Imatges retrospectives d'una ciutat

Barriada de La Bomba

Perllongació de la Gran Via, 1928 (i 2)

A l’anterior post vam poder veure dues imatges de les obres de la  perllongació de la Gran Via de 1928, realitzades enfocant cap a Barcelona. A aquesta nova entrada al bloc podeu veure en primer lloc aquestes dos mapes de 1926 i de 1933, un just abans de les obres i un altre posterior, on ja podeu veure els 880 metres de Gran Via construïts, des de la riera Blanca fins a la carretera antiga del Prat (Independència).

Comparant els dos mapes també podreu veure com a l’antiga llera de la riera Blanca apareix la caserna de Lepanto, construïda entre 1929 i 1931

També he trobat aquestes dues imatges, aquesta primera és de 1928, i podem veure les obres des de Barcelona, possiblement des de l’alçada del carrer de Parcerisa. On acava el paviment veiem murs a costat i costat, ens trobem quasi a l’alçada de la riera Blanca. La casa que veiem a l’esquerra, una vegada passat el mur, l’he trobada amb dos noms diferents, cal Juan del Fan i també com cal Joanet del Sant, en tot cas, just després de la masia trobaríem la riera Blanca, i començaria l’Hospitalet. Les tres xemeneies de la dreta són les de l’empresa Caralt-Pérez y compañía, que son les que vam veure a les fotografies d’ahir.

A la següent fotografia ja ens trobem a l’Hospitalet, crec que a l’alçada de l’empresa Caralt-Pérez i companyia, passada la riera Blanca. El final de la carretera, com ja sabem, perquè es fins on van fer les obres és el carrer Independéncia o carretera antiga del Prat. Les cases de la dreta possiblement són les del carrer d’Enric Morera, i les barraques de l’esquerra són les del barri de la Bomba, que pot ser encara no rebia aquell nom, pot ser encara no disposaven de la bomba que els donava aigua.

De fet, l’Exposició Internacional de 1929, les obres del Metropolità Transversal (Bordeta-Catalunya), aquestes mateixes obres de la Gran Via i moltes altres a la ciutat van atreure multitud d’emigrants en busca de millors condicions de vida, i que no van tenir altre remei que viure en barraques distribuïdes per Barcelona i la seva perifèria, com les del barri de la Bomba; i ara poso la nota reivindicativa: és una llàstima que els mandataris de la nostra ciutat encara no hagin fet cap homenatge, cap monument a les persones d’aquell barri, tal com s’ha fet a d’altres barris, per sort desapareguts (però ben recordats), de Barcelona.

Al fons de la Gran Via, a la seva dreta, veiem la xemeneia de l’empresa Viuda e Hijos de Jaime Trias, també coneguda com Les Sangoneres, que posteriorment va perdre una part de la seva superfície quan va continuar la perllongació de la Gran Via, però que encara avui dia existeix i forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. A la part dreta tenim una altra xemeneia, que es correspondria a la fàbrica d’adobs Vendrell i Monjo, de la qual he trobat molt poca informació, igual que de les naus industrials que trobem a ma dreta, a tocar de l’obra i al final del carrer d’Enric Morera.

També vull destacar l’elevació que portava l’obra respecte els camps de cultiu, la qual es pot observar a ma esquerra  amb l’alçada de les rampes.

I no sé si veieu alguna cosa més vosaltres,…

REFERÈNCIES

Anuncis

On i quan del barri de La Bomba

Lamentablement no vaig poder anar a la taula rodona sobre els barris de barraques de l’altra dia, no hi ha temps per tot,…  si hagués anat pot ser ara tindria més informació per fer aquest article, així que queda en quarantena a l’espera de més dades.

Per situar La Bomba geogràficament he agafat el seu contorn al 1947 i l’he traslladat a sobre d’un mapa de 1926 i a sobre d’una imatge actual. Es a dir, es situava més o menys on ara trobem el centre comercial Gran Via 2.

El barri va deixar d’existir entre 1976 i 1977, la data no queda molt definida ja que encara que la majoria dels habitants van marxar al barri del Gornal, unes desenes de families no van poder reunir els diners suficients per pagar, i es van quedar a les barraques, d’entre d’elles gent gran sense recursos.

Altre tema es que quan els habitants del barri deixaven les barraques els serveis municipals les tiraven a terra instantàniament per tal de que no fossin ocupades, ja que a les afores del barri hi havia families acampades que portaven anys a l’espera de poder disposar d’una barraca. Com es diu a la revista Destino del 28 d’octubre de 1976, eren els marginats dels marginats, que vivien en les pitjors condicions, buscant ferralla per vendre-la.

A la Vanguardia del 19 de novembre de 1976 es pot llegir que encara queden barraquistes, així que desconec en quina data concreta es va esborrar totalment La Bomba, i tampoc sé que va passar amb els veïns que no van poder accedir als pisos del Gornal, encara que sé de l’existència d’uns barracons propers que van durar molts anys, suposo que son els mateixos que es mencionen a la revista Destino.

