Faema i els seus voltants, 1968
Faema va ser una de les primeres grans empreses que es va instal·lar al carrer dels Motors, quasi en el límit actual amb Barcelona. Va arribar als anys 60, com a filial de la mateixa marca italiana, que ja havia desembarcat a Barcelona l’any 1954. A aquesta fàbrica es feien màquines de cafè per l’hostaleria, i a pesar dels molts canvis, encara hi fan, però sota el nom de Quality Espresso, que crec que manté Faema com a marca.
La fotografia segurament és de l’any 1968, ja que és la mateixa que surt en un anunci de El Mundo Deportivo d’aquell any, el deixo a les referències. A part de que a aquells anys la fàbrica es trobava pràcticament envoltada de camps, veureu també que pel seu costat passava un canal, era la pluvial de la Farola, que baixava des del cementiri, recollia l’aigua del sector de Bellvitge, i posteriorment passava a tocar de Can Pi; aigües avall d’aquesta fotografia seguia en línia recta cap el far. La pista que la segueix de forma paral·lela era la carretera del far, que ara es diu carrer de Miguel Hernández
Aquí sota deixo una foto de 1967, on incorporo el recorregut de la carretera i pluvial de la Farola, també he posat algunes referències més per que us situeu, ja que aquesta zona ha canviat moltíssim. Camps com aquests sols en queden uns quants a cal Trabal, i pel que va dir ahir l’alcaldessa, em sembla que per molt poc temps,…
La fàbrica actualment és així, té el mateix aspecte però amb plaques solars.
REFERÈNCIES
Problemes d’accés als blocs de Gran Via Sud, 1976
Aquestes fotografies són cedides per Bartolomé Fité i mostren els problemes d’accés que tenia el barri a mitjans dels anys 70. Davant de l’impossibilitat d’accedir als sus habitatges per la Gran Via, havien de fer-lo a partir de la carretera del Prat, ficant-se pel descampat que havia al costat d’Indústries Alpur SA, que veieu a l’esquerra, juntament amb el pati de l’escola Frederic Mistral.
Al plànol, realitzat segons un vol de l’any 1974, indico la posició dels cotxes
El tancament d’Alpur SA
Induatrias Alpur SA era una industria que es situava a la barriada de Gran Via Sud, a la carretera del Prat, a tocar de Barcelona. Es dedicava a la fosa i l’estampació de metalls. He trobat a internet olles i altres útils d’aquesta marca, també he llegit que feien culleres, ganivets,…
Sé que ja existia l’any 1947 amb una sola nau, que el 1958 ja tenia les dues, però no sé concretament quan es va fundar. Va tancar l’any 1975, quan va fer suspensió de pagaments.
A continuació he posat la situació d’on crec que es situava l’empresa, el primer és un plànol realitzat segons un vol de 1974 i he senyalat on posa Ind. Alport, que suposo que és una errada i és Alpur. A la fotografia aèria actual he traslladat més o menys la posició on era l’empresa.
A la següent fotografia, fantàstica, és una llàstima que no tingui millor, també la podeu veure. Crec que és de principis dels 60, es pot veure la caserna de Lepanto, el barri de Santa Eulàlia, un munt de coses,…
A la següent fotografia, cedida per Bartolome Fite, podeu veure com era una de les naus d’Alpur, en el moment que sofria un incendi l’any 1975. Si no m’equivoco els edificis de darrere són els de la “Ciudad Residencial Gran Via”
L’incendi de la nau, suposo que va causar la suspensió de pagaments de l’empresa, i l’abandonament de l’edifici, i els posteriors incendis i enfonsaments, i l’alarma dels veïns que podeu llegir a continuació.
Bé, com veieu a la fotografia aèria anterior, finalment es va fer un parc.
REFERÈNCIES
Cabres creuant la Granvia, 50-60
Aquesta mateixa imatge ja la vaig compartir fa uns mesos, aquella la vaig treure de l’exposició sobre els 160 anys de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet, feta fa un parell d’anys. Ara m’he retrobat amb ella una altra vegada gràcies a Nicanor Molina, el seu fotògraf. M’ha dit que la fotografia és de finals dels 50, principis dels 60, i que l’acció no es situa al carrer de Collblanc, com es descrivia a l’exposició, sinó a la Gran Via, just a l’encreuament amb l’antic carrer del 26 de gener, ara carrer de Castelao.
Nicanor recorda que l’edifici que dona a la banda mar de la Granvia podia ser un taller mecànic que quedava just en front del carrer del 26 de gener, molt a prop de la barriada de la Bomba. Les cabres creuaven la Granvia de mar a montaña,… he fet un petit croquis a sobre d’una fotografia aèria de 1958,…
Accident de la planta de Repsol-Butano, 1996
Al munt de fotografies que Joaquim Pol té a flickr també he trobat aquestes de l’accident que va sofrir la planta de gas liquat de Repsol-Butano al carrer Motors, el 19 de juliol de 1996 i que va causar un mort i un ferit greu. A partir d’aquell dia la planta va deixa de funcionar fins que es va finalitzar el seu desmantellament, l’agost del 2008, quasi un any abans del que havia previst l’empresa abans de l’accident, quan l’any 1994 va arribar a un acord amb l’ajuntament.
Aquesta planta es va instal·lar a l’Hospitalet l’any 1965 i era molt important, va arribar a produir el 90% de les bombones que es consumien a Catalunya, emmagatzemant fins 6000 m³ de gas liquat. Quan es va tancar l’empresa va donar al museu de la ciutat la bombona número 1 i la 100 milions.
A les imatges els bombers es troben refrescant els dipòsits de butà i propà per evitar que explotin. Cada dipòsit tenia 24 m de diàmetre, format per 600 tones d’acer, amb un grossor de 3 centímetres.
