Entre Santa Eulàlia i la Bordeta, 1962
Avui m’he trobat totes aquestes fotos de les vies que hi havia entre l’estació de Santa Eulàlia i la de la Bordeta, el nadal del 1962, ja sabeu, la gran nevada.
Les dues primeres són d’un metro de la sèrie 400 sortint dels tallers/cotxeres de Santa Eulàlia cap a l’estació de la Bordeta. A la segona es veuen també dues locomotores, una S 278 (antiga 7800) feta a SECN/WECo i la segona una S 276 (ex 7600/8600),… això me l’he copiat d’en Ventura Leris 🙂
Les dues següents estan fetes des dels tallers anteriors cap l’estació de La Bordeta, just per allà sota passa la riera Blanca, i aquells dies sí que era blanca!!
REFERÈNCIES
Inauguració del pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia, 1961
He trobat a l’arxiu del NO-DO una petita gravació de 25 segons del moment de la inauguració del pas inferior del carrer de Santa Eulàlia. M’he portat cap aquí tan sols 5 fotogrames; com que hi ha més imatges, us recomano que visiteu l’enllaç que deixaré a les referències.
A aquesta primera imatge podeu veure una multitud al carrer de Santa Eulàlia, a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Els edificis del fons són els del barri de la Torrassa, i l’edifici industrial més proper, darrera de la tanca, és una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal).
Tot això que veieu al cel son coloms, per les caixes que es veuen, centenars!. La xemeneia és la de la mateixa bòbila que comentava.
A la següent es veuen les caixes dels coloms i darrere la desapareguda masia de ca n’Alós, una de les masies més antigues de l’Hospitalet i que segons diuen va ser enderrocada pels amos de la Vanguard; una vegada l’edifici d’aquesta empresa ja s’havia construït. Si us fixeu una mica, darrere, al costat de la masia, també veureu l’edifici del molí i la xemeneia de la Tecla Sala.
El descobriment de la placa commemorativa, ja desapareguda, que actualment es pot trobar, molt deteriorada i sense els escuts, a la paret del pas inferior, costat muntanya. L’home que hi ha a a la dreta de tot és Ramon Solanich i Riera, l’alcalde en aquells anys.
I per finalitzar les autoritats i mitja ciutat fent una passejada pel pas.
Us poso l’article corresponent de La Vanguardia, on podreu trobar més informació
També podeu trobar molta informació i fotografies tant de com era abans, com de la construcció, o de la mateixa inauguració al lloc web de l’Arxiu de Santa Eulàlia de Provençana. Us deixo els enllaços aquí sota,…
REFERÈNCIES
- NO-DO núm. 944B – 06.02.1961 (00:38-01:03)
- La Vanguardia, 31.01.1961
- Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, sobre el pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia (1), (2) , (3) i (4)
Carrer de Santa Eulàlia amb Riera Blanca, anys 50?
Aquesta fotografia la va fer Carlos Perez de Rozas, pot ser als any 50, a l’encreuament entre el carrer de la Riera Blanca i el de Santa Eulàlia. Crec que és fatàstica, podria ser l’inici d’un munt d’històries, per exemple sobre els burots (fielatos) on es cobraven unes taxes per passar mercaderies d’una ciutat a l’altra, o també dels escombraires, una part molt important de la història de la nostra ciutat i que caldria investigar i fer conèixer molt més; d’aquest mur, dins trobariem la torre de can Bitllera, que va ser les antigues oficines de la foneria Escorsa, ara la Casa Galega de la ciutat; de cal Ramonet, l’hostal de la Bordeta, allà al fons a l’esquerra, un lloc de parada i fonda que va anar a terra a finals del 90, va donar igual que fos l’edifici civil més antic del barri, del segle XVII,…
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1958 amb cal Ramonet a sota, can Bitllera i el burot.
REFERÈNCIES
- El Hostal de la Bordeta al bloc de l’Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana
- La Foneria Escorsa al bloc de l’Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireiza Mascarell i editat per l’editorial Efadós a l’any 2003.
