Tobogan al parc de Can Buxeres, 1970
A la Yolanda Domènech li van fer aquesta foto quan es llançava pel tobogan d’un parc de Can Buxeres, que com veieu es trobava en obres. La Yolanda va néixer el novembre de 1966 i el parc es va inaugurar el setembre de 1970. Crec que ella té uns quatre anys, no menys, i pels abrics que porten no sembla que sigui estiu, per tant crec que podríem situar la fotografia a principis de 1970.
Repassant les fotografies que compartiu a la pàgina de facebook m’he trobat aquesta de José Luna, que també ens comenta que és de principis dels 70
Al fons veiem els edificis de Can Serra, però el que no reconec és l’edifici que queda a l’esquerra dels nens, algú sap què era?
Voltants del torrent de can Nyac, anys 80
Aquesta entrada al bloc està més motivada pel text de l’escritor Marcelo Cohen, que per les fotografies, que encara que interessants les he posades per il·lustrar-lo. El text és tot un descobriment; escrit a l’any 1986, ens descriu aquesta àrea del barri de Sanfeliu encara pràcticament sense urbanitzar, on “la ciutat ens concedeix llançar-nos a l’aventura”. Trobareu una errada, la confusió entre la riera del Canyet i el torrent de Can Nyac.
A la fotografia inferior veiem el carrer de l’Estroci sota la petita nevada del 8 de febrer de 1983. La ronda de Dalt sols estava pensada, i la xemeneia de la bòbila del costat de l’aqüeducte encara no s’havia trencat.
A la fotografia superior veiem els centenars i centenars de bidons metàl·lics als que fa referència el text, i també trobem la xemeneia trencada.
REFERÈNCIES
- Fotografia de José Manuel Ramos Santos robada del grup de facebook “Barri de Sanfeliu”
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
- La Vanguardia 04.03.1986
La Industrial Ladrillera SL, 1962
Avui continuem al barri de Sanfeliu, ja que he trobat una nova imatge de la bòbila La Industrial Ladrillera SL, també de 1962, tota plena de neu. Aquesta empresa es situava on ara es troba l’escola Ausiàs March, i la Creu Roja.
No he trobat molta informació, sols anuncis a la Vanguardia dels anys 50-60, i una notícia del 12 de maig de 1953 on es diu que un despreniment de terres a la pedrera va sepultar quatre treballadors.
A sota deixo dues fotografies aèries una de 1967 i una altra més o menys actual, i així podeu comparar,…
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
- La Vanguardia 12.05.1953
- Article a aquest mateix bloc: Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962, amb més imtges d’aquesta empresa.
Els pins blancs de Can Buxeres, 1987
Aquesta imatge del parc de Can Buxeres realitzara al 1987, podria servir per explicar moltes coses, per exemple, es podria escriure sobre la Carpa, sobre la bòbila del torrent de can Nyac, de la masia de can Cervera, ja a Esplugues,… però el que més m’ha agradat és que encara surten els pins blancs de Can Buxeres,… i també que es pot fer molt gran si piqueu a sobre,…
Com llegireu a continuació, la tala d’aquests antics arbres fa 14 anys no va agradar molt als veïns, encara que segons l’ajuntament va ser una acció necessària per tal d’evitar accidents.

La imatge següent és més actual i ens permet observar com han evolucionat els pins pinyers que van plantar per substituir-los, així com d’altres modificacions que s’han realitzat en la vegetació del parc.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Carrer de l’Emigrant, 1961?
Avui tres fotografies familiars més d’en Miguel Medina, que han trencat l’intimitat de la seva familia, d’on mai havien sortit, per si un cas vosaltres també vau passar per aquest lloc, o un 600 va ser el vostre primer cotxe, o la roba de les dones us sona d’alguna cosa.
Les fotografies són meravelloses, no sols per que ens serveixen per revisitar el passat, sinó també per que ens fan sortir els records que en ocasions consideràvem oblidats. La nostra memòria és insegura i fràgil, però és un dels tresors més grans que tenim, i més si la podem fixar i ampliar amb aquests objectes preciosos.
