Tres imatges de la plaça de la Bòbila, 60-70
Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan Antonio López Tirado i ens mostra com era la plaça de la Bòbila quan encara allà existia això, una bòbila, en concret veiem a l’esquerra un dels coberts; al fons veiem en construcció l’edifici del carrer de la Verge de la Mercè d’Esplugues. A la dreta veiem la rampa que permet accedir a l’aparcament que té el mercat de Can Vidalet a la coberta, i que he marcat en verd a la pròxima fotografia aèria.
La següent fotografia la va fer Bernardino Terrón Santos el 26 d’octubre de 1971 i ens permet veure el cartell de les obres del mercat, i darrere algunes instal·lacions més de la bòbila.
A la fotografia aèria següent he pintat en vermell l’edifici que es va construir a sobre de les restes de bòbila que veiem a la foto anterior; sinó m’equivoco, l’edifici de dalt és el que hi ha darrere de l’edifici vermell,… sembla que el cartell estava una mica lluny del lloc on finalment es va construir el mercat, no?
A la següent fotografia, cedida per Miguel Àngel Valero, trobem una paisatge tres noies a un punt elevat sobre la bòbila, des del que sols veiem les teulades, una línia elèctrica i alguns edificis en construcció. Al fons a l’esquerra veiem la façana est de l’avinguda de Severo Ochoa i com es fica entre els edificis el carrer de Simancas, buscant la plaça de la Pubilla Casas.
M’he entretingut una mica i crec que he trobat més o menys la situació de les noies; també he marcat en verd els edificis que es veuen a la fotografia,…
REFERÈNCIES
Podeu trobar més imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
Avinguda del Torrent (ara de Severo Ochoa), 1958
A aquesta fotografia es veu a Roser Gonell Gual jugant amb altres nens l’any 1958-1959 a prop del torrent que separava Can Vidalet del barri veí Pubilla Cases, es a dir l’antiga avinguda del Torrent, ara l’avinguda de Severo Ochoa.
A sota us deixo on crec que es situa l’edifici de les quatre finestres iguals per planta que veieu a dalt, es a dir, al número 67-69 de l’avinguda del Bosc.
Per sort, tenim imatges aèries del mateix any, he marcat en verd l’edifici anterior, i m’he arriscat també a marcar el lloc des d’on es va fer la fotografia,… què penseu?
REFERÈNCIES
Podeu trobar més imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
El piló del carrer de Vinaròs, 60’S
Aquestes dues fotografies ens las va deixar fa uns mesos en Jose Antonio López Tirado, i les identifica com del del carrer Vinaròs amb l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent), però hi ha alguna cosa que no em quadra,…
Crec que es podrien datar a partir de l’any 1966, ja que es quan el model de la Citroën 2CV AZU que veieu a la foto canvia l’apertura de les portes a un lògic contravent, apertura que continuaria en la resta de models.
A aquesta primera es veu el seu pare a un carrer, i darrere el piló, en mig del carrer, i que segons Jose Antonio correspondria a un pou. Al fons trobem una zona boscosa que segurament es el parc de Can Vidalet, i davant el que semblen els coberts de la bòbila on ara es troba la plaça de la Bòbila. He buscat amb el google street view i no cabo de veure l’edifici amb balcons de l’esquerra de la fotografia, no sé si encara existeix,…
A la següent foto trobem el mateix piló, amb el germà d’en José Antonio i uns veïns un diumenge de rams. El que no em quadra és el número 1 de la porta, ja que actualment aquest carrer funciona a l’inrevés, es a dir, el carrer Vinaròs acaba amb el número 38 quan arriba a l’avinguda de Severo Ochoa , i a més el número és par,…
Les ombres de les dues fotografies indiquen que el sud es troba a l’esquerra, no sé si van canviar les numeracions, ja que Jose Antonio també ens diu que abans el carrer Vinaròs formava part del carrer Masnou, que actualment comença a la plaça d’Eivissa, o be les fotografies són de dos pilons diferents,… a veure si els oriünds del barri podeu resoldre l’enigma,…
Aquí sota deixo unes fotografies aèries on he marcat en verd el lloc on es situaria el piló que cita Jose Antonio. Per cert, es veu la bòbila, i també es veu que l’any 1947 sols tenia la nau de fabricació, encara no s’havien construït els coberts.
