Alcaldes (i alcaldesa) de l’Hospitalet de Llobregat, 1717-2011
Aquesta és una relació que feia temps que volia compartir, era tan fàcil com traslladar les dades que Francesc Marcé i Sanabra va escriure al llibre “Batlles o alcaldes de Hospitalet” de 1975, però entre la manca de temps i que el llibre no és fàcil de trobar, s’ha endarrerit una mica. Com dic el mèrit és del senyor Marcé, jo sols he fet l’últim apartat, que tampoc es que sigui molt complicat. El mateix escriptor ens alerta de la possibilitat d’errades degut a la manca i a la dificultat dels documents consultats, el que es podria resoldre per la meva part amb la consulta de treballs posteriors sobre aquest tema,… mica en mica,…
Rev 2 -> Gràcies a Javier Ayuso per avisar de que mancava l’alcade Josep Xena Torrent.
Recull sobre l’ermita de Sant Pere Màrtir
Abans, quan no teniem el radar del meteocat, els pagesos i no pagesos se’n refiaven de l’experiència, i segons d’on venien els trons, o a on es trobaven els núvols, ja sabien el que acabaria passant, i de tant dir, i de tant encertar, s’acabava certificant el fet amb la creació d’una dita,… ara tot això s’ha perdut, però no fa res recordar-lo, i més quan aquests fenomens encara passen. Pot ser ja no veiem els núvols amb aquests edificis tan alts que ens fan, però si els busqueu, segur que els trobareu.
Fa uns dies vaig descobrir un lloc web fantàstic a on es recopilen dites del Prat de Llobregat, com per exemple: “Trons a Barcelona, no passen el riu“, “Trons a Morro del Gos [a Castelldefels], pluja segura“, “Trons a remolar [i ara venen tres dites seguides] aviat plourà, o pluja al pla, o pops a la plaça“, i “Trons a Sant Ramon [a Sant Boi], pluja a tot el món“. Us deixo l’enllaç a sota, dins en veureu les explicacions.
A casa nostra en Ramon Morales també va fer una petita recopilació de nou dites, i sí, en tenim una d’aquestes meteodites: “Si Sant Pere Màrtir porta barret, pluja segura”. Com diu Ramon, el pagès llobregatà s’ha guiat moltes vegades per l’antic mont d’Orsa des de l’antigor, i fins i tot, hi alçà una ermita a honor del seu patró, Sant Pere Màrtir.
I ja que estem aquí dalt, primer de tot, dir que Sant Pere Màrtir és el nom més “modern”, abans li havien dit d’altres noms, com serra d’Orsa, mont d’Orsa, monte Ursa; el més antic, puig d’Ossa, documentat al 986,… i sembla que significa terres on es cultiva l’ordi, encara que hi ha d’altres autors que relacionen el nom amb la presència d’óssos a la zona. No sé si havien óssos o no, pero al 1789 corrien senglars i dainas (cèrvol mediterrani) i a una referència de 1891 he trobat que exisitien llops i guineus que baixaven inclús al pla, com ara fan els senglars.
L’ermita ja no existeix i sols queden quatre pedres i una placa que van instal·lar al 2005 el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre Excursionista Espluga Viva amb la intenció de reivindicar la dignificació del cim.
Es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714, no sense sofrir danys; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 l’ermita era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l’ermita va quedar pràcticament destruida.
A l’any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L’any 1926 l’ajuntament d’Esplugues, propietaris i els pares dominics decideixen reconstruir l’ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d’aquell mateix any. A l’any 1936 es converteix en estació radio telefònica,… i ara ja heu vist el que queda.
He trobat molt poques imatges de l’antiga ermita i totes a una pàgina de subhastes online, així que si les voleu, ja sabeu,… Aquesta primera és del 28 de maig de 1900, l’ermita està envoltada de persones mirant un eclipsi. Es veu que hi ha una torre de base quadrada i una nau sense sostre.
Aquestes quatre també semblen també de principis del s. XX i es veu l’estat lamentable en que es trobava l’edifici, ja en aquella època es feien grafits als murs,…
Aquesta és del 19 de novembre de 1939, i és el que va quedar de la reconstrucció de 1926 després de la guerra.
