Un elefant a l’Hospitalet
Ja veieu que no parlo d’un elefant actual, parlo d’un fòssil batejat inicialment com a Elephas meridionalis, i que ara es diu, Mammuthus meridionalis. Aquest animalot caminava pel territori que avui ocupa la nostra ciutat fa quantre dies, geològicament parlant, es a dir, fa d’entre 800.000 i 1.000.000 d’anys, a l’era geològica que es coneix com a Quaternari.
Feia d’alçada uns 4,5 m i els mascles podien superar les 10 tones de pes. Vivia a zones de bosc obert i de clima benigne, i s’alimentava d’ herbes i fulles.
No sé quan el Dr. Josep Fernàndez de Villalta i Cornellà va trobar un molar i una defensa fragmentada als llims de la bòbila Marquet, que es trobava a prop del cementiri, al carrer de Menéndez Pidal . Sé que als anys 80 l’original del molar es trobava al Museu Arqueològic de Barcelona, i l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet tenia una còpia en poliester que el mateix Villata va donar a Jordi de la Pinta, col·laborador de l’Ateneu.
Ara la veritat és que no sé on es troba, buscant al lloc web de Museus en Línia he trobat aquest molar que no sé si és el mateix, segons es descriu procedeix de la nostra ciutat, encara que actualment es troba al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet.
Aquestes troballes a la nostra ciutat es podrien qualificar com inaudites, ja que tothom sap el que es feia a les obres quan es trobava alguna cosa,…
REFERÈNCIES
- Imatge del lloc web Saberpanther
- Imatge de H. Osborn, ‘Men of the Old Stone Age’ (1916) dins del lloc web Don’s Maps
- Jordi de la Pinta a l’Hospitalet escriu.
- Lloc web de Museus en línia
- El Periódico del Llobregat, 31.08.1984 (buscador)
- Las formaciones cuaternarias del delta del Llobregat (1974). Mª Àngeles Marqués Roca
Fent geologia sota la Ronda de Dalt
L’altre dia vaig trobar a la biblioteca un llibre sobre el medi físic del nostre municipi i m’ha semblat tant interessant que traslladaré part d’un capítol. Avui toca una mica de Geologia (perduda)!
Parla sobre un jaciment del Pliocé que existia al torrent de Can Nyat (o Nyac, encara no sé com es diu) i que va “quedar ocult” quan van fer la ronda de Dalt; al croquis inferior la veureu al costat del número 1. No feu cas a la reconstrucció actual que he pegat al costat, la he fet a “boleo” amb una intenció sols indicativa.
A la imatge inferior veiem el talús del torrent de Can Nyac a l’alçada del pati de la Bòbila ja desapareguda; segons diu el text (1986) era l’única que encara funcionava a l’Hospitalet i es situava just al límit amb Esplugues; per situar-nos més, la ronda ara passa just per aquí i l’aqüeducte quedaria a ma esquerra.
A la paret em sembla veure un parell de forats que podrien ser les entrades d’aquells refugis antiaeris que posteriorment es van fer servir com habitatges després de la guerra, i del que queda un sense cap tipus de protecció més avall del torrent.
La imatge següent, es correspon amb el rectangle més gran de la fotografia anterior, i en ella podem observar la geologia del Samontà del nostre municipi: A (sorres grogues del Pliocè), B (graves fluvials), C (Argiles vermelles amb localment capes de graves) i D (Llims groguencs amb molt nòduls calcaris).
A les sorres del Pliocè es podien observar petits mol·luscs, foraminífers, restes d’eriçons,…. el que indicava que es van generar en un ambient de platja, de quan el mar cobria el Barcelonès i la vall baixa del Llobregat, i estava directament en contacte amb la serra de Collserola. Els materials C i D es corresponen amb el Quaternari, del que també escriuré,…
La següent imatge es correspon amb el rectangle més petit i les lletres es corresponen amb les mateixos materials, la A amb les sorres de platja, i la B amb graves de riu (ben rodades i englobades amb una matriu sorrenca). Com es veu, el contacte entre els dos materials és molt clar i ens defineix que en aquell moment geològic la platja va ser coberta pels materials del riu.