La bòbila de la plaça de la Bòbila, 1962
Àngel Margenet Diaz ens ha obsequiat amb un parell de fotografies del Nadal de 1962, el dia de la Gran Nevada, fetes a on ara trobem el centre cultural La Bòbila, la primera, i a on ara trobem el mercat de can Vidalet, la segona. Els coberts que veieu formen part de la bòbila que allà existia i que no hi ha manera de trobar com es deia,… s’agraeix la vostra ajuda,…
Aquí sota us he dibuixat l’skyline de la fotografia superior a sobre de la fotografia aèria de l’illa que hi ha entre l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent) que veieu d’esquerra a dreta, el carrer d’Amadeu Vives i el carrer de Simancas. Les cases que es veuen a la primera fotografia son les de l’illa de sota.
REFERÈNCIES
Dia de comunions de l’acadèmia Luz
Ahir vaig trobar a internet un espai molt maco realitzat amb molt afecte pels antics alumnes de l’Academia Luz. Aquesta escola, es va fundar l’any 1958 per Juana Montaraz i Trinidad Moreno a la carretera de Collblanc, encara que dos anys més tard es van traslladar al carrer de Simancas, a Pubilla Cases. Va començar amb quatre classes, però va arribar a tenir fins a set, i no sols donaven classes a nens, sinó que també ensenyaven a llegir, escriure i les “cuatro reglas” a molts adults, de manera habitualment gratuïta i en horari de migdia o nocturn per que pugessin assistir.
El curs 1973-74 Trinidad va enfermar, i les dues fundadores van deixar l’escola en mans de Juan Martí (amb accent a la i), crec que fins mitjans dels anys 80, al menys són d’aquest any els alumnes més joves que he trobat al grup de facebook de l’academia.
Després d’aquest resum de la història que podeu ampliar molt a les referències, ara traslladaré també algunes fotografies de les moltes que tenen compartides, no cal dir que si teniu més contacteu amb l’administració de la pàgina, que segur que són ben rebudes!.
Gran part de les fotografies que trobareu a la pàgina són de desfilades pel barri en dies com el Corpus Cristi (a partir de 1962), Setmana Santa, comunions, i també hi han imatges del la Rondalla Luz, un grup d’alumnes vestits d’uniforme, armat amb guitarres i d’altres instruments, actuant a l’antic camp de futbol de l’Hospitalet, al cinema Navarra,…
Per no tocar molts temes he sel·leccionat quatre fotos del dia de comunions, la primera és a l’entrada de la parròquia de Santa Gemma Galgani, que es situava al carrer d’Amadeu Vives número 1, on ara es troba la regidoria i abans el CP Pubilla Casas. Es veuen les alumnes i les seves mares nervioses, en poc temps començaran a desfilar pel barri.
Aquesta següent és també de la desfilada del dia de comunions al carrer de Simancas, irreconeixible, jo no em situo,…
La capçalera de la desfilada amb les cintes de la creu de flors volant.
A la següent l’estendard de l’acadèmia portat per dues alumnes, nens vestits de mariners amb el ram d’espigues a la ma,…
REFERÈNCIES
Una fotografia de Cal Capella
En Xavier Roca m’acaba d’enviar una fotografia de cal Capella, ja sabeu, que estava a la carretera de Collblanc, a prop de ca la Pubilla Casas, i de la qual vaig compartir unes fotografies del Centre Excursionista fa uns mesos, deixo l’enllaça a sota.
A diferència d’aquelles imatges aquí trobem a persones, que en Xavier identifica com a Mateu, el masover, que es l’home que es situa més a la dreta, amb algun dels seus familiars, d’entre ells, la seva filla, la situada més a l’esquerra. Xavier, ens diu que la seva filla tindria a la fotografia uns 20 anys i per tant calcula que es va fer abans de la Guerra.
Aquesta fotografia també ens permet identificar l’any en que es va construir la casa. Si amplieu la imatge, a l’entrada, veureu que hi ha un forjat amb una data; crec que diu 1846,…. a veure si no m’he equivocat.
En Xavier també ens va comentar fa una temps que en mig de la casa tenien un pou que arribava fins el segon pis, per no haver de baixar, i que era la mina d’aigua de les monges de ca la Pubilla Casas, i es veu que un ramal desembocava a casa seva. De tant en tant la mina d’aigua s’embussava i les monges demanaven ajuda al oncle del sogre del Xavi, per tal de que tornes a correr l’aigua, ja que aquesta mina d’aigua era la que omplia els dos bassals o dipossits que tenien davant de la casa de la pubilla, i on es veu que més d’una persona s’havia ofegat.