Per finalitzar, apuntar que entre els anys 1787 i 1815 el Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven a l’ermita cada 29 d’abril, indicant que els pagesos de l’Hospitalet, juntament amb milers de persones d’altres pobles, pujaven per tal d’anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll,… i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava,… A continuació, la descripció d’un d’aquests aplecs:
«La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora».
REFERÈNCIES
- Trons a Remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- De Pedralbes a Finestrelles amb el Baró de Maldà, de Josep Moran. Les Corts, 24 d’abril de 2005
- Sant Pere Martir i Esplugues, de Natalia Hernández a Crònica de la Vida d’Esplugues- 01.02.1992, pàg 10-11 (història de l’ermita i el sant)
- Puig d’Ossa a la Viquipèdia
- Notes de toponimia antiga del Pla de Barcelona de J. Moran i Ocerinjauregui (pàg 104)
- La Vanguardia, 29.04.1926 (història)
- La Vanguardia, 02.06.1926 (primera pedra de la reconstrucció)
- La Vanguardia, 25.11.1926 (història de l’ermita)
- La Vanguardia 10.06.1928 (romeria)
- Foto 1 – Búnker antiaéreo de Sant Pere Mártir al bloc anotherbcn’s
- Foto 2 – de papiripostals a todocoleccion
- Fotos 3-6 – de Els Encants a todocoleccion
- Foto 7 – de Sirina a todocoleccion
Can Colom
D’aquest edifici del carrer de Martí i Codolar, 2-4 no he trobat molta informació a pesar de formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i d’haver estat recentment restaurat. Es veu que es va construir entre el segle XVIII i el XIX i sols he trobat la següent informació, anterior a la seva restauració:
“de tres cuerpos (crujías de 3-4 m) y planta cuadrada con nave posterior (celler) y patio cubierto posterior con pilares de funcición e iluminación cenital. Posteriormente se le añadieron dos cuerpos laterales, uno de capilla (derecho) y otro de porche (izquierdo) de inspiración neogótica-eclecticista con falsas pilastras.
Fachada revocada y caracterísitcas interiores originales (vigas, bóvedas, etc,…).
Estructura: paredes de 50 cms. ancho. cubierta a dos aguas. Torre asimétricamente colocada.
Patio con entrada a c/Apretadora de puerta de fundición con pilares con adornos cerámicos.
Arbolado interior; Varias higueras”.
El dia 5 de juny de 2003 (segons CIU) l’Ajuntament va signar un acord amb la Conselleria de Justicia per tal de que fos rehabilitada dins de les actuacions previstes al projecte de la Ciutat de la Justícia, però la rehabilitació no es va iniciar fins 5 anys més tard, quan la Ciutat de la Justícia ja estava en funcionament. Al mitjans de 2010 es va finalitzar i actualment es la seu del Programa Municipal per a la Dona.
REFERÈNCIES
- Fitxa 56 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic
- Digital-h. 30.09.2003 (Primera pedra de la Ciutat de la Justícia, es cita Can Colom)
- Digital-h. 21.07.2004 (compromís de la Conselleria de Justícia per la seva rehabilitació)
- Digital-h. 10.04.2008 (Queixes de CIU per la tardança en la seva rehabilitació)
- Publicació L’Hospitalet. 13.05.2008 (començament de les obres de rehabilitació)
- Publicació L’Hospitalet. 19.07.2010 (el Programa Municipal de la Dona es trasllada a Can Colom)
- Publicació L’Hospitalet. 21.03.2011 (sobre Mercé Albiach l’última dona que va viure a la casa)
- Fitxa a la web de patrimoni.cat (imatge de 1986 de Gaspar Coll i Rosell)
Els edificis del carrer Juan de Toledo tenen els dies comptats
Ahir vaig escriure sobre un edifici abandonat que creava problemes sanitaris als seus veïns al barri del Centre, i avui torno amb la mateixa situació, o pitjor, al barri de Sant Josep.
També és un edifici privat, però en aquest cas l’ajuntament actuarà enderrocant-lo, ja que l’octubre passat el va declarar ruïna econòmica, en aquell moment la tinenta d’alcalde d’Urbanisme va dir que si el 29 de novembre passat no es donava resposta es tiraria a terra carregant el cost al propietari. Encara no ho ha fet però sembla que ja queda poc.
