Recull sobre l’ermita de Sant Pere Màrtir
Abans, quan no teniem el radar del meteocat, els pagesos i no pagesos se’n refiaven de l’experiència, i segons d’on venien els trons, o a on es trobaven els núvols, ja sabien el que acabaria passant, i de tant dir, i de tant encertar, s’acabava certificant el fet amb la creació d’una dita,… ara tot això s’ha perdut, però no fa res recordar-lo, i més quan aquests fenomens encara passen. Pot ser ja no veiem els núvols amb aquests edificis tan alts que ens fan, però si els busqueu, segur que els trobareu.
Fa uns dies vaig descobrir un lloc web fantàstic a on es recopilen dites del Prat de Llobregat, com per exemple: “Trons a Barcelona, no passen el riu“, “Trons a Morro del Gos [a Castelldefels], pluja segura“, “Trons a remolar [i ara venen tres dites seguides] aviat plourà, o pluja al pla, o pops a la plaça“, i “Trons a Sant Ramon [a Sant Boi], pluja a tot el món“. Us deixo l’enllaç a sota, dins en veureu les explicacions.
A casa nostra en Ramon Morales també va fer una petita recopilació de nou dites, i sí, en tenim una d’aquestes meteodites: “Si Sant Pere Màrtir porta barret, pluja segura”. Com diu Ramon, el pagès llobregatà s’ha guiat moltes vegades per l’antic mont d’Orsa des de l’antigor, i fins i tot, hi alçà una ermita a honor del seu patró, Sant Pere Màrtir.
I ja que estem aquí dalt, primer de tot, dir que Sant Pere Màrtir és el nom més “modern”, abans li havien dit d’altres noms, com serra d’Orsa, mont d’Orsa, monte Ursa; el més antic, puig d’Ossa, documentat al 986,… i sembla que significa terres on es cultiva l’ordi, encara que hi ha d’altres autors que relacionen el nom amb la presència d’óssos a la zona. No sé si havien óssos o no, pero al 1789 corrien senglars i dainas (cèrvol mediterrani) i a una referència de 1891 he trobat que exisitien llops i guineus que baixaven inclús al pla, com ara fan els senglars.
L’ermita ja no existeix i sols queden quatre pedres i una placa que van instal·lar al 2005 el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre Excursionista Espluga Viva amb la intenció de reivindicar la dignificació del cim.
Es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714, no sense sofrir danys; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 l’ermita era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l’ermita va quedar pràcticament destruida.
A l’any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L’any 1926 l’ajuntament d’Esplugues, propietaris i els pares dominics decideixen reconstruir l’ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d’aquell mateix any. A l’any 1936 es converteix en estació radio telefònica,… i ara ja heu vist el que queda.
He trobat molt poques imatges de l’antiga ermita i totes a una pàgina de subhastes online, així que si les voleu, ja sabeu,… Aquesta primera és del 28 de maig de 1900, l’ermita està envoltada de persones mirant un eclipsi. Es veu que hi ha una torre de base quadrada i una nau sense sostre.
Aquestes quatre també semblen també de principis del s. XX i es veu l’estat lamentable en que es trobava l’edifici, ja en aquella època es feien grafits als murs,…
Aquesta és del 19 de novembre de 1939, i és el que va quedar de la reconstrucció de 1926 després de la guerra.
Per finalitzar, apuntar que entre els anys 1787 i 1815 el Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven a l’ermita cada 29 d’abril, indicant que els pagesos de l’Hospitalet, juntament amb milers de persones d’altres pobles, pujaven per tal d’anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll,… i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava,… A continuació, la descripció d’un d’aquests aplecs:
«La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora».
