Imatges retrospectives d'una ciutat

>Esplugues

L’embolic de les gasoses Montserrat

Un altre objecte que molts col·leccionistes busquen reunir són les ampolles de gasosa, a l’Hospitalet he trobat tres marques, una d’elles era Montserrat, que com veieu al cartell de sota era de la mateixa empresa que feia el refresc Danzon, allà als anys 40-50 (pot ser 60?) i del que ja he escrit alguna cosa. El fabricant era Enrique Ribas, i al menys als anys 50 era al carrer de Barcelona, 94 de la nostra ciutat.

danzonmontserrat2

Si busquem a internet trobem dues ampolles de gasosa més amb el mateix nom, i també amb un disseny molt similar a la primera, em refereixo a les bombolles del vidre. Després de donar-li voltes, no sé si són una evolució de l’ampolla de Danzón o bé són d’empreses totalment diferents i que per casualitat han coincidit en disseny i marca. Ara us poso el que he trobat,..

ampollasifomontserrat2

De la primera ampolla no he trobat res més, a més sols he trobat aquesta i no es veu molt bé. De la segona he trobat dos envasos més amb el mateix dibuix del santuari: una ampolla de 20-25 cm amb tap de corona, i també un sifó.

ampollasifomontserrat

Si anem al google a buscar “gaseosa Montserrat”  trobem que és una marca registrada de l’empresa Carbónicas Montserrat SL (la mateixa del sifó) i que es situa a Cornellà (també he trobat una direcció a Esplugues), i que també té altra marca registrada: “GASEOSA MONTSERRAT PTE RIBAS IGLESIA 7 HOSPITALET”,… Una marca una mica llarga, però surt el nom de Ribas, que pot ser es refereix a l’Enrique Ribas que fabricava Danzón, i també surt el nom de l’Hospitalet, i una direcció del carrer de l’Església, diferent a la que tenia de Danzón.  Pot ser l’empresa de Cornellà va comprar la marca a Enrique Ribas?. No ho sé.

També he trobat la següent tarja amb l’ampolla petita que hem vist abans amb la direcció del carrer de Girona de l’Hospitalet, es a dir, diferent a les dues anteriors. El no poder datar quasi tot, complica bastant fer una història de tot això, o com a mínim aclarir-se.

montserrattarja

Al facebook l’Olga Gómez Miralles ens ha aportat uns records: Yo recuerdo la botella grande en envase serigrafiado. Igual estoy equivocada, pero yo vivía en la Av. Masnou, encima de los autobuses Florida. Tanto éstos, como los edificios, eran propiedad de los Arús. Jaume Arús, puso una tienda de comestibles en el nº.7 que la llevaba Montserrat, su novia, y siempre había oído decir que las gaseosas, también eran de ellos.

En Josep Calvís Calpe també ens diu: Jo recordo que les prenia al bar del Centre Catòlic, el tap era de corona; a casa les compraven de 1 l i crec que portaven tap de rosca.

En fi, si podeu aclarir alguna cosa ja sabeu,…

REFERÈNCIES 

Anuncis

Tres imatges de la plaça de la Bòbila, 60-70

Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan Antonio López Tirado i ens mostra com era la plaça de la Bòbila quan encara allà existia  això, una bòbila, en concret veiem a l’esquerra un dels coberts; al fons veiem en construcció l’edifici del carrer de la Verge de la Mercè d’Esplugues. A la dreta veiem la rampa que permet accedir a l’aparcament que té el mercat de Can Vidalet a la coberta, i que he marcat en verd a la pròxima fotografia aèria.

La següent fotografia la va fer Bernardino Terrón Santos el 26 d’octubre de 1971 i ens permet veure el cartell de les obres del mercat, i darrere algunes instal·lacions més de la bòbila.

A la fotografia aèria següent he pintat en vermell l’edifici que es va construir a sobre de les restes de bòbila que veiem a la foto anterior; sinó m’equivoco, l’edifici de dalt és el que hi ha darrere de l’edifici vermell,… sembla que el cartell estava una mica lluny del lloc on finalment es va construir el mercat, no?

A la següent fotografia, cedida per Miguel Àngel Valero, trobem una paisatge tres noies a un punt elevat sobre la bòbila, des del que sols veiem les teulades, una línia elèctrica i alguns edificis en construcció. Al fons a l’esquerra veiem  la façana est de l’avinguda de Severo Ochoa i com es fica entre els edificis el carrer de Simancas, buscant la plaça de la Pubilla Casas.


M’he entretingut una mica i crec que he trobat més o menys la situació de les noies; també he marcat en verd els edificis que es veuen a la fotografia,…

REFERÈNCIES

Podeu trobar més  imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)


Avinguda del Torrent (ara de Severo Ochoa), 1958

A aquesta fotografia es veu a Roser Gonell Gual jugant amb altres nens l’any 1958-1959 a prop del torrent que separava Can Vidalet del barri veí Pubilla Cases, es a dir l’antiga avinguda del Torrent, ara l’avinguda de Severo Ochoa.

A sota us deixo on crec que es situa l’edifici de les quatre finestres iguals per planta que veieu a dalt, es a dir, al número 67-69 de l’avinguda del Bosc.

Per sort, tenim imatges aèries del mateix any, he marcat en verd l’edifici anterior, i m’he arriscat també a marcar el lloc des d’on es va fer la fotografia,… què penseu?

