L’embolic de les gasoses Montserrat
Un altre objecte que molts col·leccionistes busquen reunir són les ampolles de gasosa, a l’Hospitalet he trobat tres marques, una d’elles era Montserrat, que com veieu al cartell de sota era de la mateixa empresa que feia el refresc Danzon, allà als anys 40-50 (pot ser 60?) i del que ja he escrit alguna cosa. El fabricant era Enrique Ribas, i al menys als anys 50 era al carrer de Barcelona, 94 de la nostra ciutat.
Si busquem a internet trobem dues ampolles de gasosa més amb el mateix nom, i també amb un disseny molt similar a la primera, em refereixo a les bombolles del vidre. Després de donar-li voltes, no sé si són una evolució de l’ampolla de Danzón o bé són d’empreses totalment diferents i que per casualitat han coincidit en disseny i marca. Ara us poso el que he trobat,..
De la primera ampolla no he trobat res més, a més sols he trobat aquesta i no es veu molt bé. De la segona he trobat dos envasos més amb el mateix dibuix del santuari: una ampolla de 20-25 cm amb tap de corona, i també un sifó.
Si anem al google a buscar “gaseosa Montserrat” trobem que és una marca registrada de l’empresa Carbónicas Montserrat SL (la mateixa del sifó) i que es situa a Cornellà (també he trobat una direcció a Esplugues), i que també té altra marca registrada: “GASEOSA MONTSERRAT PTE RIBAS IGLESIA 7 HOSPITALET”,… Una marca una mica llarga, però surt el nom de Ribas, que pot ser es refereix a l’Enrique Ribas que fabricava Danzón, i també surt el nom de l’Hospitalet, i una direcció del carrer de l’Església, diferent a la que tenia de Danzón. Pot ser l’empresa de Cornellà va comprar la marca a Enrique Ribas?. No ho sé.
També he trobat la següent tarja amb l’ampolla petita que hem vist abans amb la direcció del carrer de Girona de l’Hospitalet, es a dir, diferent a les dues anteriors. El no poder datar quasi tot, complica bastant fer una història de tot això, o com a mínim aclarir-se.
Al facebook l’Olga Gómez Miralles ens ha aportat uns records: Yo recuerdo la botella grande en envase serigrafiado. Igual estoy equivocada, pero yo vivía en la Av. Masnou, encima de los autobuses Florida. Tanto éstos, como los edificios, eran propiedad de los Arús. Jaume Arús, puso una tienda de comestibles en el nº.7 que la llevaba Montserrat, su novia, y siempre había oído decir que las gaseosas, también eran de ellos.
En Josep Calvís Calpe també ens diu: Jo recordo que les prenia al bar del Centre Catòlic, el tap era de corona; a casa les compraven de 1 l i crec que portaven tap de rosca.
En fi, si podeu aclarir alguna cosa ja sabeu,…
REFERÈNCIES
Tres imatges de la plaça de la Bòbila, 60-70
Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan Antonio López Tirado i ens mostra com era la plaça de la Bòbila quan encara allà existia això, una bòbila, en concret veiem a l’esquerra un dels coberts; al fons veiem en construcció l’edifici del carrer de la Verge de la Mercè d’Esplugues. A la dreta veiem la rampa que permet accedir a l’aparcament que té el mercat de Can Vidalet a la coberta, i que he marcat en verd a la pròxima fotografia aèria.
La següent fotografia la va fer Bernardino Terrón Santos el 26 d’octubre de 1971 i ens permet veure el cartell de les obres del mercat, i darrere algunes instal·lacions més de la bòbila.
A la fotografia aèria següent he pintat en vermell l’edifici que es va construir a sobre de les restes de bòbila que veiem a la foto anterior; sinó m’equivoco, l’edifici de dalt és el que hi ha darrere de l’edifici vermell,… sembla que el cartell estava una mica lluny del lloc on finalment es va construir el mercat, no?
A la següent fotografia, cedida per Miguel Àngel Valero, trobem una paisatge tres noies a un punt elevat sobre la bòbila, des del que sols veiem les teulades, una línia elèctrica i alguns edificis en construcció. Al fons a l’esquerra veiem la façana est de l’avinguda de Severo Ochoa i com es fica entre els edificis el carrer de Simancas, buscant la plaça de la Pubilla Casas.