El cas és que aquestes poden ser les últimes imatges d’aquest conjunt d’edificis; es poden veure els cartells que avisen del seu enderroc imminent. Esperem que l’ajuntament, i l’empresa executora, tingui en compte que l’edifici es troba a menys de 100 m del jaciment arqueològic de Can Torresolanes i pot ser hi hagi alguna sorpresa, també que és l’edifici més antic del barri, a l’entrada d’un dels edificis es pot veure una pedra on figura gravat l’any 1765, encara que pot ser de l’edifici que existia allà anteriorment, el convent de monges de l’Estrella, i que a més de tot això, allà sota existeixen encara un o dos refugis antiaeris d’uns 50 m de longitud.
Es a dir, que s’hauria d’anar en compte en previsió del que es pugui trobar.
REFERÈNCIES
- Jaciment de Can Torresolanes
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hopsitalet (1937-1939)
- Notícia de l’enderrocament de l’edifici. Digital-h 17.10.2010
Can Cervera i l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota
Com a continuació de l’article d’ahir avui farem una incursió a la ciutat veïna d’Esplugues amb l’objectiu de donar una ullada del seu patrimoni arquitectònic. Anirem fins als punts taronges,…
Veurem dos construccions, l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota i Can Cervera. La descripció de l’aqüeducte és la mateixa que la del que tenim a l’Hospitalet, però cal dir que aquest és més llarg.
Imatge agafada des de la part més baixa del torrent cap a muntanya.
A sobre de laqüeducte, es pot passejar sense perill, inclús hi ha alguns que pugen a sobre dels murets,...
El més espectacular és la quantitat dhorts que hi ha sota. Com diuen, és un "vergel"!
Aquí veiem la part baixa del torrent, aprofitat al milímetre. (cap a mar)
El mateix, però ara cap a muntanya.
Can Cervera des de laltra banda del torrent de Can Clota.
La façana principal de Can Cervera
De Can Cervera no he trobat molt escrit: és una masia del segle XVIII, d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, el carener de la qual és paral·lel a la façana principal. Aquesta s’obre amb dos portals, un de llinda recta i l’altre d’arc rebaixat. Està presidida per un porxo que fa de balcó del pis i coronada per un frontó triangular. Per damunt de la teulada s’alça una airosa torratxa. Patrimoni arquitectònic de la ciutat d’Esplugues, i com veieu no es troba en un estat massa òptim,…
Ah! tots els horts desapareixeran en res, és l’anomenada Àrea Residencial Estratègica Can Cervera i es construiran 1360 fantàstics habitatges i es deixaràn un jardins en el fons del torrent. Es va constituir un consorci urbanístic per desenvolupar-lo l’any passat,… cal dir que a l’any 1982 van dir que tot seria un parc de 17 Ha, però clar qui anava a pensar que serien necessaris tants pisos!
REFERÈNCIES
La casa dels finestrals gòtics, 1914, 60’s, 1985
A un corraló del carrer del Xipreret, als números 75-77, hi ha una casa que es coneix com dels finestrals gòtics ja que actualment conserva dos finestrals d’aquest estil datats com del segle XV. Forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i per tant la millor manera de trobar dades d’aquest edifici és anar a la seva fitxa, la 100/07.
A la fitxa trobem que encara no es sap si aquests finestrals són els originals de la casa o es van reaprofitar d’un altre edifici i els van posar per donar-li més categoria, cosa que segons dieuen era una pràctica comuna. Aquesta teoria també es recolza en el fet de que al finestral més gran no acaben d’encaixar bé les dues meitats.
Existeixen dues possibilitats ja que el carrer es va obrir un segle després: o es van reaprofitar o bé la casa es va construir abans que el carrer i aquest es va adaptar a ella.
A la imatge inferior podem observar els dos finestrals i la base de pedra dels murs de l’edifici.
Aquesta casa inicialment era una masia, però posteriorment es va dividir en tres seccions. La part dreta es va tirar a terra (Xipreret 79) i a l’any 1964 es va construir un edifici nou sense respectar l’estètica del carrer.
La imatge següent és del fons de Josep Salvany, de 1914, i podeu veure a la dreta de tot un dels dos finestrals que van desaparèixer amb l’enderrocament d’aquesta part de la casa. Es veu també com a sobre de la base de pedra, l’obra és de tàpia, on s’intercalen maons per tal de reforçar-la.
A a imatge inferior, també de 1914, podeu veure el finestral que donava a la pujada del carrer de Xipreret, i que també va desaparèixer.
