Tobogan al parc de Can Buxeres, 1970
A la Yolanda Domènech li van fer aquesta foto quan es llançava pel tobogan d’un parc de Can Buxeres, que com veieu es trobava en obres. La Yolanda va néixer el novembre de 1966 i el parc es va inaugurar el setembre de 1970. Crec que ella té uns quatre anys, no menys, i pels abrics que porten no sembla que sigui estiu, per tant crec que podríem situar la fotografia a principis de 1970.
Repassant les fotografies que compartiu a la pàgina de facebook m’he trobat aquesta de José Luna, que també ens comenta que és de principis dels 70
Al fons veiem els edificis de Can Serra, però el que no reconec és l’edifici que queda a l’esquerra dels nens, algú sap què era?
Voltants del torrent de can Nyac, anys 80
Aquesta entrada al bloc està més motivada pel text de l’escritor Marcelo Cohen, que per les fotografies, que encara que interessants les he posades per il·lustrar-lo. El text és tot un descobriment; escrit a l’any 1986, ens descriu aquesta àrea del barri de Sanfeliu encara pràcticament sense urbanitzar, on “la ciutat ens concedeix llançar-nos a l’aventura”. Trobareu una errada, la confusió entre la riera del Canyet i el torrent de Can Nyac.
A la fotografia inferior veiem el carrer de l’Estroci sota la petita nevada del 8 de febrer de 1983. La ronda de Dalt sols estava pensada, i la xemeneia de la bòbila del costat de l’aqüeducte encara no s’havia trencat.
A la fotografia superior veiem els centenars i centenars de bidons metàl·lics als que fa referència el text, i també trobem la xemeneia trencada.
REFERÈNCIES
- Fotografia de José Manuel Ramos Santos robada del grup de facebook “Barri de Sanfeliu”
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
- La Vanguardia 04.03.1986
La Industrial Ladrillera SL, 1962
Avui continuem al barri de Sanfeliu, ja que he trobat una nova imatge de la bòbila La Industrial Ladrillera SL, també de 1962, tota plena de neu. Aquesta empresa es situava on ara es troba l’escola Ausiàs March, i la Creu Roja.
No he trobat molta informació, sols anuncis a la Vanguardia dels anys 50-60, i una notícia del 12 de maig de 1953 on es diu que un despreniment de terres a la pedrera va sepultar quatre treballadors.
A sota deixo dues fotografies aèries una de 1967 i una altra més o menys actual, i així podeu comparar,…
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
- La Vanguardia 12.05.1953
- Article a aquest mateix bloc: Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962, amb més imtges d’aquesta empresa.
Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962
Avui agafo dues fotografies del llibre que el grup fotogràfic amateur Foto-Viva va fer sobre el barri de Sanfeliu, les dues són de l’any 1962 al carrer de Miquel Peiró i Victori (abans riera del Canyet). A la primera es veu una bòbila, no sé si era La Industrial Ladrillera, a la que també deien “Bori”…
de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu 🙂
A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.
Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.
Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:
Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.
El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort; tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
- Aproximació a la historia del barri de Sanfeliu. Quaders d’Estudi núm.3. escrit per Antoni Mataix i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’octubre de 1987
- Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939). Quaders d’Estudi núm. 23. escrit per Josep Ribas i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’octubre de 2010
- Accident a al bòbila de Industrial Ladrillera, La Vanguardia 12.05.1953
- Bòbiles de l’Hospitalet dins del bloc proyectos de urbanismo BCN
- Biografia de Miguel Peiró Victori
- Biografia de Ramon Peiró Victori
Els pins blancs de Can Buxeres, 1987
Aquesta imatge del parc de Can Buxeres realitzara al 1987, podria servir per explicar moltes coses, per exemple, es podria escriure sobre la Carpa, sobre la bòbila del torrent de can Nyac, de la masia de can Cervera, ja a Esplugues,… però el que més m’ha agradat és que encara surten els pins blancs de Can Buxeres,… i també que es pot fer molt gran si piqueu a sobre,…
Com llegireu a continuació, la tala d’aquests antics arbres fa 14 anys no va agradar molt als veïns, encara que segons l’ajuntament va ser una acció necessària per tal d’evitar accidents.
La imatge següent és més actual i ens permet observar com han evolucionat els pins pinyers que van plantar per substituir-los, així com d’altres modificacions que s’han realitzat en la vegetació del parc.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Carrer de l’Emigrant, 1961?