M’he entretingut una mica i crec que he trobat més o menys la situació de les noies; també he marcat en verd els edificis que es veuen a la fotografia,…
REFERÈNCIES
Podeu trobar més imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
Avinguda del Torrent (ara de Severo Ochoa), 1958
A aquesta fotografia es veu a Roser Gonell Gual jugant amb altres nens l’any 1958-1959 a prop del torrent que separava Can Vidalet del barri veí Pubilla Cases, es a dir l’antiga avinguda del Torrent, ara l’avinguda de Severo Ochoa.
A sota us deixo on crec que es situa l’edifici de les quatre finestres iguals per planta que veieu a dalt, es a dir, al número 67-69 de l’avinguda del Bosc.
Per sort, tenim imatges aèries del mateix any, he marcat en verd l’edifici anterior, i m’he arriscat també a marcar el lloc des d’on es va fer la fotografia,… què penseu?
REFERÈNCIES
Podeu trobar més imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
La bòbila de la plaça de la Bòbila, 1962
Àngel Margenet Diaz ens ha obsequiat amb un parell de fotografies del Nadal de 1962, el dia de la Gran Nevada, fetes a on ara trobem el centre cultural La Bòbila, la primera, i a on ara trobem el mercat de can Vidalet, la segona. Els coberts que veieu formen part de la bòbila que allà existia i que no hi ha manera de trobar com es deia,… s’agraeix la vostra ajuda,…
Aquí sota us he dibuixat l’skyline de la fotografia superior a sobre de la fotografia aèria de l’illa que hi ha entre l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent) que veieu d’esquerra a dreta, el carrer d’Amadeu Vives i el carrer de Simancas. Les cases que es veuen a la primera fotografia son les de l’illa de sota.
REFERÈNCIES
Fotografies dels voltants de can Cervera
Aquestes fotografies les va compartir Santos Vallespin Gavilan fa quasi un any i es van realitzar als voltants de la masia de can Cervera. A aquesta primera imatge podem veure al fons can Cervera, i els nens a la carretera d’Esplugues, en aquell moment feta amb llambordes. Segons Santos era un lloc molt utilitzat per les autoescoles, encara que una mica abans d’arribar a la masia el camí era de terra fins a arribar a uns laboratoris farmacèutics d’Esplugues.
A la següent fotografia veiem a Santos un dia de Reis amb la samarreta de l’Athletic, i darrere un garrofer que ens tapa la masia de can Cervera, a Esplugues. A aquest lloc ara existeix una campa de camions.
LA següent està feta al desaparegut camp del Bellavista i al fons podeu veure el torrent de can Clota amb les coves que es feien servir d’habitatges, pot ser algunes reciclades des de refugis de la Guerra Civil.
Álvaro Fernández Lago ens comentava que a finals dels anys 60 encara vivia gent, i recorda aquestes persones portant garrafes d’aigua entre els garrofers cap als seus habitatges. També ens aporta un document on diu que l’any 1951 existien 64 coves amb una població de 316 persones, el deixo a les referéncies,…
REFERÈNCIES
Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
El torrent Capó
A veure,… aquest text és una espècie de collage de imatges i informació de diferents èpoques però del mateix lloc, del torrent Capó (o riera de Pubilla Cases). Aquest torrent és un de tants topònims de la nostra ciutat que ja no s’escolten, sobretot per que del torrent no queda ni el nom del carrer per on abans baixava, es a dir, l’avinguda del Torrent, que ara es diu de Severo Ochoa.
Sobre d’on ve el nom d’aquest torrent no tinc cap informació,… bé, sols sé el que ja sabeu, que els capons són els galls que es castren per que tinguin una carn més tendra i millor sabor,…
Miquel Sanz i Parera descrivia el torrent Capó així: Aigües avall es transforma en la riera del Cementiri o dels Frares. El seu camí es fa difícil d’establir a conseqüència de la intensa urbanització del llit de la riera. S’origina entorn del carrer de Sant Mateu d’Esplugues i segueix la direcció del carrer de Severo Ochoa, popularment anomenat carrer del Torrent. Gira en la confluencia amb l’avinguda d’Isabel la catòlica segueix en direcció sud pel parc de les Planes, passa per davant del cementiri pel carrer de Menéndez Pidal i continua pel carrer de la Riera dels Frares. Té una longitud d’ 1,8 km i una superfície de conca de 0,835 km². El seu pendent mitjà és del 3,8%, encara que fins al canal de la Infanta és del 5,3%
A sota he traslladat a una fotografia aèria actual el contorn de les trinxeres que formava el torrent a l’erosionar les argiles del samontà, quan no hi havia pràcticament res a aquesta zona, concretament als anys 30. Per sobre de la carretera de Collblanc també he dibuixat el torrent de ca l’Oliveres, amb el que es connectava el Capó. El de ca l’Oliveres després d’aquesta connexió, juntament amb els del Neguit-Estela i Busquets, que baixaven de Sant Pere Màrtir, formaven el torrent Gornal.