A la imatge següent és veu la cantonada, avui enderrocada, que comentava a les dues imatges anteriors . La imatge és anterior a 1964, i es pot observar l’estat d’abandonament en que es trobava l’edifici.
A sota, quatre imatges de 1985 de Gaspar Coll i Rosell, on es veu com continua l’estat de degradació de la façana de l’edifici.
L’altra dia l’Ireneu Castillo escrivia al seu bloc (Memento Mori!) un interessant article sobre el conveni de l’Hospitalet, derivat del tractat d’Utrecht, que provocà la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, i deia que s’especulava que es va produir a la Casa Espanya (on està el museu), bé, sols dir que també s’especula que es va fer a la casa dels finestrals gòtics.
REFERÈNCIES:
- Imatge moderna 1 – Vikipèdia
- Imatge moderna 2 – Panoramio (Pere Salcedo)
- Imatges de 1985 – Fitxa del lloc web de Patrimoni.gencat
- Imatges de 1914 – Fons fotogràfic Salvany
- La imatge del l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet ha estat escanejada sense autorització del llibre l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965 (2003) de Mireia Mascarell. Editorial Efadós. Si es considera que l’ús és inapropiat es retirarà immediatament.
- Fitxa del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet (100/07)
- Bloc d’Ireneu Castillo – Memento Mori!
Hoſpitalet, 1732
Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.
De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest
- Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
- Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
- Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge
També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:
- Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
- Caſas – Actual Pubilla Casas
- Alemany – Actual Can Buxeres
- Auguſti – Actual Remunta
- Sunÿer – Can Riera?
- Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
- Alos – La despareguda Ca n’Alós
- Torraſſa – Actual Casa Torrassa
- Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
- Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
- Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
- Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
- Bayls – desapareguda Cal Vehils
- Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)
Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.
I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…
També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…
Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…
REFERÈNCIA
Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Dibuix de Ca n’Alos de Joan Soler-Jovè a finals dels 60
Ja sabeu que abans l’Hospitalet estava ple de masies, que mica en mica han anat desapareixent sota els nous temps i que unes quantes s’han salvat, però que hi ha algunes en molt males condicions que encara esperen el seu torn per ser restaurades, i que ja aniré mostrant.
Avui toca un dibuix de Ca n’Alos, una masia esborrada del nostre paisatge que es trobava al barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res.
Existeixen moltes fotografies d’aquesta masia, però m’ha agradat molt aquest dibuix d’en Joan Soler-Jovè, fet a finals dels anys 60, ja que l’hi dona un aspecte fantasmagòric, premonició del seu futur (podeu trobar aquest dibuix i el seu origen al fantàstic bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana!)
No he trobat molta informació del mas, i la que he trobat ha estat també al bloc anterior, com per exemple que el propietari al 1703 era Josep d’Alós i Ferrer, un militar de Barcelona. Al 1785 ho era Juan de Ponsich i Alós, que és el que va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. També he trobat que en temps més moderns, durant una època, es van fabricar matalassos,… i que actualment un carrer té el nom d’Alós, però encara que a prop al barri de Sant Josep.
Molt poca cosa, teniu més informació, records, xafarderies,…??
REFERÈNCIES
Bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Isabel Salvador El meu record és que jo havia estat en aquesta Masia. Hi vaig anar amb la Rosa Munné, l’Immaculada Munné (Cal Pinques). Erem petites i anavem amb l’àvia Agustina, una senyora entranyable.. El que no sé és si la família que hi vivien era família d’ells.La família Munné, eren pagesos. Vivien al carrer Àngel Guimerà.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies Isabel!
- Bartolomé Gris Tapias Yo vivía a pocos metros de allí, justamente en el carrer d´Alòs, recuerdo haber estado en la masía antes de derribarla y construir la Vanguard (años 60)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues me acabas de crear un problema espacio-temporal 🙂 ya que pensaba que habían llegado a exisitir los dos edificios al mismo tiempo. No tengo fotos pero hay otro dibujo del mismo autor donde aparecen juntos a finales de los 60, no sé si será inventado,… http://2.bp.blogspot.com/_JWV6XafcTqM/TO4enQF7zTI/AAAAAAAAAb4/3m0tUl1j4Js/s1600/dahsep-Vanguard-i-Al%25C3%25B3s313.JPG
- Bartolomé Gris Tapias Yo ahora también tengo mis dudas, (de eso hace muchos muchos años)si fue antes la construcción de la Vanguard, y el derribo de la masía después, si convivieron juntos sería por muy poco tiempo, también recuerdo que había una cueva subterránea que iba desde la masía hasta la vía del tren, yo jugaba por allí.