REFERÈNCIES
Habitatges de Luis Orgaz a Pubilla Cases, 1940
Revisant l’hemeroteca de La Vanguardia m’he trobat una altra notícia sobre ca la Pubilla Casas durant el franquisme, en aquest cas és la benedicció d’una cripta, unes escoles, la imatge del patró de la barriada (Sant Salvador d’Horta) i també de quatre habitatges socials.
Us deixo l’article per que el llegiu,…
A aquest acte va acudir el fotògraf hospitalenc Josep Brangulí i Soler (1879-1945) i just es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i setze estan penjades al seu lloc web. Ja que no vull pagar els 3 euros per foto que em demanen per traslladar-les aquí, si us interessa us haureu de traslladar a l’arxiu,… sols és un click a la imatge inferior!
A les fotografies anteriors heu vist algunes imatges dels esdeveniments de la jornada, la inauguració de l’edifici de quatre habitatges pels pobres, on al fons es veu la central elèctrica denominada de Collblanc, i que encara existeix. També veiem les autoritats baixant per crec que l’avinguda de Tomás Giménez (darrere es veu ca la Pubilla Casas), amb totes les cases baixes avui desaparegudes i que volien ser una ciutta jardí. L’alcalde d’aquell moment, l’Enric Jonama i Darnaculleta es veu al balcó, però no amb les autoritats.
Veiem unes pancartes, unes petites, on es saluda a Fraco, i una altra més gran que no acabo de entendre el que diu, i que es refereix a una fundació del aquell moment Tinent General de la IV Regió Militar, Luis Orgaz Yoldi (1881-1946), que es veu que va pagar els pisos. No he trobat res sobre ella.
També es poden observar les autoritats en la benedicció de la cripta de la Pubilla Casas, en l’acte solemne i després crec que prenent una copa de vi, i ja a la sortida.
No surt la imatge de la cripta, sols de les personalitats, i és una pena ja que m’hauria agradat veure com era el patró de Pubilla Cases, no sé si encara és patró, si encara existeix la imatge,… suposo que els Passionistes se l’en van emportar quan van marxar a la travessera de les Corts l’any 1943; no seria estrany ja que es va transformar en una fàbrica: Manufactura General del Caucho SA, i l’any 1947, Joaquim Freixa va instal·lar una fàbrica de filatures, fins que el 1964 se la va vendre a les germanes del Sagrat Cor de Jesús,…
A sota teniu una fotografia de la zona a l’any 1947, he assenyalat alguns edifici i indico amb unes fletxes vermelles la situació dels habitatges que van beneir.
A la fotografia inferior assenyalo amb un cercle vermell on s’hauria de situar l’edifici. A l’avinguda de Josep Molins, a prop de l’encreuament amb el carrer de l’Antiga Travessera.
Però si anem cap allà amb el google street view (2008) veurem que va desaparèixer, i en el seu lloc, hi ha un petit edifici que fa de llar d’infants. ¿?
REFERÈNCIES
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. Zona oeste. Escala 1:2 000, 1947. Institut Cartogràfic de Catalunya.
- La Vanguardia, 23.02.1940
- Col·legi Sant Josep Obrer, un abans i un després, per Jose Antonio Villar Torrano, dins del Quaderns d’Estudi núm. 24, publicat al 2011 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, escrit per Josep M. Jordà i Capdevila i publicat per la citada parròquia l’any 1996
- Nota sobre Enric Jonama i Darnaculleta
Una presó i una capella a ca la Pubilla Casas, 1939
Començo per la noticia de la Vanguardia,…
Per ara l’única referència sobre aquesta presó l’he trobada a un llibre de Josep M. Jordà i Capdevila que diu que durant la Guerra Civil, ca la Pubilla Casas va ser ocupada per un comitè i en els soterranis, on hi havia hagut el celler de la casa, s’hi van fer alguns assesinats. Després de la guerra es va cedir als pares Passionistes, els quals a la planta baixa van obrir al culte una capella pública. L’any 1943 la comunitat es va traslladar a una torre de la travessera de les Corts.
Al mateix llibre, l’autor fa una llista incompleta de les persones de la parròquia que van morir durant la guerra, cita com assassinats a ca la Pubilla Casas, el 25 d’agost de 1936, Joan Bibet i Marquina i els seus dos fills, Ramon i Fèlix Bibet i Trabal, els dos primers eren contractistes d’obres i l’últim era pare salesià.
A la fotografia següent veiem el pati frontal de ca la Pubilla Casas amb les personalitats que van acudir a la inauguració.
A la imatge inferior, veiem a l’esquerra al tinent general Luis Orgaz Yoldi, cap de la Capitania General de IV Regió Militar (Catalunya). L’home de blanc va ser el primer alcalde de la dictadura, José Wenceslao Marín López, que va durar nou mesos fins que va ser empresonat; poc després va morir.
