Imatges retrospectives d'una ciutat

Segle 18 (XVIII)

Alcaldes (i alcaldesa) de l’Hospitalet de Llobregat, 1717-2011

Aquesta és una relació que feia temps que volia compartir, era tan fàcil com traslladar les dades que Francesc Marcé i Sanabra va escriure al llibre “Batlles o alcaldes de Hospitalet” de 1975, però entre la manca de temps i que el llibre no és fàcil de trobar, s’ha endarrerit una mica. Com dic el mèrit és del senyor Marcé, jo sols he fet l’últim apartat, que tampoc es que sigui molt complicat. El mateix escriptor ens alerta de la possibilitat d’errades degut a la manca i a la dificultat dels documents consultats, el que es podria resoldre per la meva part amb la consulta de treballs posteriors sobre aquest tema,… mica en mica,…

Rev 2 -> Gràcies a Javier Ayuso per avisar de que mancava l’alcade Josep Xena Torrent.


Recull sobre l’ermita de Sant Pere Màrtir

Abans, quan no teniem el radar del meteocat, els pagesos i no pagesos se’n refiaven de l’experiència, i segons d’on venien els trons, o a on es trobaven els núvols, ja sabien el que acabaria passant, i de tant dir, i de tant encertar, s’acabava certificant el fet amb la creació d’una dita,… ara tot això s’ha perdut, però no fa res recordar-lo, i més quan aquests fenomens encara passen. Pot ser ja no veiem els núvols amb aquests edificis tan alts que ens fan, però si els busqueu, segur que els trobareu.

Fa uns dies vaig descobrir un lloc web fantàstic a on es recopilen dites del Prat de Llobregat, com per exemple: “Trons a Barcelona, no passen el riu“, “Trons a Morro del Gos [a Castelldefels], pluja segura“, “Trons a remolar [i ara venen tres dites seguides] aviat plourà, o pluja al pla, o pops a la plaça“, i “Trons a Sant Ramon [a Sant Boi], pluja a tot el món“.  Us deixo l’enllaç a sota, dins en veureu les explicacions.

A casa nostra en Ramon Morales també va fer una petita recopilació de nou dites, i sí, en tenim una d’aquestes meteodites: “Si Sant Pere Màrtir porta barret, pluja segura”. Com diu Ramon, el pagès llobregatà s’ha guiat moltes vegades per l’antic mont d’Orsa des de l’antigor, i fins i tot, hi alçà una ermita a honor del seu patró, Sant Pere Màrtir.

I  ja que estem aquí dalt, primer de tot, dir que Sant Pere Màrtir és el nom més “modern”, abans li havien dit d’altres noms, com serra d’Orsa, mont d’Orsa, monte Ursa; el més antic, puig d’Ossa, documentat al 986,… i sembla que significa terres on es cultiva l’ordi, encara que hi ha d’altres autors que relacionen el nom amb la presència d’óssos a la zona. No sé si havien óssos o no, pero al 1789 corrien senglars i dainas (cèrvol mediterrani) i a una referència de 1891 he trobat que exisitien llops i guineus que baixaven inclús al pla, com ara fan els senglars.

L’ermita ja no existeix i sols queden quatre pedres i una placa que van instal·lar al 2005 el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre Excursionista Espluga Viva amb la intenció de reivindicar la dignificació del cim.

Es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714, no sense sofrir danys; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència  (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 l’ermita era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l’ermita va quedar pràcticament destruida.

A l’any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L’any 1926 l’ajuntament d’Esplugues, propietaris i els pares dominics decideixen reconstruir l’ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d’aquell mateix any. A l’any 1936 es converteix en estació radio telefònica,… i ara ja heu vist el que queda.

He trobat molt poques imatges de l’antiga ermita i totes a una pàgina de subhastes online, així que si les voleu, ja sabeu,… Aquesta primera és del 28 de maig de 1900,  l’ermita està envoltada de persones mirant un eclipsi. Es veu que hi ha una torre de base quadrada i una nau sense sostre.

