Barcelona, 1563
Ahir a la tarda vaig anar al Prat per trobar-me amb Joan Lluís Ferret i Pujol, un historiador amateur que ha publicat un munt de llibres relacionats amb el Prat i la seva gent, i que des de fa molt de temps esta realitzant una investigació sobre el procés de formació del delta del Llobregat. Disposa de molta informació de tot tipus: testimonis geològics, estudis geofísics, cartografies antigues, estudis sobre variacions del nivell del mar,… i també en la bibliografia històrica, de fet era el tema pel que ens havien reunit, ja que sembla que estic agafant fama de savi sobre aquests temes a l’àmbit de l’Hospitalet. He de dir en la meva defensa que res més lluny de la realitat, jo no sé res, em dedico a fer difusió del que altres han escrit. De fet, va ser molt poca l’ajuda que li vaig poder proporcionar aen Joan Lluís,… encara que m’ha posat deures: localitzar edificis entre més o menys l’actual Granvia i el mar cap el segle XVII,… si algú té notícies ja sap a qui dir-ho!
Per la meva part, d’aquesta molt agradable reunió, a més de tot el vaig aprendre, em porto cap aquest bloc una pintura que no coneixia i que considero molt interessant, ja ens permet veure com era la platja de la que tant escric fa quatre segles i mig.
La pintura és d’Anton Van Den Wyngaerde, un paisatgista flamenc, que per encàrrec de Felip II va recórrer Espanya a partir de 1561. Va realitzar 62 dibuixos de diferents ciutats espanyoles publicats posteriorment a la seva mort, l’any 1571.
A la platja no hi ha res, es que no trobareu ni la Torre del Cap de Riu, ja que la seva primera pedra es va col·locar el 19 d’agost de 1566 pel virrei compte de Melito “per deffensar que los turchs no puguen pendre ayguada”. El que sí que sembla que es veuen són unes barraques, o són unes barques?.
També es pot apreciar la petita badia o golf que existia a tocar de Montjuïc,… i clar tota Barcelona, si us interessa saber una mica més, us recomano que aneu al bloc La Ciudad en el Arte, que és d’on he extret la imatge, a sota teniu la porta.
REFERÈNCIES
Dibuix de Ca n’Alos de Joan Soler-Jovè a finals dels 60
Ja sabeu que abans l’Hospitalet estava ple de masies, que mica en mica han anat desapareixent sota els nous temps i que unes quantes s’han salvat, però que hi ha algunes en molt males condicions que encara esperen el seu torn per ser restaurades, i que ja aniré mostrant.
Avui toca un dibuix de Ca n’Alos, una masia esborrada del nostre paisatge que es trobava al barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res.
Existeixen moltes fotografies d’aquesta masia, però m’ha agradat molt aquest dibuix d’en Joan Soler-Jovè, fet a finals dels anys 60, ja que l’hi dona un aspecte fantasmagòric, premonició del seu futur (podeu trobar aquest dibuix i el seu origen al fantàstic bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana!)
No he trobat molta informació del mas, i la que he trobat ha estat també al bloc anterior, com per exemple que el propietari al 1703 era Josep d’Alós i Ferrer, un militar de Barcelona. Al 1785 ho era Juan de Ponsich i Alós, que és el que va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. També he trobat que en temps més moderns, durant una època, es van fabricar matalassos,… i que actualment un carrer té el nom d’Alós, però encara que a prop al barri de Sant Josep.
Molt poca cosa, teniu més informació, records, xafarderies,…??
REFERÈNCIES
Bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Isabel Salvador El meu record és que jo havia estat en aquesta Masia. Hi vaig anar amb la Rosa Munné, l’Immaculada Munné (Cal Pinques). Erem petites i anavem amb l’àvia Agustina, una senyora entranyable.. El que no sé és si la família que hi vivien era família d’ells.La família Munné, eren pagesos. Vivien al carrer Àngel Guimerà.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies Isabel!
- Bartolomé Gris Tapias Yo vivía a pocos metros de allí, justamente en el carrer d´Alòs, recuerdo haber estado en la masía antes de derribarla y construir la Vanguard (años 60)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues me acabas de crear un problema espacio-temporal 🙂 ya que pensaba que habían llegado a exisitir los dos edificios al mismo tiempo. No tengo fotos pero hay otro dibujo del mismo autor donde aparecen juntos a finales de los 60, no sé si será inventado,… http://2.bp.blogspot.com/_JWV6XafcTqM/TO4enQF7zTI/AAAAAAAAAb4/3m0tUl1j4Js/s1600/dahsep-Vanguard-i-Al%25C3%25B3s313.JPG
- Bartolomé Gris Tapias Yo ahora también tengo mis dudas, (de eso hace muchos muchos años)si fue antes la construcción de la Vanguard, y el derribo de la masía después, si convivieron juntos sería por muy poco tiempo, también recuerdo que había una cueva subterránea que iba desde la masía hasta la vía del tren, yo jugaba por allí.
- Francisco Vera No llegué a ver esta masia , pero gracias por hablarnos de un pasado que desconocemos . Gracias!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada Francisco!! Bartolomé eso es muy interesante porque puede que fuese un refugio de la guerra, ya lo miraré,…. En esa zona también hay noticias de descubrimientos arqueológicos muy antiguos.
Modolell de la Torre, 1922
Aquesta és la única fotografia que he vist de Modolell de la Torre, es a dir, de la masia construïda on inicialment es situava la Talaia, que ara es troba al costat de l’Harmonia, a la plaça de Josep Bordonau. La imatge és de la Biblioteca de Catalunya, del fons fotogràfic Salvany
A l’entrada del 3 maig vaig explicar una mica de la història de la Talaia i vaig mostrar una imatge seva de l’any 1972, quan la van traslladar de lloc, allà es veia la Talaia amb els arcs en construcció i jo deia: “Es creu que la reconstrucció de la Talaia no va ser fidel a l’original. Sobre tot per les arcades superiors, que originalment eren gòtiques. Hi ha una llegenda que diu que Santiago Rusiñol se’ls endugué al “Cau Ferrat” de Sitges, però mai s’han trobat”.