Avui tres fotografies familiars més d’en Miguel Medina, que han trencat l’intimitat de la seva familia, d’on mai havien sortit, per si un cas vosaltres també vau passar per aquest lloc, o un 600 va ser el vostre primer cotxe, o la roba de les dones us sona d’alguna cosa.
Les fotografies són meravelloses, no sols per que ens serveixen per revisitar el passat, sinó també per que ens fan sortir els records que en ocasions consideràvem oblidats. La nostra memòria és insegura i fràgil, però és un dels tresors més grans que tenim, i més si la podem fixar i ampliar amb aquests objectes preciosos.
Intento no incloure imatges “de família” per que penso, pot ser erròniament, que per la majoria de vosaltres tenen poc interès, però aquestes al ser exteriors ens permeten veure un entorn comú, espero que us agradin i que us facin sortir molts records. Gràcies Miguel.
El lloc en concret és el carrer de l’Emigrant al barri de Sanfeliu.El 600 és de 1961, així que les imatges les situaríem a aquells anys. Em comenta Miguel que la casa que es veu darrere del cotxe encara continua, és el número 9 del carrer i actualment té la façana de maons pintada de blanc, amb un rètol sobre l’entrada que diu Villa Montse.
Les dues fotografies següents són del mateix carrer, a la segona es veu la finestra del número 3, que també existeix encara. Al fons creua el carrer de Sanfeliu i darrere l'”skyline” del Samontà hospitalenc de llavors, on podem distingir Can Cervera, a sobre de la nena que voldria sortir a la foto, però que algú li impedeix.
La següent fotografia sembla més moderna, hi ha un pal de la llum que no estava a l’anterior, i al fons em dona la sensació de que hi han més edificis alts, però en tot cas la roba del les joves és sixty, sixty!
REFERÈNCIES
- Encara que no he parlat de l’història del barri, us deixo l’enllaç a l’escrit que Antoni Mataix va fer al 1987 als Quaderns d’Estudi del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- També unes fotografies de Can Cervera i el torrent de Can Clota,… que gràcies a la crisi segueix intacte.
- Reflexió sobre les fotografies basat en el llibre de Josep Ballart “El Patrimonio històrico y arqueològico: valor y uso” (1997) – pàg. 30-31
Fent geologia sota la Ronda de Dalt
L’altre dia vaig trobar a la biblioteca un llibre sobre el medi físic del nostre municipi i m’ha semblat tant interessant que traslladaré part d’un capítol. Avui toca una mica de Geologia (perduda)!
Parla sobre un jaciment del Pliocé que existia al torrent de Can Nyat (o Nyac, encara no sé com es diu) i que va “quedar ocult” quan van fer la ronda de Dalt; al croquis inferior la veureu al costat del número 1. No feu cas a la reconstrucció actual que he pegat al costat, la he fet a “boleo” amb una intenció sols indicativa.
A la imatge inferior veiem el talús del torrent de Can Nyac a l’alçada del pati de la Bòbila ja desapareguda; segons diu el text (1986) era l’única que encara funcionava a l’Hospitalet i es situava just al límit amb Esplugues; per situar-nos més, la ronda ara passa just per aquí i l’aqüeducte quedaria a ma esquerra.
A la paret em sembla veure un parell de forats que podrien ser les entrades d’aquells refugis antiaeris que posteriorment es van fer servir com habitatges després de la guerra, i del que queda un sense cap tipus de protecció més avall del torrent.
La imatge següent, es correspon amb el rectangle més gran de la fotografia anterior, i en ella podem observar la geologia del Samontà del nostre municipi: A (sorres grogues del Pliocè), B (graves fluvials), C (Argiles vermelles amb localment capes de graves) i D (Llims groguencs amb molt nòduls calcaris).
A les sorres del Pliocè es podien observar petits mol·luscs, foraminífers, restes d’eriçons,…. el que indicava que es van generar en un ambient de platja, de quan el mar cobria el Barcelonès i la vall baixa del Llobregat, i estava directament en contacte amb la serra de Collserola. Els materials C i D es corresponen amb el Quaternari, del que també escriuré,…
La següent imatge es correspon amb el rectangle més petit i les lletres es corresponen amb les mateixos materials, la A amb les sorres de platja, i la B amb graves de riu (ben rodades i englobades amb una matriu sorrenca). Com es veu, el contacte entre els dos materials és molt clar i ens defineix que en aquell moment geològic la platja va ser coberta pels materials del riu.