REFERÈNCIES
- Periòdic l’Hospitalet, 18 d’octubre de 1994
- Periòdic l’Hospitalet, 18 de novembre de 1995
- La Vanguardia, 20 de juliol de 1996 primera pàgina– segona pàgina – portada
- La Vanguardia, 21 de juliol de 1996
- La Vanguardia, 23 de juliol de 1996
- La Vanguardia, 24 de juliol de 1996
- Periòdic l’Hospitalet, 8 de setembre de 1996
- Periòdic l’Hospitalet, 7 d’octubre de 1996
- La Vanguardia, 5 de juny de 1997
- Periòdic l’Hospitalet, 19 de juny de 1997
- La Vanguardia, 1 d’agost de 1998
- Periòdic l’Hospitalet, 2 de novembre de 1998 portada – noticia
- Galeries de Joaquim Pol a flickr
Alma de Dios (1941)
El que ens toca d’aquesta pel·lícula, Alma de Dios (1941), no és molt, tan sols uns minuts de l’inici, rodats al desaparegut passatge Carbonell, a la també desapareguda barriada de Can Pi. En aquestes escenes una jove Amparo Rivelles decideix abandonar el poble, on malviu amb la seva madrastra (o madrastro) i marxar cap a la capital.
Carme Costas, que en aquells moments era una adolescent, recorda la gravació d’algunes escenes, també que li van donar entrades pel dia de l’estrena i que va anar a veure-la.
Mitjançant l’emule he aconseguit trobar la pel·lícula, he separat l’escena i la he pujat al youtube:
Encara que està tot una mica maquillat, podreu veure com eren els patis d’aquestes cases, sols això, ja que l’interior es va rodar a un altre lloc. Veureu que abastir-se d’aigua consistia en fer servir una bomba de palanca, que en aquells anys era molt comuna. També l’escala de la fotografia anterior, o pot ser una altra molt similar a una casa propera.
Als segons finals es veu el paisatge següent; he preguntat a Carme Costas, mitjançant el seu fill Jaume Ventura, si podia ser dels voltants, pot ser del barri de Can Pi, però clar, fa molt de temps i no m’ho ha sabut dir,…
REFERÈNCIES
El passatge Carbonell, inicis dels 30
Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.
A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.
Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.
Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).
També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.
Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.
Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.
La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa
Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.
Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.
REFERÈNCIES
Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat)
La nevada del 5 de gener de 1985 al polígon Pedrosa
Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan José Bagán i es va realitzar el dia de Reis de 1986; el dia i la nit anteriors havia estat nevant i aquest és el paisatge que van deixar. A l’Hospitalet no es que nevi molt, pot ser no es veia un paisatge així des de la gran nevada de 1962, i crec que no es va tornar a veure fins l’any 2010.
Com veieu el polígon encara no estava molt urbanitzat, sé que l’edifici de Caprabo va entrar en funcionament l’any 1980, i la resta d’empreses segurament es van instal·lar més o menys a la mateixa època. Des d’elles, fins l’estació de Can Tunis hi havia un munt de camps.
Pot ser algú recorda que sota el pont de la Gran Via, al menys al costat de Bellvitge, pràcticament no passaven cotxes, i les parets s’aprofitaven per jugar al frontón/frontenis,… encara quedaran pilotes allà penjades,…
Cal Garsa i el seu univers de papers
La setmana passada em vaig trobar amb Josep Bartra Agüero i el seu pare, uns pratencs amb arrels hospitalenques i més cap enrrere de la marina de Sants i més enrera dels emigrants gascons que van vidre de França fa molts i molts anys. La seva família va creuar el riu deixant la masia i els seus camps l’any 1954 i a principis dels anys 70 tot va desaparèixer sota Mercabarna. De totes maneres abans de deixar la nostra ciutat, segons em comenten, feien més vida al Prat que a l’Hospitalet, per un tema de distància, per exemple, els bateigs, comunions, casaments,… es feien tots al municipi veí, creuant el riu en moltes ocasions pel pont del ferrocarril.
La seva masia, que veieu a sota als anys 40, és deia ca l’Enric, però a partir de la pèrdua de la cama de l’Enric es va començar a conèixer com a cal Coix i amb la mort de l’Enric Bartra li van dir cal Garsa perquè la vídua hi procedia d’allà i tambe pel caracter esquerp de la dona. Apart d’això a un mapa dels anys 20 també he trobat que li deien casa Lagran, però es desconeix l’origen d’aquest motiu.
Una curiositat que ens va comentar Josep a la pàgina del Centre d’Estudis va ser la funció de les dues rajoles que veieu a la cantonada de la casa, era per evitar que les rates pugessin fins a la teulada, com no sabien baixar, morien i sovint embossaven les canonades. També que els pous els feien servir de fresquera, i així la carn o el peix es baixaven dins d’una espècie de gàbia a fi de conservar-los frescs.
Per situar-la he fet servir el següent mapa de principis dels anys 30, quan la masia es deia ca l’Enric. He assenyalat també l’ermita de Bellvitge, que és dels pocs elements de referència que queden propers, a més del riu i les vies, ja que com veureu no estava feta ni la Gran Via.
Localitzar aquestes cases aillades devia ser una mica complicat ja que, com heu llegit al segon paràgraf, les cases canviaven de nom o motiu constantment, i no sols això, segons comenta Josep, també les canviaven de direcció sobint: al 1862, “Marina en despoblado”; a l’any 1865, “Marina de Santa Eulalia” sense més; al 1868, “Marina”; al 1878, “de la Marina, 43”; al 1905, “Bº Marina, 40”; i al 1910, “Bº Marina, 57”, al 1954, “Parcerisas, 57 -Marina-“,…
El motiu concret de la trobada amb Josep Bartra i el seu pare va ser mostrar-me un munt de documents que havien guardat d’aquella casa, un univers de rebuts de tot el que es pagava en aquella àpoca, als anys 50-70, i que aquí tractaré d’explicar com pugui, ja que vam estar una estona parlant però la meva memòria no em dona per enrecordar-me de tot i bé.
Com la casa es situava on ara trobaríem Mercabarna, va formar part dels terrenys, més de 900 hectàrees, que van expropiar al nostre municipi a l’any 1920, per tal de construir un port franc. Aquest port mai es va arribar a fer, però els terrenys igualment van quedar en mans del Consorci de la Zona Franca, que una vegada seus cobrava per ells en concepte d’arrendament i també per l’aigua, suposo que dels pous, ja que aquella casa en tenia dos, pel que recordo del que em va comentar el pare del Josep, un de l’aqüífer profund, i l’altre del més superficial.
Un altre pagament que feien ells i tots els agricultors era la contribució a l’Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que s’ocupava de moltes coses: de la guarderia rural, de la gestió de les bàscules de pesos, de preparar les cartilles del agricutor, de celebrar la contractació d’assegurances col·lectives contra fenòmens meteorològics o incendis; de preparar la festa de sant Isidre el Llaurador, que és el patró,…
l’Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos també pagava als seus socis per les collites, ja que també funcionava com a cooperativa agrícola.