Als plànols de la ciutat de 1927,a la zona propera al cementiri, on el torrent feia una espècie de plaça, ja es veuen edificis industrials, sota el nom, sinó llegeixo malament, d’Ernesto Mayoral?
A aquest article de 1935, que va sortir a molts diaris, on es relata un incident greu entre la policia i uns atracadors, trobem el nom d’aquest torrent, que es veu que també donava nom al pont que travessava la via fèrria i el canal de la Infanta.
Bé, el parc de les Planes es va començar a crear a l’any 1986 a uns terrenys on havia existit fins 1980 un polígon industrial amb dues bòbiles: Cerámica Barcelonesa para la Construcción SA (CEBACSA), i Goyta y Oliveros (“Guita”, a l’article anterior); i també la industria química Cardoner, també dita de “la peste”, que també es menciona a l’article i veieu a sota. El torrent Capó el podeu veure entre el cementiri i les fàbriques.
També he trobat aquesta imatge dels 60 de l’extracció d’argiles de CEBACSA, a dalt del parc, on ara es troba el poliesportiu; antigament el torrent baixava per aquest lloc procedent de l’avinguda del Torrent, just on estan aquests blocs, coneguts com del Nebot.
i per ara és el que hi ha,…
REFERÈNCIES
- Mapa de l’any 1933 d’on he copiat el contorn del torrent Capó
- L’espai del parc de les Planes als anys 1927, 1947 i 1958
- Guia del Parc de Les Planes
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet de Miguel Sanz i Parera dins de Quaderns d’Estudi núm. 7 publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1989
- La Vanguardia 24.02.1935
- Fotografia de La Cardoner del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.
- Fotografia de l’extracció d’argiles de CEBACSA del llibre “El Gornal” (1995), d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya. Comentaris sobre aquesta fotografia
Carrer de l’Emigrant, 1961?
Avui tres fotografies familiars més d’en Miguel Medina, que han trencat l’intimitat de la seva familia, d’on mai havien sortit, per si un cas vosaltres també vau passar per aquest lloc, o un 600 va ser el vostre primer cotxe, o la roba de les dones us sona d’alguna cosa.
Les fotografies són meravelloses, no sols per que ens serveixen per revisitar el passat, sinó també per que ens fan sortir els records que en ocasions consideràvem oblidats. La nostra memòria és insegura i fràgil, però és un dels tresors més grans que tenim, i més si la podem fixar i ampliar amb aquests objectes preciosos.
Intento no incloure imatges “de família” per que penso, pot ser erròniament, que per la majoria de vosaltres tenen poc interès, però aquestes al ser exteriors ens permeten veure un entorn comú, espero que us agradin i que us facin sortir molts records. Gràcies Miguel.
El lloc en concret és el carrer de l’Emigrant al barri de Sanfeliu.El 600 és de 1961, així que les imatges les situaríem a aquells anys. Em comenta Miguel que la casa que es veu darrere del cotxe encara continua, és el número 9 del carrer i actualment té la façana de maons pintada de blanc, amb un rètol sobre l’entrada que diu Villa Montse.
Les dues fotografies següents són del mateix carrer, a la segona es veu la finestra del número 3, que també existeix encara. Al fons creua el carrer de Sanfeliu i darrere l'”skyline” del Samontà hospitalenc de llavors, on podem distingir Can Cervera, a sobre de la nena que voldria sortir a la foto, però que algú li impedeix.
La següent fotografia sembla més moderna, hi ha un pal de la llum que no estava a l’anterior, i al fons em dona la sensació de que hi han més edificis alts, però en tot cas la roba del les joves és sixty, sixty!
REFERÈNCIES
- Encara que no he parlat de l’història del barri, us deixo l’enllaç a l’escrit que Antoni Mataix va fer al 1987 als Quaderns d’Estudi del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- També unes fotografies de Can Cervera i el torrent de Can Clota,… que gràcies a la crisi segueix intacte.
