Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 70

La Casa Alta (Can Buxeres) a finals del s XIX

La casa que es veu a la fotografia és de l’edifici de Can Buxeres abans de rebre aquest nom, ja que la propietat, de la familia Alemany, era coneguda com “Casa Alta” des del segle XVIII. 

A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou.

A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeras Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona. Ell la remodelaria per convertir-la en una residència d’estiueig.

REFERÈNCIES

Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: Centre d’Estudis Joan XXIII
Text: Web del CEIP Ausias March i del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Francisco Javier Galván Siles JAJA! i pensar que jo em vaig casar en aquesta finca!
  2. Mari Llum Arrufat Catalan Venia a estiuejar aquí??? I jo que sempre me’n vaig!!! Jajaja


Anuncis

Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (1)

Aquesta fotografia es va fer des d’una avioneta pel pratenc Josep Monès i Amat, i pertany a la web d’un dels seus nets, l’Àlex, on es poden trobar fotografies interessantísimes que formen part de la història del municipi veí, i a vegades també del nostre. 

A l’esquerra es trobaria l’Hospitalet de Llobregat, i a la dreta el Prat. A dalt veiem el pont de Ferran Puig, i a sota, el pont de les Voltes.

El de les voltes es va construir al 1929 i pretenia substituir al de Ferran Puig, que era de 1873 i havia quedat una mica estret; però no va durar molt, ja que la nit del 24 al 25 de gener de 1939 l’exercit republicà en retirada el va fer saltar pels aires, juntament amb el de la línia Barcelona-Vilanova del ferrocarril, inaugurada al 1881

En lloc d’aquest ara tenim el de l’autovia de Castelldefels, construït al 1950, i ampliat als 70’s. Què vam utilitzar per comunicar-nos amb el Prat des de 1939 fins al 1950?

La veritat que no ho he trobat, però segurament es va continuar utilitzat el de Ferran Puig,… o pot ser fèiem el que es feia abans de 1873, es a dir, creuar el Llobregat en barca fins el Prat,…

REFERÈNCIES


Vistes des de la casa de La Torrassa, 1891

Avui toca una mica de lectura, és un text aparegut a la pàgina 7 del núm 241 de la revista La Ilustració Catalana del 15 de desembre de 1891.

El text és fantàstic ja que descriu tot el que es podia observar des del turó de la Torrassa en aquell moment, quan tot eren camps.

Espero que us agradi.

 

COMENTARIS AL FACEBOOK

Manuel Domínguez López Extraordinari aquest text. Les històries dels llops i les guineus són increibles, sobretot si et passeges ara pel carrer Llobregat Una font històrica molt valuosa. Com sabeu, la Torrassa era un castell medieval (Bellvis) que han començat a excavar. Algun dia, quan passi la crisi, s’acabaran les obres.


El col·lectiu Video-Nou a Can Serra, 1977-78

Aquesta fotografia és del col·lectiu Vídeo-Nou filmant el documental “Intervenció vídeo a Can Serra” del que he trobat uns 5 minuts al You Tube

En aquest vídeo podem veure el barri de Can Serra als anys 1977-1978. Són unes imatges de mala qualitat, sense so, i a més en format .mov, el que vol dir que fins que no es descarregui tot el video no el podreu veure, però no patiu que són pocs minuts d’espera.

Ja comentareu,…

_____________________
Video-Nou, va ser un un col·lectiu de persones amb diversa formació que van explorar l’aplicació del vídeo en diferents camps,… podeu llegir més als links de sota.
http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=156
http://www.dailymotion.com/video/x8rkw_video-nou-carles-ameller_news
http://www.blogsandocs.com/?p=76

“en el caso de Can Serra se hizo lo siguiente:

Primero, nosotros hicimos un documental con tono periodístico sobre el estado sociourbanístico del barrio en el que se entrevistaron a todas las partes implicadas.

Segundo, a partir del debate en sesión abierta con motivo de la presentación de ese documental, en un proceso de feed-back con los participantes y personas del barrio, surgían los temas que producían más fricción de intereses.