Aquí tenim el rebut de la Guarderia Rural que eren una mena d’agents rurals que s’ocupaven d’evitar els robatoris. Es pagava a raó de la superfície de terreny de la que era propietari cada soci, i depenent també de si era de secà, regadiu o vinya.
El següent document també es de la guarderia rural, i és molt interessant ja que mostra que els seus associats també podien pagar amb el fruit dels seu treball.
El pagament pel carro i la seva matrícula a Barcelona, que cobrava la Diputació.
i del mateix any el mateix impost però pagat a l’Hospitalet. No sé si en aquest cas es pagava als dos municipis per que la masia es trobava a territori Barceloní, però lligada a l’Hospitalet,…
El següent és del registre d’un cavall capó i d’un carro a l’Hospitalet.
L’impost per a la defensa de les plagues del camp.
També es pagava el servei de neteja de les sèquies.
i per l’aigua que portaven les sèquies que venien del Canal de la Infanta
També tenim el que es pagava per les ferradures del cavall a aquest establiment del barri de Can Pi.
Com a la riada de l’any 1962 va afectar als camps de la masia, es va demanar un prestam de 50.000 pessetes al 3,75% .
També es pagava l’assegurança social que anava destinada a cobrir els subsidis familiars i de la vellesa a l’agricultura.
El següent document és un rebut del propietari d’un camp a Ramón Bartrá, que plantarà melons durant l’any 1968, i que prèviament ha pagat 20.000 pessetes.
I ja està, espero que us hagi agradat veure tant de paper antic, pot ser als més gran us han portat records. Si en teniu qualsevol comentari que pugui enriquir o corregir el que he posat, endavant,… és gratis.
REFERÈNCIES
Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?
Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.
Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.
La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.
Piqueu a sobre per ampliar,…
REFERÈNCIES
- Velocidad. Revista gràfica del motor, núm 545. 19 de febrer de 1972
- Història de l’hospital de Bellvitge al seu lloc web
- L’edifici de tefrica ja està derribat al lloc web de l’AV de Bellvitge.
Perllongació de la Gran Via, 1928 (i 2)
A l’anterior post vam poder veure dues imatges de les obres de la perllongació de la Gran Via de 1928, realitzades enfocant cap a Barcelona. A aquesta nova entrada al bloc podeu veure en primer lloc aquestes dos mapes de 1926 i de 1933, un just abans de les obres i un altre posterior, on ja podeu veure els 880 metres de Gran Via construïts, des de la riera Blanca fins a la carretera antiga del Prat (Independència).
Comparant els dos mapes també podreu veure com a l’antiga llera de la riera Blanca apareix la caserna de Lepanto, construïda entre 1929 i 1931
També he trobat aquestes dues imatges, aquesta primera és de 1928, i podem veure les obres des de Barcelona, possiblement des de l’alçada del carrer de Parcerisa. On acava el paviment veiem murs a costat i costat, ens trobem quasi a l’alçada de la riera Blanca. La casa que veiem a l’esquerra, una vegada passat el mur, l’he trobada amb dos noms diferents, cal Juan del Fan i també com cal Joanet del Sant, en tot cas, just després de la masia trobaríem la riera Blanca, i començaria l’Hospitalet. Les tres xemeneies de la dreta són les de l’empresa Caralt-Pérez y compañía, que son les que vam veure a les fotografies d’ahir.
A la següent fotografia ja ens trobem a l’Hospitalet, crec que a l’alçada de l’empresa Caralt-Pérez i companyia, passada la riera Blanca. El final de la carretera, com ja sabem, perquè es fins on van fer les obres és el carrer Independéncia o carretera antiga del Prat. Les cases de la dreta possiblement són les del carrer d’Enric Morera, i les barraques de l’esquerra són les del barri de la Bomba, que pot ser encara no rebia aquell nom, pot ser encara no disposaven de la bomba que els donava aigua.
De fet, l’Exposició Internacional de 1929, les obres del Metropolità Transversal (Bordeta-Catalunya), aquestes mateixes obres de la Gran Via i moltes altres a la ciutat van atreure multitud d’emigrants en busca de millors condicions de vida, i que no van tenir altre remei que viure en barraques distribuïdes per Barcelona i la seva perifèria, com les del barri de la Bomba; i ara poso la nota reivindicativa: és una llàstima que els mandataris de la nostra ciutat encara no hagin fet cap homenatge, cap monument a les persones d’aquell barri, tal com s’ha fet a d’altres barris, per sort desapareguts (però ben recordats), de Barcelona.
Al fons de la Gran Via, a la seva dreta, veiem la xemeneia de l’empresa Viuda e Hijos de Jaime Trias, també coneguda com Les Sangoneres, que posteriorment va perdre una part de la seva superfície quan va continuar la perllongació de la Gran Via, però que encara avui dia existeix i forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. A la part dreta tenim una altra xemeneia, que es correspondria a la fàbrica d’adobs Vendrell i Monjo, de la qual he trobat molt poca informació, igual que de les naus industrials que trobem a ma dreta, a tocar de l’obra i al final del carrer d’Enric Morera.
També vull destacar l’elevació que portava l’obra respecte els camps de cultiu, la qual es pot observar a ma esquerra amb l’alçada de les rampes.
I no sé si veieu alguna cosa més vosaltres,…
REFERÈNCIES
Perllongació de la Gran Via, 1928 (1)
L’altre dia vaig compartir una entrevista al alcalde Just Oliveres i Prats de 1930, on es referia a que l’ajuntament tenia un deute de 700.000 pessetes derivat de la perllongació de 800 m de la Gran Via (en aquell moment també dita calle Cortes), des de la riera Blanca fins a la carretera del Prat, i que havia iniciat l’alcalde Tomás Giménez.
He trobat aquestes dues fotografies realitzades a l’any 1928 on podem observar aquestes obres. Les xemeneies de l’esquerra formen part de la fábrica de filats Caralt-Pérez i companyia, i una mica més enllà trobaríem la riera Blanca. A la dreta podem veure la falda de la muntanya de Montjuïc. El que veiem al fons són els edificis de l’exposició.