Intento no incloure imatges “de família” per que penso, pot ser erròniament, que per la majoria de vosaltres tenen poc interès, però aquestes al ser exteriors ens permeten veure un entorn comú, espero que us agradin i que us facin sortir molts records. Gràcies Miguel.
El lloc en concret és el carrer de l’Emigrant al barri de Sanfeliu.El 600 és de 1961, així que les imatges les situaríem a aquells anys. Em comenta Miguel que la casa que es veu darrere del cotxe encara continua, és el número 9 del carrer i actualment té la façana de maons pintada de blanc, amb un rètol sobre l’entrada que diu Villa Montse.
Les dues fotografies següents són del mateix carrer, a la segona es veu la finestra del número 3, que també existeix encara. Al fons creua el carrer de Sanfeliu i darrere l'”skyline” del Samontà hospitalenc de llavors, on podem distingir Can Cervera, a sobre de la nena que voldria sortir a la foto, però que algú li impedeix.
La següent fotografia sembla més moderna, hi ha un pal de la llum que no estava a l’anterior, i al fons em dona la sensació de que hi han més edificis alts, però en tot cas la roba del les joves és sixty, sixty!
REFERÈNCIES
- Encara que no he parlat de l’història del barri, us deixo l’enllaç a l’escrit que Antoni Mataix va fer al 1987 als Quaderns d’Estudi del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- També unes fotografies de Can Cervera i el torrent de Can Clota,… que gràcies a la crisi segueix intacte.
- Reflexió sobre les fotografies basat en el llibre de Josep Ballart “El Patrimonio històrico y arqueològico: valor y uso” (1997) – pàg. 30-31
Fent geologia sota la Ronda de Dalt
L’altre dia vaig trobar a la biblioteca un llibre sobre el medi físic del nostre municipi i m’ha semblat tant interessant que traslladaré part d’un capítol. Avui toca una mica de Geologia (perduda)!
Parla sobre un jaciment del Pliocé que existia al torrent de Can Nyat (o Nyac, encara no sé com es diu) i que va “quedar ocult” quan van fer la ronda de Dalt; al croquis inferior la veureu al costat del número 1. No feu cas a la reconstrucció actual que he pegat al costat, la he fet a “boleo” amb una intenció sols indicativa.
A la imatge inferior veiem el talús del torrent de Can Nyac a l’alçada del pati de la Bòbila ja desapareguda; segons diu el text (1986) era l’única que encara funcionava a l’Hospitalet i es situava just al límit amb Esplugues; per situar-nos més, la ronda ara passa just per aquí i l’aqüeducte quedaria a ma esquerra.
A la paret em sembla veure un parell de forats que podrien ser les entrades d’aquells refugis antiaeris que posteriorment es van fer servir com habitatges després de la guerra, i del que queda un sense cap tipus de protecció més avall del torrent.
La imatge següent, es correspon amb el rectangle més gran de la fotografia anterior, i en ella podem observar la geologia del Samontà del nostre municipi: A (sorres grogues del Pliocè), B (graves fluvials), C (Argiles vermelles amb localment capes de graves) i D (Llims groguencs amb molt nòduls calcaris).
A les sorres del Pliocè es podien observar petits mol·luscs, foraminífers, restes d’eriçons,…. el que indicava que es van generar en un ambient de platja, de quan el mar cobria el Barcelonès i la vall baixa del Llobregat, i estava directament en contacte amb la serra de Collserola. Els materials C i D es corresponen amb el Quaternari, del que també escriuré,…
La següent imatge es correspon amb el rectangle més petit i les lletres es corresponen amb les mateixos materials, la A amb les sorres de platja, i la B amb graves de riu (ben rodades i englobades amb una matriu sorrenca). Com es veu, el contacte entre els dos materials és molt clar i ens defineix que en aquell moment geològic la platja va ser coberta pels materials del riu.