A sota veiem la capella, bastant buida de mobiliari ¿?
REFERÈNCIES
- La Vanguardia, 09.09.1939
- Arxiu Nacional de Catalunya – FONS ANC1-42 / BRANGULÍ
- Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, escrit per Josep M. Jordà i Capdevila i publicat per la citada parròquia l’any 1996
- Minibiografia de José Wenceslao Marín López
- Minibiografia de Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz
La flama olímpica a Pubilla Cases
Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.
A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.
A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.
La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.
A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura
També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…
Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo 19.06.1992 (relleus etapa Manresa-l’Hospitalet)
- Mundo Deportivo 20.06.1992 (relleus etapa l’Hospitalet-Lleida)
Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
Benedicció d’una sucursal d’una caixa
Les imatges d’avui són bastant dolentes però són d’uns fets que avui dia no es donen, o al menys que jo sàpiga, són de la inauguració, amb benedicció inclosa, de la sucursal del carrer de Luarca,20 (Pubilla Cases) de la Caja de Ahorros del Panadés el 17 d’abril de 1970.
Es veu que va asistir molt de públic, amb la presència d’autoritats de l’Ajuntament i de la Diputació, i també d’alts càrrecs d’aquesta caixa.
A la primera es veu la benedicció que va fer el Reverend José Masdeu Safons davant dels mostrador de l’oficina,…
A la segona es veu el tinent d’alcalde de Hisenda, José Mitjavila, donant la ma a un directiu de la caixa citada,…
He estat buscant al carrer de Luarca si aquesta sucursal encara existeix, però crec que no, segurament és una de tantes que totes les entitats han anant tancat aquests últims anys.
REFERÈNCIES
El torrent Capó
A veure,… aquest text és una espècie de collage de imatges i informació de diferents èpoques però del mateix lloc, del torrent Capó (o riera de Pubilla Cases). Aquest torrent és un de tants topònims de la nostra ciutat que ja no s’escolten, sobretot per que del torrent no queda ni el nom del carrer per on abans baixava, es a dir, l’avinguda del Torrent, que ara es diu de Severo Ochoa.
Sobre d’on ve el nom d’aquest torrent no tinc cap informació,… bé, sols sé el que ja sabeu, que els capons són els galls que es castren per que tinguin una carn més tendra i millor sabor,…
Miquel Sanz i Parera descrivia el torrent Capó així: Aigües avall es transforma en la riera del Cementiri o dels Frares. El seu camí es fa difícil d’establir a conseqüència de la intensa urbanització del llit de la riera. S’origina entorn del carrer de Sant Mateu d’Esplugues i segueix la direcció del carrer de Severo Ochoa, popularment anomenat carrer del Torrent. Gira en la confluencia amb l’avinguda d’Isabel la catòlica segueix en direcció sud pel parc de les Planes, passa per davant del cementiri pel carrer de Menéndez Pidal i continua pel carrer de la Riera dels Frares. Té una longitud d’ 1,8 km i una superfície de conca de 0,835 km². El seu pendent mitjà és del 3,8%, encara que fins al canal de la Infanta és del 5,3%
A sota he traslladat a una fotografia aèria actual el contorn de les trinxeres que formava el torrent a l’erosionar les argiles del samontà, quan no hi havia pràcticament res a aquesta zona, concretament als anys 30. Per sobre de la carretera de Collblanc també he dibuixat el torrent de ca l’Oliveres, amb el que es connectava el Capó. El de ca l’Oliveres després d’aquesta connexió, juntament amb els del Neguit-Estela i Busquets, que baixaven de Sant Pere Màrtir, formaven el torrent Gornal.
Als plànols de la ciutat de 1927,a la zona propera al cementiri, on el torrent feia una espècie de plaça, ja es veuen edificis industrials, sota el nom, sinó llegeixo malament, d’Ernesto Mayoral?
A aquest article de 1935, que va sortir a molts diaris, on es relata un incident greu entre la policia i uns atracadors, trobem el nom d’aquest torrent, que es veu que també donava nom al pont que travessava la via fèrria i el canal de la Infanta.
Bé, el parc de les Planes es va començar a crear a l’any 1986 a uns terrenys on havia existit fins 1980 un polígon industrial amb dues bòbiles: Cerámica Barcelonesa para la Construcción SA (CEBACSA), i Goyta y Oliveros (“Guita”, a l’article anterior); i també la industria química Cardoner, també dita de “la peste”, que també es menciona a l’article i veieu a sota. El torrent Capó el podeu veure entre el cementiri i les fàbriques.