- Reflexió sobre les fotografies basat en el llibre de Josep Ballart “El Patrimonio històrico y arqueològico: valor y uso” (1997) – pàg. 30-31
Recull sobre l’ermita de Sant Pere Màrtir
Abans, quan no teniem el radar del meteocat, els pagesos i no pagesos se’n refiaven de l’experiència, i segons d’on venien els trons, o a on es trobaven els núvols, ja sabien el que acabaria passant, i de tant dir, i de tant encertar, s’acabava certificant el fet amb la creació d’una dita,… ara tot això s’ha perdut, però no fa res recordar-lo, i més quan aquests fenomens encara passen. Pot ser ja no veiem els núvols amb aquests edificis tan alts que ens fan, però si els busqueu, segur que els trobareu.
Fa uns dies vaig descobrir un lloc web fantàstic a on es recopilen dites del Prat de Llobregat, com per exemple: “Trons a Barcelona, no passen el riu“, “Trons a Morro del Gos [a Castelldefels], pluja segura“, “Trons a remolar [i ara venen tres dites seguides] aviat plourà, o pluja al pla, o pops a la plaça“, i “Trons a Sant Ramon [a Sant Boi], pluja a tot el món“. Us deixo l’enllaç a sota, dins en veureu les explicacions.
A casa nostra en Ramon Morales també va fer una petita recopilació de nou dites, i sí, en tenim una d’aquestes meteodites: “Si Sant Pere Màrtir porta barret, pluja segura”. Com diu Ramon, el pagès llobregatà s’ha guiat moltes vegades per l’antic mont d’Orsa des de l’antigor, i fins i tot, hi alçà una ermita a honor del seu patró, Sant Pere Màrtir.
I ja que estem aquí dalt, primer de tot, dir que Sant Pere Màrtir és el nom més “modern”, abans li havien dit d’altres noms, com serra d’Orsa, mont d’Orsa, monte Ursa; el més antic, puig d’Ossa, documentat al 986,… i sembla que significa terres on es cultiva l’ordi, encara que hi ha d’altres autors que relacionen el nom amb la presència d’óssos a la zona. No sé si havien óssos o no, pero al 1789 corrien senglars i dainas (cèrvol mediterrani) i a una referència de 1891 he trobat que exisitien llops i guineus que baixaven inclús al pla, com ara fan els senglars.
L’ermita ja no existeix i sols queden quatre pedres i una placa que van instal·lar al 2005 el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre Excursionista Espluga Viva amb la intenció de reivindicar la dignificació del cim.
Es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714, no sense sofrir danys; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 l’ermita era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l’ermita va quedar pràcticament destruida.
A l’any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L’any 1926 l’ajuntament d’Esplugues, propietaris i els pares dominics decideixen reconstruir l’ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d’aquell mateix any. A l’any 1936 es converteix en estació radio telefònica,… i ara ja heu vist el que queda.
He trobat molt poques imatges de l’antiga ermita i totes a una pàgina de subhastes online, així que si les voleu, ja sabeu,… Aquesta primera és del 28 de maig de 1900, l’ermita està envoltada de persones mirant un eclipsi. Es veu que hi ha una torre de base quadrada i una nau sense sostre.
Aquestes quatre també semblen també de principis del s. XX i es veu l’estat lamentable en que es trobava l’edifici, ja en aquella època es feien grafits als murs,…
Aquesta és del 19 de novembre de 1939, i és el que va quedar de la reconstrucció de 1926 després de la guerra.
Per finalitzar, apuntar que entre els anys 1787 i 1815 el Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven a l’ermita cada 29 d’abril, indicant que els pagesos de l’Hospitalet, juntament amb milers de persones d’altres pobles, pujaven per tal d’anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll,… i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava,… A continuació, la descripció d’un d’aquests aplecs:
«La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora».
REFERÈNCIES
- Trons a Remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- De Pedralbes a Finestrelles amb el Baró de Maldà, de Josep Moran. Les Corts, 24 d’abril de 2005
- Sant Pere Martir i Esplugues, de Natalia Hernández a Crònica de la Vida d’Esplugues- 01.02.1992, pàg 10-11 (història de l’ermita i el sant)
- Puig d’Ossa a la Viquipèdia
- Notes de toponimia antiga del Pla de Barcelona de J. Moran i Ocerinjauregui (pàg 104)
- La Vanguardia, 29.04.1926 (història)
- La Vanguardia, 02.06.1926 (primera pedra de la reconstrucció)
- La Vanguardia, 25.11.1926 (història de l’ermita)
- La Vanguardia 10.06.1928 (romeria)
- Foto 1 – Búnker antiaéreo de Sant Pere Mártir al bloc anotherbcn’s
- Foto 2 – de papiripostals a todocoleccion
- Fotos 3-6 – de Els Encants a todocoleccion
- Foto 7 – de Sirina a todocoleccion
Estació de Maladeta (ara Can Vidalet)
Aquestes son unes imatges cedides per Jesús Navarro de l’estació de Can Vidalet quan encara es deia Maladeta, així que en principi les situem entre els anys 1976-1982.