Com deia a l’anterior article sobre el Pliocé de l’Hospitalet, el que tenim aquí són les sorres del Plasencià,(3,4-1,64 milions d’anys). Existien diversos jaciments al nostre municipi amb molts fòssils, sobre tot mol·luscs i fulles d’arbres, però em temo que ja sols els trobareu a col·leccions particulars o al fons del museu d’història de la nostra ciutat.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet. El medi físic. (1986) realitzat per Antoni Domínguez Ximénez i Ramon Julià Brugués. Núm 4 dins de la col.lecció Quaderns Urbans. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea de Cultura, Ensenyament i Esports i el Departament de Dinàmica Educativa.
- Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat (dins d’aquest bloc)
Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat
A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual, i tota la llera del Llobregat fins a Martorell es va convertir en una ria, que des d’antic li van posar el nom de “Ria Rubricata”.
Les aigües no eren molt salines, i la temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina, la biodiversitat, fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora de les seves platges també era exuberant, amb coníferes, salzes, castanyers, alzines, roures,…
Els jaciments del Pliocè marí (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys) del Baix Llobregat han estat estudiats des de finals del segle XIX. S’han donat a conèixer més d’un mil.ler d’espècies als jaciments pliocènics, entre mol.luscs, coralls, rèptils, crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anélids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena), nanoplacton, braquiòpodes, peixos, cefalópodes, ostràcodes, briozous i vegetals.
A la nostra ciutat, degut a les antigues extraccions d’argiles i a aquesta dèria de no deixar ni un pam de terreny natural a la vista, no crec que sigui possible trobar ja cap resta, però com que no hi ha res impossible, pot ser queda algun petit racó del Pliocé encara al descobert, us deixo un parell de mapes geològics de l’Hospitalet on podeu veure on es troba el Pliocè, encara que sigui sota el formigó.
Aquí teniu els diferents materials que ens podem trobar si fem un forat. En verd, el Pliocé; en taronja, el Pleistocé, i sense pintar, l'Holocé.
Aquest plànol l'he trobat a internet i com veieu és relativament antic, encara no s'han construït Can Serra, Bellvitge,...
Sobre els fòssils, podeu trobar una llista a un article del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural, on ens relata la troballa, a finals de l’any 1905, dels osos d’una tortuga, juntament amb molts altres fòssils de mol·luscs, foraminífers,… Els van trobar darrere del cementiri, a les margues blavoses del Plasencià, al desaparegut torrent que baixava d’Esplugues, es a dir a l’actual parc de les Planes. He trobat una altra referència de 1953 on es descriu un jaciment a la bòbila Marquet, però encara estic buscant la seva situació,…
També podem trobar a internet els 27 fòssils de diferents espècies del fons del museu de l’Hospitalet, concretament al lloc web “museus en línia”. No trobareu fotos però sí els noms i una petita descripció, també que són de l’Astià, que sinó erro seria la denominació de la fàcies sorrenca del Plasencià citat, i per tant aquests fòssils no s’haurien trobat als mateixos materials que la tortuga.
REFERÈNCIES
- El contexto geotècnico de la ciudad de Barcelona (2002)
- Mapa geològic de l’Hospitalet (IGME)
- Taula dels temps geològics
- El Pliocè marí al Baix Llobregat
- Fons del museu d’Historia de l’Hospitalet a Museus en línia
- Trovalla de una tortuga del grupo “Emydae” de B. Serradell, dins del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural de 1908 (per passar pàgina canvieu el 125 de la direcció de l’enllaç per un 126,…128)
- El Pliocé marí català. Breu síntesi paleontològica de Jordi Martinell dins del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural, 50 (1985)
- Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del riu Llobregat de Joan Daura Luján i Mintserrat Sanz Borràs (2009) treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 16
L'Hospitalet de Llobregat 