- Francisco Vera No llegué a ver esta masia , pero gracias por hablarnos de un pasado que desconocemos . Gracias!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada Francisco!! Bartolomé eso es muy interesante porque puede que fuese un refugio de la guerra, ya lo miraré,…. En esa zona también hay noticias de descubrimientos arqueológicos muy antiguos.
Carrer Major 59-61, La Vakeria
Avui estava llegint un text que es diu “Alguns moments històrics de l’okupació a Barcelona” i es veu que les primeres okupacions són dels anys 80. A l’any 1985 a Sants s’okupa Cros10 i a Cornellà, L’Ateneu. A l’any 1989 a Gràcia s’okupa la Kasa de la Muntanya i a l’any 1991 s’okupa la casa de les imatges, la Vakeria.
Les imatges no són molt bones, però no he trobat més. La primera és de finals dels 80, concretament és troba dins de la documentació de descatalogació de la finca que es va produir a l’any 1995, ja que des de l’any 87 formava part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. La segona imatge és de la publicació municipal L’Hospitalet, de data 16 de febrer de 1998, de quan es destrueix l’edifici, el dia 3 del mateix mes, una vegada desallotjat per la Policia Nacional.
L’edifici es va construir al segle XVIII, i sempre he escoltat que els okupes li van posar Vakeria per què una vegada va existir allà una vaqueria, encara que no l’he pogut verificar. No he trobat les raons de la catalogació, però la descatalogació és contundent: “és un exemple clar de l’existència d’errades en l’apreciació dels paràmetres que en el seu dia van dur a terme la seva catalogació. El seu estat físic està molt deteriorat i, analitzades detingudament, no presenta cap interès arquitectònic propi”
Tornant al primer paràgraf, cal dir que les ocupacions (amb “c”) a l’Hospitalet són una mica més antigues, per exemple, a finals de l’any 1977, al Gornal, es va produir la ocupació de 80 pisos d’ADIGSA buits. Es donava el cas que molts, una vegada finalitzats, s’havien reservat per funcionaris que tenien altres habitatges o estaven reservats per no se sabia qui, i no hi vivia ningú. La majoria dels ocupes havien viscut durant anys als barracons de Can Pi, i sense cap horitzó de canvi, van decidir donar la puntada a la porta d’un pis. Es van organitzar en una comissió recolzada pel barri, la premsa i l’associació de veïns, fins i tot l’Administració ho tolerava. Mica en mica es va aconseguir normalitzar la situació de molts ocupes, però aquestes ocupacions s’han continuat produint fins avui en dia, i com a exemple crec que tothom a hores d’ara coneix els lamentables fets produïts al Gornal la nit passada quan un ocupa d’un pis d’ADIGSA s’ha suicidat al ser desnonat i multat amb 9000 euros.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Javi Bonet recuerdo cuando iva a comprar leche en bolsas de plastico ahi! XD
La font-rellotge de Can Rigalt, 1916
Avui he estat regirant a la Memòria Digital de Catalunya a veure que trobava sobre l’Hospitalet i hi han veritables sorpreses. Aquesta és una fotografia de Josep Salvany i Blanch presa al 1916 on podeu veure al fons Can Rigalt i davant una font.
Sobre aquesta font trobem una referència al llibre “Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat” (1996) de Josep M. Jordà i Capdevila.
“Una peculiaritat d’aquesta propietat (Can Rigalt) era una antiga font – en el nostre record ja no hi brollava aigua – que amb l’obertura de la carretera va quedar a l’altre costat, la qual era coronada per una bola d’un bon diàmetre; quan hi batia el sol, la part que quedava a l’ombra senyalava les hores; en fi, era un rellotge de sol esfèric. Hi havia una placa que recordava que era propietat dels Girona i els seus drets. Prop de la font, hi havia una bassa destinada a regar els camps; a les nits d’estiu les granotes amb el seu rau característic, que sona a ric-rac, acompanyaven el caminant”
No sé on he llegit o qui m’ha dit que aquesta font/rellotge abans estava al pati del museu i que ara es troba al seus magatzems.