A una fotografia trobem una pintada de l’ORT (Organització Revolucionaria dels Treballadors) on es menciona un nom que segons el comentari de “Don Toni” es correspondria amb la figura de Manuel José Caparrós, mort el desembre de 1977, per tant la fotografia seria posterior a aquesta data.
Aquesta estació es situa sota el carrer Maladeta, entre els carrers de la Mina i de l’Hortènsia, entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, encara que s’accedeix sols per la part d’aquesta última ciutat.
Va a començar a funcionar el dia 23 de novembre de 1976, juntament amb tota la prolongació de la línia 5 (abans V) des de Pubilla Cases (abans Pubilla Casas) fins Sant Ildefons (abans San Ildefonso), que incluia també l’estació de Can Boixeres (abans Parque Buxeres).
A la inauguració van assistir el Ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo-Sotelo, el Governador Civil de la província, Salvador Sánchez-Terán i l’alcalde de Barcelona, Joaquín Viola, entre d’altres autoritats.
L’any 1982 es canvia el nom per el de Can Vidalet
REFERÈNCIES
Can Cervera i l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota
Com a continuació de l’article d’ahir avui farem una incursió a la ciutat veïna d’Esplugues amb l’objectiu de donar una ullada del seu patrimoni arquitectònic. Anirem fins als punts taronges,…
Veurem dos construccions, l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota i Can Cervera. La descripció de l’aqüeducte és la mateixa que la del que tenim a l’Hospitalet, però cal dir que aquest és més llarg.
Imatge agafada des de la part més baixa del torrent cap a muntanya.
A sobre de laqüeducte, es pot passejar sense perill, inclús hi ha alguns que pugen a sobre dels murets,...
El més espectacular és la quantitat dhorts que hi ha sota. Com diuen, és un "vergel"!
Aquí veiem la part baixa del torrent, aprofitat al milímetre. (cap a mar)
El mateix, però ara cap a muntanya.
Can Cervera des de laltra banda del torrent de Can Clota.
La façana principal de Can Cervera
De Can Cervera no he trobat molt escrit: és una masia del segle XVIII, d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, el carener de la qual és paral·lel a la façana principal. Aquesta s’obre amb dos portals, un de llinda recta i l’altre d’arc rebaixat. Està presidida per un porxo que fa de balcó del pis i coronada per un frontó triangular. Per damunt de la teulada s’alça una airosa torratxa. Patrimoni arquitectònic de la ciutat d’Esplugues, i com veieu no es troba en un estat massa òptim,…
Ah! tots els horts desapareixeran en res, és l’anomenada Àrea Residencial Estratègica Can Cervera i es construiran 1360 fantàstics habitatges i es deixaràn un jardins en el fons del torrent. Es va constituir un consorci urbanístic per desenvolupar-lo l’any passat,… cal dir que a l’any 1982 van dir que tot seria un parc de 17 Ha, però clar qui anava a pensar que serien necessaris tants pisos!
REFERÈNCIES
La bòbila i l’aqüeducte del torrent de Can Nyac
Com sou tants els que voleu saber on es troba el refugi del torrent de Can Nyac, he dibuixat el camí per trobar-lo des de l’ascensor de la parada de metro Can Boixeres, però he pensat que ja que estem aquí també podia fer un petita explicació del patrimoni arquitectònic proper, tant del nostre com del d’Esplugues. Vila Victòria no es troba molt lluny, també la podrieu afegir a la visita.
Bé, la línia blanca és el límit entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona de 2010, avui no he ficat el límit de 1976 per tal de no emplenar tot de ratlles.
Des del primer punt verd podem veure l’aqüeducte del torrent de Can Nyac, que com el del torrent de Can Clota va ser construït per la Societat General d’Aigües de Barcelona a l’any 1888. Al PEPPA podem llegir la següent descripció “Acueducto moderno de una sobriedad y corrección de lineas apreciable. Arcos de medio punto en los ojos del mismo y estructura de piedra con los cantos reforzados”.
Posaré un parell de imatges, la primera està agafada des de la Ronda de Dalt i la segona és un detall des de l’altre costat.
Però a aquest mateix espai tenim les restes, una xemeneia trencada, d’una antiga bòbila. He recuperat un parell de imatges aèries antigues on es pot veure el creixement la fàbrica, tal com creixia la zona explotada.