També he trobat aquesta imatge dels 60 de l’extracció d’argiles de CEBACSA, a dalt del parc, on ara es troba el poliesportiu; antigament el torrent baixava per aquest lloc procedent de l’avinguda del Torrent, just on estan aquests blocs, coneguts com del Nebot.
i per ara és el que hi ha,…
REFERÈNCIES
- Mapa de l’any 1933 d’on he copiat el contorn del torrent Capó
- L’espai del parc de les Planes als anys 1927, 1947 i 1958
- Guia del Parc de Les Planes
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet de Miguel Sanz i Parera dins de Quaderns d’Estudi núm. 7 publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1989
- La Vanguardia 24.02.1935
- Fotografia de La Cardoner del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.
- Fotografia de l’extracció d’argiles de CEBACSA del llibre “El Gornal” (1995), d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya. Comentaris sobre aquesta fotografia
Cal Capella
A principis d’any una de vosaltres va preguntar si tenia cap fotografia de cal Capella, la casa que es trobava entre cal Rigalt i ca la Pubilla Casas, deixo una imatge de 1947 per que veieu més o menys la seva situació.
Mirant les imatges que el Centre Excursionista de Catalunya comparteix a internet, m’he trobat aquestes dues fotografies, realitzades entre 1890 i 1914, d’una casa que anomenen can Capella i que ubiquen a Esplugues de Llobregat (que no es troba molt lluny d’on es trobava l’hospitalenca). Tant la casa que es veu a sobre com a les fotografies següents està construïda amb un angle respecte a les carretera, i la teulada des de dalt crec em quadra amb el que es veu des de terra, així que podria ser aquesta:
He trobat alguna informació sobre la casa a un llibre de Josep Maria Jordà:
“Al lloc conegut antigament per la pujada de can Rigalt, a mà esquerra, entre can Rigalt i ca la Pubilla Casas, terme de l’Hospitalet de Llobregat, hi havia una casa de pagès, can Capella -amb finestrals emmarcats amb pedra treballada en estil gòtic -, amb els baixos destinats al renou de la pagesia – a càrrec de Mateu Enrich i la seva família, la planta del primer pis reservada pels senyors, i al segon pis o les golfes hi tenien els dormitoris els masovers; també hi havia una petita capella o oratori, que el 1892 estava sota l’advocació de Sant Pau.
Creiem per les seves característiques , que havia d’ésser una masia construïda al segle XVIII. Era propietat d’una coneguda família barcelonina, els Capella, que tenien la residència a la Rambla de Barcelona . L’any 1892 n’era el propietari en Francesc de Paula Capella i Sabadell; en les primeres dècades d’aquest segle ho era Oriol Capella, farmacèutic.
Fa uns anys la casa fos enderrocada i, juntament amb els camps, tot va èsser edificat amb blocs destinats a habitatges“
Les plantes de la casa em quadren, però això de la pedra treballada en estil gòtic no l’acabo de veure. No sé si algú de vosaltres recorda la casa i em pot dir si és aquesta,…
REFERÈNCIES
- Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat (1996) Josep Maria Jordà i Capdevila. Editat per la Parròquia de Sant Ramon Nonat.
- Fotografia 1
- Fotografia 2
Avinguda de Severo Ochoa, 1970
Avui una altra postal, en aquest cas d’un tram de l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent), just quan es creua amb l’avinguda d’Isabel la Catòlica, que aquí no veiem; seria des d’on sa fet la fotografia.
A aquesta fotografia més actual veiem que el quiosc és un dels que encara es conserven, però amb un disseny més actual. Espero que us porti bons records!
Carrer del General Manso, 1931 i 1935
Ahir la Marta Agramunt ens sorprenia amb dues fotografies de Pubilla Cases, un dels barris més esquius en això de rememorar el seu passat, ho dic per que no conec publicacions sobre la seva història (això no vol dir que no existeixen) i sempre he d’anar a llibres d’una cobertura més àmplia.
Segons la Marta ens trobem davant de dues fotografies del carrer del General Manso preses a l’any 1931, si és així el barri pràcticament acabava de començar,… el carrer, com ens indica, rebia el bonic nom de Flor A’ametller i sols eren quatre cases a banda i banda. La plaça que es veu es trobava a l’actual avinguda de Tomás Giménez, que justament era l’alcalde que havia vist pujar aquestes cases, i que al 31 marxava amb l’arribada de la segona república.