Ah! i al fons podeu veure la muntanya de Sant Pere Martir, lògicament encara no estava l’antena de comunicacions,… l’edifici que es veu era una ermita de la que encara queden unes ruïnes
COMETARIS AL FACEBOOK
- Valentín Roa Es una lástima el ver en que estado se encuentra Can Rigalt…
- Helena Martinez Nuñez si, yo vivo muy cerquita y cada año que pasa esta peor, cuendo vivia en Collblanc pasaron de la asociacion de vecinos de las corts a recoger firmas en contra del proyecto que tenia el Barça de hacer instalaciones ,unos campos de entrenamiento y unas oficinas en la casa , yo no firme ,hubiera estado mejor con ellos pero se cansaron del toma y daca con la asociacion ,el ayuntamiento y demas y se llevaron las instalaciones afuera ,una lastima .
- Manuel Domínguez López El rellotge esfèric fou “rescatat” in extremis pel director del Museu d’història que el va recollir del terra i se’l va emportar. Jo el recordo fins, aproximadament, el 1971. Després, van ampliar la carretera i adèu font, bassa i rellotge. Can Rigalt és un edifici d’un altíssim valor artístic, és una vil·la neopalladiana força de moda durant la segona meitat del XVIII. Pel darrera tenia un jardí preciòs que només conec de les fotos antigues, ja no el vaig veure. Fa temps que alguna institució l’hauria d’haver comprat. L’alcalde Celestino Corbacho va dir davant meu vers el 1995 que no destinaria 200 milions de pessetes en comprar-lo. Descomptant la inflació, a hores d’ara equivaldria a tres pisos de 100 m2. Era el que demanava l’AV. Mentrestant, la balaustrada s’ha trencat, i serveix de refugi per nois/es que volen amagar-se una mica. El patrimoni no està en la llista de les coses importants.
- David Mojedano yo me acuerdo que iva con mi abuela a comprar huevos y leche a una señora que vivia ahi
La Casa Alta (Can Buxeres) a finals del s XIX
La casa que es veu a la fotografia és de l’edifici de Can Buxeres abans de rebre aquest nom, ja que la propietat, de la familia Alemany, era coneguda com “Casa Alta” des del segle XVIII.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou.
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeras Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona. Ell la remodelaria per convertir-la en una residència d’estiueig.
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: Centre d’Estudis Joan XXIII
Text: Web del CEIP Ausias March i del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Francisco Javier Galván Siles JAJA! i pensar que jo em vaig casar en aquesta finca!
- Mari Llum Arrufat Catalan Venia a estiuejar aquí??? I jo que sempre me’n vaig!!! Jajaja
Can Rigalt / Can Rigal
Es va construir en 1693 (segons una data que hi ha a la seva façana) i es va remodelar al 1837 (segons altra data a la façana), i segurament també a finals del segle XIX.
Hi han altres fonts que situen l’edifici “actual” entre 1760 i 1770 basant-se en que es va construir a la vegada que el nou Camí Reial (1764, Carretera de Carles III). També es sap que l’any 1728 en Miquel Rigalt, argenter, va comprar l’antiga masia, i que la va transformar al 1741. A aquesta època es van reordenar els terrenys contigus amb jardins, tarongers, avingudes, fonts d’aigua, cascades i estanys (Es veu que al 1968 encara existien parcialment)
L’escut que figura a la porta és el de Joan de Girona, amb qui es va casar la filla de Miquel Rigalt. El seu fill Miguel de Girona i de Rigalt va heretar la casa al 1771 (veure testament).
Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants de la zona; principalment vinya, s’estenia pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, produint-se nombroses segregacions com les que enquibiren el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt.
Als últims anys el que es faria amb aquests terrenys i la casa ha estat un veritable “culebron”, i millor no entrar gaire en el tema ja que amb la crisi suposo que es tardarà a trobar finançament. Mentrestant l’abandonament de l’edifici per les administracions i la propietat ha fet que es trobi en total deteriorament, han desaparegut molts ornaments valuosos fruit del vandalisme. Els desallotjament de persones es continu degut a que totes les tanques que envolten la casa es troben visiblement trencades.