He trobat també una imatge de 1962 on encara funciona la bòbila, i una altra de més moderna, pot ser dels anys 80, on s’ha transformat en una empresa de neteja de bidons, fins no sé quan (pot ser d’aquí venien els bidons que hem pogut veure dins del refugi antieri).
Deixo una imatge de la xemeneia, que com deia és la meitat de que era, la part superior va caure ja fa unes dècades. La podeu sencera a una altra imatge del bloc on surt un metro sortint de l’estació de Can Boixeres, deixo l’enllaç a sota.
També deixo una imatge dels materials que formaven el front d’extracció de les argiles que feien servir a la bòbila.
I demà, si és possible, farem una altra incursió al municipi d’Esplugues a veure l’altre aqüeducte, i el torrent de la Clota,… Per cert sabeu d’on bé el nom d’Esplugues?
REFERÈNCIES
Vila Victoria, patrimoni arquitectònic d’Esplugues de Llobregat
Avui farem una mica de turisme arquitectònic i visitarem el barri de la Plana d’Esplugues de Llobregat, però tranquils sols ens sortirem del nostre poble, concretament del barri de Sanfeliu, un centenar de metres,… bé, aquest és el primer problema, saber on està la frontera. He pintat en taronja el límit entre els dos municipis que figura als plànols del Pla General Metropolità de 1976 i en rosa el que figura al Pla Teritorial Metropolità de Barcelona de 2010. Com veieu les diferències són bastant grans, i no sé a què son degudes.
El que anem a veure és la taca verda de la imatge anterior, un edifici neomodernista, part del patrimoni arquitectònic d’Esplugues, que està fet un fàstic. El seu nom és Vila Victòria, però també es coneix com el Castell dels Tres Dragons o com la casa del senyor Domingo.
Va ser construït com a residència d’estueig, a la segona meitat del segle XIX, i segons el Grup d’Estudis d’Esplugues és un dels edificis més peculiars de la seva ciutat. No he trobat molta més informació,… es veu que passa com aquí, sembla que la difusió del patrimoni no interessa molt a l’administració, sobretot si es troba en aquest estat.
L’edifici següent es troba a la mateixa illa i crec que forma part del mateix conjunt:
REFERÈNCIES
El pou del Vernís núm. 11. Octubre de 2005. Grup d’Estudis d’Esplugues
Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí
A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.
Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.
Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.
D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.
Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet
A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 22.06.1922 (pàg. 5)
- Guia de recerca i lectura núm 1 de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet – Ramon Puig i Gairalt (pàg 2)
- La Vanguardia, 15.05.1934 (pàg 25)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.12.1954 (pàg. 8 )
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.04.1959 (pàg. 3)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.01.1975 (pàg. 33 i 47)
- Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic d’Esplugues (memòria històrica)
- Podeu trobar imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
Marcel·lí Esquius García (1897-1970)
Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l’Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d’una pista de patinatge al carrer que porta el nom d’aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).
M’he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m’he trobat que en Marcel·lí va ser el “director-propietari” de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m’ha ficat en una espiral de recerques que m’ha fet perdre el sentit del temps i de l’espai,… en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l’ordre cronològic correcte,…
Va neixer l’any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l’ofici de fuster.
Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (com el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el “music”, més tard va fer de “danzarin”, després es va fer viatjant comercial.
Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista “Crònica de la Vida d’Esplugues” diuen que era d’allà,… ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,…
Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L’any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l’Olga i que tindria un equip d’hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.
A la inauguració de l'esglèsia de Miami Platja. Es veu que el barret i un pur sempre li acompanyaven
A les 12 del diumenge 22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d’aquell any, “Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español”
Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l’any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,… cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l’únic viu, va morir al gener d’aquest any.
Marcel·li Esquius va morir l’any 1970, l’any 2009 l’ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.
REFERÈNCIES
- Entrevista al seu fill dins del bloc miamimemata
- Biografia al bloc miamimemata
- Vídeo de la història de Miami platja
- l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965 (2003). Mireia Mascarell. Ed. Efadós SL. (pàg. 570)
- La Vanguardia 23.07.1953
- ABC 14.08.1960
- La Vanguardia 26.07.1960
- Crònica de la Vida d’Esplugues – 01.12.1961
- El Mundo Deportivo 05.06.1966
- El Mundo Deportivo 14.09.1969
- El Mundo Deportivo 30.07.1970
Avinguda del Torrent (Actual Severo Ochoa), 1971
Aquesta imatge és d’una postal de 1971 on a la part de darrera diu “Pubilla Casas – Avenida del Torrente”. Com m’han comentat a la pàgina de facebook, l’avinguda del Torrente era el nom que abans rebia l’actual avinguda de Severo Ochoa, res a veure amb l’avinguda del Torrente Gornal que era on jo buscava els edificis. També es veu el carrer de Gravina (que suposo que ve de Federico Carlos Gravina y Nápoli, militar espanyol cèlebre per participar a la batalla de Trafalgar)
Com aquest és un lloc de “frontera” entre Esplugues i l’Hospitalet hi ha hagut una certa confusió, però és fàcil, la dreta del carrer Severo Ochoa és Pubilla Casas i l’esquerra Can Vidalet. Deixo els comentaris a sota,…
Gràcies!
