Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 10

Can Colom, 1913

He trobat aquesta fantàstica fotografia de can Colom, realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1913. Es troba al seu fons  fotogràfic, a la Biblioteca de Catalunya, sota el nom de “Torre a la Bordeta”

També deixo una fotografia on veureu com ha quedat després de la rehabilitació de Meritxell Inaraja,…

REFERÈNCIES 

Anuncis

Què és el que va passar amb el canal de la Infanta?

Suposo que si esteu atents als medis de comunicació locals haureu escoltat parlar sobre el canal de la Infanta. El problema que es dona és que l’ajuntament pretén destruir el petit tram de 150 m que encara tenim.  Sols gràcies a que estava dins d’una zona militar i ningú no podia ficar ma ha estat possible la seva conservació. Però això ja s’ha acabat, i sorpresa! es faran pisos!!! ara que fan tanta falta,…

Un grup de ciutadans preocupats per la conservació del patrimoni de la ciutat hem format un grup de treball al facebook (ja superem els 500 membres), i la veritat es que és fantàstic en quant a la quantitat i qualitat de la informació i imatges que s’estan compartint, us convido a visitar-lo i a convidar a qui considereu interessat o tingui records del canal.

Com això del canal de la Infanta és una cosa nova per les persones nouvingudes, i també per a moltes de les nascudes aquí, crec que aquest article de la Vanguardia escrit al 1981 us pot informar una mica de per què el canal forma part de la nostra història, del patrimoni identitari de la ciutat, i també de per què va desaparèixer.

Ah! la foto és de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, per allà no passava el canal de la Infanta, però sí anava a parar una sèquia que sortia d’ell, fins que el 22 de gener de 1981 van tancar-li l’aixeta per temes de salubritat,… deixo informació a les referències.

REFERÈNCIES 


L’últim vestigi hospitalenc del canal de la Infanta també serà destruït

Dissabte passat es publicava al bloc Memento Mori! la resposta del nostre ajuntament a una carta del seu autor reivindicant la defensa del canal de la Infanta, una infrastructura que quan es va construir, fa quasi 200 anys, va transformar positivament la nostra ciutat.

Aquesta resposta es basa en “uns treballs de prospecció arqueològica i monumental per tal de fer un diagnòstic sobre l’estat de la qüestió en l’àmbit objecte del planejament” d’on es dedueixen  arguments per tal de no protegir-lo.

El primer argument diu:“El reconeixement del Canal de la Infanta en l’àmbit del municipi de L’Hospitalet de Llobregat queda restringit als terrenys de l’antiga caserna de La Remunta. La situació en què es troben no permeten definir amb precisió l’estat de l’antiga canalització de les aigües de rec i tan sols és visible una part del pont de connexió dels terrenys situats a ambdós costats del canals, avui totalment transformat”

A continuació aporto una imatge de 1958 on he marcat el recorregut del canal (si piqueu a sobre desapareix la marca i a més s’amplia la imatge) i a continuació una imatge actual on marco en groc la zona on encara podem trobar el canal. El que queda d’aquesta infraestructura té el mateix aspecte que fa 50 anys

La segona argumentació diu:“El mateix estudi, tot i fent una explicació història del que va ser el canal i la importància econòmica del mateix en el municipi; reconeix que difícilment pot definit cap tipus d’actuació, ja que no figura en cap dels nivells de protecció arquitectònica, artística o monumental vigent en el municipi”.

Cal dir que això és cert, i per tant si considereu que s’ha de protegir cal donar-se presa i reclamar mitjançant instància l’inici de tramitació de l’expedient administratiu de bé cultural d’interès local. Ja que el llistat del nostre patrimoni es renova cada 10 anys, i aquest any toca (si teniu en ment més elements podeu aprofitar)

El tercer argument diu:“La situació del vial, perllongament de l’avinguda de Josep Tarradellas, ha d’ocupar el traçat de l’antic canal ja que el vial corresponent al municipi de Cornellà de Llobregat ja està executat mancant tant sols el tram de 125 metres de l’àmbit de La Remunta”

A sota deixo el plànol extret del lloc web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques on al plànol de la proposta d’ordenació ja està planificada la destrucció del canal, mitjançant l’avinguda de Josep Tarradelles i els edificis d’habitatges. No sé com està d’avançat aquest expedient urbanístic, però ben segur que si ho està molt el fet de fer instàncies no tindrà molta utilitat, ja que diran que l’edificació està afectada per un pla urbanístic.

La quarta raó diu:“La topografia del lloc, amb el ferrocarril en la cota superior i els replans de l’antiga caserna en les cotes inferiors que convergeixen en la xarxa de carrers de la ciutat no permeten cap alternativa que pugui salvar dignament les restes d’aquella infraestructura hidràulica. El tram del carrer és excessivament curt i no és possible projectar variants”. 