No tinc notícies sobre la llegenda, però ara sabem que les arcades molt gòtiques no eren, no s’observa l’arc apuntat característic, i també sabem que sí que es van modificar substancialment, com veieu a aquesta imatge actual d’Arkilla a Panoramio
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Julia Costa Interessant, sort que encara conservem la Talaia ni que sigui ‘traslladada’.
- Montse Baylach Piñol Ostres, Josep Bordonau era amic del meu pare i co-fundador amb ell de ERC aki l’Hospi
Santa Eulàlia de Mèrida, anys 20
L’església de Santa Eulàlia de Mèrida, es a dir, l’antiga església de la plaça de l’ajuntament.
Anomenada primerament Església Nova de l’Hospitalet, fou construïda al segle XVI i beneïda el 1600 pel bisbe de Barcelona Ildefons Coloma.
Aquesta església, que fins el 1908 fou l’única parròquia del terme, constava d’una sola nau coberta amb volta de creueria, amb capelles laterals, combinant la tradició gòtica amb elements de tipus clàssic, visibles particularment a la portalada.
El 1805 l’escultor Salvador Roig inicià la construcció de l’altar major que finalitzà després de la guerra del Francès. El 1807 se n’inaugurà la primera part i s’hi instal·là la imatge de Santa Eulàlia. Els retaules que contenia el temple, dels quals destaca el de Sant Roc (segle XVI), atribuït a Jaume Huguet de Vilafranca, es guarden al Museu d’Història.
Aquest temple, que en un principi fou posat sota l’advocació de santa Eulàlia de Barcelona, més endavant canvià la titular per la seva homònima de Mèrida, segons explica Francesc Carreras i Candi, per tal d’evitar que la festa major hospitalenca coincidís amb la de la veïna població de Santa Eulàlia de Sarrià, circumstància que impedia que els veïns de l’una poguessin traslladar-se a l’altra en una data tan assenyalada.
Durant la Guerra Civil del 1936 fou destruït i només se salvà el retaule de la capella de Sant Roc.
REFERÈNCIES
- Amparo Corchero Otra foto muy buena!
- Roger Sans L’església de la foto em recorda molt la de Sant Vicenç de Sarrià, són de la mateixa època. La festa major hospitalenca ja no coincideix amb la de Sarrià, per la qual cosa es podria retornar a l’advocació de Santa Eulàlia de Sarrià.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí que es sembla, sí http://www.epdlp.com/edificio.php?id=2727 també es sembla a l’antiga (i desapareguda) del Prat http://pictures.todocoleccion.net/tc/2010/02/08/17442326.jpg o a la de Sant Boi (Sant Baldiri) http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=25
El trasllat de la Talaia al 1972
L’any 1587 es va construir el mas Modolell de la Torre, del qual formava part la talaia, que estava adosada. Aquest mas es situava a l’heredat “Mas Burguera” que anava des del carrer Major fins al torrent d’en Canyet, a la sortida de l’Hospitalet cap a Cornellà, prop de l’antic escorxador municipal.
Al 1972 es decidix enderrocar el mas però conservant la talaia, i aquesta es reconstrueix a la seva ubicació actual, a prop del carrer Xipreret, a la plaça de Josep Bordonau, amb la pretensió de consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels origens llunyans de l’Hospitalet, una mena d’imatge que contrastés la del creixement incontrolat, deshumanitzant i desarrelat de l’Hospitalet dels anys seixanta i setanta.
Es creu que la reconstrucció de la talaia no va ser fidel a l’original. Sobre tot per les arcades superiors, que originalment eren gòtiques. Hi ha una llegenda que diu que Santiago Rusiñol se’ls endugué al “Cau Ferrat” de Sitges, però mai s’han trobat.
REFERÈNCIES
- Imatge de la revista Destino 1883, 18.11.1972 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues – Biblioteca de Catalunya)
- Text: resum de la fitxa 100/01 del Pla especial de protecció del patrimoni històric (2001)
COMETARIS AL FACEBOOK
- Neus Nuñez Sabeis a mi me decian ……”si hombre en la calle barcelona donde esta la falange” uf quina creu
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Allà estava la Falange?
- Neus Nuñez Tu miras la torre y la masia que hay a mano derecha alli ivan al niñas para el “servicio social”
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquest? http://bloghospitalet.blogspot.com/2009/06/lharmonia-abre-de-nuevo-sus-puertas.html
- Carme Alcaraz Jaén Ostras!! en este edificio, asistí a la entrega de trofeos en la primera competicion de juegos escolares allá por el año 1966/67 yo jugaba en un equipo de baloncesto del colegio Purisima Concepción (estaba en Santa Eulalia calle Comercio) eramos cuatro equipos femeninos,
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) a l’any 1966 el va comprar l’ajuntament al 1978 entra l’Ateneu Popular de l’Hopsitalet amb un contracte de 10 anys. http://www.ateneulh.cat/historia.htm
- Neus Nuñez si ese mismo
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tengo que hacer una entrada sobre este edificio, pero más adelante,…
- Ireneu Castillo El que era abans “La Falange” és l’actual “Ca l’Harmonia”, al davant mateix de la Talaia. De fet, quan últimament s’han fet les obres de remodelació, en bona base estaven pensades per a treure un fotimer de “desgràcies” que havien fet els falangistes dins del casalot per adaptar-ho a les seves necessitats.
L'Hospitalet de Llobregat 