- La Fotografia és del llibre “La Florida” escrit per Àngels Marín i publicat per ADIGSA l’any 1995
Carrer de l’Aprestadora amb Pareto, 1985
Aquesta fotografia d’Héctor Zampaglione, que he tret del llibre “L’Hospitalet, un passeig per la historia” de Joan Casas, ens mostra la cantonada del carrer de l’Aprestadora amb Pareto l’any 1985
Joan escriu que aquest conjunt de dotze cases aparellades, de planta baixa i pis, d’uns 50 m² per planta, els van habitar els obrers de les fàbriques properes: ATASA (Auxiliar Téxtil Algodonera), Can Marques, Caralt i cía,… En el moment de la fotografia eren habitatges molt humils amb alguns comerços a les seves plantes baixes, com la papereria-llibreria que veieu.
Si tornem al present trobareu que tota l’illa, fins l’avinguda del Carrilet, s’ha convertit en una plaça d’aquelles que diuen dures. Les cases anteriors, juntament amb l’establiment de l’ATASA (abandonada, i incendiada feia un any), i també altres naus industrials i d’emmagatzematge, van anar a terra l’any 1996.
Abans de finalitzar el post he intentat datar les cases mitjançant mapes antics, el més antic que per ara tinc és del 1861, i sí sí, allà eren. El mapa d’en mig m’ha sortit una mica rar: més o menys quadra tot, però les cases queden desplaçades una mica cap a l’esquerra, no sé,… l’he rotat una mica per orientar la línia del carrilet de la mateixa manera que el de 1926, però llavors els carrers se m’han inclinat més,.. un desastre. Per cert, el segon punt de control per l’esquerra és can Colom, aquesta quadra als tres mapes, no així cal Bruixa o cal Cuyás, que sols surten a dos dels tres mapes i no als mateixos.
Al tercer mapa veiem la fàbrica de tintes de la Viuda de Pareto, que posteriorment es convertiria en l’ATASA; és estrany que no aparegui abans, ja que es va fundar l’any 1871.
I sols falta la foto aèria de rigor, de 1958, on aproximadament he marcat els punts de control que he utilitzat als mapes anteriors, i també l’illa de l’ATASA.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia, 26 de juny de 1995
- L’Hospitalet, 7 d’octubre de 1996
- Pla especial de reforma interior dels carrers Aprestadora, Pareto i av. Carrilet
- La formació e la indústria a l’Hospitalet del s. XIX. Escrit per Joan Casas i Fuster, i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet el 1985
- L’Hospitalet. Un paseo por la historia. Escrit per Joan Casas i Fuster, i editat pel Patronat Municipal de Comunicació l’any 1985
Can Colom, 1913
He trobat aquesta fantàstica fotografia de can Colom, realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1913. Es troba al seu fons fotogràfic, a la Biblioteca de Catalunya, sota el nom de “Torre a la Bordeta”
També deixo una fotografia on veureu com ha quedat després de la rehabilitació de Meritxell Inaraja,…
REFERÈNCIES
La casa vella del carrer de la Independència
Si passeu pel carrer de la Independència trobareu que tots els edificis, d’unes 5 o 6 plantes,son relativament nous, pot ser dels anys 80, excepte al número 80, on trobem, si no l’han tirat ja a terra, un habitatge baix amb aspecte bastant deixat, i al 82, on hi ha l’entrada a un pati pel que s’arriba al que sembla una nau industrial.
He agafat un mapa fantàstic de 1926 d’aquesta part del barri i he assenyalat la posició de la casa en color rosa.
De tota l’àrea vermella on es situa el rectangle rosa sols queda aquesta casa i una cantonada envoltada d’alts edifis de l’encreuament dels carrers de la Igualtat i de l’Aprestadora
A veure si teniu cap record d’aquest llocs,…
REFERÈNCIES
Mapa de la zona del Port Franc l’any 1926 a l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Diverses fotografies de l’estació Bordeta Formació
Després de publicar la fotografia de la Rosam Boira, aquella feta des del carrer d’Amadeu Torner, que es veu l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, m’han arribat un munt de fotografies de la desapareguda estació Bordeta Formació, que es situava entre les vies de la RENFE i Amadeu Torner, al que ara és l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans. Aquí sota deixo una foto més o menys actual per situar-nos.