Tercero, se organizaba un taller de vídeo en el que participaban personas, generalmente jóvenes, del lugar.

Cuarto, se producían los reportajes de vídeo sobre los temas que más destacaron en el debate para así ser tratados monográficamente, realizados por los participantes del taller y asesorados por algunos de los componentes de Video-Nou.

Luego, éstos reportajes tienen que difundirse entre los diversos colectivos o grupos sociales que están de alguna forma afectados por la temática que se desarrolla en cada reportaje; y la idea era hacer esta difusión tanto en ese barrio como en otros barrios con situaciones similares, cosa que muy pocas veces se logró.

Tenemos pues, un ejemplo de que este tipo de procesos de comunicación no terminan realmente. A nosotros nos hubiera gustado que continuara, que a iniciativa de las asociaciones o grupos sociales de barrio se siguieran este tipo de acciones. Pero entonces la cuestión que aparece es quién financia el trabajo -a no ser que se asuma como trabajo voluntario. El proyecto de intervención en Can Serra fue financiado por la Fundació Serveis de Cultura Popular (donde estaban trabajando Olaguer Sarsanedas y Jordi Font), que consideraron su interés como experiencia piloto, por tanto, sin asegurar su continuidad.

 

REFERÈNCIES

Zemos98: “Por una comunicación contextual. La experiencia de video-nou / servei de video comunitari”

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Helena Martinez Nuñez Mi querido barrio,viví muchos años allí ,de pequeña jugaba en el descampado de la carpa, cuantos años y cuantos recuerdos.
  2. MuNh Radeac Entrevistan a mi profe Francesc Batallé (Pare), por aquella época había una escuela de adults en la que él daba clases de forma voluntaria. La escuela la dirigía el profesor Botey.

Can Buxeres als anys 20

La propietat es coneguda des del segle XVIII, quan es deia “Casa Alta” i era de la familia Alemany.

A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou (aquest molí es pot observar a la fotografia)

A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeres Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona.

Can Buxeres no era més que una masia rural que després de moltes remodelacions realitzades des de principis del segle XX la van convertir en una residència d’estiueig elegantisima amb 15 habitacions i sumptuosos salons. Es van afegir unes cotxeres, el templet modernista, una casa pels masovers, es van tancar els jardins amb un mur, van fer unes pistes de tennis,…

Els Buxeres es dedicaven al comerç de productes de la Guinea Espanyola, on tenien terres destinades al cacau i el café. Formaven part de la burgesia catalana i eren tan importants que al 1927 van rebre a la reina Victòria Eugènia i les seves filles a la visita que va realitzar per inaugurar la nova seu de Correus a la plaça del Repartidor.

Durant la Guerra Civil, van assassinar al propietari, Enric Buxeres i van requisar la finca que farien servir com a escola fins l’any 1939 que es va retornar a la família, que no va tornar a residir.

