L’Hospitalet de Llobregat, 1933
Una de les coses que més m’agraden és trobar noms de lloc oblidats, encara que siguin de llocs que ja no existeixen, aquí trobarem alguns. Aquest mapa és dels pocs que he trobat escrit en català i s’apropa més que uns altres als motius que va oferir la Matilde Marcé al seu llibre, encara que amb moltes divergències, com també tenen amb els que surten al mapa que va fer Francesc Marcé i Sanabra als 80.
Aquestes serien els noms de les masies que ens van expropiar al 1920, falten algunes ja que al mapa no surt la part més propera a la platja i el far.
A més d’aquests, a l’actual l’Hospitalet també menciona Cal Ros (actual Cal Trabal), l’ermita de Bellvitja, Cal Rei, Cal Vial (també trobada com Can Vehils o Cal Bails), El Canyet, les vaqueries, la Granja Peronas, la Caserna d’Enginyers (Lepanto) i dels dos cementiris. També veiem el Bassal que havia al costat de la desapareguda barriada de Can Pi.
Un altre tema que ens apropa aquest mapa és la xarxa hidràulica, amb el recorregut del canal de la Infanta i les seves sèquies (Vora del Riu, Feixa Llarga, Bellvitja, pluvial general Pont de la Mola, del molí-dels molins, de la Farola i la pluvial major del Canyet).
També podem veure la xarxa hidrològica, és curiosa la denominació que es dona al que nosaltres ara diem torrent Gornal (tampoc coincideix amb el mapa de Francesc Marcé), al mapa li diuen torrent del Neguit, que ens portaria les aigües del torrent d’Estela i de Cal Oliveres,; passaria a tenir el nom de Gurnal una vegada travessat el canal de la Infanta, es a dir el que des de l’any 1984 és el carrer de Rosalía de Castro, i ja que estem, dir que Gornal és un d’aquells noms de lloc amb solera, tenim notícies d’ell des de principis del segle XV.
Tant el torrent Gornal com la riera Blanca baixaven fins al mar, aquesta última era i és el límit del nostre municipi amb la ciutat veïna. Al mapa únicament trobareu aquests límits ja que el que us presento es un fragment d’un mapa de Barcelona, i per això no dona el nom de tots els carrers de la nostra ciutat, sols els dels més importants,… per cert el Carrer de Santa Eulàlia, encara que el mapa es republicà, no es presenta amb el nom de la Mitja Galta, encara no l’he trobat a cap mapa.
Ah! i també podeu veure els límits de quan el nostre terme arribava fins el camí de Finestrelles, es veu que també teniem una cantonada de la caserna del Bruc (en aquell moment de Pedralbes).
REFERÈNCIES
- Mapa de Francesc Marcé i Sanabra, 1980
- Un altra relliscada, text de Ramon Morales dins del llibre Coses de l’Hospitalet, publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet al 1990
Finestrelles, la muntanya perduda al 1933
Al segle XX el territori de l’Hospitalet de Llobregat va sofrir varies retallades, la més gran va ser la de 1920 quan ens van expropiar més de 909 Ha de la nostra Marina, però al 1933 Barcelona, amb l’excusa d’ampliar la Diagonal, es va annexar 53 Ha més a canvi de:
- el servei d’extinció d’incendis,
- el servei de recollida de gossos,
- el subministrament de vacuna Jenneriana,
- les anàlisis d’aigües potables i de llet,
- el tractament antiràbic per a persones veïnes de l’Hospitalet infectades,
- reducció dels canons de neteja i conservació del clavegueram de Collblanc i la Torrassa
- emplaçament d’una col·lectora a la riera Blanca,
- la reparació del ferm de la travessera de les Corts entre la riera Blanca i la carretera de Madrid a França per la Jonquera
- la supressió del gual existent a la carretera de la Bordeta i la riera Blanca.
Val a dir que cadascun dels serveis tenia establertes limitacions, condicionants o taxes, de manera que no es va tractar de contrapartides altruistes. No s’ha investigat el grau de compliment de tots els serveis, remunerats, que havia de prestar l’Ajuntament de Barcelona als veïns de l’Hospitalet; però consta que hi va haver retards i incompliments. Per exemple, les obres de la travessera de les Corts i del gual entre la carretera de la Bordeta i la riera Blanca, almenys fins el 1945, no havien estat executades. També hi va haver alguna descoordinació en l’efectivitat dels canons de les clavegueres.
Com veieu a aquesta imatge de 1947, la Diagonal està en obres i el territori encara no era ocupat per veïns de manera estable i acollia conreus de secà. Gran part corresponia a la finca de Torre Melina.
Aquesta imatge és del treball al que faig referència a sota, és d’uns treballs topogràfics realitzats per la ciutat i està datat com a posterior a l’any 1921. Els límits en groc que he posat al mapa de 1947 i al que ara continua s’han basat en els accidents naturals (torrents) de 1947, així que com veureu no són ben bé els mateixos.
Als tipus d’ocupació actual sí que trobem alguns edificis d’habitatges al costat de la caserna del Bruc, però la gran part són zones verdes i equipaments esportius. A la part inferior anirà el nou parc de Cal Rigalt, que ja ha començat a construir l’ajuntament de Barcelona
Aquí veieu una imatge del dipòsit d’aigua de Finestrelles (tot el que veieu a la imatge era territori de l’Hospitalet), i a sota fins l’horitzó, des del límit més muntanyós del nostre antic territori; amb els límits més o menys marcats de la part que es va annexar Barcelona,… la contaminació d’aquests dies no va molt bé per fotografiar paisatges,…
REFERÈNCIES
Text segons l’estudi de Jordi Ferrer i Pumareta – “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials 1920 i 1933 del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat” dins del Quadern d’estudi núm. 19 (2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. En ell trobareu molta més informació!!!
L'Hospitalet de Llobregat 