També m’he entretingut en buscar unes fotografies aèries antigues des de 1947 a 1986. D’aquestes dedueixo que la platja de vies es va anar fer més gran en el temps, així com el número d’edificis associats. L’any 1947 trobem un únic edifici a la banda muntanya, a partir de 1958 trobem un altre davant del primer, i també l’actual seu de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet, que no sé quin un tenia quan el carrilet estava en funcionament.
El següent és un mapa de 1927, on sembla que no hi ha cap instal·lació,…
Les fotografies següents me les han enviades des del Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana i formen part d’un llibret que l’Associació d’Amics del Ferrocarril va editar l’any 1985, en commemoració del soterrament del tram Sant Josep- Cornellà, aquell mateix any, i que repassava la seva història des de l’any 1912. M’hauria agradat consultar aquest llibre abans de fer aquest post, però no he tingut temps de desplaçar-me a la biblioteca de Can Sumarro,… Bé, no explico les fotografies, per què ja disposen d’un peu bastant aclaridor.
La següent fotografia és de l’any 1978 i me l’ha enviada en Mateu Guillem. Ens mostra l’entrada a l’estació d’una màquina a gasoil que arrastra un tren.
En Ventura Leris ens ha enviat aquesta, en color, sembla d’abans d’ahir, però no, com a mínim és anterior a l’any 1974, ja que encara no es veu el pas elevat del tren de l’aeroport, que trobareu a la imatge actual que ell mateix ens adjunta.
Bé, ja veieu que hi ha moltes fotos però poques explicacions, a veure si amb la ajuda dels vostres comentaris podem ampliar una mica el tema. Salut!
Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962
Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.
A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…
No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.
El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom
A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar, em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.
De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.
Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.
Grup de treballadores de Can Trinxet
A aquesta fotografia, que podria ser dels anys 60, veiem un grup de treballadores de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, que es situava al barri de Santa Eulàlia fins el 1981.
A veure si em podeu ajudar a identificar les dues dones que es troben a dalt a l’esquerra. La Pepi Villar Villar, pensa que poden ser la seva mare i la seva tieta, però no està segura.
Les primeres pel·lícules del Cinema Victoria
Nicanor Molina m’ha enviat aquest article que va escriure per la publicació Hospitalet Deportivo el dia de la inauguració del nou cine Victoria, que per cert, ell no el té apuntat i jo no trobo quan va ser,… bé, al menys sé que va ser un dissabte de molt a finals del 1960 o dels inicis del 1961, ja que el projecte de construcció del cinema es va aprovar el juny de 1960, i ja sortia com acabat al primer dels quatre números de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo de 1961.
Al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana van fer un recull d’informació sobre aquest cinema i sobre el seu arquitecte, així que per no repetir informació, si esteu interessats en més informació sobre el cinema us deixo l’enllaç a les referències, allà també podreu enllaçar amb altres documents molts interessants sobrer aquest i altres cinemes de la ciutat. També us poso una fotografia de l’interior amb la gran pantalla i les butaques de fusta!
Les dues pel·lícules que van exhibir el dia de l’inauguració no eren aptes per a tots els públics, d’Infierno en la ciudad deien que era “a un mismo tiempo desagradable y turbadora, como el aguardiente de las tabernas de arrabal“, i a més, a les cartelleres de Barcelona ja apareixien des d’octubre de 1960, es a dir, no eren ben bé estrenes. Això m’ha semblat estrany, ja que,… no sé,… jo hauria fet el contrari per fer venir a més gent el dia de la inauguració, programar pel·lícules d’estrena i per tots els públics,…
REFERÈNCIES
Un vídeo domèstic filmat a Santa Eulàlia, 1976
Avui he trobat un vídeo domèstic on els tres primers minuts es van rodar a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana el diumenge de rams de 1976. Aquest espai crec que es deia jardí de la creu, ara no sé si le diuen igual, ja que la creu, com era un monument franquista, es va retirar.
