Imatges retrospectives d'una ciutat

Santa Eulàlia

Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962

Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.

A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…


No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.

Anuncis

El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom

A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar,  em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.

De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.


Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!


Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.


Grup de treballadores de Can Trinxet

A aquesta fotografia, que podria ser dels anys 60, veiem un grup de treballadores de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, que es situava al barri de Santa Eulàlia fins el 1981.

A veure si em podeu ajudar a identificar les dues dones que es troben a dalt a l’esquerra.  La Pepi Villar Villar, pensa que poden ser la seva mare i la seva tieta, però no està segura.


Les primeres pel·lícules del Cinema Victoria

Nicanor Molina m’ha enviat aquest article que va escriure per la publicació Hospitalet Deportivo el dia de la inauguració del nou cine Victoria, que per cert, ell no el té apuntat i jo no trobo quan va ser,… bé, al menys sé que va ser un dissabte de molt a finals del 1960 o dels inicis del 1961, ja que el projecte de construcció del cinema es va aprovar el juny de 1960, i ja sortia com acabat al primer dels quatre números de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo de 1961.

Al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana van fer un recull d’informació sobre aquest cinema i sobre el seu arquitecte,  així que per no repetir informació, si esteu interessats en més informació sobre el cinema us deixo l’enllaç a les referències, allà també podreu enllaçar amb altres documents molts interessants sobrer aquest i altres cinemes de la ciutat. També us poso una fotografia de l’interior amb la gran pantalla i les butaques de fusta!

Les dues pel·lícules que van exhibir el dia de l’inauguració no eren aptes per a tots els públics, d’Infierno en la ciudad deien que era “a un mismo tiempo desagradable y turbadora, como el aguardiente de las tabernas de arrabal“, i a més, a les cartelleres de Barcelona ja apareixien des d’octubre de 1960, es a dir, no eren ben bé estrenes. Això m’ha semblat estrany, ja que,… no sé,… jo hauria fet el contrari per fer venir a més gent el dia de la inauguració, programar pel·lícules d’estrena i per tots els públics,…


REFERÈNCIES


Un vídeo domèstic filmat a Santa Eulàlia, 1976

Avui he trobat un vídeo domèstic on els tres primers minuts es van rodar a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana el diumenge de rams de 1976. Aquest espai crec que es deia jardí de la creu, ara no sé si le diuen igual, ja que la creu, com era un monument franquista, es va retirar.

És un vídeo familiar, on la persona que ho comparteix a youtube (“linarensista”) mostra els seus oncles, cosins i pares. A vosaltres pot ser us agradarà veure com era aquest parc fa uns 35 anys,…


Nova fotografia de la inauguració del pont d’en Jordà, 1935

Incorporo la fotografia i el seu peu ja que ens diu un munt d’informació,…

“El pont d’enllaç de les barriades de Santa Eulàlia i La Torrassa de L’Hospitalet. —

El dia 7 s’efectuà la inauguració oficial d’aquesta important millora urbana. Amida uns 45 metres de llarg. Passa sobre les línies deis ferrocarrils de M. S. A. i té una molt bella perspectiva. La construcció de l’encavallada de ferro ha estat f eta als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima, segons projecte elaborat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, havent contribuït a aquesta important millora, a l’estació final de la qual, Bordeta-Cotxeres (situada dintre el terme de L’Hospitalet) dóna accés aquest pont,  la Companyia de M. S. A., que ha construït unes parets  de contenció per a la sortida al carrer de Salvador Seguí, de La Torrassa. Aquesta obra s’ha portat a cap en menys d’un any, ja que el 14 d’abril de l’any passat es posà la primera pedra.

A l’hora assenyalada arribà el president interí de la Generalitat, Sr. Pich i Pon, acompanyat del sots-cap de cerimonial Sr. Puigdomènech, el qual fou rebut amb aplaudiments pel públic i saludat per l’alcalde de L’Hospitalet, el qual va presentar els altres invitats. 

Seguidament la comitiva ocupà l’entarimat que s’havia aixecat a l’avinguda del Metro i l’alcalde gestor llegí el discurs en qué es feia història dels treballs realiizats per aconseguir aquesta important millora, des de l’any 1907, en qué es llança la idea, fins al moment actual, que era una realitat la unió de les dues barriades, de Santa Eulalia, amb els seus 7.000 habitants, i Coll-Blanc-La Torrassa, que en té prop de 21.000.”

REFERÈNCIES


Hostal de Santa Eulàlia, 1961

Avui escriuré una mica sobre l’Hostal Santa Eulàlia, inaugurat tot corrent per celebrar també la inauguració de l’antic camp de futbol de la ciutat, situat a Sant Josep, el 15 de maig de 1958.  Des d’aquell moment quasi tots els dinars-sopars oficials i oficiosos de la ciutat es van fer allà. Tots els equips que venien de lluny a jugar a la nostra ciutat, aquí venien a parar; també personalitats oficials, artistes, i un munt de turistes de totes les nacionalitats, però sobre tot d’Alemania, ja que al costat tenia el garatge d’Autocares Julià, on l’Europabús tenia l’estació terminal. Lògicament també és celebraven batejos, comunions, casaments,… es a dir, que segur que hi ha un munt de fotos a les caixes que teniu a dalt de l’armari,…

L’establiment tenia 4 pisos, i fins a 8 al cos més alt; disposava de 50-60 habitacions, bar restaurant, menjador per 80 comensals, i dos grans salons, un per 100 i un altre per 300 persones.

Aquí teniu la seva situació, al carrer de Santa Eulàlia, a l’alçada del carrer de Martí Codolar.

Des de 1960, l’hostal el portava el senyor Josep Elias i Serra (1909-1991), que també s’encarregava de l’Hotel Colonia Puig, a Montserrat. El secundaven la seva germana Eulàlia i el seu marit Pedro Virgili Fortuny. A la Vanguardia es poden trobar anuncis dels plats de cuina catalana que realitzaven (escudella i carn d’olla, peus de porc, bacallà a la catalana,…) o també de plats més “internacionals” (sopa de formatge, pollastre grillé americana,…) fins al 1967, però segurament van tancar anys més tard, no he trobat quan.

Els preus de principis dels 60 pels banquets era de 120 pessetes per persona, i el dinar,… 50 pessetes! A sota teniu el menjador.

I aquí el bar,…

Aquesta fotografia és de Josep Elias, el més baixet, amb una de tantes personalitats que van passar per l’hostal, el que va ser campió mundial dels pesos pesats (1933-34), Primo Carnera.

Seguidament la pàgina que van pagar a la Vanguardia per fer-se publicitat., juntament amb les empreses que van col·laborar en la construcció.

Seguidament, un parell de dibuixos que he trobat a internet,…

REFERÈNCIES