La historia de Pubilla Cases comença amb l’intent de crear una ciutat jardí (d’aquí els noms botànics dels carrers) per part de Ramon Puig i Gairalt, el que va ser l’arquitecte municipal. L’any 1926 havia planejat que aquest barri seria el millor de l’Hospitalet, amb molt bones vistes cap a mar, degut a la seva alçada relativa, amb carrers i places radials, molts jardins i cases baixes unifamiliars. Es va començar a construir en 1930 però a mesura que augmentaven els nous vinguts, es va anar abandonat l’idea dels jardins i els edificis van deixar de tenir una sola planta, la condícia com sempre va guanyar, i bé, tenim el que tenim,…
A aquesta segona imatge, datada al 1935, podem veure un grup de nens amb pantaló negre i camisa blanca, i també faixa i barretina,… darrere les nenes totes de blanc. Per algunes imatges similars que he vist a l’ermita de Bellvitge crec que són caramellaires (encara que les nenes no porten caputxa i no veig la corbata dels nens). Si són caramellaires, aquests nens i nenes tenien tres dies per voltar i recollir diners per tota la ciutat, des del dissabte de Glòria fins el Dilluns de Pasqua, quan es feia un aplec a l’ermita citada.
Veieu que hi ha un nen amb un pal?, doncs aquest és el que s’ocupava de recollir els donatius. A dalt de tot del pal hi havia una cistella amb picarols, cintes, flors que apropava a les finestres més altes, si era necessari, per tal de fer més còmode el pagament voluntari.
La imatge inferior és del 1947, en principi 15 anys posterior, i segurament el numero de cases és més gran, i això que volia ser una ciutat jardí es sembla més al que ara tenim, però encara s’observen algunes cases enjardinades i el carrer motiu d’aquest text es sembla bastant al de les imatges de la Marta.
També veiem l’edifici de l’estació transformadora, La Canadiense, que també podem trobar a la dreta a la segona fotografia, igual que can Rigalt que s’intueix a la dreta de tot, i també els camps que separen el carrer de la carretera de Collblanc. És una bon guia.
La següent és actual, i podeu veure els noms dels carrers, La Canadiense, Can Rigalt i tot,… tot menys el que surt a les fotos, clar, encara que queda una casa de dues plantes, al núm. 25, que jo crec que encara és d’aquells temps,…
REFERÈNCIES
L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic (1890-1965). Escrit per la Mireia Mascarell i publicat per l’editorial Efadós l’any 2003.
La biblioteca Joaquim Costa, 1969
La biblioteca Joaquim Costa va ser la cinquena biblioteca que va tenir la nostra ciutat (sense contar el bibliobus de la Diputació), inaugurada l’any 1969 es situava al carrer del Molí, 50 del barri de Pubilla Cases.
A l’any 1997, degut a que l’edifici com a tal havia quedat desfasat per l’ús d’una biblioteca moderna i les sales es feien servir més com a aules d’estudi que com de lectura, es decideix tancar, i l’any 1999 es substitueix per la nova biblioteca La Bòbila, construïda pel nostre ajuntament i pel d’Esplugues. Actualment l’edifici és la seu de l’Asociación Cultural Andaluza Cofradía 15+1.
La construcció de la biblioteca va formar part del pla d’expansió cultural de l’ajuntament d’aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973).
A sota unes imatges de la inauguració i d’una de les sales:
També la notícia de la seva inauguració amb la situació de les biblioteques de la nostra ciutat en aquell moment.
REFERÈNCIES
- Imatges del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- Pla de biblioteques de l’Hospitalet, abril 1997
- Joaquin Costa a la Wikipedia
- ABC 01.01.1969
- La Vanguardia 14.06.1969
Estació de Maladeta (ara Can Vidalet)
Aquestes son unes imatges cedides per Jesús Navarro de l’estació de Can Vidalet quan encara es deia Maladeta, així que en principi les situem entre els anys 1976-1982.
A una fotografia trobem una pintada de l’ORT (Organització Revolucionaria dels Treballadors) on es menciona un nom que segons el comentari de “Don Toni” es correspondria amb la figura de Manuel José Caparrós, mort el desembre de 1977, per tant la fotografia seria posterior a aquesta data.
Aquesta estació es situa sota el carrer Maladeta, entre els carrers de la Mina i de l’Hortènsia, entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, encara que s’accedeix sols per la part d’aquesta última ciutat.
Va a començar a funcionar el dia 23 de novembre de 1976, juntament amb tota la prolongació de la línia 5 (abans V) des de Pubilla Cases (abans Pubilla Casas) fins Sant Ildefons (abans San Ildefonso), que incluia també l’estació de Can Boixeres (abans Parque Buxeres).