És un vídeo familiar, on la persona que ho comparteix a youtube (“linarensista”) mostra els seus oncles, cosins i pares. A vosaltres pot ser us agradarà veure com era aquest parc fa uns 35 anys,…
Nova fotografia de la inauguració del pont d’en Jordà, 1935
Incorporo la fotografia i el seu peu ja que ens diu un munt d’informació,…
“El pont d’enllaç de les barriades de Santa Eulàlia i La Torrassa de L’Hospitalet. —
El dia 7 s’efectuà la inauguració oficial d’aquesta important millora urbana. Amida uns 45 metres de llarg. Passa sobre les línies deis ferrocarrils de M. S. A. i té una molt bella perspectiva. La construcció de l’encavallada de ferro ha estat f eta als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima, segons projecte elaborat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, havent contribuït a aquesta important millora, a l’estació final de la qual, Bordeta-Cotxeres (situada dintre el terme de L’Hospitalet) dóna accés aquest pont, la Companyia de M. S. A., que ha construït unes parets de contenció per a la sortida al carrer de Salvador Seguí, de La Torrassa. Aquesta obra s’ha portat a cap en menys d’un any, ja que el 14 d’abril de l’any passat es posà la primera pedra.
A l’hora assenyalada arribà el president interí de la Generalitat, Sr. Pich i Pon, acompanyat del sots-cap de cerimonial Sr. Puigdomènech, el qual fou rebut amb aplaudiments pel públic i saludat per l’alcalde de L’Hospitalet, el qual va presentar els altres invitats.
Seguidament la comitiva ocupà l’entarimat que s’havia aixecat a l’avinguda del Metro i l’alcalde gestor llegí el discurs en qué es feia història dels treballs realiizats per aconseguir aquesta important millora, des de l’any 1907, en qué es llança la idea, fins al moment actual, que era una realitat la unió de les dues barriades, de Santa Eulalia, amb els seus 7.000 habitants, i Coll-Blanc-La Torrassa, que en té prop de 21.000.”
REFERÈNCIES
Hostal de Santa Eulàlia, 1961
Avui escriuré una mica sobre l’Hostal Santa Eulàlia, inaugurat tot corrent per celebrar també la inauguració de l’antic camp de futbol de la ciutat, situat a Sant Josep, el 15 de maig de 1958. Des d’aquell moment quasi tots els dinars-sopars oficials i oficiosos de la ciutat es van fer allà. Tots els equips que venien de lluny a jugar a la nostra ciutat, aquí venien a parar; també personalitats oficials, artistes, i un munt de turistes de totes les nacionalitats, però sobre tot d’Alemania, ja que al costat tenia el garatge d’Autocares Julià, on l’Europabús tenia l’estació terminal. Lògicament també és celebraven batejos, comunions, casaments,… es a dir, que segur que hi ha un munt de fotos a les caixes que teniu a dalt de l’armari,…
L’establiment tenia 4 pisos, i fins a 8 al cos més alt; disposava de 50-60 habitacions, bar restaurant, menjador per 80 comensals, i dos grans salons, un per 100 i un altre per 300 persones.
Aquí teniu la seva situació, al carrer de Santa Eulàlia, a l’alçada del carrer de Martí Codolar.
Des de 1960, l’hostal el portava el senyor Josep Elias i Serra (1909-1991), que també s’encarregava de l’Hotel Colonia Puig, a Montserrat. El secundaven la seva germana Eulàlia i el seu marit Pedro Virgili Fortuny. A la Vanguardia es poden trobar anuncis dels plats de cuina catalana que realitzaven (escudella i carn d’olla, peus de porc, bacallà a la catalana,…) o també de plats més “internacionals” (sopa de formatge, pollastre grillé americana,…) fins al 1967, però segurament van tancar anys més tard, no he trobat quan.