Aquestes quatre també semblen també de principis del s. XX i es veu l’estat lamentable en que es trobava l’edifici, ja en aquella època es feien grafits als murs,…


Aquesta és del 19 de novembre de 1939, i és el que va quedar de la reconstrucció de 1926 després de la guerra.

Per finalitzar, apuntar que entre els anys 1787 i 1815 el Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven a l’ermita cada 29 d’abril, indicant que els pagesos de l’Hospitalet, juntament amb milers de persones d’altres pobles, pujaven per tal d’anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll,… i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava,…  A continuació, la descripció d’un d’aquests aplecs:

«La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora».

REFERÈNCIES


Can Colom

D’aquest edifici del carrer de Martí i Codolar, 2-4 no he trobat molta informació a pesar de formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i d’haver estat recentment restaurat. Es veu que es va construir entre el segle XVIII i el XIX i sols he trobat la següent informació, anterior a la seva restauració:

“de tres cuerpos (crujías de 3-4 m) y planta cuadrada con nave posterior (celler) y patio cubierto posterior con pilares de funcición e iluminación cenital. Posteriormente se le añadieron dos cuerpos laterales, uno de capilla (derecho) y otro de porche (izquierdo) de inspiración neogótica-eclecticista con falsas pilastras.

Fachada revocada y caracterísitcas interiores originales (vigas, bóvedas, etc,…).

Estructura: paredes de 50 cms. ancho. cubierta a dos aguas. Torre asimétricamente colocada.

Patio con entrada a c/Apretadora de puerta de fundición con pilares con adornos cerámicos.

Arbolado interior; Varias higueras”.

El dia 5 de juny de 2003 (segons CIU) l’Ajuntament va signar un acord amb la Conselleria de Justicia per tal de que fos rehabilitada dins de les actuacions previstes al projecte de la Ciutat de la Justícia, però la rehabilitació no es va iniciar fins 5 anys més tard, quan la Ciutat de la Justícia ja estava en funcionament. Al mitjans de 2010 es va finalitzar i actualment es la seu del Programa Municipal per a la Dona.

REFERÈNCIES


Els edificis del carrer Juan de Toledo tenen els dies comptats

Ahir vaig escriure sobre un edifici abandonat que creava problemes sanitaris als seus veïns al barri del Centre, i avui torno amb la mateixa situació, o pitjor, al barri de Sant Josep.

També és un edifici privat, però en aquest cas l’ajuntament actuarà enderrocant-lo, ja que l’octubre passat el va declarar ruïna econòmica, en aquell moment la tinenta d’alcalde d’Urbanisme va dir que si el 29 de novembre passat no es donava resposta es tiraria a terra carregant el cost al propietari. Encara no ho ha fet però sembla que ja queda poc.

El cas és que aquestes poden ser les últimes imatges d’aquest conjunt d’edificis; es poden veure els cartells que avisen del seu enderroc imminent. Esperem que l’ajuntament, i l’empresa executora, tingui en compte que l’edifici es troba a menys de 100 m del jaciment arqueològic de Can Torresolanes i pot ser hi hagi alguna sorpresa, també que és l’edifici més antic del barri, a l’entrada d’un dels edificis es pot veure una pedra on figura gravat l’any 1765, encara que pot ser de l’edifici que existia allà anteriorment, el convent de monges de l’Estrella, i que a més de tot això, allà sota existeixen encara un o dos refugis antiaeris d’uns 50 m de longitud.

Es a dir, que s’hauria d’anar en compte en previsió del que es pugui trobar.

REFERÈNCIES


Can Cervera i l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota

Com a continuació de l’article d’ahir avui farem una incursió a la ciutat veïna d’Esplugues amb l’objectiu de donar una ullada del seu patrimoni arquitectònic. Anirem fins als punts taronges,…

Veurem dos construccions, l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota i Can Cervera. La descripció de l’aqüeducte és la mateixa que la del que tenim a l’Hospitalet, però cal dir que aquest és més llarg.

Imatge agafada des de la part més baixa del torrent cap a muntanya.

A sobre de laqüeducte, es pot passejar sense perill, inclús hi ha alguns que pugen a sobre dels murets,...

El més espectacular és la quantitat dhorts que hi ha sota. Com diuen, és un "vergel"!

