Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
El 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també el nostre alcalde d’aquell moment, Tomàs Giménez Bernabé, que és substituït el 26 de febrer per Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà; però el Govern Civil no l’accepta i mana canviar-lo, el 5 de març el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.
A sota teniu dues fotografies de Tomàs Giménez i Just Oliveras, dels pocs (crec que són tres) alcaldes que han donat el nom a un carrer a la nostra ciutat.
Per contextualitzar una mica més, dir que a l’octubre de 1929 es va produir el crac de la bolsa d’Estats Units i s’iniciava una crisis a nivell mundial coneguda com la Gran Depressió.
El que us presento avui és una entrevista trobada al periòdic santfeliuenc “Camí” (afí al partit Acció Catalana, escissió de la Lliga Regionalista), del dia 30 de març de 1930, es a dir, menys d’un mes després de l’arribada al càrrec de Just Oliveras. A l’entrevista el nou alcalde comença a desgranar el per què del dèficit de la ciutat, quasi sis vegades per sobre del que havia deixat ell al 1923,…
REFERÈNCIES
L’aeroport a l’Hospitalet de Llobregat (2)
Per situar l’aeroport torno a agafar el llibre de Pau Vinyes, on trobem una descripció dels terrenys que es van oferir per fer l’aeroport durant la seva història i que van ser examinats un per un pels tècnics de la Comissió Municipal de l’Aeroport de Barcelona durant l’època de la segona República.
A l’Hospitalet es van oferir dos conjunts de terrenys:
El primer tenia una superfície de 604.081 m² i era propietat de la Marquesa de Castellbell, que demanava 4.411.836 pessetes a l’any 1928. Aquest projecte va ser rebutjat ja que estava composat per finques no contigues i a més quan es prolongues la Granvia quedarien dividides. A més era un terreny molt baix i proper al Llobregat, creuat per sèquies i difícil d’aplanar, i a més amb construccions properes.
El segon conjunt, el que surt al mapa inferior, era una ampliació dels anteriors terrenys. Segons es descriu tenia forma quadrada, amb un quilòmetre de costat. La cantonada nord es trobaria a Cal Baltà (masia enderrocada fa poc) i la cantonada est a l’ermita de Bellvitge. El costat Sud-est quedaria a la futura prolongació del carrer de les Corts (Granvia), i serviria d’entrada a l’aeroport. Deia també que el terreny era bastant elevat amb una alçada de 7 m sobre el nivell del mar, i amb una pendent uniforme del un 1 %. L’aigua es trobava a 2 m de profunditat.
Aquests ultims terrenys, amb ampliacions posteriors, són els que finalment van ser seleccionats pel Consell Superior d’Aeronàutica i que també va acceptar la Junta i la Comissió Gestora de l’Aeroport de Barcelona, a l’any 1929, en contra dels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, Gili i Bruguera, que deien que eren massa a prop del nucli urbà. El cost total de l’obra era de 6.734.811,15 pessetes (les indemnitzacions pujaven a 3.337.020 pessetes)
Més o menys,...
Quan va arribar la República aquesta opció es va deixar de costat per una altra 2,7 milions més barata a Viladecans i a més sense cap obstacle als voltants, ni cap nucli habitat a prop.
Però per què la Dictadura volia l’Hospitalet com a primera opció? La resposta la trobem a una entrevista realitzada a Joaquín Ventalló, regidor de l’ajuntament de Barcelona i president de la Comissió de l’Aeroport durant la República, al diari La Rambla del 22 d’agost de 1932:
“Durant la dictadura es féu un concurs de terrenys per a la construcció de l’Aeroport i es troba que per una d’aquelles casualitats que solien produir-se en temps del d’Orbaneja, els millors terrenys eren uns d’Hospitalet, propietat de la baronessa de Maldà i d’altres senyors que venien a costar entre compra i les obres que s’havien de fer, en uns set milions de pesssetes. La cosa estava tan ben amanida, que àdhuc s’acordà pel Consell superior d’Aeronàutica que “quan es fés l’Aeroport calia fer-lo precisament en els terrenys d’Hospitalet” ja esmentats. Quan nosaltres vàrem arribar a l’Ajuntament es tractà d’aclarir aquests misteris. Resultà que aquests terrenys ultra ésser caríssims no reuneixen cap condició per l’Aeroport: són massa baixos i caldria elevar-los a canvi de despeses enormes, estan enclavats en un lloc rodejat de fàbriques i edificacions, no reuneixen prou condicions de permeabilitat, etc, etc. Una joia, com podeu veure”
la Baronessa de Maldà era la mateixa dona que la Marquesa de Castellvell, propietària dels terrenys que he descrit a la primera part d’aquest text… a la viquipèdia trobem tots els seus títols: Maria Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1939): 7a marquesa de Castellbell, Gran d’Espanya, 6a baronessa de Maldà i Maldanell, 7a baronessa de Granera,… com a curiositat cal dir que aquesta senyora era descendent del primer Barò de Maldà (i Maldanell), Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1819), que vaig mencionar l’altre dia quan escrivia sobre el pont del carrer Major,…
Llegint diaris d’aquella època són fàcils de trobar les visites d’Alfonso XIII (27.10.1927) o de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (25.10.1926) a la casa d’aquesta dona, situada a Sant Feliu de Llobregat.