Els preus de principis dels 60 pels banquets era de 120 pessetes per persona, i el dinar,… 50 pessetes! A sota teniu el menjador.
I aquí el bar,…
Aquesta fotografia és de Josep Elias, el més baixet, amb una de tantes personalitats que van passar per l’hostal, el que va ser campió mundial dels pesos pesats (1933-34), Primo Carnera.
Seguidament la pàgina que van pagar a la Vanguardia per fer-se publicitat., juntament amb les empreses que van col·laborar en la construcció.
Seguidament, un parell de dibuixos que he trobat a internet,…
REFERÈNCIES
- Primo Carnera a la wikipédia
- Fotografies i text: Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)
- A aquesta pàgina trobareu el dibuix gran de l’Hotel que he traslladat aquí
- Dibuix vermell a la venda en todocoleccion
- Petit anunci de l’hostal a LA Vanguardia del 19 de març de 1967
La llet en pols de les escoles dels 50-60
El diumenge la Maria Dolors Pérez va compartir aquesta fotografia de la seva primera comunió al grup de facebook de l’Agrupació Escolar Calvo Sotelo, que es trobava on ara és el CEIP Prat de la Manta.
El dia 15 de maig de 1955 ella i les seves companyes es van reunir amb els seus vestits de comunió per esmorzar al col·legi, molt serioses, i nervioses, suposo.
La meva germana va néixer a l’any 1952, i no més veure la fotografia anterior m’ha vingut al cap una vegada que em va contar que odiava la llet des de que al col·legi li donaven una que era en pols. Ella anava a un col·legi públic que hi havia al carrer de Campoamor, que per cert es va construir al mateix any que el de la Maria Dolors, al 1934, i tots dos eren obra de l’arquitecte hospitalenc Ramon Puig i Gairalt.
Li he comentat a la Maria Dolors, i sí, sí, tots els dies prenien aquesta llet, que les alumnes mesclaven amb aigua en un gibrell, i que sempre sortia plena de grumolls, i encara que el pas del temps edulcora quasi tots els records, el sabor d’aquesta llet no ha tingut sort, per totes dues dones era senzillament repugnant! Es veu que el dia de la primera comunió la llet era de veritat!
Fent una mica de recerca he trobat un envàs d’aquesta llet de l’any 1961, encara que he llegit, als molts articles sobre el tema que corren per internet, que també la portaven en sacs o llaunes. Aquesta llet venia dels Estats Units (i també he llegit que de l’Argentina). Als anys 40 la mortalitat infantil a Espanya era de 142 nens morts de cada 1000 nascuts (per que es feu una idea ara la nostra és de 4, i a Etiòpia tenen 95/1000) fruit de tot tipus de malalties; el que va provocar que als anys 50 es sol·licités ajuda a UNICEF, concretant-se a l’any 1954 amb el pla ASA (Ajuda Social Americana), que continuaria fins 1968.
Els americans no sols ens portaven llet, també ens van ajudar amb mantega i formatge, diuen que aquest era groguenc o rosat, amb un sabor com el de bola, i que venia en llaunes de 5 kg que obrien a l’hora de berenar i repartien en petites porcions. Del formatge no he trobat imatges, però sí de la llauna de mantega, a veure si la recordeu,…
REFERÈNCIES
El Pegaso Mofletes de CAVISA
La veritat és que, ignorant de mi, mai havia escoltat parlar del Pegaso Mofletes,… ara us puc dir que aquest camió més que un clàssic, és tota una llegenda, un camió molt estimat pels amants de la marca i del que queden molt poques unitats. És un dels Pegaso més difícil de trobar, juntament amb el denominat Barajas; però el més perseguit, encara que sigui una fotografia, és l’únic i desaparegut Bacalao.