Aquesta és una deducció a partir del projecte, per tant sols s’ha de modificar per donar cabuda a la conservació del tram de canal.

La cinquena argumentació diu:“En síntesi, amb l’execució del projecte urbanístic de La Remunta, el tram del Canal de la Infanta en el seu estat actual no es pot conservar ni tindria sentit rehabilitat una infraestructura inutilitzada, que no té continuïtat ni pot ser utilitzada per causa de la desaparició de l’objectiu pel qual es va crear”. 

Existeixen infraestructures sense ús que estan protegides, dins del nostre patrimoni arquitectònic, com és l’aqüeducte de Can Nyac al barri de Sanfeliu, o un cas similar també serien les moltes xemeneies d’antigues fàbriques que encara conservem i no te cap utilitat. La diferència pot ser és que les edificacions que comento a més del valor històric també aporten un valor estètic.

A Bellvitge, quan es va construir el seu parc més gran, el grup Ecologista de Bellvitge, crec recordar que va demanar que existís un element d’aigua que simbolitzés el riu Llobregat, la zona deltaica, els antics aiguamolls,…. És una idea que es pot aplicar a aquesta zona per fer-li guanyar valor estètic, i d’oci.

Imatge de l'any 2009 de José Serrano. del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com

 

La resposta de l’ajuntament finalitza així:“Això no obstant, l’ordenació dels espais lliures en el recinte de l’antiga caserna, la preservació dels edificis i una bona part de l’actual recinte per al gaudi dels ciutadans, significarà també la consecució de la memòria història d’aquesta part del municipi que ja fa temps que va deixar de ser territori d’horta i conreu”.  

Personalment (i jo no sóc ningú) podria acceptar una construcció del tipus de la de Bellvitge situada als espais lliures del recinte i que representés l’antic canal. Lògicament hauria de mantenir certa fidelitat amb l’aspecte original del canal conjugant-la amb la seguretat de l’element, ja que no volem que ningú s’ofegui!. Aquesta fidelitat a la reconstrucció del canal podria encaixar perfectament amb els edificis que es conservaran de l’antiga caserna. El que passa és que els arquitectes que contracta el nostre ajuntament tenen més afecte pel gris del ciment que pel verd de la vegetació, i no sé com de fidel pot quedar la cosa.

Existeixen varies estampes antigues de molts punts de la ciutat en les que es podria basar aquesta reconstrucció que suggereixo. He trobat aquestes dues imatges del canal a l’Hospitalet, no hi ha moltes a internet. Inclús també es podrien agafar idees dels trams del canal que encara perduren als municipis del Baix Llobregat (deixo a les referències un parell d’articles per si voleu saber més coses de tot el canal)

Aquesta imatge de 1960 la va pujar MuNh Radeac a la pàgina de facebook del bloc

Teresa Nebot rentant la roba rentant la roba a l'any 1919, de llibre l'Abans... de la Mireia Mascarell extreta del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com

 

També demanaria, que si algun any d’aquests s’emplena el Museu d’Història de la nostra ciutat amb una exposició permanent sobre la història de la nostra ciutat (…aquest tema ja comença a ser de jutjat de guàrdia), que el canal tingui un paper tant important com la seva construcció ho va ser per l’Hospitalet.

REFERÈNCIES


l’Hospitalet des del tren a mitjans del segle XIX

Del segle XIX existeixen molt poques fotografies del nostre municipi, crec que sols de l’última dècada; però a aquesta pàgina això no és problema, ja que també tenen cabuda per descriure el passat els mapes o les pintures,… i també les paraules. 

Aquest text pertany al llibre de 1857 “Guia-Cicerone de Barcelona a Martorell (por el ferro-carril)” de Víctor Balaguer, i és el primer capítol on es menciona l’Hospitalet, al que segueixen dos més.

És una descripció del paisatge que es podia observar des del tren, al espai que va des de la Bordeta fins el nostre poble, segons paraules de l’autor: “patria del arado i de la azada”. També dels origens del Canal de la Infanta,…

Us deixo llegir.

REFERÈNCIES

Guia-Cicerone de Barcelona a Martorell a google books


Disputes amb Cornellà, segle XIX

Avui he fet trampa i la foto que veieu és de fa res, però tot té explicació: és d’una d’aquestes discoteques que es troben al polígon Femades de Cornellà, relativament a prop dels veïns del barri del Centre del nostre municipi. Es a dir, Cornellà rep els impostos però són els veïns de l’Hospitalet els que han de suportar els problemes que generen; encara que han tingut sort i sembla que això quedarà pel record, ja que una decisió judicial els ha retirat les llicències per incompliment de la normativa urbanística.

