Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 70

Els edificis del carrer Juan de Toledo tenen els dies comptats

Ahir vaig escriure sobre un edifici abandonat que creava problemes sanitaris als seus veïns al barri del Centre, i avui torno amb la mateixa situació, o pitjor, al barri de Sant Josep.

També és un edifici privat, però en aquest cas l’ajuntament actuarà enderrocant-lo, ja que l’octubre passat el va declarar ruïna econòmica, en aquell moment la tinenta d’alcalde d’Urbanisme va dir que si el 29 de novembre passat no es donava resposta es tiraria a terra carregant el cost al propietari. Encara no ho ha fet però sembla que ja queda poc.

El cas és que aquestes poden ser les últimes imatges d’aquest conjunt d’edificis; es poden veure els cartells que avisen del seu enderroc imminent. Esperem que l’ajuntament, i l’empresa executora, tingui en compte que l’edifici es troba a menys de 100 m del jaciment arqueològic de Can Torresolanes i pot ser hi hagi alguna sorpresa, també que és l’edifici més antic del barri, a l’entrada d’un dels edificis es pot veure una pedra on figura gravat l’any 1765, encara que pot ser de l’edifici que existia allà anteriorment, el convent de monges de l’Estrella, i que a més de tot això, allà sota existeixen encara un o dos refugis antiaeris d’uns 50 m de longitud.

Es a dir, que s’hauria d’anar en compte en previsió del que es pugui trobar.

REFERÈNCIES

Anuncis

Can Rigalt / Can Rigal

Es va construir en 1693 (segons una data que hi ha a la seva façana) i es va remodelar al 1837 (segons altra data a la façana), i segurament també a finals del segle XIX. 

Hi han altres fonts que situen l’edifici “actual” entre 1760 i 1770 basant-se en que es va construir a la vegada que el nou Camí Reial (1764, Carretera de Carles III). També es sap que l’any 1728 en Miquel Rigalt, argenter, va comprar l’antiga masia, i que la va transformar al 1741. A aquesta època es van reordenar els terrenys contigus amb jardins, tarongers, avingudes, fonts d’aigua, cascades i estanys (Es veu que al 1968 encara existien parcialment)

L’escut que figura a la porta és el de Joan de Girona, amb qui es va casar la filla de Miquel Rigalt. El seu fill Miguel de Girona i de Rigalt va heretar la casa al 1771 (veure testament).

Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants de la zona; principalment vinya, s’estenia pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, produint-se nombroses segregacions com les que enquibiren el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt. 

Als últims anys el que es faria amb aquests terrenys i la casa ha estat un veritable “culebron”, i millor no entrar gaire en el tema ja que amb la crisi suposo que es tardarà a trobar finançament. Mentrestant l’abandonament de l’edifici per les administracions i la propietat ha fet que es trobi en total deteriorament, han desaparegut molts ornaments valuosos fruit del vandalisme. Els desallotjament de persones es continu degut a que totes les tanques que envolten la casa es troben visiblement trencades.

Sobre el seu futur, segons es deia al 2006: “La masía albergará un aula taller de educación ambiental para las escuelas locales y una oficina de información de todos los aspectos vinculados con los residuos y las energías renovables. En el exterior, se habilitará un huerto con fines educativos”,…

REFERÈNCIES

MÉS INFORMACIÓ

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Isabel Salvador Jo quan era petita hi anava a aquesta casa!!!. Hi anava amb el meu tiet Vicenç que coneixia a la família que hi vivia.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) i a què es dedcivan? tenien camps
  3. Isabel Salvador Jo diria que sí, però era molt petita. Recordo que anaven els diumenges perquè el meu tiet era barber i tallava els cabells i afeitava al senyor que vivia a Can Rigalt. No puc preguntar-li perquè fa uns anys que ens va deixar
  4. Oscar Cuesta Can Rigalt serà el nou Hospital General de l’Hospitalet cap el 2014-15 gestionat pel Consorci Sanitari Integral, el mateix que ara porta l’antic Hospital de la Creu Roja. Tot l’Hospital actual es mourà cap als terrenys de Can Rigalt. No estic segur que s’hagi escollit encara el disseny que es construirà, però sí que un dels plecs del concurs d’adjudicació obligava a respectar, restaurar i incloure la Masia de Can Rigalt dins l’entramar. Si no tinc mal entès, la pròpia masia s’utilitzarà per les oficines dels caps de l’Hospital, i quedarà envoltada per un edifici allargat que anirà a parar fins el carrer que baixa de l’Hotel Rei Juan Carlos I.

Ca la Pubilla Casas

A començament del segle XVIII les terres que veieu eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. 

El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i convertí les terres en jardins i horta.

La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada gent molt important.

Actualment la torre és un centre d’educació (Sant Josep Obrer) i el barri on es troba porta el nom de la pubilla.

Per finalitzar transcrivim la descripció que va fer Ramon Puig i Gairalt, arquitecte hospitalenc, de la vista des del balcó de la torre: “…El terreny presenta unes suaus ondulacions cobertes de camps i vinyes en gran amplitud; i més avall, tota la plana i la marina del Llobregat. La vista queda limitada a l’esquerra, per la muntanya de Montjuïc; a la dreta pel turons de Garraf i al fons, en ample horitzó, per la mar, que des d’aquí apareix tranquil·la i d’una gran blavor. La salzereda del riu Llobregat es dibuixa com un llarg verger, gemat i frondós. Les cases dels pobles de la plana, Sans, l’Hospitalet, el Prat i Cornellà, semblen agrupaments d’una ciutat jardí…”

REFERÈNCIES

  • “25 imatges de la història de l’Hospitalet” (1979) Francesc Marcé Sanabra.
  • “La Pubilla Casas” article dins de la revista de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, “Xipreret” (febrer 1982), Francesc Marcé Sanabra
  • “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur” (1997), Ajuntament L’H i CEL’H (pàg.65)

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Carme Alcaraz Jaén Jo anava a l’escola de les monjes a Sant Ramón Nonat quan la mateixa congregació va posar en marxa l’escola Sant Josep Obrer a Pubilla Cassas, era al voltan dels anys 1965/66 , vaig estar amb sembla que un cop, era una escola que desde el primer dia va ser molt important, recordo que tenien una bassa i que a les alumnes segons ens deien els hi ensenyaven a nadar, tan una escola com l’altra eren nomes per a noies, al cap d’un parell d’anys l’escola de Pubilla Cassas va començar a aceptar nens, pero nomes infantil un cop feien certà edad els enviaven a l’escola de nois
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) T’has passat pel grup de Sant Ramón Nonat, hi han fotografies antigues, pot ser surts,… http://www.facebook.com/group.php?gid=19670897319
  3. Carme Alcaraz Jaén Gracies, ara u miró
  4. Susana López la meva escola 😀
  5. Susana López esteu fent una feina fantàstica a aquest grup 🙂
  6. Carolina Garcia Jo vaig estudiar en el cole Sant Josep Obrer i aquest edifici hem porta molts record de la meva infància, com jugavem al costat de les parets i feiem algunes clases dintre!!!.
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Buscaré més imatges de l’edifici, a veure que trobo,…
  8. David Mojedano el colegio de las monjas bueno mejor dicho el colegio sant jose obrero, todos mis hermanos fueron luego lo hicieron solo para chicas creo, actualmente es de chicos y chicas