Com deia a l’anterior article sobre el Pliocé de l’Hospitalet, el que tenim aquí són les sorres del Plasencià,(3,4-1,64 milions d’anys). Existien diversos jaciments al nostre municipi amb molts fòssils, sobre tot mol·luscs i fulles d’arbres, però em temo que ja sols els trobareu a col·leccions particulars o al fons del museu d’història de la nostra ciutat.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet. El medi físic. (1986) realitzat per Antoni Domínguez Ximénez i Ramon Julià Brugués. Núm 4 dins de la col.lecció Quaderns Urbans. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea de Cultura, Ensenyament i Esports i el Departament de Dinàmica Educativa.
- Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat (dins d’aquest bloc)
La bòbila i l’aqüeducte del torrent de Can Nyac
Com sou tants els que voleu saber on es troba el refugi del torrent de Can Nyac, he dibuixat el camí per trobar-lo des de l’ascensor de la parada de metro Can Boixeres, però he pensat que ja que estem aquí també podia fer un petita explicació del patrimoni arquitectònic proper, tant del nostre com del d’Esplugues. Vila Victòria no es troba molt lluny, també la podrieu afegir a la visita.
Bé, la línia blanca és el límit entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona de 2010, avui no he ficat el límit de 1976 per tal de no emplenar tot de ratlles.
Des del primer punt verd podem veure l’aqüeducte del torrent de Can Nyac, que com el del torrent de Can Clota va ser construït per la Societat General d’Aigües de Barcelona a l’any 1888. Al PEPPA podem llegir la següent descripció “Acueducto moderno de una sobriedad y corrección de lineas apreciable. Arcos de medio punto en los ojos del mismo y estructura de piedra con los cantos reforzados”.
Posaré un parell de imatges, la primera està agafada des de la Ronda de Dalt i la segona és un detall des de l’altre costat.
Però a aquest mateix espai tenim les restes, una xemeneia trencada, d’una antiga bòbila. He recuperat un parell de imatges aèries antigues on es pot veure el creixement la fàbrica, tal com creixia la zona explotada.
He trobat també una imatge de 1962 on encara funciona la bòbila, i una altra de més moderna, pot ser dels anys 80, on s’ha transformat en una empresa de neteja de bidons, fins no sé quan (pot ser d’aquí venien els bidons que hem pogut veure dins del refugi antieri).
Deixo una imatge de la xemeneia, que com deia és la meitat de que era, la part superior va caure ja fa unes dècades. La podeu sencera a una altra imatge del bloc on surt un metro sortint de l’estació de Can Boixeres, deixo l’enllaç a sota.
També deixo una imatge dels materials que formaven el front d’extracció de les argiles que feien servir a la bòbila.
I demà, si és possible, farem una altra incursió al municipi d’Esplugues a veure l’altre aqüeducte, i el torrent de la Clota,… Per cert sabeu d’on bé el nom d’Esplugues?
REFERÈNCIES
Vila Victoria, patrimoni arquitectònic d’Esplugues de Llobregat
Avui farem una mica de turisme arquitectònic i visitarem el barri de la Plana d’Esplugues de Llobregat, però tranquils sols ens sortirem del nostre poble, concretament del barri de Sanfeliu, un centenar de metres,… bé, aquest és el primer problema, saber on està la frontera. He pintat en taronja el límit entre els dos municipis que figura als plànols del Pla General Metropolità de 1976 i en rosa el que figura al Pla Teritorial Metropolità de Barcelona de 2010. Com veieu les diferències són bastant grans, i no sé a què son degudes.
El que anem a veure és la taca verda de la imatge anterior, un edifici neomodernista, part del patrimoni arquitectònic d’Esplugues, que està fet un fàstic. El seu nom és Vila Victòria, però també es coneix com el Castell dels Tres Dragons o com la casa del senyor Domingo.
Va ser construït com a residència d’estueig, a la segona meitat del segle XIX, i segons el Grup d’Estudis d’Esplugues és un dels edificis més peculiars de la seva ciutat. No he trobat molta més informació,… es veu que passa com aquí, sembla que la difusió del patrimoni no interessa molt a l’administració, sobretot si es troba en aquest estat.
L’edifici següent es troba a la mateixa illa i crec que forma part del mateix conjunt:
REFERÈNCIES
El pou del Vernís núm. 11. Octubre de 2005. Grup d’Estudis d’Esplugues
El refugi antiaeri del torrent de Can Nyac
Fa uns dies escrivia sobre el refugi antiaeri de la Torre Barrina, al barri de Collblanc, un refugi que s’havia de recuperar fa dos anys per fer-lo visitable,…
El cert és que a la nostra ciutat ja existeix un altre refugi visitable, el que hi ha al barri de Sanfeliu, on està l’aqüeducte i la xemeneia de l’antiga bòbila,… sols teniu que preguntar. Està fet una m***a, i pel que m’han comentat els pagesos que m’he trobat, últimament es fa servir d’habitatge ocasional pels sense sostre, de lloc ideal per a drogodependents, d’espai de diversió pels caps de setmana del jovent, etc.