A la memoria de l’exercici de 1928 es deia sobre aquesta obra:
“Una obra personal del Alcalde y tomada con gran cariño por todos los elementos del Consistorio, ha sido la prolongación de la calle de Cortes, desde la Riera Blanca, final del término municipal de Barcelona, hasta la carretera de Prat de Llobregat.
Muchos fueron los requerimientos de las autoridades superiores de Barcelona para que el Ayuntamiento de Hospitalet se decidiera a prolongar este tramo de Gran Vía que se considerava indispensable para trasladarse al Prat de Llobregat y a los aeródromos, en este término establecidos; pero la dificultad de siempre, el problema económico, el tener que pagar la obra, era el que retardaba las aspiraciones de la Corporación Municipal.
El Sr. Alcalde, después de varias entrevistas con las autoridades de la Provincia, en las que expuso sus puntos de vista relativos al problema económico, buscó una ayuda en la Diputación Provincial, que se obtuvo, consistente en que esta Corporación construiría de momento la Gran Vía en una amplitud de seis metros y que el Ayuntamiento de Hospitalet ayudaría, ampiándola hasta diez, para que la Gran Vía ofreciera un mejor aspecto y facilitara la circulación.
Requerimientos posteriores, cuando la Diputación Provincial tenía ya el proyecto y había realizado ya la subasta, adjudicada que fué al Fomento de Obras y Construcciones, obligaron al Ayuntamiento a ampliar los diez metros de calzada, de que hemos hablado antes, hasta cincuenta, anchura máxima, igual a la que tiene en Barcelona dicha Gran Vía. Para ello la Comisión de Fomento estudió el problema, y después de varios trámites, redactó el dictamen de ampliación del terraplenado, y además propuso la construcción de alcantarillas y el muro de contención de tierras a los efectos de que la obra fuese definitiva y nunca más hubiera de pensarse en ella.
Todas estas obras fueron adjudicadas a la Sociedad Fomento de Obras y Construcciones, previos los trámites legales, la que se comprometió a realizarlas a base de los mismos precios con que realizaba las obras de la Diputación Provincial.
Al escribir estas líneas, las obras están ya completamente terminadas, dando un aspecto de grandiosidad, digno del mayor elogio.
El coste de las obras es de 682.179,20 ptas., que el Ayuntamiento pagará en cuatro anualidades, una cuarta parte en cada uno de los ejercicios 1929, 1930, 1931 y 1932.
Desde la Riera Blanca hasta la Carretera que conduce al Prat, la Gran Vía tiene una longitud de 880 metros.
La distribución de la calzada se ha cambiado completamente, siguiendo el mismo trazado que se seguirá en Barcelona desde el paseo de la Industria hasta la Riera Blanca.
El trazado es el siguiente empezando por el lado del mar:
Una acera de cuatro metros. Un gran arroyo de quince metros, destinado al tránsito ligero. Un paseo para el paso de peatones de 15 metros de anchura. Un paso para doble línea de tranvías de seis metros de anchura. Un arroyo para el tránsito secundario de 6 metros y una acera de cuatro metros.
Los propietarios afectados vendrán obligados, cuando edifiquen, a reintegrar al Ayuntamiento el coste proporcional de la pared o muro de contención, que podrán utilizar para edificar, por haberlo tenido en cuenta el Ayuntamiento, y a pagar también la parte proporcional de cloaca, por el número de metros de fachada, que utilizarán para la conducción de las aguas residuales.
Merced a este esfuerzo que ha realizado el Ayuntamiento, cuenta ya la ciudad con un tramo de Gran Vía, buen augurio para hacerla llegar hasta el río Llobregat, y que permite trasladarse de Barcelona al Prat con comodidad y gran rapidez. Por otra parte, con estas obras se ha descongestionado el tránsito rodado de la Bordeta, cada día más difícil y cada día más complicado.
Hay que hacer constar, para satisfacción de todos, que los propietarios de terrenos han cedido gratuitamente los viales, haciendo el problema más fácil de solución, y de ejecución más rápida”.
REFERÈNCIES
- Continuar llegint la segona part de l’article
- Memoria del ejercicio de 1928. Ayuntamiento de la ciudad de Hospitalet
- Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
- Extens article sobre l’exposició de 1929 a la Viquipèdia
Els habitatges dels treballadors de la la RENFE
Avui sortim a investigar fora de l’Hospitalet de Llobregat, anem a l’encreuament entre el carrer dels Motors i el de la Metal·lúrgia, allà trobarem un element que la ciutat de Barcelona ha considerat part del seu patrimoni arquitectònic (nivell de protecció D), encara que es troba una mica fet pols. A la imatge següent podeu veure on ens trobem (el nord es troba a sota); la línia blava és el límit entre Barcelona i l’Hospitalet, i el que anem a veure és l’edifici allargat.
És un conjunt de cases que es van construir entre 1925 i 1927 pels treballadors de la companyia de tren MZA (Madrid- Saragossa- Alacant) de l’antiga línia Barcelona-Vilanova-Valls. A algun plànol les anomenen com a “habitatges dels ferroviaris” i a un plànol del Port Franc de 1927 apareixen com a “Casa de los empleados de la estación”, ja que es troben al costat de l’estació de can Tunis (Casa Antúnez).
Aquests 17 habitatges aparellats abans es trobaven aïllats, entre camps i masies, a prop del grup molt més nombrós d’habitatges coneguts com “casas baratas” o d’Eduardo Aunós, i construïts pocs anys després de las dels ferroviaris.
A la imatge següent podeu veure la seva situació, quan s’estava edificant la SEAT a mitjans dels anys 50, també veureu que la teulada dels habitatges es diferent, encara que no s’acaba de distingir molt bé que havia abans,…
A les següents fotografies podeu veure l’estat actual de l’edifici, algunes cases es troben habitades i d’altres tapiades, algunes façanes cuidades, i d’altres deixades,… A aquesta primera, podeu veure la façana lateral més propera a l’Hospitalet, la que dona al carrer de la Metal·lúrgia, i on es veu que existia una “planta de llenado”, que portava el nom d’Hospitalet. No sé si es refereix a una gasolinera,…
També crec que és interessant aquest fragment del programa “Callejeros” facilitat per l’Andreu Martínez Sánchez i la Katy López Marín del grup de facebook “Generación de los 50 En el Grupo de Viviendas Eduardo Aunos(Casas baratas)” on podreu veure com són les cases per dins i també escoltar records d’aquella zona:
REFERÈNCIES
El pont que anava del Gornal a l’altra banda de la Gran Via
Suposo que molts recordareu aquest pas elevat, que com dic al títol, sortia del Gornal i creuava fins l’altra banda de la Gran Via, o a l’inrevés, clar. Fa res, quan es va soterrar la Gran Via, va deixar de tenir utilitat i es va desmuntar. Algú té records de quan es va instal·lar?