A l’any 1969 fou adquirida per l’ajuntament i al 1972 es va inaugurar el parc

REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: http://www.aprenentdelanostrahistoria.org/
Text: http://www.xtec.es/centres/a8034862/veu/30.htm i Del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Trujillo Fernández Me acuerdo ahora de mi padre que casi cada domingo nos llevaba al parque y despues subiamos por él hasta el campo de futbol que habia mas arriba. ¿Por cierto hace años que no lo visito y no se si el campo de futbol existe aún?
  2. Antonio Vargas si te refieres al campo de fútbol de la Can Cervera,k apra ir a los vestuarios tenías k cruzar la carretera,me parece k ya no está
  3. Ana Villaescusa tenéis más fotos??
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No,… quiero más fotos, sobre todo del barrio de Sanfeliu,… ¿tienes?
  5. Ana Villaescusa nops 😦
  6. Alicia Verós Alegre ¿SE SABE QUIÉN ASESINÓ A BUXERES? ¿Y QUÉ FUE DEL RESTO DE LA FAMILIA?
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues por ahora no se sabe,… justamente ayer devolví libros a la biblioteca donde es posible que lo mencionase.
  8. Rosa M Fernandez R Yo soy de este barrio!!! A ver si encuentro alguna foto en casa de mis padres y la cuelgo 🙂
  9. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!
  10. Miguel Beltrán Vidal ‎…a mí cualquier ubicación me inspiraba….me convertí en un asíduo…T´estimo Can Buxeres….
  11. M Carmen Izquierdo Alcaide La primera vez que fui a un concierto siendo una adolescete, fue a Can Buixeres. ¿ SABEIS QUIEN ACTUABA? pue unos ovencimos LLuis LLach i M del Mar Bonet, aquel concierto en una época de reivindicaciiones marco mi juventud.
  12. Miguel Beltrán Vidal ¿¿No hay fotos del interior del parque?????
  13. Esther Cabello Es curiosa la transformación del nombre, de Can Buxeres a Can Boixeres…  Alguien mencionó Can Cervera… no sabéis nada de su historia? Ahora está totalmente en ruinas…
  14. Juan Rodrigues Ciutad Estais equivocados. El campo de futbol que hay justo encima, es el del antiguo Can Serra, ahora llamado Can Boixeres FC. Es el campo donde se rodo la serie de Pelotas, en TVE1 de Jose Corbacho. Can Cervera esta aun mas para arriba, o estaba, ya que no existe y ahora es aparcamiento para camiones. Saludos.

Josep Maties de España i Muntadas

Josep Maties de España i Muntadas (1929-2005), alcalde de l’Hospitalet de Llobregat des de 1962 a 1973. 

Amb l’excusa de donar habitatge a tots els nouvinguts, va convertir la ciutat en l’actual caos urbanístic. Deixava construir a qualsevol lloc sense demanar res a canvi a les constructores. No calien equipaments, ni zones verdes, ni qualitat als habitatges,… únicament calia construir i construir, sense importar les lleis, el patrimoni o el medi ambient. Fins i tot l’arquitecte municipal treballava a sou de les constructores.

Falangista del Movimiento, fill d’un dels propietaris de La España Industrial, Marqués de Monsarra, Procurador a Corts, amic de l’oligarquia local,…. Era considerat com a intransigent amb les demandes dels veïns i un megalòman (ho era tant que a l’avinguda Carrilet li va posar el seu nom)

REFERÈNCIES

Imatge capturada del video: L’Hospitalet dels anys 70.

Informació de:

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Imma Jodar no hace falta decir nada más!
  2. Marga Canals Em sembla que això passava a tot arreu!!!
  3. Francisco Burrueco Huarte LO QUE SE DICE UNA JOYA,VAMOS.
  4. Trujillo Fernández Realmente todo un compendio de virtudes este buen señor asi esta L´Hospitalet como está fué nuestro Porcioles particular.
  5. Aurora Gómez Miralles Además, era antipático. Cuando yo lo conocí llevaba el pelo cortado al cepillo. En aquella esa había un cantante que se llamaba Ennio Sangusto, que cantaba aquello de “Speddy Gonzalez”. Yo le llamaba así en plán de burla
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, que le da un aire, sí,… 🙂 http://www.stars-on-7-inch.com/Listen/D/Metronome/M-0000/metr_361.jpg
  7. Tito Perez Orcos vaya perla y asi seguimos hoy en dia, mas manifestaciones y menos futbol, gran hermanos y memeces es lo que le hace falta a nuestra sociedad; debate plural y democratico.
  8. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Un pròxim protagonista d’una entrada, en Paco Candel, regidor de Cultura a l’Hospitalet al 79, deia en el llibre “La Nova Pobresa” (1988): “Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m’ha fet conèixer, d’alguna manera, totes les oscil·lacions d’un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d’un pis i titular d’una llibreta en una Caixa d’Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d’aconseguir la misèria de l’electrodomèstic”
  9. Ireneu Castillo Serà casualitat que s’assembli al “Dioni”??? Jo em crec que no…
  10. Ana Villaescusa Sí q s’assembla jaja…Quin personatge…buff
  11. Jordi Piera Solo falta decir que dono al “Opus Dei” los terrenos del Municipio para construir “Xaloc y Pineda”.Ni olvido ni perdon.