Avui no hi havia pràcticament ningú i he tret unes imatges de l’accés i de l’interior:
Té dos accessos, aquest que és el que queda més al sud, i un altre que trobareu al final d'aquesta sèrie d'imatges
Quan entrem veiem una sala principal amb unes voltes de maons per reforçar el sostre; aquesta sala dona a altres dues habitacions més petites, una que és ben bé un túnel, cap a l'est, dins de la muntanya, i una altra cap al nord, a la que també s'accedeix des de l'exterior mitjançant la segona entrada al refugi.
Aquest és el túnel que va cap a l'est, encara que a la seva part final gira una mica cap al nord. Com veieu està ple de terra i escombraries vàries
El gir cap al nord que deia, que és on acava el túnel.
Aquesta és l'habitació que queda al nord respecte de la sala principal on també veiem una volta de maons.
Des del punt anterior faig una foto cap a la sala central i podem veure que el mur sud es troba ple de bidons, que semblen tancar una part del refugi trencat.
Ara veiem el segon accés, on sols queden la meitat dels maons que reforçaven l'obertura.
La historia d’aquest lloc la podem trobar als Quaderns del Centre d’Estudis, concretament al núm 23, on Josep Ribas rememora un altre Quaderns, el núm.3, on Antoni Mataix ens diu:
“Tots els refugis que es van construir durant la guerra es començaren a omplir amb els emigrants que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués… Aquest va ser el procés de més de 500 habitants censats l’any 1950 a barraques i refugis de la Fonteta, la riera del Canyet i la Remunta… Hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades (…) al cens de 1950 hi ha 590 veïns en refugis“.
He preguntat a les persones que he trobat per la zona i aquest és l’últim testimoni de la defensa passiva a la guerra que va ser reutilitzat com habitatge que queda allà i segurament ens queda a l’Hospitalet.
Pot ser s’hauria de fer alguna cosa com catalogar-lo dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat i protegir-lo,… o pot ser no té cap importància,…
REFERÈNCIES
- Mataix, Antoni. Aproximació a la història del barri Sanfeliu. Quaderns d’Estudi, núm 3, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, octubre 1987.
- Ribas Vinyals, Josep. Bombardeigs i refugis a l’Hopsitalet (1937-1939). Quaderns d’Estudi, núm 23, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, octubre 2010.
- Coves al barri Sanfeliu, anys 50 (a aquest mateix bloc)
- El refugi de Torre Barrina (a aquest mateix bloc)
L’estació de metro de Can Boixeres, finals dels 70
Encara que ja podeu trobar aquestes imatges al grup de facebook del barri de Sanfeliu, vaig demanar a Jesús Navarro si podia compartir-les amb vosaltres aquí i ho va veure perfecte.
Són les primeres que poso d’una estació de metro, espero que us agradin. L’estació és la que actualment anomenem Can Boixeres, però això passa des de 1982, ja que es va inaugurar el 23 de novembre de 1976 a les 11:30 del matí amb el nom de Parque Buxeras, que pot ser es transformaria en tan sols Buxeras, tal com veieu a les fotos. Es va construir amb la prolongació de la línia 5 entre Pubilla Cases i Sant Ildefols i la va inaugurar el ministre d’Obras Públicas, Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo, el Gobernador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán i l’alcalde de Barcelona, Joaquin Viola.
M’agrada molt un comentari de la Sofia Mallorgas que diu “taquillas para pagar billete en mano!!!! impensable ahora,no le ves la cara a un taquillero ni por asomo”
A aquesta imatge es veu el bar i el quiosc, amb un pinball!
“+ ESCUELAS, -POLICIA”,… Com diu Jesús Navarro “a finals dels 70 hi havia molts nens fills del babyboom i molt poques escoles publiques al barri.”
REFERÈNCIES
Lluis Llach a Can Buxeres, 1974
La imatge d’avui es d’una cua de joves esperant per entrar al recinte de Can Buxeres, volen veure a Lluís Llach en concert. Era l’estiu de 1974.
Aquesta era una de les activitats que es feia als “Festivales Populares de Verano”, que es van començar a organitzar a l’any 1966 programant música, cine, molt teatre,… a diferents barris de la ciutat. He trobat referències d’aquests festivals fins a l’any 1976, però no sé si van durar més temps.