REFERÈNCIES
- Trons a Remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- De Pedralbes a Finestrelles amb el Baró de Maldà, de Josep Moran. Les Corts, 24 d’abril de 2005
- Sant Pere Martir i Esplugues, de Natalia Hernández a Crònica de la Vida d’Esplugues- 01.02.1992, pàg 10-11 (història de l’ermita i el sant)
- Puig d’Ossa a la Viquipèdia
- Notes de toponimia antiga del Pla de Barcelona de J. Moran i Ocerinjauregui (pàg 104)
- La Vanguardia, 29.04.1926 (història)
- La Vanguardia, 02.06.1926 (primera pedra de la reconstrucció)
- La Vanguardia, 25.11.1926 (història de l’ermita)
- La Vanguardia 10.06.1928 (romeria)
- Foto 1 – Búnker antiaéreo de Sant Pere Mártir al bloc anotherbcn’s
- Foto 2 – de papiripostals a todocoleccion
- Fotos 3-6 – de Els Encants a todocoleccion
- Foto 7 – de Sirina a todocoleccion
Dibuix de Ca n’Alos de Joan Soler-Jovè a finals dels 60
Ja sabeu que abans l’Hospitalet estava ple de masies, que mica en mica han anat desapareixent sota els nous temps i que unes quantes s’han salvat, però que hi ha algunes en molt males condicions que encara esperen el seu torn per ser restaurades, i que ja aniré mostrant.
Avui toca un dibuix de Ca n’Alos, una masia esborrada del nostre paisatge que es trobava al barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res.
Existeixen moltes fotografies d’aquesta masia, però m’ha agradat molt aquest dibuix d’en Joan Soler-Jovè, fet a finals dels anys 60, ja que l’hi dona un aspecte fantasmagòric, premonició del seu futur (podeu trobar aquest dibuix i el seu origen al fantàstic bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana!)
No he trobat molta informació del mas, i la que he trobat ha estat també al bloc anterior, com per exemple que el propietari al 1703 era Josep d’Alós i Ferrer, un militar de Barcelona. Al 1785 ho era Juan de Ponsich i Alós, que és el que va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. També he trobat que en temps més moderns, durant una època, es van fabricar matalassos,… i que actualment un carrer té el nom d’Alós, però encara que a prop al barri de Sant Josep.
Molt poca cosa, teniu més informació, records, xafarderies,…??
REFERÈNCIES
Bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Isabel Salvador El meu record és que jo havia estat en aquesta Masia. Hi vaig anar amb la Rosa Munné, l’Immaculada Munné (Cal Pinques). Erem petites i anavem amb l’àvia Agustina, una senyora entranyable.. El que no sé és si la família que hi vivien era família d’ells.La família Munné, eren pagesos. Vivien al carrer Àngel Guimerà.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies Isabel!
- Bartolomé Gris Tapias Yo vivía a pocos metros de allí, justamente en el carrer d´Alòs, recuerdo haber estado en la masía antes de derribarla y construir la Vanguard (años 60)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues me acabas de crear un problema espacio-temporal 🙂 ya que pensaba que habían llegado a exisitir los dos edificios al mismo tiempo. No tengo fotos pero hay otro dibujo del mismo autor donde aparecen juntos a finales de los 60, no sé si será inventado,… http://2.bp.blogspot.com/_JWV6XafcTqM/TO4enQF7zTI/AAAAAAAAAb4/3m0tUl1j4Js/s1600/dahsep-Vanguard-i-Al%25C3%25B3s313.JPG
- Bartolomé Gris Tapias Yo ahora también tengo mis dudas, (de eso hace muchos muchos años)si fue antes la construcción de la Vanguard, y el derribo de la masía después, si convivieron juntos sería por muy poco tiempo, también recuerdo que había una cueva subterránea que iba desde la masía hasta la vía del tren, yo jugaba por allí.
- Francisco Vera No llegué a ver esta masia , pero gracias por hablarnos de un pasado que desconocemos . Gracias!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada Francisco!! Bartolomé eso es muy interesante porque puede que fuese un refugio de la guerra, ya lo miraré,…. En esa zona también hay noticias de descubrimientos arqueológicos muy antiguos.
L'Hospitalet de Llobregat 