REFERÈNCIES
El Gornal (1995), d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya
Polígon Pedrosa, 199?
Gràcies a Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud per aquesta imatge de l’espai sense edificar del polígon Pedrosa. Normalment no poso fotografies tan modernes però aquesta zona l’han transformada tant en tan poc temps,…
En primer terme podem veure crec que el carrer de la Literatura amb el desaparegut accés a l’estació d’Ildefons Cerdà dels FGC, inaugurada al 1987 i que es trobava a la vora de l’edifici de l’asseguradora Vitalicio, que no veiem ja que es va inaugurar el 22 d’abril de 1997. Les instal·lacions de Montjuïc-2 de Fira de Barcelona es van inaugurar al maig de 1995, i aquí no les veig, per tant hauriem de situar la imatge al menys abans de l’inici de la seva construcció, al febrer de 1994.
També podem trobar els edificis industrials dels voltants del pont d’Amadeu Torner, que si voleu veureu millor a una imatge que enllaço a les referències.
REFERÈNCIES
Afeccions de la riuada del 20-21 de setembre de 1971
Avui es compleixen 40 anys de l’última riuada del Llobregat, que va afectar a molts municipis de la comarca veïna, dintre d’un context de destructives inundacions a gran part de Catalunya. A Cornellà no es van produir víctimes mortals, però els desperfectes van ser molt quantiosos, sobre tot al barri Centre, Riera i Almeda; això va fer que aquelles dates encara no s’hagin esborrat de la memòria de molts cornellanencs, i a partir d’avui es commemoren aquests fets amb una exposició de la que deixo enllaços a sota.
Nosaltres no ens vam lliurar de les aigües enfurismades del Llobregat, també van penetrar dins de la nostra ciutat, principalment al barri de Bellvitge, un barri en construcció frenètica, pràcticament sense urbanitzar, on la riada va afectar a moltes famílies que vivien a les plantes més baixes.
Miguel Sanz i Parera ens descriu la riada així: “Les fortes pluges concentrades a la Serralada Pre-litoral motivaren la inundació més gran que es coneix del Llobregat en els darrers temps, possiblement semblant a la de 1617 (Any del Diluvi). Tot el delta quedà inundat. Les aigües penetraren per la part baixa de Cornellà fins a l’entrada de l’Hospitalet, i en alguns punts arribaren a una aLçada de 3 metres. La zona coberta per les aigües queda delimitada pel camí del Mig, el carrer de la Marina, la cruïlla de la Gran Via amb el pont del tren i el barri de Carbonell fins a la Zona Franca. A Bellvitge el nivell de l’aigua arribà fins el segon pis d’alguns blocs i es van omplir d’aigua 45 habitatges, cosa que obliga a evacuar 96 families. Els col·legis del carrer d’Europa és negaren d’aigua entre 60 i 100 cm d’alçada. S’inundà tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i Mercabarna. La zona afectada fou d’unes 200 Ha entre àrees industrials i agrícoles.
Amb el text anterior he fet aquest mapa sobre les dimensions de la zona inundada, on també indico la situació de les quatre fotografies següents. D’altra banda, al text anterior diu que va afectar als col·legis del carrer [avinguda] d’Europa, però aquest carrer queda a la zona no afectada, en altres llocs també he llegit que va afectar al Gornal, on encara no havia començat la construcció dels blocs, però existien els habitatges dels carrers de Campoamor i de Finestrelles,…
A continuació també deixo tres articles del diari La Vanguardia sobre les inundacions a Bellvitge.
Cal dir que el bloc de l’avinguda de Amèrica a que es refereix l’article del 10.10.1971 des de llavors es coneix com el bloc de la riada, i no és altre que el de les escales 71 a 81, el que es troba entre el passeig de la Rajola i la plaça de la Cultura. El tema dels baixos inundats portaria cua, i crec que encara avui no es poden fer servir com habitatges.
REFERÈNCIES
L’HOSPITALET
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet de Miguel Sanz i Parera dins de Quaderns d’Estudi núm. 7 publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1989
- Article sobre les inundacions al bloc de l’AV de Bellvitge (font principal)
- Mediterráneo: Prensa y Radio del Movimiento Año XXXIV Número 10222 – 23.09.1971 pàg. 6 (referència al Gornal)
- Imatge 1 – Recopilació de fotografies de l’AV de Bellvitge.
- Imatge 2 – Revista Destino núm. 1774 de data 02.10.1971
- Imatge 3 – Dossier Bellvitge – junio 1978 (imatge del 21.09.1971)
- Imatge 4 – Del llibre L’Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l’any 1997
- Hemeroteca de la Vanguardia
CORNELLÀ
Un retall de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, 1850
A la memòria del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat tenim unes molt interessants Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat escrites per Joan Casas a l’any 1983. Aquest text també el va editar la Ponència d’Ensenyament Dinàmica Educativa dins dels Quaderns Urbans núm. 3 sota el títol De pagesos a aturats, que és d’on he tret aquests plànols, de baixa qualitat, però que encara així ens donen molta informació sobre aquesta part de la ciutat a l’any 1850.
“Plano geométrico de la porción detallada en el estado de este mnm. regable con las aguas procedentes del Río Llobregat por medio del canal titulado Serma Sra Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón construido a espensas de los terratenientes de su comprencion” (entre 1817 i 1819), per tant queda clar que el que tenim és un plànol de part del canal de la Infanta, que és la línia que ens limita el plànol pel nord. Com veieu el ferrocarril encara no surt, tan sols falten quatre anys per que el construeixin paral·lelament al canal.