Aquí veiem la part baixa del torrent, aprofitat al milímetre. (cap a mar)

El mateix, però ara cap a muntanya.

Can Cervera des de laltra banda del torrent de Can Clota.

La façana principal de Can Cervera

De Can Cervera no he trobat molt escrit:  és una masia del segle XVIII, d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, el carener de la qual és paral·lel a la façana principal. Aquesta s’obre amb dos portals, un de llinda recta i l’altre d’arc rebaixat. Està presidida per un porxo que fa de balcó del pis i coronada per un frontó triangular. Per damunt de la teulada s’alça una airosa torratxa. Patrimoni arquitectònic de la ciutat d’Esplugues, i com veieu no es troba en un estat massa òptim,…

Ah! tots els horts desapareixeran en res, és l’anomenada Àrea Residencial Estratègica Can Cervera i es construiran 1360 fantàstics habitatges i es deixaràn un jardins en el fons del torrent. Es va constituir un consorci urbanístic per desenvolupar-lo l’any passat,… cal dir que a l’any 1982 van dir que tot seria un parc de 17 Ha, però clar qui anava a pensar que serien necessaris tants pisos!

REFERÈNCIES


La casa dels finestrals gòtics, 1914, 60’s, 1985

A un corraló del carrer del Xipreret, als números  75-77, hi ha una casa que es coneix com dels finestrals gòtics ja que actualment conserva dos finestrals d’aquest estil datats com del segle XV. Forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i per tant la millor manera de trobar dades d’aquest edifici és anar a la seva fitxa, la 100/07.

A la fitxa trobem que encara no es sap si aquests finestrals són els originals de la casa o es van reaprofitar d’un altre edifici i els van posar per donar-li més categoria, cosa que segons dieuen era una pràctica comuna. Aquesta teoria també es recolza en el fet de que al finestral més gran no acaben d’encaixar bé les dues meitats.

Existeixen dues possibilitats ja que el carrer es va obrir un segle després: o es van reaprofitar o bé la casa es va construir abans que el carrer i aquest es va adaptar a ella.

A la imatge inferior podem observar els dos finestrals i la base de pedra dels murs de l’edifici.

Aquesta casa inicialment era una masia, però posteriorment es va dividir en tres seccions. La part dreta es va tirar a terra (Xipreret 79) i a l’any 1964 es va construir un edifici nou sense respectar l’estètica del carrer.

La imatge següent és del fons de Josep Salvany, de 1914, i podeu veure a la dreta de tot un dels dos finestrals que van desaparèixer amb l’enderrocament d’aquesta part de la casa. Es veu també com a sobre de la base de pedra, l’obra és de tàpia, on s’intercalen maons per tal de reforçar-la.

A a imatge inferior, també de 1914, podeu veure el finestral que donava a la pujada del carrer de Xipreret, i que també va desaparèixer.

A la imatge següent és veu la cantonada, avui enderrocada, que comentava a les dues imatges anteriors . La imatge és anterior a 1964, i es pot observar l’estat d’abandonament en que es trobava l’edifici.

A sota, quatre imatges de 1985 de Gaspar Coll i Rosell, on es veu com continua l’estat de degradació de la façana de l’edifici.

L’altra dia l’Ireneu Castillo escrivia al seu bloc (Memento Mori!) un interessant article sobre el conveni de l’Hospitalet, derivat del tractat d’Utrecht, que provocà la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, i deia que s’especulava que es va produir a la Casa Espanya (on està el museu), bé, sols dir que també s’especula que es va fer a la casa dels finestrals gòtics.

REFERÈNCIES:


Hoſpitalet, 1732

Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.

De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest

  • Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
  • Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
  • Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge

També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:

  • Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
  • Caſas – Actual Pubilla Casas
  • Alemany – Actual Can Buxeres
  • Auguſti – Actual Remunta
  • Sunÿer – Can Riera?
  • Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
  • Alos – La despareguda Ca n’Alós
  • Torraſſa – Actual Casa Torrassa
  • Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
  • Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
  • Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
  • Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
  • Bayls – desapareguda Cal Vehils
  • Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)

Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.

I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…

També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…

Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…

REFERÈNCIA

Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.