però que fins que li toqués la loteria,…

Aquesta obra del 1881, per tant de les últimes que va fer, ens mostra dos nens, segurament pratencs, pescant a la llera del Llobregat; cap a la dreta tenim el mar i just davant tenim la llera hospitalenca, que no ens dona molta informació, encara que aquells dos arbres alts i aïllats els guardo a la memòria per pròximes troballes,…

En aquells anys el Llobregat es trobava dins d’un inusual període de calma, l’ultima riada va succeir al 1874, i no va ser molt important. No tornaria a fer mal fins el 15 de gener de 1898, a la coneguda riuada de Sant Antoni.

REFERÈNCIES

Anuncis

Actualitzacions.prat

Avui he estat a la fira avícola del Prat de Llobregat i he trobat una iniciativa molt interessant, es diu Actualitzacions.prat i és un projecte fotogràfic portat a terme per Xavier Esteban on agafa fotografies antigues de la ciutat i les recrea al mateix lloc on es van fer originalment amb actors moderns, aquests actors formen part d’algunes de  les entitats de la ciutat.

A la primera imatge podeu veure els components de Basquet Prat:

A la següent, l’associació de Puntaires de Jardins de la Pau,…

A aquest conjunt de imatges veiem els treballadors que van traslladar/rehabilitar la granja La Ricarda, ara actualitzant una postal molt antiga de l’edifici,…

Però a la fira avícola del poble (dit en el millor sentit possible) del costat podem trobar una exposició de la producció de moltes explotacions agrícoles,…

Un munt de galls i gallines de pota blava! i també altres animalons, com rucs, cavalls,…

Carros, en aquest cas tartanes,…

I altres elements agrícoles que al nostre poble també es van utilitzat fa no res, però que malauradament hem oblidat, o ens han fet oblidar… encara que a un petit reducte denominat Cal Trabal es podrien fer servir,…

Potser ens volem actualitzar una mica massa,…

REFERÈNCIES

Actualitzacions.blogspot


El pont de les Voltes, 1932 i 39

Juan Miñarro, un home que ho sap tot del municipi veí, fa un temps em va enviar aquesta enorme fotografia de l’any 1932 del pont de les Voltes, el pont pel que podiem passar al Prat abans de la guerra,  .

El va construir la Diputació de Barcelona, i es situava a on ara es troba el pont de la Granvia, encara que era molt més estret, ja que no podien passar dos cotxes al mateix temps.  Va ser dinamitat pels republicans el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, quan escapaven de les tropes franquistes. A l’últim vehicle que va circular, un cotxe, anaven el coronel Sandino, l’alcalde Joan Bruixola Marsé i el senyor Josep Pujol Capsada, avi dels germans Josep i Joan Lluís Ferret i Pujol, escriptors del Prat als que recomano.

La segona imatge és del grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat on diu que ha estat cedida per Mario Vilà Montané i on podem veure la seva mare, Teresa, davant del pont al mateix any 1939.


REFERÈNCIES


La casa del director de La Papelera Española

Aprofitant que el nostre ajuntament ens ha dignificat el camí per arribar al riu i més enllà,…  us convido a visitar un dels elements arquitectònics del Prat de Llobregat més propers. Com veieu a la fotografia inferior on estava La Papelera Española des de fa uns anys tenim un desert pavimentat, preparat per construir un nou barri residencial, que com tots haurà d’esperar uns anyets per que sigui rendible ficar-se.

 

A la cantonada que dona al riu encara queda a punt de caure l’antiga central d’energia, i també una cogeneració més moderna situada al costat. Seguint la via fins l’altre costat del desert trobem el nostre objectiu, l’habitatge del director de la paperera, que segur que si heu passat per l’autovia de Castelldefels i heu mirat de reüll cap el Prat l’heu vista, cosa que no es podia fer abans de la demolició ja que quedava oculta per un munt de naus industrials,…

L’edifici, com la resta de la fàbrica es va iniciar en 1917, promogut per Nicolàs Maria Urgoiti, el fundador de l’empresa. Passa com amb la caseta de la Tecla Sala, és desconeix quin arquitecte la va projectar. La seva façana es defineix com historicista i la seva coberta és a l’holandesa de teulada àrab,… podeu llegir la seva descripció arquitectònica a la fitxa que trobareu a les referències.

Les imatges següents són dels inicis de l’empresa i formen part del bloc El Prat d’Abans, fill del immens grup de facebook “Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat”


REFERÈNCIES


Una mossegada i tres taurons

Buscant informació sobre els pescadors de la desapareguda platja de l’Hospitalet de Llobregat a finals del segle XIX-principis del XX, m’han sortit quatre noticies sobre fets relacionats amb taurons que es van donar allà o molt a prop.