A la inauguració van assistir el Ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo-Sotelo, el Governador Civil de la província, Salvador Sánchez-Terán i l’alcalde de Barcelona, Joaquín Viola, entre d’altres autoritats.
L’any 1982 es canvia el nom per el de Can Vidalet
REFERÈNCIES
Un 131 Supermirafiori a Pubilla Cases
Aquesta imatge del carrer del doctor Solanic i Riera segurament és de 1987, i la veritat és que les coses no es veuen molt diferents, a part de l’ampliació de l’hospital de la Creu Roja i alguns edificis que s’han construït per allà al fons. Al metro han canviat els cartells i no molta cosa mes,…
Ah! amb un cotxe com aquest però dièsel em vaig treure el carnet de conduir fa molts i molts anys,… no et donaves compte quan pujaves la vorada,… i el soroll de tractor que feia: tocotocotocotoco,… era un supermiraflori, amb ela, com es podia dir així aquesta bèstia, aquest tanc, semblava un nom irònic,…
REFERÈNCIES
Imatge de l’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Marcel·lí Esquius García (1897-1970)
Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l’Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d’una pista de patinatge al carrer que porta el nom d’aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).
M’he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m’he trobat que en Marcel·lí va ser el “director-propietari” de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m’ha ficat en una espiral de recerques que m’ha fet perdre el sentit del temps i de l’espai,… en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l’ordre cronològic correcte,…
Va neixer l’any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l’ofici de fuster.
Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (com el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el “music”, més tard va fer de “danzarin”, després es va fer viatjant comercial.
Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista “Crònica de la Vida d’Esplugues” diuen que era d’allà,… ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,…
Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L’any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l’Olga i que tindria un equip d’hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.
A la inauguració de l'esglèsia de Miami Platja. Es veu que el barret i un pur sempre li acompanyaven
A les 12 del diumenge 22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d’aquell any, “Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español”
Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l’any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,… cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l’únic viu, va morir al gener d’aquest any.
Marcel·li Esquius va morir l’any 1970, l’any 2009 l’ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.
REFERÈNCIES
- Entrevista al seu fill dins del bloc miamimemata
- Biografia al bloc miamimemata
- Vídeo de la història de Miami platja
- l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965 (2003). Mireia Mascarell. Ed. Efadós SL. (pàg. 570)
- La Vanguardia 23.07.1953
- ABC 14.08.1960
- La Vanguardia 26.07.1960
- Crònica de la Vida d’Esplugues – 01.12.1961
- El Mundo Deportivo 05.06.1966
- El Mundo Deportivo 14.09.1969
- El Mundo Deportivo 30.07.1970
Avinguda del Torrent (Actual Severo Ochoa), 1971
Aquesta imatge és d’una postal de 1971 on a la part de darrera diu “Pubilla Casas – Avenida del Torrente”. Com m’han comentat a la pàgina de facebook, l’avinguda del Torrente era el nom que abans rebia l’actual avinguda de Severo Ochoa, res a veure amb l’avinguda del Torrente Gornal que era on jo buscava els edificis. També es veu el carrer de Gravina (que suposo que ve de Federico Carlos Gravina y Nápoli, militar espanyol cèlebre per participar a la batalla de Trafalgar)
Com aquest és un lloc de “frontera” entre Esplugues i l’Hospitalet hi ha hagut una certa confusió, però és fàcil, la dreta del carrer Severo Ochoa és Pubilla Casas i l’esquerra Can Vidalet. Deixo els comentaris a sota,…
Gràcies!
- Jess Padron Coi, ke raro! si el carrer de la dreta sembla c/ Vallparda però ho veig masa ample …
- Pablo Atienza Jo crec que es Torrent Gornal amb Montseny o pot ser també el carrer Mas…
- Montse Baylach Piñol Pero si el Torrent Gornal es de la florida !!!!!
- Cristina Garcia Garcia a mi tb m’ho sembla, però els edificis no em quadren…
- Antonio Valverde Me parece que esto es la avda. del torrente cerca de donde estaba el cine navarra
- Francisco Martínez Vera Es Severo Ochoa cantonada Gravina
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Antonio, es verdad,… es Avinguda de Severo Ochoa con carrer de Gravina
- Antonio Valverde Antes se llamaba avda, torrente, o
- Montse Baylach Piñol Claro, de aki la confusión
- Cristina Garcia Garcia Es verdad!! La misma calle es Severo Ochoa en Hospitalet y Avda. Torrente en Esplugues…
- Pablo Atienza Antonio y Francisco tienen razón… y yo que pensaba que era la Av. Torrent Gornal… me merrezco un cero, jejejejeje..