Al sud tenim la carretera antiga del Prat, que anava per sota de l’actual carrer de les Ciències; a llevant es dibuixa l’antiga frontera amb el municipi de Santa Maria de Sans, i cap a ponent, de dalt a baix, sinó erro, els següents carrers: el de l’Estrella, fins al carrer d’Enric Prat de la Riba, després l’avinguda de la Fabregada, fins la carretera del Mig (o de la barca del Prat), i més cap al sud la carretera de l’Hospici, esborrada totalment i que passaria per Bellvitge, concretament pel carrer de França i després creuant els blocs que hi ha entre el passeig de Bellvitge i l’avinguda de Europa; just a on gira el camí ara passa l’AVE soterrat i un munt de vies en superfície que encara no existien, com tampoc l’avinguda de la Gran Via.
Aquest mapa també ens permet observar, a la dreta, el sector que va passar a mans Sants anys després i que ja vaig comentar al post sobre la Mitja Galta (teniu un enllaç a les referències).
He senyalat amb rectangles verds tot el que crec que són edificis, crec que em deixo uns quants per prudència fins que obrin l’arxiu municipal. Els dos punts taronges són els molins fariners de Lleonart i el de la Bordeta, moguts per les aigües del canal.
Què queda d’aquests rectangles verds? De torrent Gornal cap a ponent no en queda cap, fa res l’ajuntament seguint les queixes dels veïns per problemes de salubritat, va tirar a terra l’últim, l’edifici del carrer Juan de Toledo, de l’any 1765, i que encara així no estava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (també deixo un enllaça a sota).
Per sota de la carretera de la barca del Prat he buscat Cal Gotlla, l’edifici més antic que ens queda a aquesta part de la ciutat, però no l’he trobat, ja que en principi és 10 anys posterior al mapa.
Amb el mapa següent, que he agafat del lloc web de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana, podrem veure molt millor la part de llevant. Tan sols he pogut localitzar tres edificis actualment dempeus: l’ermita, Can Colom i pot ser, encara que no queda molt clar el moment del seu origen, Cal Bitllera, també anomenada l’Escorça. A sobre del canal també podem trobar l’edifici de la Torrassa,… per tant ens queda ben poca cosa.
Un tema també interessant és que molts dels carrers i illes actuals conserven les línies de les antigues propietats agrícoles, i aquestes del sistema de regatge que es va crear amb el canal de la Infanta, però això ja el deixo per vosaltres,…
REFERÈNCIES
- P.E.P. Protecció Patrimoni Arquitectònic 1985 /000162/B (Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat de Joan Casas i Fuster, 1983)
- La Mitja Galta
- Edificis del carrer de Juan de Toledo
- Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
Plaça d’Ildefons Cerdà, anys 70,…
Avui tornem a entrar a Barcelona per veure com era la plaça d’Ildefons Cerdà als anys 70, i ho farem mitjançant sis fotografies del que era conegut com l’scalextric. Aquest nus es va crear a l’any 1971 quan es va fer passar per la plaça el Primer Cinturó de Ronda, es a dir la Ronda del Mig; el que va suposar que en un mateix espai es van instal·lar 3 nivells de carreteres. També podreu veure les 5 torres d’il·luminació anomenades els “platets volants”.
Aquestes obres van afectar molt als veïns del Conjunt Residencial Granvia ja que pràcticament van quedar aïllats per les obres i no van disposar de cap pas per creuar la Granvia fins que van estar molt avançades, al maig de 1971 (gran part del nus es va inaugurar el 18 de juliol de 1971)
A la primera imatge de 1972 podem veure els platets volants i els edificis de la filial de la SEAT, realitzats al 1958 per Cesar Ortiz-Echague y Rafael Echaide (el primer us sonarà dels menjadors de la SEAT, va ser el seu arquitecte)
Aquesta segona fotografia és de 1974 i ens mostra la Granvia, amb Can Batlló a ma esquerra. Com a curiositat podem veure un anunci de la Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que ven pisos a Bellvitge, a 5 minuts de la plaça.
Aquesta postal també és del 74 i és similar a l’anterior però ens permet veure una mica la nostra ciutat, amb la caserna de Lepanto i els blocs del Conjunt Residencial Granvia. Aquí l’anunci de Bellvitge ha estat esborrat a la postal, no voldrien fer publicitat,… per cert, el cartell de Philips que hi ha a sota és de color groc, mentre a la resta és vermell ¿?
La següent no té data, però als comentaris, ncr1975 ens diu que les escriptures de l’edifici que s’està construint a l’esquerra són de 1982, per tant la fotografia seria anterior a aquesta data. En aquesta ocasió es troba orientada per veure la Ronda del Mig
Aquesta següent no és una postal i encara és més moderna que l’anterior, segur que és posterior al 1981, ja que aquest logo de SEAT es va començar a utilitzar aquell any,… Als comentaris David ens dona un munt d’arguments per situar-la als anys 1988-89,…
La següent deixa veure principalment la caserna de Lepanto, però també ens permet veure una petita part del nus.
Deixo una imatge anterior a l’scalextric on es poden veure els planters de Valent Petit, nom que s’ha conservat per als jardins que hi ha a part d’aquesta zona actualment, i que es situen a la ciutat de Barcelona. A l’esquerra de tot, la caserna de Lepanto.
REFERÈNCIES
- Primera imatge del bloc Postales Inventadas/Making up Postcards
- Segona imatge d’antopal a todocoleccion
- Cinquena imatge de SEIM al fòrum skyscraperscity
- Setena imatge del lloc web lamarina-zonafranca
- La Vanguardia 20.02.1971 (problemes causats als veïns del Conjunt Residencial Granvia )
- La Vanguardia 06.04.1971 (imatge aèria de la construcció)
- La Vanguardia 17.07.1971 (imatges de la construcció)
- La Vanguardia 18.07.1971 (noticia sobre la inauguració)
- La Vanguardia 11.12.1971 (imatge aèria molt dolenta de la plaça)
Inundacions sota la plaça d’Ildefons Cerdà
Després de les pluges d’aquesta tarda crec que avui toca posar una foto de inundacions, i he seleccionat aquesta de la Plaça d’Ildefons Cerdà a l’any 1999 que em va traslladar Manuel Domínguez gràcies a l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud.