No és un fet aïllat, també hi ha exemples amb indústries. L’única indústria de nivell alt en quant a risc químic que es troba a Cornellà, també al polígon Famades, està a un carrer de distància de l’Hospitalet, i un problema similar tenim també amb Barcelona, cinc de les seves indústries de més risc es troben a prop del límit amb el nostre municipi, no molt lluny d’on inconscientment algú va decidir construir dos hospitals ben grans.

Llegint un número de la revista Xipreret, vaig trobar referències a disputes similars, també amb Cornellà però aquesta vegada al segle XIX

En Francesc Marcé i Sanabra escriu: “Un dels ingressos més sanejats del nostre menut municipi eren els arrendaments dels hostals, fleques, tavernes i carnisseria entre d’altres (…) No cal dir que d’aquests establiments els que rendien més calerons eren els del carrer Major, perquè arreplegaven una clientela molt més nudrida. Cada tres anys, mitjançant pública subhasta, es renovava i una de les missions de l’ajuntament era protegir de possibles competidors deslleials l’arrendatari, que així venia a tenir una espècie de monopoli.

De cop i volta, però, algú que ocupava alguna d’aquelles cinc cases fora de terme [al carrer Major], de nom Antoni Saura, somnià fer-se ric amb poques despeses. Se n’anà a trobar els edils de Cornellà i sol·licità l’obertura d’una taverna, cosa que aconseguí pràcticament de franc, perquè els beneficis no pensava pas obtenir-los dels cornellanencs.

Fou com posar un llumí encès en una reguera de pólvora. Això passava el 1816. L’ajuntament nostre es mobilitzà immediatament i aconseguí de la Comptaduria de Propis del Corregiment, l’ordre de tancament d’aquella botiga amb l’amenaça, si no ho feia,de multar-la amb 25 lliures cada vegada que l’enxampessin venent vi.

El 1824 la cosa es repetí. Josep Norta, el nostre batlle junt amb la plana major dels regidors, el 28 de setembre s’adreçava a la Superioritat enfadadissim, i deia <<Las últimas cinco casas de la calle Mayor de este lugar, por desgracia son del término municipal de Cornellà, parage en donde ha pretendido siempre aquel Ayuntamiento planificar hornos, carnicerías, tabernas, etc a pesar de las varias y Reales órdenes que hay en contra de dichos abusos; pués es evidente que son en perjuicio de los Arrendatarios de este Lugar y fondos del Común; porqué extren el dinero de este Pueblo en beneficio del suyo>>.

I en un altre lloc afegien que no hi ha motiu més clar per a castigar que quan qui desobeeix les ordres <<es una Autoridad que valiéndose del poder que tiene, trata de usurpar los derechos de otro>>

Des de Barcelona es reprengué el consistori veí, amb ordre de tancar l’establiment conflictiu i ben aviat les aigües retornaren qal seu origen, tranquilitzades del tot”.

REFERÈNCIES
Text: Xipreret, març de 1983, també al llibre “Visions de la Història de L’Hospitalet (2005), Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Ivan Gonzalez Bolaño Como os lo trabajais!! Felicidades! y felicidades a todos los hospitalenses que hemos sufrido de alguna u otra manera a estas discotecas!( Yo incluido. Muchas veces en ruidos por la noche y algunas en mi propio coche, por desperfectos en espejos, lunetas, golpes, etc, por graciosillos que salen de las discotecas de Cornella y se dirigen al metro de Hospitalet)
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues sí, sobre todo enhorabuena a los vecinos y vecinas que han sabido unir fuerzas ante y contra la pasividad de los gobernantes, y que con su tenacidad han conseguido demostrar que unidos se pueden conseguir muchas cosas. Lástima del tiempo que se tarda en hacer entrar en razón,…
  3. Ivan Romero Varo Precisamente yo me crié ahí. He visto como de la Campsa han hecho un pseudoparque y todo el polígono industrial. Eran campos de alcachofas, masías, higueras y alfalfa hasta llegar a Almeda (barriada de gitanos) y ahora un Corte Inglés. La casa de la taverna puede ser una grandota que hay en la esquina de la calle mayor con calle ángulo (prolongacion de famadas)? Justo frente a la Remunta. Gracias.
  4. Maria Garcia Cazorla YO VIVI EN EL BLOQUE DE LA AVENIDA CARRILET JUNTO A LA DISCOTECA ME ACUERDO CUANDO ESTABA LA CAMPSA, PORQUE AHI TRABAJABA MI PADRE, Y DE LA ACEQUIA QUE HABIA !!!!!!COMO HA CAMBIADO TODO!!!!!!!!!!!!AHORA LOS VECINOS NO PUEDEN NI DORMIR !!!!!!!!!!!!!!!!QUE HORROR!!!!!!!!!!!!!