El Mofletes versió gasolina es va començar a fabricar a l’any 1946, i el gasoil en 1949, en total es calcula que van sortir de la Pegaso 2.139 unitats dels que queden uns 30, molt pocs en estat acceptable. Va ser el primer camió Pegaso, amb un disseny similar al del Hispano Suiza 66G. Va sortir dels tallers d’ENASA a Barcelona i com veureu portava el volant a la dreta, es veu que això era per evitar l’avançament a d’altres camions, degut a la manca de visibilitat, i també per que així podien veure millor les cunetes, i no caure; en aquells moments les carreteres no eren com ara.
Ahir, a la pàgina de facebook, Manuel Atoche ens va informar de la presència d’un Mofletes hospitalenc al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Havia servit a l’empresa CAVISA, Carbònicas Vivó, com a camió de repartiment fins ben entrats els anys 70, quan es veu que era l’últim d’aquest model que quedava en actiu. Allà li deien “El cabezón”, però a mi m’agrada més Mofletes 🙂
La Metta Vivó, amés d’aportar-nos molta informació també va compartir tres imatges d’aquest camió a la cantonada del carrer del Comerç amb avinguda del Carrilet, on abans era CAVISA.
REFERÈNCIES
- Lloc web del grup Vivó, on trobareu moltes imatges antigues
- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
- Fotografia 1 del lloc web autopasion18
- Fotografia 2 del lloc web pegasoesmicamion
- Fotografia 3 de loblesa a forocoches
- Informació de Raf616 a forocoches
- Més fotografies al magnífic lloc web Pegaso que estás en los cielos,…
La Vanguard (en construcció)
He de confesar que em dona una mica de cosa escriure sobre Santa Eulàlia ja que
La Vanguard, que realment es deia Cahué Industrial SA (CISA), es va fundar per Juan Cahué Franquet (1929-2006) l’any 1958 i encara que va fer suspensió de pagaments l’any 1981 amb 1700 treballadors, l’any 1985 encara funcionava, però amb. Es situava des de 1970 al carrer de Santa Eulàlia, 240 i es dedicava a la fabricació de televisors, radios, radiocassets, giradiscs i calculadores, també als últims temps cobria l’assistencia tècnica dels aparells d’Hitachi.
Però per començar la història ens hem d’anar al carrer del Progrés, núm 1958 on Juan Abello Noguera fundava la marca Cradial, on es van realitzar els models Comet, Pulgarcito, Explorer 6 i explorer 7. L’any 1958, el responsable de bobinats de la marca, Sr. Lisardo, li va posar el nom de Vanguard a un nou model, basant-se en el programa de satèl·lits de la NASA (el Vanguard 1 es va llançar el 17 de març de 1958)
Aquest model va tenir molt bona acceptació i els clients demanaven directament “una Vanguard”. L’any 1958 Juan Abello i Juan Cahué, que en aquell moment era el comercial de Cradial i abans havia estat ebanista, decideixen crear una societat que es diria Abello, però que al mateix any passaria a dir-se Vanguard. Es desconeix si va participar alguna persona més, encara que he trobat que el torero Chamaco (Antonio Borrero Moreno) també va participar, però no l’he pogut verificar. La raó social era al carrer de Fortuny, 9.
Juan Cahué es va convertir en un home d’èxit, també a la nostra ciutat, l’any 1964 és anomenat president d’honor del Centre d’Esports Hospitalet, la seva relació amb l’esport també estava presenta las trofeus Vanguard que es donaven als jugadors més alineats als seus equips. A finals de 1969 visiten la nova fàbrica, la del carrer Santa Eulàlia, Francisco Franco i el príncep d’Espanya, don Juan Carlos de Borbón i li fan el lliurament del títol d’empresa exemplar. Carlos Arias Navarro, president del govern (1974-1976), i quatre ministres també la visitarien l’any 1974.
L’any 1978 la competència europea (Grundig, Philips, Telefunken) amenaçava la supervivència de l’empresa i Hitachi es va interessar
En 1983, encara que estava en suspensió de pagaments tenia una cuota de mercat del 9% de televisors (al 1980 tenia un 13%), darrere de Philips, Grundig i Thomson, amb 90.000 venuts.