Com deia a l’anterior article sobre el Pliocé de l’Hospitalet, el que tenim aquí són les sorres del Plasencià,(3,4-1,64 milions d’anys). Existien diversos jaciments al nostre municipi amb molts fòssils, sobre tot mol·luscs i fulles d’arbres, però em temo que ja sols els trobareu a col·leccions particulars o al fons del museu d’història de la nostra ciutat.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet. El medi físic. (1986) realitzat per Antoni Domínguez Ximénez i Ramon Julià Brugués. Núm 4 dins de la col.lecció Quaderns Urbans. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea de Cultura, Ensenyament i Esports i el Departament de Dinàmica Educativa.
- Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat (dins d’aquest bloc)
La bòbila i l’aqüeducte del torrent de Can Nyac
Com sou tants els que voleu saber on es troba el refugi del torrent de Can Nyac, he dibuixat el camí per trobar-lo des de l’ascensor de la parada de metro Can Boixeres, però he pensat que ja que estem aquí també podia fer un petita explicació del patrimoni arquitectònic proper, tant del nostre com del d’Esplugues. Vila Victòria no es troba molt lluny, també la podrieu afegir a la visita.
Bé, la línia blanca és el límit entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona de 2010, avui no he ficat el límit de 1976 per tal de no emplenar tot de ratlles.
Des del primer punt verd podem veure l’aqüeducte del torrent de Can Nyac, que com el del torrent de Can Clota va ser construït per la Societat General d’Aigües de Barcelona a l’any 1888. Al PEPPA podem llegir la següent descripció “Acueducto moderno de una sobriedad y corrección de lineas apreciable. Arcos de medio punto en los ojos del mismo y estructura de piedra con los cantos reforzados”.
Posaré un parell de imatges, la primera està agafada des de la Ronda de Dalt i la segona és un detall des de l’altre costat.
Però a aquest mateix espai tenim les restes, una xemeneia trencada, d’una antiga bòbila. He recuperat un parell de imatges aèries antigues on es pot veure el creixement la fàbrica, tal com creixia la zona explotada.
He trobat també una imatge de 1962 on encara funciona la bòbila, i una altra de més moderna, pot ser dels anys 80, on s’ha transformat en una empresa de neteja de bidons, fins no sé quan (pot ser d’aquí venien els bidons que hem pogut veure dins del refugi antieri).
Deixo una imatge de la xemeneia, que com deia és la meitat de que era, la part superior va caure ja fa unes dècades. La podeu sencera a una altra imatge del bloc on surt un metro sortint de l’estació de Can Boixeres, deixo l’enllaç a sota.
També deixo una imatge dels materials que formaven el front d’extracció de les argiles que feien servir a la bòbila.
I demà, si és possible, farem una altra incursió al municipi d’Esplugues a veure l’altre aqüeducte, i el torrent de la Clota,… Per cert sabeu d’on bé el nom d’Esplugues?
REFERÈNCIES
L’estació de metro de Can Boixeres, finals dels 70
Encara que ja podeu trobar aquestes imatges al grup de facebook del barri de Sanfeliu, vaig demanar a Jesús Navarro si podia compartir-les amb vosaltres aquí i ho va veure perfecte.
Són les primeres que poso d’una estació de metro, espero que us agradin. L’estació és la que actualment anomenem Can Boixeres, però això passa des de 1982, ja que es va inaugurar el 23 de novembre de 1976 a les 11:30 del matí amb el nom de Parque Buxeras, que pot ser es transformaria en tan sols Buxeras, tal com veieu a les fotos. Es va construir amb la prolongació de la línia 5 entre Pubilla Cases i Sant Ildefols i la va inaugurar el ministre d’Obras Públicas, Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo, el Gobernador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán i l’alcalde de Barcelona, Joaquin Viola.
M’agrada molt un comentari de la Sofia Mallorgas que diu “taquillas para pagar billete en mano!!!! impensable ahora,no le ves la cara a un taquillero ni por asomo”
A aquesta imatge es veu el bar i el quiosc, amb un pinball!
“+ ESCUELAS, -POLICIA”,… Com diu Jesús Navarro “a finals dels 70 hi havia molts nens fills del babyboom i molt poques escoles publiques al barri.”