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! gracias también Francisco! pues ya he aprendido otra cosa, no sabía que antes se llamaba avenida Torrente, ya hora entiendo otro lío que tengo con otra foto,…
- Amparo Corchero Quien la ha visto y quien la ve, ahora apenas si se puede circular por culpa de la gran cantidad de coches que hay…
- Montse Baylach Piñol Si asi se llamaba cuando yo iba a estudiar al Torras i Bages k el autobus nº3 tenia alli el final de linea
- Pablo Atienza Pues la foto es bien bonita… vaya pedazo de cielo más azul 😉
- Angel Molina Saez Tiene razón Francisco,es la avenida Severo Ochoa que en la parte de Esplugues se llama avenida del Torrente,esa foto en concreto es de la parte de Esplugues creo. Lo digo porque justo en ese cruce que se ve en la foto a la izquierda coges la calle Verge de la Merced de Esplugues que es donde vivian mis abuelos.
- Miguel Angel Valero si, lo que hay abajo era un bar, y yo estuve mirando un piso para comprarlo en el año 94!!, ahora, me enteré que estaba afectado por un plan de recalificación, aunque creo que nunca se atreverán a ejecutarlo, la verdad es que el comedor respiraba a pulmón abierto, recuerdos a los de la granja Balsera que estaba más arriba!!
- Esteban Prats Ferrer la calle de subida de la derecha es la calle GRAVINA, la acera dela derecha de la avenida es como dice ANGEL MOLINA y esa calle termina en la nacional 340, en su parte mas baja estaba el cine navarra y el antiguo mercadillo de CAN VIDALET que aun existe.
- Jordi Font Aixo es Severo ochoa amb Gravina a can Vidalet
- Pedro Jimenez Cortes aixo es la severo ochoa amb gravina, esta igual que ara
- Francisco Martínez Vera Lo que pasa es que si miras el google maps parece que Gravina se haya hecho más estrecha, supongo que los coches ahora son bastante más anchos.
- Olga Abenia Benitez Esto es Avda del torrent, pertenece a Esplugues, es justamente delante de la Bovila. Mas abajo si que se llama Avda Severo Ochoa y pertenece al barrio de Can Vidalet, no Pubilla Casas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Es justo el límite entre Esplugues i l’Hospitalet, però los edificios se encuentran en Pubilla Cases,la acera de enfrente seria Can Vidalet. Os pongo un mapa con los límites,… https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/01/mapa-de-la-ciutatbarris.jpg
- Helena Martinez Nuñez esa calle que se ve de frente ,si es la calle Gravina y a esa altura ya la parte de Esplugues es avda del Torrent y la parte Hospitalet ,Severo Ochoa y acaban de terminar las obras de la calle Gravina hace pocas semanas
Avinguda de Tomás Giménez, 1966
Avui pugem cap a Pubilla Cases per veure l’avinguda de Tomás Giménez recent asfaltada a l’any 1966. La imatge ha sortit de la revista “Solidaridad Nacional” i la ha compartit amb nosaltres en Manuel Domínguez.
He trobat una imatge més o menys actual i crec que l’únic que perdura és l’edifici del fons, el que fa cantonada amb l’avinguda de Miraflores, i també a l’altra banda, a la dreta, el Grup Escolar Pubilla Casas (inaugurat al 1957), que ara acull la regidoria dels districtes IV i V.
Pas elevat a carretera de Collblanc / avinguda de Tomás Giménez, finals anys 80
Avui una imatge, de finals dels 80-inicis dels 90, del pas elevat que es situava a la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez. Ha estat facilitada per l’AV de Pubilla Cases mitjançant Manuel Domínguez.
La veritat és que jo sempre he viscut a l’altra punta de la ciutat i no vaig passar mai per aquesta passarel·la,… no tinc molt a dir, però espero que a algú de vosaltres li faci sortir algun record,….
A la frontera Esplugues-Barcelona-Pubilla Cases
Ja que les últimes entrades han estat sobre límits territorials, avui toca unes imatges (si piqueu es fan més grans) d’una zona de frontera, concretament d’on es situa el complex esportiu l’Hospitalet Nord.
La primera fotografia és d’en Manuel Domínguez i es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió. A la segona fotografia ja estan fets, i a la tercera es veu com fa poc, per tal de soterrar els cables de les línies elèctriques, van desfer els jardins.
L'Hospitalet de Llobregat 