REFERÈNCIES
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
La Carpa a Can Buxeres, 1987
L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can Serra, Miguel Angel Lara comentava: “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”
A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…
Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Sobre el CD Aguiarense: Política esportiva i història social de l’esporta a l’Hospitalet de Llobregat (1975-2008) d’Aleix Augé Bailac (pàg 75)
- CD Aguilarense a l’hemeroteca de El Mundo Deportivo
- Escut del CD Aguilarense i altres clubs de l’Hospitalet
- Web C.E Pubilla Casas
L’edifici del “Mercadillo”
El 3 de setembre de 1991 l’edifici del “Mercadillo” al barri de Sanfeliu va caure sota l’explosió de 75 kg de goma 2 i 1635 barrinades. La ronda de Dalt havia de passar pel mig.
Segons comenta Antoni Mataix i Ubach al llibre al que faig referència a sota “El Cinturó de Ronda fins ara ha estat l’ingredient permanent en totes les èpoques de la vida reivindicativa del barri. La negociació del seu soterrament, el reallotjament dels veïns afectats i la negociació de 4000 m² d’espais per a set equipaments i serveis diferents, entre d’altres coses, ha propiciat, per al període 90-95 una època de renaixement del moviment ciutadà“
Incorporo una imatge aèria de 1988 amb la situació de l’edifici i més o menys la ronda de Dalt,..
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps. (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
Creació de la parròquia de Sanfeliu, 1967
Aquesta imatge és del llibre “Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps” (2000), que podeu trobar o bé a l’Associació de Veïns d’aquest barri o a l’espai del grup fotogràfic amateur Foto-Viva, dins de l’hotel d’entitats de Sanfeliu.
A l’any 1965 arriba el primer capellà al barri de Sanfeliu, es deia Mariano Roncalés, diuen d’ell que era una persona decidida, amb empenta, geniuda, tossuda i oberta als corrents de l’església de l’època, tant que no va caure molt bé als sectors més clàssics del barri pel seu modernisme (per exemple, no portava sotana), però mica en mica va reunir un nucli de fidels i va poder llogar un local, després un altre, fins que la Sra. Roca (propietària, juntament amb el seu marit, de quasi tots els terrenys d’aquesta banda del barri) li va cedir el solar, on gràcies a la col·laboració de molts veïns, es va construir la parròquia de la Immaculada Concepció l’any 1967.
En aquell moment Sanfeliu, com tota la ciutat, augmentava la seva població vertiginosament, de 1574 habitants a l’any 1960, es va passar a 2705 deu anys després, un 58%. Els serveis eren mínims, el barri pràcticament no estava urbanitzat, els edificis es construïen de manera desordenada amb mancances de tots tipus,… però el fet de l’arribada d’un capellà volia dir que aquest nucli fins ara marginat, allunyat de la resta de la ciutat, ja es considerava un nucli de població important, un barri.
Incorporo una imatge actual d’aquest lloc, la parròquia es troba a sota de tot, a la dreta del carrer de l’Estroci
REFERÈNCIES
Un metro surt des de la parada de Can Boixeres
El tren que surt de la parada de Can Boixeres cap a Can Vidalet és un serie 1000, aquests metros van començar a circular a la línia 5 del metro de Barcelona des de l’any 1970 fins al 2007. Originalment eren de color blau obscur i blau clar a sobre d’un fons blanc, als 80 es van pintar de color blau i blanc, i a partir dels 90 es van pintar totalment de l’avorrit blanc. Així que la imatge que veiem és dels anys 80 o anterior.
Aquesta zona, a sobre del camí de la Fonteta, també es troba als límits de l’Hospitalet, en aquest cas amb Esplugues de Llobregat, els límits es situarien darrere del talús que trobem on està la xemeneia de l’esquerra, i que per cert trobem sencera; no sé que any es va trencar, al menys al 96 ja estava trencada, és una llàstima ja que juntament amb l’aquesducte que es troba al costat i que aquí no es veu, formen part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, amb la fitxa 10. Tot això es troba al torrent de Can Nyac (quin nom més raro!)
Els edificis que veiem a l’esquerra són els del barri de Sanfeliu, concretament de l’antiga barriada de la Valeta, que ja comentaré. El bloc més gran també marca el límit de la nostra ciutat, però en aquest cas amb Cornellà de Llobregat, i a més darrera del seu costat dret trobem els límits entre Cornellà i Esplugues,…
Doncs no sé que més dir, us deixo amb un vídeo homenatge a aquesta serie de metros,…
REFERÈNCIA
Des del camí de la Fonteta, 1921
No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.