Les inundacions eren habituals sobre tot als 70-80, causades per avaries al sistema elèctric o mecànic d’elevació de les aigües. La primavera de 1986 es va instal·lar una vàlvula de buidat automàtic connectada a un grup electrogen, però això no va evitar que el 22 de maig de 1990 tornés a passar, quan ja s’estaven realitzant les obres de millora del col·lector de la riera Blanca que augmentava la capacitat de desguàs de 30 a 75 m³/s. Al setembre de 1999, una vegada renovada la plaça, es va inundar dues vegades, la primera per una errada tècnica a les vàlvules, i l’altre per que es va desbordar dos col·lectors que baixen de Sants i tota l’aigua va anar cap al túnel,… Crec que aquesta va ser l’última vegada, i menys mal per que els diaris treien fum, d’aquestes inundacions hi ha molta informació a La Vanguardia.
Una imatge de agosto de 1983, quan van tenir que rescatar els vehicles amb cordes,…
L’any 1985 es va quedar un autobús del que els passatgers van tenir que sortir nadant,…
Aspecte el 3 de setembre de 1999
i el 14 de setembre de 1999
REFERÈNCIES (no estan totes)
- La Vanguardia 23.08.1983 (rescaten els vehicles amb cordes)
- La Vanguardia 09.10.1985 (un autobús queda atrapat)
- La Vanguardia 26.09.1986 (zones inundables de Barcelona)
- La Vanguardia 20.03.1989 (obres riera Blanca)
- La Vanguardia 22.05.1990 (les pluges de 1990)
- La Vanguardia 04.09.1999 (primera inundació del 99)
- La Vanguardia 07.09.1999 (repercusions)
- La Vanguardia 15.09.1999 ( segona inundació del 99)
- La Vanguardia 16.09.1999 (segona inundació del 99)
- La Vanguardia 17.09.1999 (segona inundació del 99)
CIDESA i la seva nau de fer pisos
Gran part dels blocs de Bellvitge van sortir d’aquesta nau allargada que veieu a les fotos, allà dins es fabricaven les diferents peces amb les que, mitjançant altes grues, pujaven els edificis que poblarien els antics camps de la Marina.
La constructora CIDESA, que volia dir Construcción Industrial de Edificios SA era a l’inici propietat de 3 empreses, de dues de franceses que controlaven la meitat de les accions, i d’Ascoindel SA amb l’altra meitat. El 50% d’Ascoindel era propietat de l’americana Monsanto Company, en aquell moment fabricant de plàstics, i ara d’aliments transgènics.
La direcció de CIDESA la portaven Josep Godall Estruch, Rafael Calzada de Castro, Pio Fernández Segura, Pere Pararols Riera (conseller de Quimiplats), els germans Joan i Miquel Pujol Borotau (president i secretari d’Ascoindel) i Eugenio Usandizaga Grasset (gerent d’Ascoindel)
La magnitud de l’obra, va fer la necessària la necessitat de més diners i van realitzar dues ampliacions de capital amb el Banc Industrial de Catalunya i el Banc Industrial Mediterrani. Amb aquesta operació el percentatge d’accions que controlaven les empreses franceses es va reduir substancialment, i el control principal va passar a aquests dos bancs i a Aiscondel SA.
Cal dir també que la propietària dels terrenys de Bellvitge era l’empresa Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que juntament amb CIDESA i altres empreses formaven part d’un holding,… però bé, si voleu saber més sobre Bellvitge cal que aneu, per ara a la publicació de les referències,…
Aquesta primera imatge (que es fa molt gran!) crec que és de 1965, quan es comencen a habitar els primers blocs, començats a construir l’estiu anterior. A aquesta imatge també es veu Can Pi, a dalt a l’esquerra, i molts camps i masies.
Les dues imatges següents són de Josep Jorquera, al que no he demanat permís per utilitzar-les aquí, però espero que ens deixi, ja que jo hagi vist, existeixen poques imatges tan properes de la nau on es realitzava peça a peça Bellvitge.
Són posteriors a la fotografia anterior, es veu que estan realitzades des de l’edifici que tan sols està “dibuixat”. També crec que tenen interés per que es veuen tots els camps inundats, però no m’atreveixo a dir que és l’any 1971, quan es va inundar el barri.
El següent document, que dura mig minut i no té so, crec que és d’un NODO de l’any 1965, i es veu com es treballava a l’interior de la nau i com instal·laven les peces als primers blocs del barri. És curiós, les peces ja es ficaven amb els marcs de les finestres ja instal·lats!
També dir que a l’estiu del 2014 Bellvitge ja tindrà 50 anyets, i encara que manquin uns anys, ja tenim un grup de veïns i veïnes que sota el nom de “Bellvitge50“ ja porten tres reunions fetes per tal d’organitzar-se. Jo vaig poder acudir a l’última i té molt bona pinta, tenim molts projectes al cap, però per portar-los a terme ens caldrà l’ajuda de tothom (tothom) que es vegi amb ganes d’aportar la seva peça.
La pròxima reunió serà el 16 de setembre i la presentació del grup el 18 d’octubre. Teniu tot l’estiu per pensar. Si voleu participar, contacteu amb mi: luisbagan@gmail.com.
REFERÈNCIES
Quaderns d’Estudi, 10. Setembre de 1991. Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Fotografies de Josep Jorquera trobades al grup de facebook Bellvitge (el meu barri)
La plaça dels veïns, 1975
Primer de tot donar-li les gràcies a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet per enviar-me la primera imatge que trec d’aquesta zona de l’Hospitalet, i el mateix agraïment per Bartomeu Fité, de l’Associació de Veïns “Ildefons Cerdà” de Granvia Sud, que m’ha explicat algunes cosetes.
A sota us deixo la situació d’aquest barri, just al límit (en verd) amb Barcelona, fent una bossa sota la Granvia. Aquesta situació va fer que durant molt de temps hi haguessin molts problemes al barri, sobre tot derivats de la dificultat dels habitants de comunicar-se amb la resta de la ciutat. Tant era així que moltes persones es sentien més de Barcelona que de la nostra ciutat, i utilitzaven els serveis de la Zona Franca, molt més propers.
El que veiem és la plaça dels veïns a l’any 1975, un solar de terra que servia d’aparcament i poc més. A la imatge superior ja la podeu veure pavimentada, amb un escenari i amb un edifici allargat on es troben les entitats, com per exemple l’Associació de Veïns citada.
Del mateix any també us mostro la imatge inferior on els veïns planten arbres reivindicant aquest espai com a públic, en comptes d’utilitzar-se per fer més edificis com estava previst.