La primera és bastant curta, he buscat però no he trobat molta més informació,… suposo que seria un tauró,…

Dos articles sobre la captura a les xarxes d’uns vaixells d’una llama, nom que per ara no he pogut relacionar amb cap espècie de tauró. El segon article va ser comentat al bloc Memòria de l’Hospitalet que enllaço a sota


Dos articles més sobre la captura d’un altre tauró d’uns 200 kg de pes i 3 m de llargària. Al primer article li donen el nom de camarín i diuen que és un cetaci, al segon diuen sols que és un tauró,… He buscat què és un camarín i pel que he trobat és un sinònim de llobarro, que com a màxim arriben a poc més d’un metre de llargària, per tant ens quedem sense conèixer quina era l’espècie,…

També he trobat notícia de dos altres esquals agafats a prop de la Farola del Llobregat a l’any 1900, i notícia de que aquest fet es produeix casi diàriament a la zona de Barcelona. A aquests els denominen Trufes,…

Deixo també aquest pòster on surten les espècies de taurons que us podeu trobar qualsevol dia d’aquests a la vostra platja,… no jugueu amb ells,… 🙂

REFERÈNCIES


Carlos de Haes a la desembocadura del Llobregat, 1876

Per ara la fotografia més antiga que he vist sobre l’Hospitalet de Llobregat és una de 1879 que surt a la pàgina 189 del llibre Espigolant en el passat de la Matilde Marcé i Piera. És una foto d’estudi amb un fons artificial darrere, es veu el comandant Jaume Mitjavila i Rius, juntament amb Ràfuls de Cal Carreter i amb Pere Norta posant amb el seu millor aspecte.

Així que més cap endarrere en el temps d’aquesta fotografia les úniques imatges que trobarem seran dibuixos o pintures (i també mapes). Avui presento una pintura de 1876 realitzada pel paisatgista Carlos de Haes (Bruselas, 1826-Madrid, 1898) de la desembocadura del Llobregat.

Pel que he llegit aquest pintor va ser molt important, va ser el pioner de la tradició paisatgista d’orientació naturalista a Espanya (deixant fora Catalunya), i també va ser precursor de l’impressionisme. Va ser catedràtic de paisatge a la Escola de Belles Arts de San Fernando, a la qual ensenyava a l’aire lliure fent excursions amb els seus alumnes. He consultat algunes biografies a internet i he trobat que va viatjar pràcticament per tota Espanya i també per molts països de Europa, el que no he trobat són referències o pintures de cap viatge a la nostra ciutat, ni tan sols a Barcelona. Va realitzar milers d’obres i existeixen diversos llibres publicats sobre el seu treball, així que la meva recerca ha estat bastant parcial.

Carlos de Haes normalment finalitzava les seves obres al seu estudi a partir dels apunts que havia agafat a camp, així que pot ser que el paisatge que veiem sigui un temps anterior a 1876

Per descriure una mica la pintura sols dir que en primer pla veiem una barca amarrada a la vora hospitalenca; més lluny a la dreta la vora pratenca, i en mig el Llobregat que presta les seves aigües al Mediterrani.

REFERÈNCIES


L’aeroport a l’Hospitalet de Llobregat (1)

El primer vol motoritzat a Espanya, com ja sabeu, va ser al 1910, molt a prop de l’Hospitalet, a la Marina de Sants; aquest fet, juntament amb l’ús de l’aviació com a arma de guerra a la Primera Guerra Mundial va propiciar que les administracions cada vegada mostressin més interés per aquestes mà

L’hipòdrom de Casa Antúnez no era el lloc ideal per volar degut a la proximitat de Montjuïc, així que la primera escola d’aviació es va crear al Prat de Llobregat, a l’any 1918, a “La Volateria”, que va agafar el nom d’una antiga masia (a l’any 1921 es va transformar en militar, i passats uns anys li deien dels Marinos). Van passar els anys i a aquest municipi es van ajuntar tres aeròdroms, aquest, des de 1920 el Camp Francés o de Latécoère, i des de 1922 el camp de l’Aero Club de Catalunya que es va dir Canudes, nom de l’impulsor i qui el va projectar; sense oblidar que a Casa Antúnez no van parar de fer exhibicions aèries fins 1930. Es a dir, que això dels avions no era una cosa estranya pels hospitalencs dels anys 10-20, els veien ben sovint.

