Imatges retrospectives d'una ciutat

Sant Josep

Alguns cartells i rètols publicitaris de l’Hospitalet

PurlomEls meus pares em van dir que la primera paraula que vaig llegir va ser PURLOM, pot ser us sona, era el nom d’un escorxador situat a Abrera, al peu de Montserrat; es va inaugurar el 1970, així que jo el tenia gravat en el cervell des que era un bebè,…  i és què tenia una façana blanca enorme, era impossible no veure-la des de la N-II, i allà havien escrit en lletres vermelles i grans com a camions: PURLOM. Bé, no recordo fins quina edat, però jo ja era ben gran, cada vegada que passaven per allà, el nen pronunciava la paraula màgica diverses vegades,… era la primera paraula i a tothom li feia gràcia!. L’any 2007 la van tirar a terra, i clar, encara que era sols un cartell, era també la meva primera paraula llegida,… com diu Sergio Bejar: “lagrimilla,…”

Aquesta petita historia personal ens porta una altra vegada al patrimoni cultural; els cartells publicitaris ho són, clar que sí, un exemple de fa pocs temps i que va sortir a tots els telediarios, va ser el de les protestes veïnals produïdes quan una empresa va decidir retirar el cartell lluminós de Tio Pepe a la plaça del Sol de Madrid, instal·lat des de 1936, i com aquest n’hi ha hagut d’altres.

Aquí a l’Hospitalet no sé si tenim algun cartell que es pugui considerar com a patrimoni de l’Hospitalet, o dels hospitalencs. Per exemple, un llibre que va editar ADIGSA sobre el Gornal fa referència a un rètol lluminós: “El cartell de la Balay ha esdevingut un signe d’identitat del barri”. Des de fa uns anys aquest cartell va deixar d’anunciar la Balay i el van canviar per un del fabricant d’impressores Ricoh, no sé si continua sent un signe d’identitat, el que he de dir també, i pot ser té relació amb l’elecció d’aquesta fita d’identitat, és que al Gornal (antic) no hi ha ni un trist monument, crec que és l’únic barri de la ciutat que no en té, no sé si per que els veïns no s’han posat d’acord, o per negativa de l’ajuntament,… però bé aquesta és una altra història,…

balay

Un altre cartell que ara em bé al cap és el de “SKM Kremlin. Compresores de aire, equipos de pintura”, a la plaça del Mestre Clavé. No sé de quan és aquest cartell, pot ser es van pintar a la façana dels blocs de la Pegaso l’any 1979, quan aquesta empresa va arribar a Espanya. No dic que s’hagi de protegir, això si un cas ho han de decidir les persones que ho tenen a prop i volen, si un cas, que continuï allà,… de les administracions s’ha d’esperar el mínim.

skm

Un altre rètol interessant, a la mateixa plaça, és el de “Muelles y Resortes J.Argelaguet”, i també la placa identificativa de la plaça, realitzada per Ceràmica Bellvitge als anys 50?. Les plaques de carrer són altre element del patrimoni, i més si es van fer especialment i trenquen l’uniformitat de les existents als carrers de la resta de la ciutat,… però pot ser ja entrarem en això en un altre post,…

argelaget

Ahir tafanejant al perfil de la Beth G. Ávila em vaig trobar un altre cartell, li vaig demanar permís per compartir-lo, i aquí el teniu. El cartell ja no existeix, i tampoc era a l’Hospitalet, però es situava molt a prop, al costat barceloní de la carretera de Collblanc. Pot ser també era antic, ja que el nom del barri el van escriure com es feia durant el franquisme, amb la “H” final, encara que hi han persones que no s’han adonat que ja no s’escriu així,…

Per cert, si deia “MUDANCES COLLBLANCH”, no li falta la “S”?

mudancecollblanch

Us deixo aquí sota la seva antiga situació per si no us ubiqueu, entre el cementiri de Sants a l’esquerra, i els horts lúdics de Les Corts, a la dreta.

mudancecollblanchaeries

I ja està, si teniu més exemples,… vosaltres mateixos,…

REFERÈNCIES

Anuncis

Pintant la serp del parc de la Serp

Com diu Sergio Bejar: “lagrimilla…”. Aquesta serp és un dels meus records infantils més feliços, encara sóc capaç de rememorar-me dins d’ella, així que quan l’altre dia vaig passar pel grup de facebook dels exalumnes de l’antiga escola Sant Josep El Pi, i vaig trobar aquesta foto de la Raquel Fernández Cardona, no vaig tenir més remei que demanar-li permís per publicar-la. Gràcies!