Es veu que Cal Trabal, l’actual última zona agrícola de la ciutat, ha arribat “intacta” fins a nosaltres amb molta sort. La República la va salvar als anys 30 de convertir-se en un aeroport, fins a aquesta dècada la ha salvada trobar-se en terrenys inundables i sota línies d’alta tensió, i aquests últims anys, sota el perill imminent de ser transformada en gran part en un parc econòmic,… la ha salvada la crisi,… i també molts republicans! 🙂
-> Cap a la primera part <-
REFERÈNCIES
- Entrevista a Joaquim Ventalló. Diari La Rambla. 22.08.1932
- La ciutat republicana s’enlaira. L’avanprojecte de l’aeroport de Barcelona (1931-1934) de Pau Vinyes i Roig, publicat al 2011 per l’editorial Llop Roig (gran part del text és un resum de la informació, molt més extensa, sobre tot del període de la República, que trobareu a aquest llibre)
- Marquès de Castellbell a la viqupèdia
- Baró de Maldà i Maldanell a la viquipèdia
Publicació “El Faro del Llobregat”, 1917
“La Farola”, com es coneix col·loquialment, encara existeix dins del port, en mal estat de conservació i sense un futur clar ara per ara, oblidada i relegada a ser un trast vell.Però no sempre va ser així. Aquest edifici va ser tot un símbol de la ciutat i del Baix Llobregat, una referència al paisatge i un orgull per la comarca.
La imatge d’avui no és més que la capcelera d’una publicació que va existir entre 1914 i 1918 amb el nom del far, però és que al 1892 va existir una altra amb el mateix nom, i al 1985 va començar una altra, aquesta vegada amb el nom en català, que continua fins ara, i que és de les poques publicacions comarcals que existeixen al Baix Llobregat (amb l’Hospitalet de Llobregat inclòs)
A la imatge també es veu Montserrat, com a símbol de l’altre extrem del Baix Llobregat, i dos arbres fruiters situats a cada costat de la vall. El símbol de la graella forma part de l’escut de Sant Feliu de Llobregat, on s’editava la publicació, que juntament amb la palma, són els atributs del martir Sant Llorenç, patró de la ciutat des de 1542.
La Farola des de que es va inaugurar, al 1852, fins al 1920, es situava a l’Hospitalet de Llobregat,… però això es una altra història que podeu trobar a altres imatges.
MÉS INFORMACIÓ
- Pepi Villar Villar ¿Seria possible? un passeig des de la gran via fins al far per poder gaudir del mar per als hospitalencs
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Diuen que en poc temps aconseguirem arribar al riu des de l’Hospitalet de Llobregat, fet que s’ha reivindicat des de fa molts anys. Arribar al far, que ara es troba en mig de la zona d’emmagatzematge d’hidrocarburs, és un somni.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Imatges del port: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=376399&page=44
- Pepi Villar Villar de vegades els somnis es fan una realitat només fan falta Teson ganes i creure en ells encara que és cert que de vegades un miracle no ens ve malament
- Artur Garcia Juarez D’aqui deu venir la famosa frase: ” Vés a prendre vent a “la Farola…!”
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pepi, un miracle ven gros!. Artur, no la coneixia aquesta frase! pot ser, pot ser,… 🙂
- Carmen Lopez Vargas hola a todos y felicidades por la pagina me gusta y seria estupendo que desde hospitalet fueramos de paseo hasta la farola.mi padre nacio en las barracas de la farola ,que era de la villa de hospitalet mi padre nacio en 1907.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Carmén, creo que se podría intentar, podría preguntar en el Museo de la ciudad a ver que posibilidades hay de que organicen algo así. No hay mucha distancia, quizás una hora y cuarto desde Bellvitge, lo que pasa es que entre Bellvitge y la farola sólo hay fábricas. Sobre el origen de tu abuelo es fantástico!! Me encantaría poder oir historias de aquel lugar!
- Carmen Lopez Vargas hola, no creas que hay muncha distancia. Hoy mi marido y yo hemos cogido la vici y hemos hido hasta el prat queriamos de hace ya tiempo ver lo que han hecho con la playa y hemos ido desde el gornal pero no hemos hido por la gran via .hemosido por la carretera antigua del part
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Me puedes definir mejor el camino? es que la carretera antigua del Prat está un poco irreconocible,… Sobre lo que han hecho en el Prat está muy bien, yo tengo mi familia política en el Prat y voy bastante a menudo por esa zona.
- Carmen Lopez Vargas te digo tu sabes donde esta fecsa en gran via la calle que baja ,esta cerca de prosegur y caprabo
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) OK, a ver si estas vacaciones me lo miro. Gracias!
L'Hospitalet de Llobregat 