REFERÈNCIES
Lluis Llach a Can Buxeres, 1974
La imatge d’avui es d’una cua de joves esperant per entrar al recinte de Can Buxeres, volen veure a Lluís Llach en concert. Era l’estiu de 1974.
Aquesta era una de les activitats que es feia als “Festivales Populares de Verano”, que es van començar a organitzar a l’any 1966 programant música, cine, molt teatre,… a diferents barris de la ciutat. He trobat referències d’aquests festivals fins a l’any 1976, però no sé si van durar més temps.
REFERÈNCIES
La Carpa a Can Buxeres, 1987
L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can Serra, Miguel Angel Lara comentava: “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”
A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…
Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Sobre el CD Aguiarense: Política esportiva i història social de l’esporta a l’Hospitalet de Llobregat (1975-2008) d’Aleix Augé Bailac (pàg 75)
- CD Aguilarense a l’hemeroteca de El Mundo Deportivo
- Escut del CD Aguilarense i altres clubs de l’Hospitalet
- Web C.E Pubilla Casas
L’edifici del “Mercadillo”
El 3 de setembre de 1991 l’edifici del “Mercadillo” al barri de Sanfeliu va caure sota l’explosió de 75 kg de goma 2 i 1635 barrinades. La ronda de Dalt havia de passar pel mig.
Segons comenta Antoni Mataix i Ubach al llibre al que faig referència a sota “El Cinturó de Ronda fins ara ha estat l’ingredient permanent en totes les èpoques de la vida reivindicativa del barri. La negociació del seu soterrament, el reallotjament dels veïns afectats i la negociació de 4000 m² d’espais per a set equipaments i serveis diferents, entre d’altres coses, ha propiciat, per al període 90-95 una època de renaixement del moviment ciutadà“
Incorporo una imatge aèria de 1988 amb la situació de l’edifici i més o menys la ronda de Dalt,..
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps. (2000) FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.
Creació de la parròquia de Sanfeliu, 1967
Aquesta imatge és del llibre “Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps” (2000), que podeu trobar o bé a l’Associació de Veïns d’aquest barri o a l’espai del grup fotogràfic amateur Foto-Viva, dins de l’hotel d’entitats de Sanfeliu.
A l’any 1965 arriba el primer capellà al barri de Sanfeliu, es deia Mariano Roncalés, diuen d’ell que era una persona decidida, amb empenta, geniuda, tossuda i oberta als corrents de l’església de l’època, tant que no va caure molt bé als sectors més clàssics del barri pel seu modernisme (per exemple, no portava sotana), però mica en mica va reunir un nucli de fidels i va poder llogar un local, després un altre, fins que la Sra. Roca (propietària, juntament amb el seu marit, de quasi tots els terrenys d’aquesta banda del barri) li va cedir el solar, on gràcies a la col·laboració de molts veïns, es va construir la parròquia de la Immaculada Concepció l’any 1967.
En aquell moment Sanfeliu, com tota la ciutat, augmentava la seva població vertiginosament, de 1574 habitants a l’any 1960, es va passar a 2705 deu anys després, un 58%. Els serveis eren mínims, el barri pràcticament no estava urbanitzat, els edificis es construïen de manera desordenada amb mancances de tots tipus,… però el fet de l’arribada d’un capellà volia dir que aquest nucli fins ara marginat, allunyat de la resta de la ciutat, ja es considerava un nucli de població important, un barri.
Incorporo una imatge actual d’aquest lloc, la parròquia es troba a sota de tot, a la dreta del carrer de l’Estroci
REFERÈNCIES
El camí de la Fonteta, 1914
Avui ens anem al camí de la Fonteta. A la fotografia surt la casa que es situa al núm. 10 d’aquest carrer al 1914. Juntament amb aquesta existeixen algunes cases més de principis dels segle XX envoltades d’horts. La veritat és que sobta molt passejar per aquesta zona, és diferent a qualsevol altre lloc de la ciutat.