A la foto veiem els nois i noies de Sant Josep El Pi pintant la serp, no sé la data, però la Raquel m’ha dit que m’ho dirà aviat, ja que la foto es d’una de les revistes del cole.


No conec la historia d’aquesta Serp, suposo que es va construir als anys 70, pot ser pels veïns, i després va donar el nom al parc on era. He llegit que van fer varies rèpliques, i la van canviar de lloc dins del mateix parc, no sé quina d’aquelles rèpliques va ser aquesta.

L’altre dia Manuel Domínguez parlava al Museu sobre el patrimoni perdut de la ciutat, ens explicava que no sols ens hem de referir als edificis desapareguts quan parlem d’aquest patrimoni, també tenim les escultures dels carrers, que cal protegir; les festes que ja no es fan, les costums oblidades, els plats que cuinaven les avies de l’Hospitalet… bé, m’estic posant ultranostàlgic,… en fi, són referències a les que potser no van donar importància en el passat i les vam deixar perdre, i que després d’un temps ens hem donat compte que han deixat empremta en nosaltres,…

REFERÈNCIES


Fotografies dels gegants Romans, anys 50-60

Aquestes fotos són de Richard Zeta, bé, del seu pare, el que apareix com a timbaler, i que va acompanyar als gegants des de després de la guerra, al principi forçat, obligat pel règim; suposo que després, ja no. En Richard també anava forçat, ja que de petit els gegants li feien molta por, però clar, s’havia d’anar a veure el pare,…

Els gegants Romans des dels seus inicis, el 1928, han anat canviant de vestuari, aquest és el segon, que van fer servir des de l’any 1949, fins el 1962, el mateix any que van vidre els nous, els Grecs.

 

A la segona fotografia veiem els tercers vestits, que com deia són de l’any 1962, i no es substituirien fins l’any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard comenta “A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL – Torrente Gornal, 96 esquina Pujós – La Florida, etc… (…) el senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l’Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l’equip. Normalment eren de 10 cèntims. M’en recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes”.

L’any 2003, pel 75e aniversari dels gegants,  la colla de Geganters de Sant Josep va publicar un llibret d’unes 50 pàgines on trobareu la seva historia, i moltes imatges, d’entre d’elles aquestes dues, que van estar cedides per la Carme López. No hi ha molta informació més sobre les fotos, no sabem on es van fer, tan sols que aquesta última és d’aproximadament 1964.


L’Hospitalet-Santander, 1964

Voltant per internet m’he trobat amb el buscador del Centro de Documentación de la Imagen de Santander (CDIS), he provat a veure que sortia posant Hospitalet, i voalà,… set fotografies del partit l’Hospitalet contra el Santander del 11 d’octubre de 1964. La mala notícia és que surten unes lletres que no ens deixen veure del tot bé la foto, la bona és que si us interessen les podeu comprar a l’entitat citada.

També he trobat la notícia del partit,…

REFERÈNCIES

Centro de Documentación de la Imagen de Santander


Una fassina al carrer d’Enric Prat de la Riba

Avui no tinc foto antiga, tan sols tinc aquest simple anunci que he trobat a una Guia de Barcelona de 1925:

L’he trobat i m’ha donat per mirar que hi havia ara a aquesta direcció, al 148 d’Enric Prat de la Riba, i sí, resulta que he trobat un edifici antic, segurament el mateix on era la fàbrica. Ara allà tenim la botiga Decoració Sant Josep i el Celler d’en Pep.

També he recordat que Josep Perelló i Masllorens va escriure un llibre indispensable pels que viviu a aquest carrer, i m’he posat a buscar entre tots els seus records a veure si trobava els d’aquest edifici, i sí, aquí els teniu:

El local acostat al carrer de l’Estrella que acull la botiga Decoració Sant Josep és antic però espaiós i plaent  De nit una lluminària generosa s’emmiralla amb els teixits que seran cortines o cobertors, i l’establiment adquireix un matís refulgent. Per accedir-hi cal superar un esglaó d’una alçada un xic superior a la normal, de segur que els constructors no es fiaven ni un pèl de les avingudes de la riera dels Frares, aleshores a cel descobert. Quan la riera es desbordava i ajuntava el seu cabal al de les aigües que, enfurismades, baixaven pel carrer de l’Estrella , la zona es convertia en un llac. Cal deduir, doncs, que el mestre d’obres coneixia l’alçada dels negaments i , previsor, no escatimà l’alçada de la planta de l’edifici.