La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008 a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.
Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.
Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.
Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.
Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…
REFERÈNCIES
- Entrada del 5 d’octubre de 2010 sobre una casa del camí de la Fonteta
- “PATRIMONI CONTEMPORANI – Descobrir l’Hospitalet de Llobregat” (1992) de Pilar Giménez i Lax; Conxi López i López; Alex Lloreda i Saleta; Maria José Ruiz i Sánchez, i Manuel Domínguez i López (membres de l’Escola Taller del Patrimoni de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Editat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pàg. 116
- Fitxa 45 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001)
Barri del Centre, 1850
Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.
Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?
- Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
- Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
- Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
- ¿?
- Can Sumarro
- Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
- Can Riera
- Carrer Xipreret (o dels Republicans)
- Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
- L’Harmonia (Torre Blanca)
- Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
- Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
- Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
- Canal de la Infanta
- Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
- Carrer Santa Bàrbara
- Carrer de Joan Pallarés
- Carrer del Centre
- Carrer del Parral
- Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
- MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
- Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys
El camí de la Fonteta, 1914
Avui ens anem al camí de la Fonteta. A la fotografia surt la casa que es situa al núm. 10 d’aquest carrer al 1914. Juntament amb aquesta existeixen algunes cases més de principis dels segle XX envoltades d’horts. La veritat és que sobta molt passejar per aquesta zona, és diferent a qualsevol altre lloc de la ciutat.
Actualment aquest àrea es troba dins del planejament de la Remunta, on es pretenen construir 797 nous pisos i ampliar el parc de Can Buxeres de 85.000 m2 a 106.000 m2. En aquesta ampliació totes les cases afectades desapareixeran.
REFERÈNCIES
Imatge del llibre “Sanfeliu – Imatges d’un barri a través del temps” (2000) – FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur
COMETARIS AL FACEBOOK
- Marta Martínez em fa molta pena que passi això a Hospitalet, s’haurien de conservar les cases a dins del parc, ja ens han tret masses coses…
- Metta Vivó ► D’aquesta casa en deien Cal Sisu o Siset, em sembla …
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No Metta, no sé com es diu,… la de Cal Siscu és aquesta: http://www.facebook.com/photo.php?pid=273938&o=all&op=1&view=all&subj=48809311693&id=100000276336829
- Metta Vivó ► Gràcies … quan torni per L’Hospitalet, anire a donar una passejada per aquesta zona.
- Mar Peiró: Hola, soy de Sanfeliu, mi abuelo vive en esa zona y toda la vida hemos tenido un huerto, la verdad es que al Ayuntamiento de Hospitalet se le debería caer la cara de vergüenza al especular con casas que son historia de la ciudad, ya que son casas la mayoría de principios del siglo 20 donde veraneaban la gente de Barcelona. Es muy importante que la gente sepa que en esas casas vive gente muy mayor, de hasta 90 años y que de un plumazo del ayuntamiento se pueden ver si vivienda y encerrados en un piso. Es humillante que los políticos no vean más allá de su ombligo, sin importarles los recueros de la gente que vive allí y repito, son casas históricas!!!!
La Casa Alta (Can Buxeres) a finals del s XIX
La casa que es veu a la fotografia és de l’edifici de Can Buxeres abans de rebre aquest nom, ja que la propietat, de la familia Alemany, era coneguda com “Casa Alta” des del segle XVIII.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou.
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeras Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona. Ell la remodelaria per convertir-la en una residència d’estiueig.
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: Centre d’Estudis Joan XXIII
Text: Web del CEIP Ausias March i del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Francisco Javier Galván Siles JAJA! i pensar que jo em vaig casar en aquesta finca!
- Mari Llum Arrufat Catalan Venia a estiuejar aquí??? I jo que sempre me’n vaig!!! Jajaja
Coves al barri de Sanfeliu, anys 50
A la Guerra Civil (17 de julio de 1936-1 de abril de 1939), l’enclavament perifèric del barri de Sanfeliu dona major seguretat que el centre de l’Hospitalet o Barcelona, cosa que provocà que molts habitatges que en principi van ser construïts pels cap de setmana es transformessin en habituals, i més tard en els definitius, d’una població autòctona més o menys vinculada al barri del Centre o bé a Barcelona
Malgrat la seguretat de què parlàvem, durant aquest període conflictiu es construïren innombrables refugis a la Riera del Canyet, a la de La Fonteta i als terrenys de la Remunta, que s’omplien cada cop que sentien les sirenes anunciant el perill de bombardeig.