- Jess Padron Coi, ke raro! si el carrer de la dreta sembla c/ Vallparda però ho veig masa ample …
- Pablo Atienza Jo crec que es Torrent Gornal amb Montseny o pot ser també el carrer Mas…
- Montse Baylach Piñol Pero si el Torrent Gornal es de la florida !!!!!
- Cristina Garcia Garcia a mi tb m’ho sembla, però els edificis no em quadren…
- Antonio Valverde Me parece que esto es la avda. del torrente cerca de donde estaba el cine navarra
- Francisco Martínez Vera Es Severo Ochoa cantonada Gravina
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Antonio, es verdad,… es Avinguda de Severo Ochoa con carrer de Gravina
- Antonio Valverde Antes se llamaba avda, torrente, o
- Montse Baylach Piñol Claro, de aki la confusión
- Cristina Garcia Garcia Es verdad!! La misma calle es Severo Ochoa en Hospitalet y Avda. Torrente en Esplugues…
- Pablo Atienza Antonio y Francisco tienen razón… y yo que pensaba que era la Av. Torrent Gornal… me merrezco un cero, jejejejeje..
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! gracias también Francisco! pues ya he aprendido otra cosa, no sabía que antes se llamaba avenida Torrente, ya hora entiendo otro lío que tengo con otra foto,…
- Amparo Corchero Quien la ha visto y quien la ve, ahora apenas si se puede circular por culpa de la gran cantidad de coches que hay…
- Montse Baylach Piñol Si asi se llamaba cuando yo iba a estudiar al Torras i Bages k el autobus nº3 tenia alli el final de linea
- Pablo Atienza Pues la foto es bien bonita… vaya pedazo de cielo más azul 😉
- Angel Molina Saez Tiene razón Francisco,es la avenida Severo Ochoa que en la parte de Esplugues se llama avenida del Torrente,esa foto en concreto es de la parte de Esplugues creo. Lo digo porque justo en ese cruce que se ve en la foto a la izquierda coges la calle Verge de la Merced de Esplugues que es donde vivian mis abuelos.
- Miguel Angel Valero si, lo que hay abajo era un bar, y yo estuve mirando un piso para comprarlo en el año 94!!, ahora, me enteré que estaba afectado por un plan de recalificación, aunque creo que nunca se atreverán a ejecutarlo, la verdad es que el comedor respiraba a pulmón abierto, recuerdos a los de la granja Balsera que estaba más arriba!!
- Esteban Prats Ferrer la calle de subida de la derecha es la calle GRAVINA, la acera dela derecha de la avenida es como dice ANGEL MOLINA y esa calle termina en la nacional 340, en su parte mas baja estaba el cine navarra y el antiguo mercadillo de CAN VIDALET que aun existe.
- Jordi Font Aixo es Severo ochoa amb Gravina a can Vidalet
- Pedro Jimenez Cortes aixo es la severo ochoa amb gravina, esta igual que ara
- Francisco Martínez Vera Lo que pasa es que si miras el google maps parece que Gravina se haya hecho más estrecha, supongo que los coches ahora son bastante más anchos.
- Olga Abenia Benitez Esto es Avda del torrent, pertenece a Esplugues, es justamente delante de la Bovila. Mas abajo si que se llama Avda Severo Ochoa y pertenece al barrio de Can Vidalet, no Pubilla Casas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Es justo el límite entre Esplugues i l’Hospitalet, però los edificios se encuentran en Pubilla Cases,la acera de enfrente seria Can Vidalet. Os pongo un mapa con los límites,… https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/01/mapa-de-la-ciutatbarris.jpg
- Helena Martinez Nuñez esa calle que se ve de frente ,si es la calle Gravina y a esa altura ya la parte de Esplugues es avda del Torrent y la parte Hospitalet ,Severo Ochoa y acaban de terminar las obras de la calle Gravina hace pocas semanas
El camping Barcino
Sí, això es un camping! a l’Hospitalet?, No,… deixeu que m’expliqui,… L’altra dia, com a comentari de la imatge del pas elevat de la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez l’Helena Martínez ens deia: “Yo me acuerdo, y también del camping Barcino y de los bares de esa acera, El Patín, el Salamanca y el Toledo, íbamos los domingos a tapear cuando era chiquita (…)”. Al lloc web flickr hi ha un espai amb 24 imatges de Can Vidalet, i tachán!! EL CAMPING!