També es pot observar el rudimentari pont que es feia servir per creuar la Granvia i que van construir els sapadors de la caserna de Lepanto. No sé quan de temps va durar però a l’any 1980 ja s’havia realitzat un més “decent”.
El Gornal, 199?
Aquesta imatge no és molt antiga però ens permet veure la zona que ha sofert més modificacions de la ciutat, l’espai de l’actual plaça d’Europa i la zona del carrer d’Amadeu Torner.
I també ens permet veure els alts edificis del barri del Gornal separats per l’avinguda de Carmen Amaya. Si ens fixem en els edificis que trobem i no trobem pot ser podrem data la imatge. No veig l’edifici del desaparegut Merca Gornal (1994) actual Mercadona, crec que encara no està construït el centre cívic (1991), d’altra banda sí que es veu la parròquia de Santa María del Gornal, construïda a finals de l’any 1989. Per tant si no m’equivoco la imatge es situaria entre finals de 1989-1991.
A sota una imatge futura d’aquesta zona amb els nous edificis ja acabats.
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre “El Gornal” escrit per Àngels Martín dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, 1995
- Imatge moderna de Metalpower dins del lloc web skyscrapercity.com
- Detalls de la història del lloc web de la Asociación de Cooperación entre Vecin@s y Entidades del Barrio del Gornal.
Gran Via, 1987
Avui una imatge una mica borrosa de la Gran Via aproximadament a l’any 1987. Veiem el pont del carrer d’Amadeu Torner i els desballestadors de cotxes que s’agrupaven als voltants, també a ma esquerra una sèrie d’indústries que a mitjans dels 70 es dedicaven a fer bidons: Bidones Valero, Bidones Guix, de fet el primer carrer paral·lel a la Gran Via es deia “envases”, el de més cap a la dreta era el carrer de les Ciències que encara existeix i creua tot el polígon. Més enllà els camps on abans estava el barri de La Bomba i ara el Granvia2.
Com moltes vegades faig he posat una imatge més moderna del mateix lloc, no és molt antiga però com vieu està totalment caducada, no te res a veure amb la plaça d’Europa actual.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Fulla m21 del Pla General Metropolità de 1976
On i quan del barri de La Bomba
Lamentablement no vaig poder anar a la taula rodona sobre els barris de barraques de l’altra dia, no hi ha temps per tot,… si hagués anat pot ser ara tindria més informació per fer aquest article, així que queda en quarantena a l’espera de més dades.
Per situar La Bomba geogràficament he agafat el seu contorn al 1947 i l’he traslladat a sobre d’un mapa de 1926 i a sobre d’una imatge actual. Es a dir, es situava més o menys on ara trobem el centre comercial Gran Via 2.
El barri va deixar d’existir entre 1976 i 1977, la data no queda molt definida ja que encara que la majoria dels habitants van marxar al barri del Gornal, unes desenes de families no van poder reunir els diners suficients per pagar, i es van quedar a les barraques, d’entre d’elles gent gran sense recursos.
Altre tema es que quan els habitants del barri deixaven les barraques els serveis municipals les tiraven a terra instantàniament per tal de que no fossin ocupades, ja que a les afores del barri hi havia families acampades que portaven anys a l’espera de poder disposar d’una barraca. Com es diu a la revista Destino del 28 d’octubre de 1976, eren els marginats dels marginats, que vivien en les pitjors condicions, buscant ferralla per vendre-la.
A la Vanguardia del 19 de novembre de 1976 es pot llegir que encara queden barraquistes, així que desconec en quina data concreta es va esborrar totalment La Bomba, i tampoc sé que va passar amb els veïns que no van poder accedir als pisos del Gornal, encara que sé de l’existència d’uns barracons propers que van durar molts anys, suposo que son els mateixos que es mencionen a la revista Destino.
L’origen del barri és més complicat, realment aquest plànol de 1926 (és la referència més antiga que he trobat, com podeu veure es descriuen dos nuclis de barraques, que amb el temps s’unirien per formar el barri. Vaig trobar una altra referència sobre les barraques a l’Hospitalet del 16 de febrer de 1924 on es diu que existien 600 barraques a Collblanc, Riera Blanca i voltants, pot ser les de La Bomba es van ficar dins d’aquestes 600, ja que la Riera Blanca no queda lluny, o pot ser es van tenir en compte al comptabilitzar les 2200 dels voltants de Montjuich, no ho sé.
Caldria fer una mica de recerca sobre aquest tema,… pot ser que l’exposició que han portat des de la ciutat de Barcelona, faci que els gestors de la nostra inverteixin uns pocs calerons en realitzar una exposició més pròpia, crec que les 15.000 persones que es considera que van passar per La Bomba s’ho mereixen,…
REFERÈNCIES
- Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes (1926), realitzat per la Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejército (Espanya)
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. 1:10 000 (1947) realitzat per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA)
Si voleu més informació sobre el barri de la Bomba (trobareu les referències citades):
- Bloc del barri de la Bomba
- Grup de facebook Records del barri de la Bomba
- Pàgina de facebook Records del barri de la Bomba
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Carlos Cobos Tengo entendido que el nombre de La Bomba se debia a que allí estaban situadas la reserva del gas “Butano”, que penian una forma redonda, y grande, se asemejaba a la típica bomba explosiva, pero nunnca he leido mencion alguna. En este caso, la fuente creo que es fiable, la madre de un amigo nacio o vivio allí, tampoco dá esa imagen de “barrio marginal”,(teniendo en cuenla la época) y por las fotos mostradas aquí, columpios y parque.. y un pequeño fancine de la AVV como explica en el museo de Historia. Gracias !! Carlos C.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Yo tengo entendido que el origen es más simple,… existia una bomba de agua que era la que suministraba agua a todos los vecinos,… Sobre los depósitos de gas y el accidente que los hizo desaparecer tengo que hacer un articulillo también,…. cuántas cosas!
- Carlos Cobos Ah !! La verdad es ke deberia leer algún libro sobre la historia, donde esté ordenado.. porque todo lo que tengo son “retales” algunos leidos, otros orales… Gracias !!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sobre el barrio de La Bomba hay poca información en libros, como dices todos son retales. Encontrarás algo en los libros que hay sobre el Gornal y poca cosa más,…
L'Hospitalet de Llobregat 