Als anys 40 tots els refugis es començaren a omplir amb emigrants que abrivaven de fora de Catalunya, i que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués, per després comprar-se un petit terreny on construir-hi una barraca per sortir del pas, i de mica en mica, anar edificant la pròpia casa.
Aquest va ser el procés dels 590 habitants censats l’any 50 a barraques i refugis dels llocs citats anteriorment. Una dada curiosa és que segons el cens, hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades a tal efecte a la resta del barri. Al 1955 ja eren 700 habitants al barri i 150 als refugis, i a l’anys 60 els refugis ja havien desaparegut pràcticament.
Avui al torrent de Can Nyac encara es veu alguna entrada, i diuen els habituals de la zona que encara viu gent allà. Parlen d’un home gran del que tenen por que un dia rellisqui pels camins escarpats.
La imatge és dels anys 50, dels habitatges a la zona dels refugis construïts a la guerra.
REFERÈNCIES
- Text: “Aproximació a la història del barri de Sanfeliu”, Antoni Mataix dins de la publicació Quaderns d’Estudi nº 3 (octubre 1987) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Imatge: de FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU, Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11. 08906 L’Hospitalet de Llobregat. Tel. (93) 338 84 08. grupfotoviva@gmail.com http://fotovivalh.blogspot.com/
- Josep Ismael Climent Corona Jo anava al col.legi Joanot Martorell. Un dels col.legis que n’hi havien a la pujada del c/ Miquel Peirò. En Mig de la pujada, devant de lo que era el Col.legi Pere Ferres i Costa i actualment la creu Roja, N’hi havia una entrada, una cova que li deiem nosaltres, d’un refugi que actualment está tapat. Quan sortiem d’escola anavem uns quants marrecs a in vestigar. Entravem amb llumins i papers encesos com teas i exploravem els passadisos fins arribar a una sala final no massa gran, a on n’hi havien seients tallats de la roca i en mig de la sala una columna-puntal amb inscripcions fetas per la gent que es refugiaba alli. No m’enrecordo que posava i si n’hi havien restas de aquella epoca, perque com he dit, anavem amb llums molt precaries i gairabe no veiem res. Tota una experiencia insconcient ( ja em direu amb 12 o 13 anys) que recordo amb molta estima i he aprofitat per recordar aqui en relacio del tema que heu tret dels refugis hospitalencs de la guerra civil. Si no recordo malament, ho van tapar a finals del 8o. Es una llastima, perque estava en molt bon estat i es podria haver preservat per la memòria historica i poder fer com altres llocs de Catalunya que estan restaurats i es poden visitar. Felicitacions per el grup i les fotos antologiques que son maquissimes!!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Josep, al llibre de Foto-Viva hi ha una imatge de l’entrada del refugi que comentes. A l’arxiu municipal hi ha un parell de documents no editats sobre els refugis a l’Hospitalet. Un d’ells és “Bombardeigs i Refugis a l’Hospitalet (1937-1939)” d’Ariadna Ribas Merino i Josep Ribas Vinyals. L’Hospitalet, novembre, 2008, que ja vaig fer servir per una entrada sobre el carrer Juan de Toledo al barri de Sant Josep. A veure si faig temps per passar-me i trobo més detalls del refugi que comentes. Gràcies a tu per la teva aportació!
Foto-Viva grup fotogràfic amateur, 87-88
Ahir vaig estar per primera vegada caminant per la zona de més concentració d’habitatges del barri de Sanfeliu, ja havia estat al camí de la Fonteta i a Can Buxeres, però mai allà dalt. Volia fer una mica de turisme i també anar al sector d’horts del torrent de Can Nyac, una de les poques zones de la nostra ciutat que conserva el seu “aspecte natural”; la veritat és que impressiona trobar-se això a la nostra ciutat.
Una altre objectiu era aconseguir fotografies antigues del barri per aquesta pàgina. Vaig anar al Centre Cultural i vaig parlar amb l’Àngela sobre el barri i hem va dir que anés a la Associació de Veïns, allà em van parlar d’un grup de fotògrafs que portaven fent fotografies des dels anys 80, i que juntament amb ells havien editat un llibre sobre el barri.
Pocs minuts després em vaig trobar amb ells, amb el grup fotogràfic amateur FOTO-VIVA, i vaig trobar-me unes persones molts afables que van comentar-me el seu llibre pàgina a pàgina, ja que coneixen el barri de Sanfeliu fins l’última (i la primera) pedra. Si us agrada la fotografia, crec que es el millor lloc per aprendre i compartir coneixements, porten molt de temps, pot ser els que més a la ciutat i saben molt!