La Volateria, 1928

L’any 1919 Barcelona va aprovar un dictamen per establir un aeròdrom internacional. Es va aprovar el projecte i les bases tècniques i econòmiques, però no es va senyalar consignació econòmica. l’any 1922 es va demanar  a l’Estat la constitució d’un organisme encarregat de portar a terme els treballs, i al 1923 es demanen a l’Estat 400.000 pessetes de les que sols s’aconsegueixen 10.000.

L’any 1923 va arribar la dictadura de Primo de Rivera i l’ajuntament de Barcelona es va proposar tenir un gran aeroport nacional per la ciutat, així que l’any següent ja havia format una comissió gestora per impulsar el tema; paral·lelament, a nivell d’estat, es forma una Comissió Regia amb l’idea de projectar l’aeroport de Barcelona. Des de la comissió de l’ajuntament es van proposar uns camps de l’Hospitalet de Llobregat, però a més de rebre moltes crítiques, va ser desestimada.

Com a exemple, Josep Canudes va dir “Avui dia, Cornellà i l’Hospitalet ja són Barcelona. La ciutat s’estendrà fins al riu, i l’aeroport quedarà massa a prop del nucli urbà, com a passat a Berlín, i n’han hagut de fer un altre, a Staaken, perquè havia esdevingut un perill

Van passar els anys i el tema de l’aeroport no s’aclarava, mentres al Prat hi havia molt moviment; a l’any 1927 es crea Iberia, i l’aeroport Canudes es feia servir per anar cap a Madrid, i altres ciutats europees, fins a Africa o Amèrica del Sud, de manera que aviat es va quedar petit, i més quan a l’horitzó del maig de 1929 s’havia de celebrar l’Exposició Internacional de Barcelona.

El 21 de gener de 1928 la Comissió Gestora de l’Aeroport de l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic per l’adquisició de terrenys per la construcció del gran aeroport, que va durar un any. Es van oferir fins a 16 terrenys i tres tècnics els van visitar un per un.

La Vanguardia. 13.01.1929

Al febrer de 1929 els tècnics van proposar uns terrenys a Gavà, pero es veu que a la Comissió Gestora no li van agradar i van declarar el concurs desert.En tot cas els tècnics van presentar una nova recomanació sobre un terreny a l’Hospitalet i dos al Prat de Llobregat que va quedar corroborada per un dictamen posterior d’un equip d’arquitectes.

Aquesta proposta es va fer arribar al Consell de Ministres.

Diari El Imparcial, núm. 21.667, 15.10.1929 (forma de triangle?)

El 8 de novembre de 1929 el Consejo Superior de Aeronáutica selecciona l’Hospitalet de Llobregat com a emplaçament ideal, sota l’argument de que era la proposta que es situava més a prop de Barcelona.

Aquest Consell valorava el preu dels terrenys en 2 milions de pessetes i en mig milió les obres per convertir-lo en aeroport, però la Comissió Gestora de l’Ajuntament de Barcelona creia que les despeses pujarien uns 6,7 milions (sense els edificis), i com no estaven d’acord la decisió es va anar allargant i allargant,…

La Vanguardia, 31.01.1930 (forma de quadrat?)

Heraldo de Madrid, núm. 13.759, 04.03.1930

Revista Xut! (satírica), núm. 395, 13.05.1930

A l’abril de 1931, va arribar la República, i l’emplaçament a l’Hospitalet no va agradar per diversos motius tècnics i econòmics, que es van criticar a la premsa, de totes maneres es va estudiar de nou, juntament amb totes les propostes anteriors.

Encara que tenien idees clares, com els terrenys de Viladecans, no acabaven de fructificar degut als xocs entre interessos polítics i econòmics, que deixaven en segon pla els temes tècnics. Estava tan embolicada la cosa que després de descartar els terrenys de l’Hospitalet per la proximitat amb Barcelona, pel seu preu, pels objectes propers (xemeneies, torres elèctriques,…), l’any 1936 van ser seleccionats uns terrenys a la Zona Franca, a tocar nostre, es a dir, amb molts dels problemes que tenien els terrenys de la nostra ciutat, però no va servir de res, ja que va esclatar la Guerra Civil,…fins els anys 50 no arribaria l’Aeroport, i com sabeu, i gràcies, al Prat de Llobregat.

On s’anava a construir l’aeroport? per què aquesta mania de fer-lo a l’Hospitalet?,… permanezcan atentos a sus pantallas,…

-> Cap a la segona part <-

REFERÈNCIES