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo (09.11.1964)
- Mundo Deportivo (10.11.1964)
- ABC (31.05.1969) – Entrevista a Juan Cahué (segueix a la següent pàgina)
- La Vanguardia (19.07.1969) – Trofeu empresa modelo
- La Vanguardia (01.01.1970) – Trofeu empresa exemplar
- ABC (21.06.1972) – Anunci de la calculadora X810
- La Voz del Llobregat (17.06.1974)
- El Pais (07.11.978) – Hitachi s’interessa per Vanguard
- El Pais (01.02.1981) – Suspensió de pagaments
- *El Periodico del Llobregat (04.11.1982) – Hisenda embarga tots els bens de Vanguard
- El Periodico del Llobregat (11.11.1982) – quart expedient de regulació
- El Periodico del Llobregat (07.12.1982) – quart expedient de regulació
- La Vanguardia (13.12.1982) – Pla de reestructuració – no fusió Vanguard-Bettor-Cosmos ->Necsa
- El Periodico del Llobregat (13.04.1983) – el pla de viabilitat no és possible sense despedir 500 treballadors
- El Periodico del Llobregat (11.06.1983) – s’aprova l’ampliació del subsidi d’atur a Vanguard
- El Periodico del Llobregat (14.10.1983) – Judici contra Juan Cahué per demanda de responsabilitat subsidiaria particular
- El Periodico del Llobregat (12.11.1983) – Judici contra Juan Cahué per demanda de responsabilitat subsidiaria particular
- El Periodico del Llobregat (01.12.1983) – Condemna a readmetre 300 treballadors.
- El Pais (03.01.1984) – Continua en marxa
- La Vanguardia (27.01.1984) – 100 treballadors acusen a Juan Cahué de delicte social
- El Periodico del Llobregat (24.03.1984) – Declaracions dels advocats dels treballadors
- El Periodico del Llobregat (29.03.1984) – 150 treballadors es manifesten a la casa de Juan Cahué, a Valldoreix.
- El Correo del Llobregat (10.05.1984) – La magistratura de treball embarga Vanguard.
- El Pais (13.12.1984) – Pla de viabilitat
- La Vanguardia (25.02.1985) – Pla de viabilitat
- El Pais (30.12.1985) – Pla de viabilitat
- La Vanguardia (09.02.1988) – Acusacions del CDS al PSC per les ajudes donades a Vanguard i altres temes.
- Missatge de Juan Larroya a Historia de radios Cradial a radiomusum
- Models de radios Vanguard a radiomuseum
- Referència al bloc Academia Cajander
Dues postals de 1964
Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.
De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…
Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas, de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.
A la següent postal es repeteixen tres localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.
REFERÈNCIES
Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
Esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, 1962
El 25 de desembre de 1962 totes les càmeres de fotos (que tenien carret) van sortir al carrer, ja que el que passava s’ho mereixia, tot estava blanc, la nit anterior havia caigut una nevada que encara no s’ha tornat a repetir, els espessors de neu superaven el mig metre. Existeixen multitud de imatges d’aquell dia, i dels posteriors, ja que la neu va durar uns quants dies.
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
Caserna de Lepanto, 1983
Una altra imatge cedida per en Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud on podem veure la caserna de Lepanto el mateix dia que passa per allà el Rally Inernacional de cotxes d’epoca.
Aquesta fotografia ha estat molt fàcil de datar ja que la portada del Mundo Deportivo del diumenge 27 de febrer de 1983 també ha quedat immortalitzada. Per cert, aquell dia, contra tot pronòstic, l’Hospi de Roberto Puerto perdia 0-3 contra el Talavera, després d’un any sense perdre cap partit al seu camp.