Actualment aquest àrea es troba dins del planejament de la Remunta, on es pretenen construir 797 nous pisos i ampliar el parc de Can Buxeres de 85.000 m2 a 106.000 m2. En aquesta ampliació totes les cases afectades desapareixeran.
REFERÈNCIES
Imatge del llibre “Sanfeliu – Imatges d’un barri a través del temps” (2000) – FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur
COMETARIS AL FACEBOOK
- Marta Martínez em fa molta pena que passi això a Hospitalet, s’haurien de conservar les cases a dins del parc, ja ens han tret masses coses…
- Metta Vivó ► D’aquesta casa en deien Cal Sisu o Siset, em sembla …
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No Metta, no sé com es diu,… la de Cal Siscu és aquesta: http://www.facebook.com/photo.php?pid=273938&o=all&op=1&view=all&subj=48809311693&id=100000276336829
- Metta Vivó ► Gràcies … quan torni per L’Hospitalet, anire a donar una passejada per aquesta zona.
- Mar Peiró: Hola, soy de Sanfeliu, mi abuelo vive en esa zona y toda la vida hemos tenido un huerto, la verdad es que al Ayuntamiento de Hospitalet se le debería caer la cara de vergüenza al especular con casas que son historia de la ciudad, ya que son casas la mayoría de principios del siglo 20 donde veraneaban la gente de Barcelona. Es muy importante que la gente sepa que en esas casas vive gente muy mayor, de hasta 90 años y que de un plumazo del ayuntamiento se pueden ver si vivienda y encerrados en un piso. Es humillante que los políticos no vean más allá de su ombligo, sin importarles los recueros de la gente que vive allí y repito, son casas históricas!!!!
La Casa Alta (Can Buxeres) a finals del s XIX
La casa que es veu a la fotografia és de l’edifici de Can Buxeres abans de rebre aquest nom, ja que la propietat, de la familia Alemany, era coneguda com “Casa Alta” des del segle XVIII.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou.
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeras Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona. Ell la remodelaria per convertir-la en una residència d’estiueig.
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: Centre d’Estudis Joan XXIII
Text: Web del CEIP Ausias March i del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Francisco Javier Galván Siles JAJA! i pensar que jo em vaig casar en aquesta finca!
- Mari Llum Arrufat Catalan Venia a estiuejar aquí??? I jo que sempre me’n vaig!!! Jajaja
Foto-Viva grup fotogràfic amateur, 87-88
Ahir vaig estar per primera vegada caminant per la zona de més concentració d’habitatges del barri de Sanfeliu, ja havia estat al camí de la Fonteta i a Can Buxeres, però mai allà dalt. Volia fer una mica de turisme i també anar al sector d’horts del torrent de Can Nyac, una de les poques zones de la nostra ciutat que conserva el seu “aspecte natural”; la veritat és que impressiona trobar-se això a la nostra ciutat.
Una altre objectiu era aconseguir fotografies antigues del barri per aquesta pàgina. Vaig anar al Centre Cultural i vaig parlar amb l’Àngela sobre el barri i hem va dir que anés a la Associació de Veïns, allà em van parlar d’un grup de fotògrafs que portaven fent fotografies des dels anys 80, i que juntament amb ells havien editat un llibre sobre el barri.
Pocs minuts després em vaig trobar amb ells, amb el grup fotogràfic amateur FOTO-VIVA, i vaig trobar-me unes persones molts afables que van comentar-me el seu llibre pàgina a pàgina, ja que coneixen el barri de Sanfeliu fins l’última (i la primera) pedra. Si us agrada la fotografia, crec que es el millor lloc per aprendre i compartir coneixements, porten molt de temps, pot ser els que més a la ciutat i saben molt!
La fotografia d’avui l’he tret del dels seu bloc, és del curs 1987-88, quasi tot el grup actual surt, i les dues persones de l’esquerra són els professors Francesc Bedmar i Alberto Castilla. Ara són una mica més grans però amb el mateix entusiasme!
Ah! la resposta va ser que sí, així que mica en mica aniran sortint fotografies d’aquest llibre que es va editar al 2000 i del que si voleu una còpia, encara queden a la venda.