Sobre el seu futur, segons es deia al 2006: “La masía albergará un aula taller de educación ambiental para las escuelas locales y una oficina de información de todos los aspectos vinculados con los residuos y las energías renovables. En el exterior, se habilitará un huerto con fines educativos”,…
REFERÈNCIES
- Fotografies: Gaspar Coll i Rosell, setembre de 1985 a cultura.gencat.cat
- Text: Fitxa núm 13 del Pla Especial de protecció del Patrimnoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001)
MÉS INFORMACIÓ
- Any 1997. Sobre l’adquisició de Can Rigalt per fer la segona masia del Barça amb el beneplàcit de l’ajuntament
- Any 2000. Sobre una carta de Celestino Corbacho a Josep Lluís Núñez (F.C. Barcelona) demanant que es faci cura de la masia i que eviti el vandalisme.
- Any 2005. Serà un parc i 1000 habitatges
- Any 2006. Un barri sostenible.
- Any 2008. La zona es vol habilitar com a parking
- Any 2009. El Barça es ven un segon terc de Can Rigalt (Al 2005 s’havia venut el primer a l’empresa la Llave de oro)
- Isabel Salvador Jo quan era petita hi anava a aquesta casa!!!. Hi anava amb el meu tiet Vicenç que coneixia a la família que hi vivia.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) i a què es dedcivan? tenien camps
- Isabel Salvador Jo diria que sí, però era molt petita. Recordo que anaven els diumenges perquè el meu tiet era barber i tallava els cabells i afeitava al senyor que vivia a Can Rigalt. No puc preguntar-li perquè fa uns anys que ens va deixar
- Oscar Cuesta Can Rigalt serà el nou Hospital General de l’Hospitalet cap el 2014-15 gestionat pel Consorci Sanitari Integral, el mateix que ara porta l’antic Hospital de la Creu Roja. Tot l’Hospital actual es mourà cap als terrenys de Can Rigalt. No estic segur que s’hagi escollit encara el disseny que es construirà, però sí que un dels plecs del concurs d’adjudicació obligava a respectar, restaurar i incloure la Masia de Can Rigalt dins l’entramar. Si no tinc mal entès, la pròpia masia s’utilitzarà per les oficines dels caps de l’Hospital, i quedarà envoltada per un edifici allargat que anirà a parar fins el carrer que baixa de l’Hotel Rei Juan Carlos I.
Can Buxeres als anys 20
La propietat es coneguda des del segle XVIII, quan es deia “Casa Alta” i era de la familia Alemany.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou (aquest molí es pot observar a la fotografia)
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeres Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona.
Can Buxeres no era més que una masia rural que després de moltes remodelacions realitzades des de principis del segle XX la van convertir en una residència d’estiueig elegantisima amb 15 habitacions i sumptuosos salons. Es van afegir unes cotxeres, el templet modernista, una casa pels masovers, es van tancar els jardins amb un mur, van fer unes pistes de tennis,…
Els Buxeres es dedicaven al comerç de productes de la Guinea Espanyola, on tenien terres destinades al cacau i el café. Formaven part de la burgesia catalana i eren tan importants que al 1927 van rebre a la reina Victòria Eugènia i les seves filles a la visita que va realitzar per inaugurar la nova seu de Correus a la plaça del Repartidor.
Durant la Guerra Civil, van assassinar al propietari, Enric Buxeres i van requisar la finca que farien servir com a escola fins l’any 1939 que es va retornar a la família, que no va tornar a residir.
A l’any 1969 fou adquirida per l’ajuntament i al 1972 es va inaugurar el parc
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: http://www.aprenentdelanostrahistoria.org/
Text: http://www.xtec.es/centres/a8034862/veu/30.htm i Del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Trujillo Fernández Me acuerdo ahora de mi padre que casi cada domingo nos llevaba al parque y despues subiamos por él hasta el campo de futbol que habia mas arriba. ¿Por cierto hace años que no lo visito y no se si el campo de futbol existe aún?
- Antonio Vargas si te refieres al campo de fútbol de la Can Cervera,k apra ir a los vestuarios tenías k cruzar la carretera,me parece k ya no está
- Ana Villaescusa tenéis más fotos??
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No,… quiero más fotos, sobre todo del barrio de Sanfeliu,… ¿tienes?
- Ana Villaescusa nops 😦
- Alicia Verós Alegre ¿SE SABE QUIÉN ASESINÓ A BUXERES? ¿Y QUÉ FUE DEL RESTO DE LA FAMILIA?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues por ahora no se sabe,… justamente ayer devolví libros a la biblioteca donde es posible que lo mencionase.