Fent més recerca m’he trobat un article d’en Edwins Winkels al diari el Periódico del dia 10 d’octubre de 2010, es diu “La añoranza del camping urbano” i surt fins a una foto de l’amo del Bar Salamanca que menciona l’Helena.
“La larga pared con inmensas letras negras nunca se ha borrado de mi frágil memoria. Tal vez por el lugar inverosímil donde habían colocado un cámping, en la entrada sur de Barcelona, al borde de la carretera N-340, kilómetro 1.251, allá donde se fundían Esplugues y L’Hospitalet de Llobregat, suburbios que acogían el tsunami de inmigrantes andaluces y extremeños, pero destino poco habitual de turistas extranjeros. Era a principios de los años ochenta y el cámping Barcino debía estar cerrado ya, porque en 1978 abundaban los anuncios en los periódicos de campistas que vendían caravanas: «Volkswagen, 9 asientos, 6 camas, frigorífico, 250.000 pesetas, contactar encargado cámping Barcino»(…)”
Per situar el camping he utilitzat una fotografia aèria de 1967 realitzada per la Diputació Provincial de Barcelona. He marcat en groc el que crec que era el contorn,…. no sé si he agafat edificis que no eren. El bar Salamanca cau a la plaça de Jacinto Benavente,… i no sé que més dir,… tot vostre!
REFERÈNCIES
- Com comentava la imatge la he tret de l’àlbum de picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), La fotografia forma part del catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002). El peu de foto diu: L’entrada al càmping Barcino al carrer Laureà Miró. En primer terme les nenes María José García Clemente i Ana Llera Clemente. Autor: Antonio García Vicente. AMEL Procedència: Antonio García Vicente.
- Article de el Periódico “La añoranza del camping urbano”
A la frontera Esplugues-Barcelona-Pubilla Cases
Ja que les últimes entrades han estat sobre límits territorials, avui toca unes imatges (si piqueu es fan més grans) d’una zona de frontera, concretament d’on es situa el complex esportiu l’Hospitalet Nord.
La primera fotografia és d’en Manuel Domínguez i es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió. A la segona fotografia ja estan fets, i a la tercera es veu com fa poc, per tal de soterrar els cables de les línies elèctriques, van desfer els jardins.
Com deia ahir, els límits de la ciutat segons el Pla General Metropolità (1976) i segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) no coincideixen en algunes zones, i aquesta és una. En principi les torres elèctriques del fons i la masia (Ca l’Oliveres), que es troba al costat esquerra de les fotos aèries, es troben a Esplugues.
Pel que veig als mapes del Pla del 1976 un dels accidents geogràfics que definia el límit entre els dos municipis era el torrent de Can Oliveres i un dels seus afluents, ja desapareguts a les tres imatges, per tant és una mica complicat situar-se. A les imatges de sota, a la mateixa escala, es veu com la superficie de l’Hospitalet era més gran al 1976, ¿?.
Límits geogràfics actuals de l’Hospitalet de Llobregat
Avui toca una mica de geografia local,… No és més que un mapa actual (si piqueu es fa molt gran!) de l’Hospitalet de Llobregat on figuren els seus límits. Com veieu el nostre municipi limita amb altres quatre. El contacte més gran el tenim amb Barcelona que es troba al nord, a l’est i al sud, i a l’oest tenim el Baix Llobregat amb Cornellà, Esplugues i el Prat, tots amb el mateix cognom que el nostre municipi, “de Llobregat”.
Els límits en ocasions segueixen carrers, com la Riera Blanca, en altres segueixen elements geomorfològics, com el riu Llobregat; en altres es van fer amb un regle, com el límit sud amb Barcelona al 1920, i d’altres no sé que segueixen, com a la zona sud, on segurament tallen edificis per la meitat,… pot ser trobaríem històries interessants buscant com es van crear aquestes fronteres entre pobles,…
En fi, espero que amb aquest plànol quedin solucionats alguns dubtes,…
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 