REFERÈNCIES
Sense notícies del retorn del Cap de Medusa
El Cap de Medusa és una de les icones de l’Hospitalet, l’element arqueològic més important trobat a la ciutat, tot un símbol; tant que des de l’any 2006 la distinció municipal als visitants il·lustres és la seva imatge, estrenada quan ens va visitar el Príncep Felip de Borbò. També és el segell del Museu d’Història, i per alguns una metàfora (o pot ser l’origen,…) de la metamorfosi imparable del nostre territori en formigó i asfalt als últims 100 anys, sense cap respecte al medi natural o a les seves arrels i passat:
Aquesta escultura d’època romana (II dC) va ser trobada al canvi de segle del XIX al XX al barri de Santa Eulàlia, a les obres de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell (antiga Via Augusta), molt a prop de l’ermita romànica. És una peça de marbre de més o menys mig metre de diàmetre, que segurament formava part d’un monument funerari situat a una vil·la propera a la vora del mar,… molt més al text de Josep Maria Solias.
Des de 1932 la medusa forma part de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya i tan sols va retornar al nostre municipi al setembre de 2006 per tal de formar part de l’exposició Paraula de Medusa. A nosaltres ens van deixar una còpia, però com això no es que sigui molt just, el 22 de febrer de 2006 el Ple en la seva totalitat va aprovar una moció del Partit Popular que instava a l’ajuntament a:,…
5 anys i mig després i sense notícies del seu retorn,…
REFERÈNCIES
- El Gorgoneion de Provençana per Josep Maria Solias i Arís
- Visita del príncep a Canal-h (13.12.2006)
- Exposició Paraula de Medusa al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
- Sobre la troballa al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
- El cap de Medusa al Museu d’Arqueologia de Catalunya
- Ple municipal del 22 de febrer de 2006
L’autobús de la línia “H” (L’Hospitalet – Santa Eulàlia)
Fa una setmana Miguel Medina m’enviava entre d’altres fotografies, aquesta de 1956, on surt el seu yaye José López Ruiz junt a l’autobús que conduïa fent la línia de l’Hospitalet fins a Santa Eulàlia a la companyia Oliveras SA.
Segons l’imprescindible lloc web de José Mora el recorregut era plaça de l’Ajuntament, carrer de Calvo Sotelo (actual carrer Major), carrer del Generalísimo Franco (actual d’Enric Prat de la Riba) fins el metro de Santa Eulàlia. També diu que en alguns moments de la seva història va ser coneguda amb l’indicatiu “H” i actuava com a servei complementari i limitat a la línia “HB” entre l’ajuntament de l’Hospitalet i la plaça d’Espanya de Barcelona.
En novembre de 1972 les línies “H” i la “HB”, per tal de descongestionar la plaça de l’Ajuntament, canvien la seva terminal de la plaça anterior al carrer de la Tecla Sala.
El que no sé veure és on es va realitzar la fotografia,… algú recorda el cartell de Norit que hi ha a la tenda del costat??
A la web citada també surten aquests dos altres Pegasos de la mateixa companyia i línia. Les imatges en blanc i negre són també de 1956 i del fotògraf hospitalenc Brangulí; la que té un color més salmó és de data indeterminada, però com veieu la matrícula segurament és del mateix any,…
REFERÈNCIES
Accident del carrilet del 28 d’octubre de 1971
El 1912, quan va arribar el carrilet a la ciutat, tothom estava molt content, ja que era un medi de transport que ens apropava a Barcelona, i a més a Cornellà i d’altres municipis de la riba dreta del Llobregat,… però mica en mica la ciutat s’anava fent més gran, cada vegada tenia més població, més cotxes; els edificis creixien a pocs metres de les vies, a tocar dels murs de protecció, i això va comportar problemes de trànsit, atropellaments,… i que els possibles accidents poguessin afectar no sols als trens i els rails.
Ja vaig incorporar unes imatges de l’accident de l’any 1984, i ara he trobat aquestes de 1971, d’un xoc entre un tren de passatgers i un altre de mercaderies, que va causar diversos ferits entre el carrer d’Amadeu Torner i de Castelao (abans del 26 de gener).
L’any 1977 van començar les obres de soterrament i fins a 1987 no es va inaugurar al Gornal l’estació que formava part del tram que substituïa a l’antic de Santa Eulàlia, on va succeir aquest accident.
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 