- Rosa M Fernandez R Yo soy de este barrio!!! A ver si encuentro alguna foto en casa de mis padres y la cuelgo 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!
- Miguel Beltrán Vidal …a mí cualquier ubicación me inspiraba….me convertí en un asíduo…T´estimo Can Buxeres….
- M Carmen Izquierdo Alcaide La primera vez que fui a un concierto siendo una adolescete, fue a Can Buixeres. ¿ SABEIS QUIEN ACTUABA? pue unos ovencimos LLuis LLach i M del Mar Bonet, aquel concierto en una época de reivindicaciiones marco mi juventud.
- Miguel Beltrán Vidal ¿¿No hay fotos del interior del parque?????
- Esther Cabello Es curiosa la transformación del nombre, de Can Buxeres a Can Boixeres… Alguien mencionó Can Cervera… no sabéis nada de su historia? Ahora está totalmente en ruinas…
- Juan Rodrigues Ciutad Estais equivocados. El campo de futbol que hay justo encima, es el del antiguo Can Serra, ahora llamado Can Boixeres FC. Es el campo donde se rodo la serie de Pelotas, en TVE1 de Jose Corbacho. Can Cervera esta aun mas para arriba, o estaba, ya que no existe y ahora es aparcamiento para camiones. Saludos.
Ca la Pubilla Casas
A començament del segle XVIII les terres que veieu eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres.
El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i convertí les terres en jardins i horta.
La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada gent molt important.
Actualment la torre és un centre d’educació (Sant Josep Obrer) i el barri on es troba porta el nom de la pubilla.
Per finalitzar transcrivim la descripció que va fer Ramon Puig i Gairalt, arquitecte hospitalenc, de la vista des del balcó de la torre: “…El terreny presenta unes suaus ondulacions cobertes de camps i vinyes en gran amplitud; i més avall, tota la plana i la marina del Llobregat. La vista queda limitada a l’esquerra, per la muntanya de Montjuïc; a la dreta pel turons de Garraf i al fons, en ample horitzó, per la mar, que des d’aquí apareix tranquil·la i d’una gran blavor. La salzereda del riu Llobregat es dibuixa com un llarg verger, gemat i frondós. Les cases dels pobles de la plana, Sans, l’Hospitalet, el Prat i Cornellà, semblen agrupaments d’una ciutat jardí…”
REFERÈNCIES
- “25 imatges de la història de l’Hospitalet” (1979) Francesc Marcé Sanabra.
- “La Pubilla Casas” article dins de la revista de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, “Xipreret” (febrer 1982), Francesc Marcé Sanabra
- “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur” (1997), Ajuntament L’H i CEL’H (pàg.65)
- Carme Alcaraz Jaén Jo anava a l’escola de les monjes a Sant Ramón Nonat quan la mateixa congregació va posar en marxa l’escola Sant Josep Obrer a Pubilla Cassas, era al voltan dels anys 1965/66 , vaig estar amb sembla que un cop, era una escola que desde el primer dia va ser molt important, recordo que tenien una bassa i que a les alumnes segons ens deien els hi ensenyaven a nadar, tan una escola com l’altra eren nomes per a noies, al cap d’un parell d’anys l’escola de Pubilla Cassas va començar a aceptar nens, pero nomes infantil un cop feien certà edad els enviaven a l’escola de nois
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) T’has passat pel grup de Sant Ramón Nonat, hi han fotografies antigues, pot ser surts,… http://www.facebook.com/group.php?gid=19670897319
- Carme Alcaraz Jaén Gracies, ara u miró
- Susana López la meva escola 😀
- Susana López esteu fent una feina fantàstica a aquest grup 🙂
- Carolina Garcia Jo vaig estudiar en el cole Sant Josep Obrer i aquest edifici hem porta molts record de la meva infància, com jugavem al costat de les parets i feiem algunes clases dintre!!!.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Buscaré més imatges de l’edifici, a veure que trobo,…
- David Mojedano el colegio de las monjas bueno mejor dicho el colegio sant jose obrero, todos mis hermanos fueron luego lo hicieron solo para chicas creo, actualmente es de chicos y chicas
L'Hospitalet de Llobregat 