Moltes gràcies!
REFERÈNCIES
Fotografia de FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU, Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11, 08906 L’Hospitalet de Llobregat. Tel. (93) 338 84 08. grupfotoviva@gmail.com
Els podeu trobar en persona els divendres a partir de les 20:00h i sinó contactar mitjançant email.
MuNh Radeac Conec al Romaguera, just al mig amb ulleres. Romaguera no, Escurriola, es el Escurriola
Can Buxeres als anys 20
La propietat es coneguda des del segle XVIII, quan es deia “Casa Alta” i era de la familia Alemany.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou (aquest molí es pot observar a la fotografia)
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeres Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona.
Can Buxeres no era més que una masia rural que després de moltes remodelacions realitzades des de principis del segle XX la van convertir en una residència d’estiueig elegantisima amb 15 habitacions i sumptuosos salons. Es van afegir unes cotxeres, el templet modernista, una casa pels masovers, es van tancar els jardins amb un mur, van fer unes pistes de tennis,…
Els Buxeres es dedicaven al comerç de productes de la Guinea Espanyola, on tenien terres destinades al cacau i el café. Formaven part de la burgesia catalana i eren tan importants que al 1927 van rebre a la reina Victòria Eugènia i les seves filles a la visita que va realitzar per inaugurar la nova seu de Correus a la plaça del Repartidor.
Durant la Guerra Civil, van assassinar al propietari, Enric Buxeres i van requisar la finca que farien servir com a escola fins l’any 1939 que es va retornar a la família, que no va tornar a residir.
A l’any 1969 fou adquirida per l’ajuntament i al 1972 es va inaugurar el parc
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: http://www.aprenentdelanostrahistoria.org/
Text: http://www.xtec.es/centres/a8034862/veu/30.htm i Del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Trujillo Fernández Me acuerdo ahora de mi padre que casi cada domingo nos llevaba al parque y despues subiamos por él hasta el campo de futbol que habia mas arriba. ¿Por cierto hace años que no lo visito y no se si el campo de futbol existe aún?
- Antonio Vargas si te refieres al campo de fútbol de la Can Cervera,k apra ir a los vestuarios tenías k cruzar la carretera,me parece k ya no está
- Ana Villaescusa tenéis más fotos??
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No,… quiero más fotos, sobre todo del barrio de Sanfeliu,… ¿tienes?
- Ana Villaescusa nops 😦
- Alicia Verós Alegre ¿SE SABE QUIÉN ASESINÓ A BUXERES? ¿Y QUÉ FUE DEL RESTO DE LA FAMILIA?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues por ahora no se sabe,… justamente ayer devolví libros a la biblioteca donde es posible que lo mencionase.
- Rosa M Fernandez R Yo soy de este barrio!!! A ver si encuentro alguna foto en casa de mis padres y la cuelgo 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!
- Miguel Beltrán Vidal …a mí cualquier ubicación me inspiraba….me convertí en un asíduo…T´estimo Can Buxeres….
- M Carmen Izquierdo Alcaide La primera vez que fui a un concierto siendo una adolescete, fue a Can Buixeres. ¿ SABEIS QUIEN ACTUABA? pue unos ovencimos LLuis LLach i M del Mar Bonet, aquel concierto en una época de reivindicaciiones marco mi juventud.
- Miguel Beltrán Vidal ¿¿No hay fotos del interior del parque?????
- Esther Cabello Es curiosa la transformación del nombre, de Can Buxeres a Can Boixeres… Alguien mencionó Can Cervera… no sabéis nada de su historia? Ahora está totalmente en ruinas…
- Juan Rodrigues Ciutad Estais equivocados. El campo de futbol que hay justo encima, es el del antiguo Can Serra, ahora llamado Can Boixeres FC. Es el campo donde se rodo la serie de Pelotas, en TVE1 de Jose Corbacho. Can Cervera esta aun mas para arriba, o estaba, ya que no existe y ahora es aparcamiento para camiones. Saludos.