L’origen del barri és més complicat, realment aquest plànol de 1926 (és la referència més antiga que he trobat, com podeu veure es descriuen dos nuclis de barraques, que amb el temps s’unirien per formar el barri. Vaig trobar una altra referència sobre les barraques a l’Hospitalet del 16 de febrer de 1924 on es diu que existien 600 barraques a Collblanc, Riera Blanca i voltants, pot ser les de La Bomba es van ficar dins d’aquestes 600, ja que la Riera Blanca no queda lluny, o pot ser es van tenir en compte al comptabilitzar les 2200 dels voltants de Montjuich, no ho sé.

Caldria fer una mica de recerca sobre aquest tema,… pot ser que l’exposició que han portat des de la ciutat de Barcelona, faci que els gestors de la nostra inverteixin uns pocs calerons en realitzar una exposició més pròpia, crec que les 15.000 persones que es considera que van passar per La Bomba s’ho mereixen,…

REFERÈNCIES

Si voleu més informació sobre el barri de la Bomba (trobareu les referències citades):

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Carlos Cobos Tengo entendido que el nombre de La Bomba se debia a que allí estaban situadas la reserva del gas “Butano”, que penian una forma redonda, y grande, se asemejaba a la típica bomba explosiva, pero nunnca he leido mencion alguna. En este caso, la fuente creo que es fiable, la madre de un amigo nacio o vivio allí, tampoco dá esa imagen de “barrio marginal”,(teniendo en cuenla la época) y por las fotos mostradas aquí, columpios y parque.. y un pequeño fancine de la AVV como explica en el museo de Historia. Gracias !! Carlos C.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Yo tengo entendido que el origen es más simple,… existia una bomba de agua que era la que suministraba agua a todos los vecinos,…  Sobre los depósitos de gas y el accidente que los hizo desaparecer tengo que hacer un articulillo también,…. cuántas cosas!
  3. Carlos Cobos Ah !! La verdad es ke deberia leer algún libro sobre la historia, donde esté ordenado.. porque todo lo que tengo son “retales” algunos leidos, otros orales… Gracias !!
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sobre el barrio de La Bomba hay poca información en libros, como dices todos son retales. Encontrarás algo en los libros que hay sobre el Gornal y poca cosa más,…

Pura Fernández García (1921-1997)

Va néixer l’any 1921 a Cambil, un poble de Jaén, a un mas on la família treballava a jornal. El 1935 es van traslladar a la capital i ella va començar a servir. Quan tenia 21 anys, ella i la seva parella van fugir seguint el costum que la gent humil practicava al sud-est de la Península; i en tornar se’ls reconeixia casats. 

L’any 1948, amb una filla i un fill dels tres que va tenir, va emigrar a Barcelona, on ja hi era el seu marit, que fugia de la repressió política. Van dormir on van poder fins que es van instal·lar a la Bomba, un barri de barraques on van viure prop de 15 anys. Tot i les sovintejades visites de la Guàrdia Civil, vivien en un entorn de solidaritat veïnal.

Pura va acollir a la seva barraca des d’una veïna que havia arribat del poble amb els fills i que ella considerava víctima del masclisme dominant, fins a les tertúlies de militants clandestins companys del seu marit. Va decidir fer treball solidari amb persones empresonades i les seves famílies arran de l’empresonament del marit, i va ser cofundadora del Moviment de Dones Democràtiques.

Va crear una cooperativa el 1966 i va encapçalar la reeixida lluita per aconseguir habitatges a Bellvitge, el fronterer barri hospitalenc en construcció. Als 47 anys la van detenir per segona vegada i a la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne, va entrar a viure en el primer dels quatre blocs que havien aconseguit a Bellvitge, un espai de fang sense cap servei públic. L’any 1969 va impulsar la Comissió de Barri, el 1973 es va legalitzar l’Associació de Veïns i Veïnes de Bellvitge Nord i, amb la Vocalia de Dones, l’any 1976, va participar a les Jornades Catalanes de la Dona.

Sempre va ser guiada pel desig d’una ciutat per a la convivència, ja fos en la lluita per aturar la construcció de més blocs i perquè es fessin serveis públics, com en la solidaritat veïnal amb les empreses en lluita, o donant suport a l’ocupació de locals que havia encapçalat el jovent del barri. Pura era un referent constant de la vida comunitària.

Va morir el 1997. En un acte públic, el barri va acomiadar una dona lliure que sempre havia posat en primer terme les relacions entre les persones.

L’actual Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del carrer Cobalt porta el seu nom com a homenatge a la seva persona.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Carmen García Anda, mi padre es de Cambil. Le preguntaré sobre Pura.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) ya contarás