En aquest punt no sempre s’han confeccionat cortines. Jo, d’infant, abans de la guerra, recordo dues fileres de bótes, una a cada costat de les parets, pintades totes del mateix to marró, proveïdes d’unes aixetes lluentíssimes, a sota cada aixeta un gobelet de fusta disposat per recollir un possible degoteig de líquid.

Aquest celler era conegut amb el nom de la fassina, atès que , en un annex del local, s’hi destil·lava vi per obtenir aiguardent. Quan l’alambic funcionava, el carrer s’omplia d’una flaire intensa de matafaluga [anís]. La meva mare, que era abstèmia total, passava una mala estona. Després de la guerra, celler i fassina foren regentats per la societat Coromines i Tort; aquesta societat contractaria un aprenent joveníssim  quasi un nen, el meu gran amic Jacint Castells i Tarragó, – els temps eren prou durs-; en aquells dies també formava part de la plantilla que tenia cura del celler i la fassina, un hospitalenc prou conegut, el compositor Jaume Ventura i Tort.

El celler canviaria de mans dues vegades – la fassina ja no tornaria a funcionar-, l’última el 1950 quan el matrimoni format per Pere Ribas i Encarnació Piñol es disposaren a perseverar en la venda de vins i licors. Tenien tres fills: Josep, el gran, i duies nens bessones extraordinàriament semblants, costa distingir quina era l’Anna Maria i quina la Maria Teresa. En arribar 1970 -ja mort Pere Ribas-, l’espai fou sotmès a una profunda transformació. Josep Ribas continuarà l’activitat vinatera i licorera a l’espai posterior de la finca i, a l’antic celler, la vídua Ribas i les seves filles endegaren quelcom tan diferent de vendre vi com pot ésser la confecció de cortinatges. I fins ara.

Deixeu-me dir  que l’atractiu aparador que en Josep Ribas, amb tanta atenció, té obert a la façana de l’edifici era, fa seixanta anys, la porta d’entrada a la destil·leria.

Alambí de la Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí

En Joan Casas i Fuster,  a un llibre seu sobre la indústria de la ciutat al segle XIX, ens situa aquesta fassina com un lloc de referència als seus records infantils, ens diu que va tardar molt temps en assabentar-se de que allà es feien begudes alcoholiques i en aquell moment és va produïr quelcom interessant:

Aleshores vaig saber que aquella fassina em lligava amb les vinyes que ja gairebé havien desaparegut quan jo vaig néixer [1950], que era el meu fràgil pont amb la tradició rural mediterrània del meu poble que, a la meva infantesa, era ja un paisatge tan arqueològic com les piràmides d’Egipte.

REFERÈNCIES

  • Passejant pel carrer Enric Prat de la Riba. Escrit per Joan Perelló i Masllorens i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any  2004
  • La formació de la indústria a l’Hospitalet del s. XIX . Escrit per Joan Casas i Fuster i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1985
  • Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí

La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala

A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.

Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.

Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.

He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.

La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.

També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…


i per la meva part ja no puc aportar res més,…

REFERÈNCIES


Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor de Sant Josep, 1941-42

Ahir a la tarda l’Angelina Vilella em va enviar aquesta fotografia “dels alumnes del col.legi del Sagrado Corazón del barri de Sant Josep, el señor Josa, és  un mestre molt conegut, va deixar molta empremta al poble,  jo la tinc perquè el del davant del señor Josa és el meu marit, Esteve Cintero i el del costat, el del llacet és el Jaume Oliva, pare del de la cafetería Porto Rico de la Plaça de l’Ajuntament”

Sobre aquesta escola en Jaume Centelles va fer un treball pels Quaderns d’Estudi que està molt bé, el deixo a les referències. Ens explica que aquesta escola va ser una mena d’ampliació al barri de Sant Josep de l’escola del mateix nom que existia al Centre Catòlic. Es va iniciar a l’antiga sala d’espectacles Mercuri, al carrer de Rodés, els nois on era el café, les noies on era la sala de billars. Disciplina, ordre, control, silenci. Els nois els portaria Jaume Josa, un mestre republicà reciclat,… en fi, si esteu interessats piqueu l’enllaç inferior,…

REFERÈNCIES

Sant Josep-el Pi, un compromís educatiu polifònic, escrit per Jaume Centelles Pastor i publicat al Quaderns d’Estudi núm. 24 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de Llobregat