REFERÈNCIES

Podeu trobar més  imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)


La bòbila de la plaça de la Bòbila, 1962

Àngel Margenet Diaz ens ha obsequiat amb un parell de fotografies del Nadal de 1962, el dia de la Gran Nevada, fetes a on ara trobem el centre cultural La Bòbila, la primera, i a on ara trobem el mercat de can Vidalet, la segona. Els coberts que veieu formen part de la bòbila que allà existia i que no hi ha manera de trobar com es deia,… s’agraeix la vostra ajuda,…


Aquí sota us he dibuixat l’skyline de la fotografia superior a sobre de la fotografia aèria de l’illa que hi ha entre l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent) que veieu d’esquerra a dreta, el carrer d’Amadeu Vives i el carrer de Simancas. Les cases que es veuen a la primera fotografia son les de l’illa de sota.

REFERÈNCIES

Enlláç per anar allà amb el Google Street View


Fotografies dels voltants de can Cervera

Aquestes fotografies les va compartir Santos Vallespin Gavilan fa quasi un any i es van realitzar als voltants de la masia de can Cervera. A aquesta primera imatge podem veure al fons can Cervera, i els nens a la carretera d’Esplugues, en aquell moment feta amb llambordes. Segons Santos era un lloc molt utilitzat per les autoescoles, encara que una mica abans d’arribar a la masia el camí era de terra fins a arribar a uns laboratoris farmacèutics d’Esplugues.

A la següent fotografia veiem a Santos un dia de Reis amb la samarreta de l’Athletic, i darrere un garrofer que ens tapa la masia de can Cervera, a Esplugues. A aquest lloc ara existeix una campa de camions.

LA següent està feta al desaparegut camp del Bellavista i al fons podeu veure el torrent de can Clota amb les coves que es feien servir d’habitatges, pot ser algunes reciclades des de refugis de la Guerra Civil.

Álvaro Fernández Lago ens comentava que a finals dels anys 60 encara vivia gent, i recorda aquestes persones portant garrafes d’aigua entre els garrofers cap als seus habitatges. També ens aporta un document on diu que l’any 1951 existien 64 coves amb una població de 316 persones, el deixo a les referéncies,…

REFERÈNCIES 


Albert Germans, 1935

Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.

La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.

A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.

Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.

A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.

Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…

Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.

REFERÈNCIES


El torrent Capó

A veure,… aquest text és una espècie de collage de imatges i informació de diferents èpoques però del mateix lloc, del torrent Capó (o riera de Pubilla Cases). Aquest torrent és un de tants topònims de la nostra ciutat que ja no s’escolten, sobretot per que del torrent no queda ni el nom del carrer per on abans baixava, es a dir, l’avinguda del Torrent, que ara es diu de Severo Ochoa.

Sobre d’on ve el nom d’aquest torrent no tinc cap informació,… bé, sols sé el que ja sabeu, que els capons són els galls que es castren per que tinguin una carn més tendra i millor sabor,…

Miquel Sanz i Parera descrivia el torrent Capó així: Aigües avall es transforma en la riera del Cementiri o dels Frares. El seu camí es fa difícil d’establir a conseqüència de la intensa urbanització del llit de la riera. S’origina entorn del carrer de Sant Mateu d’Esplugues i segueix la direcció del carrer de Severo Ochoa, popularment anomenat carrer del Torrent. Gira en la confluencia amb l’avinguda d’Isabel la catòlica segueix en direcció sud pel parc de les Planes, passa per davant del cementiri pel carrer de Menéndez Pidal i continua pel carrer de la Riera dels Frares. Té una longitud d’ 1,8 km i una superfície de conca de 0,835 km². El seu pendent mitjà és del 3,8%, encara que fins al canal de la Infanta és del 5,3%

A sota he traslladat a una fotografia aèria actual el contorn de les trinxeres que formava el torrent a l’erosionar les argiles del samontà, quan no hi havia pràcticament res a aquesta zona, concretament als anys 30. Per sobre de la carretera de Collblanc també he dibuixat el torrent de ca l’Oliveres, amb el que es connectava el Capó. El de ca l’Oliveres després d’aquesta connexió, juntament amb els del Neguit-Estela i Busquets, que baixaven de Sant Pere Màrtir, formaven el torrent Gornal.

Als plànols de la ciutat de 1927,a la zona propera al cementiri, on el torrent feia una espècie de plaça, ja es veuen edificis industrials, sota el nom, sinó llegeixo malament, d’Ernesto Mayoral?

A aquest article de 1935, que va sortir a molts diaris, on es relata un incident greu entre la policia i uns atracadors, trobem el nom d’aquest torrent, que es veu que també donava nom al pont que travessava la via fèrria i el canal de la Infanta.

Bé, el parc de les Planes es va començar a crear a l’any 1986 a uns terrenys on havia existit fins 1980 un polígon industrial amb dues bòbiles: Cerámica Barcelonesa para la Construcción SA (CEBACSA), i Goyta y Oliveros (“Guita”, a l’article anterior); i també la industria química Cardoner, també dita de “la peste”,  que també es menciona a l’article i veieu a sota. El torrent Capó el podeu veure entre el cementiri i les fàbriques.

També he trobat aquesta imatge dels 60 de l’extracció d’argiles  de CEBACSA, a dalt del parc, on ara es troba el poliesportiu; antigament el torrent baixava per aquest lloc procedent de l’avinguda del Torrent, just on estan aquests blocs, coneguts com del Nebot.

i per ara és el que hi ha,…

REFERÈNCIES