La fotografia d’avui l’he tret del dels seu bloc, és del curs 1987-88, quasi tot el grup actual surt, i les dues persones de l’esquerra són els professors Francesc Bedmar i Alberto Castilla. Ara són una mica més grans però amb el mateix entusiasme!
Ah! la resposta va ser que sí, així que mica en mica aniran sortint fotografies d’aquest llibre que es va editar al 2000 i del que si voleu una còpia, encara queden a la venda.
Moltes gràcies!
REFERÈNCIES
Fotografia de FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU, Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11, 08906 L’Hospitalet de Llobregat. Tel. (93) 338 84 08. grupfotoviva@gmail.com
Els podeu trobar en persona els divendres a partir de les 20:00h i sinó contactar mitjançant email.
MuNh Radeac Conec al Romaguera, just al mig amb ulleres. Romaguera no, Escurriola, es el Escurriola
Can Buxeres als anys 20
La propietat es coneguda des del segle XVIII, quan es deia “Casa Alta” i era de la familia Alemany.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou (aquest molí es pot observar a la fotografia)
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeres Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona.
Can Buxeres no era més que una masia rural que després de moltes remodelacions realitzades des de principis del segle XX la van convertir en una residència d’estiueig elegantisima amb 15 habitacions i sumptuosos salons. Es van afegir unes cotxeres, el templet modernista, una casa pels masovers, es van tancar els jardins amb un mur, van fer unes pistes de tennis,…
Els Buxeres es dedicaven al comerç de productes de la Guinea Espanyola, on tenien terres destinades al cacau i el café. Formaven part de la burgesia catalana i eren tan importants que al 1927 van rebre a la reina Victòria Eugènia i les seves filles a la visita que va realitzar per inaugurar la nova seu de Correus a la plaça del Repartidor.
Durant la Guerra Civil, van assassinar al propietari, Enric Buxeres i van requisar la finca que farien servir com a escola fins l’any 1939 que es va retornar a la família, que no va tornar a residir.
A l’any 1969 fou adquirida per l’ajuntament i al 1972 es va inaugurar el parc
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: http://www.aprenentdelanostrahistoria.org/
Text: http://www.xtec.es/centres/a8034862/veu/30.htm i Del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Trujillo Fernández Me acuerdo ahora de mi padre que casi cada domingo nos llevaba al parque y despues subiamos por él hasta el campo de futbol que habia mas arriba. ¿Por cierto hace años que no lo visito y no se si el campo de futbol existe aún?
- Antonio Vargas si te refieres al campo de fútbol de la Can Cervera,k apra ir a los vestuarios tenías k cruzar la carretera,me parece k ya no está
- Ana Villaescusa tenéis más fotos??
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No,… quiero más fotos, sobre todo del barrio de Sanfeliu,… ¿tienes?
- Ana Villaescusa nops 😦
- Alicia Verós Alegre ¿SE SABE QUIÉN ASESINÓ A BUXERES? ¿Y QUÉ FUE DEL RESTO DE LA FAMILIA?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues por ahora no se sabe,… justamente ayer devolví libros a la biblioteca donde es posible que lo mencionase.
- Rosa M Fernandez R Yo soy de este barrio!!! A ver si encuentro alguna foto en casa de mis padres y la cuelgo 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!
- Miguel Beltrán Vidal …a mí cualquier ubicación me inspiraba….me convertí en un asíduo…T´estimo Can Buxeres….
- M Carmen Izquierdo Alcaide La primera vez que fui a un concierto siendo una adolescete, fue a Can Buixeres. ¿ SABEIS QUIEN ACTUABA? pue unos ovencimos LLuis LLach i M del Mar Bonet, aquel concierto en una época de reivindicaciiones marco mi juventud.
- Miguel Beltrán Vidal ¿¿No hay fotos del interior del parque?????
- Esther Cabello Es curiosa la transformación del nombre, de Can Buxeres a Can Boixeres… Alguien mencionó Can Cervera… no sabéis nada de su historia? Ahora está totalmente en ruinas…
- Juan Rodrigues Ciutad Estais equivocados. El campo de futbol que hay justo encima, es el del antiguo Can Serra, ahora llamado Can Boixeres FC. Es el campo donde se rodo la serie de Pelotas, en TVE1 de Jose Corbacho. Can Cervera esta aun mas para arriba, o estaba, ya que no existe y ahora es aparcamiento para camiones. Saludos.
L'Hospitalet de Llobregat 
