Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 00

Carrer Major, 190?

Avui repeteixo i torno al carrer Major, aquesta vegada una postal més antiga encara que l’anterior, probablement del primer lustre del segle XX.

A la banda dreta del carrer actualment trobem un edifici amb un balcó semicircular (mireu la imatge inferior), allà feia uns anys existia la pastisseria Santa Eulàlia (Ca la Montserrat) però va desaparèixer quan el van restaurar. Aquest edifici forma part del nostre patrimoni arquitectònic i segons la seva fitxa es va acabar de construir a l’any 1904; com no el veig a la postal, crec que la fotografia seria anterior a aquest any.

Veig que hi han cables elèctrics, però ara no trobo quan va arribar la llum a la ciutat,… Una dada que he trobat: Girona és considerada la primera ciutat espanyola i la segona d’Europa que va tenir enllumenament públic elèctric a l’any 1883. A la imatge veig cables, però no cap llum per il·luminar el carrer,… tampoc es veia a la imatge del mateix carrer que considero de 1910.

Molta gent al carrer, molts nens, suposo que una càmera seria tot un esdeveniment i fins i tot hi ha curiosos que s’aboquen a les finestres. També es veu una cabra i carros ja a prop de l’església. L’estanc, i uns ferrers a l’altre costat del carrer, a un edifici que encara existeix, igual que els que li segueixen cap a la plaça de l’Ajuntament. El sòl del carrer és de terra, encara sense empedrar, caldria esperar fins al 1915.

Anuncis

La Torre Serra, XIX-XX

El nom de Can Serra al barri li ve d’una masia que es deia així,  i a la masia li venia el nom de Josep Serra i Font, un navilier molt important del que estic recavant dades, però que encara em queda una mica-bastant,… deixo a sota algunes referències que he trobat per si algú també està interessat en aquest home.

Mentre, buscant a les pàgines de subhastes online, he trobat aquestes dues imatges de la Torre Serra, que es veu que és com li deien al canvi de segle XIX-XX.

Aquesta casa es va construir a mitjans del segle XIX com a residència d’estiueig, però l’any 1905 va succeir un fet tràgic: en una ventada va caure una de les xemeneies i va matar a tres membres i malferir un altre de la família que feia de masovera, els Pañella. A partir d’aquest accident la torre es va tirar a terra i en poc temps es va construir una altra més moderna al mateix lloc.

D’aquesta primera torre conec dues imatges més al llibre de la Mireia Mascarell i les dues es diferencien en el mateix que aquesta, en la balconada del primer pis. Basant-me en el treball de la Mireia, crec que puc dir que aquesta primera imatge és de finals del segle XIX, i la segona, amb una balconada continua a tot el pis, de principis del segle XX. Encara que els arbres no sembla que hagin crescut molt entre les dues imatges, no?


REFERÈNCIES 

REFERÈNCIES SOBRE JOSEP SERRA I FONT


Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat

A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual, i tota la llera del Llobregat fins a Martorell es va convertir en una ria, que des d’antic li van posar el nom de “Ria Rubricata”.

Les aigües no eren molt salines, i la temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina, la biodiversitat,  fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora de les seves platges també era exuberant, amb coníferes, salzes, castanyers, alzines, roures,…

Els jaciments del Pliocè marí (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys) del Baix Llobregat han estat estudiats des de finals del segle XIX. S’han donat a conèixer més d’un mil.ler d’espècies als jaciments pliocènics, entre mol.luscs, coralls, rèptils, crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anélids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena), nanoplacton, braquiòpodes, peixos, cefalópodes, ostràcodes, briozous i vegetals.

A la nostra ciutat, degut a les antigues extraccions d’argiles i a aquesta dèria de no deixar ni un pam de terreny natural a la vista, no crec que sigui possible trobar ja cap resta, però com que no hi ha res impossible, pot ser queda algun petit racó del Pliocé encara al descobert, us deixo un parell de mapes geològics de l’Hospitalet on podeu veure on es troba el Pliocè, encara que sigui sota el formigó.

Aquí teniu els diferents materials que ens podem trobar si fem un forat. En verd, el Pliocé; en taronja, el Pleistocé, i sense pintar, l'Holocé.

Aquest plànol l'he trobat a internet i com veieu és relativament antic, encara no s'han construït Can Serra, Bellvitge,...

Sobre els fòssils, podeu trobar una llista a un article del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural, on ens relata la troballa, a finals de l’any 1905, dels osos d’una tortuga, juntament amb molts altres fòssils de mol·luscs, foraminífers,…  Els van trobar darrere del cementiri, a les margues blavoses del Plasencià, al desaparegut torrent que baixava d’Esplugues, es a dir a l’actual parc de les Planes. He trobat una altra referència de 1953 on es descriu un jaciment a la bòbila Marquet, però encara estic buscant la seva situació,…

També podem trobar a internet els 27 fòssils de diferents espècies del fons del museu de l’Hospitalet, concretament al lloc web “museus en línia”. No trobareu fotos però sí els noms i una petita descripció, també que són de l’Astià, que sinó erro seria la denominació de la fàcies sorrenca del Plasencià citat, i per tant aquests fòssils no s’haurien trobat als mateixos materials que la tortuga.

REFERÈNCIES


Imatge de la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1907

Avui presento sencera i en gran (piqueu a sobre!) la imatge de la capçalera d’aquest bloc de records, d’antigues imatges, moltes oblidades… i què millor imatge per presidir aquest bloc que una platja desapareguda per sempre.

Podeu veure el delta inundat a l’octubre de 1907, segons Jaume Codina: “conegut al territori amb el nom de «l’any de les cinc riuades», encara que en realitat foren sis, cinc a l’octubre, seguides i molt fortes, i la darrera, el 17 de novembre. De caràcter general -la premsa publicà nombroses fotografies de les riuades -, la situació del pla del Llobregat es féu deplorable. El Delta vas quedar convertit en «un verdadero mar que llegaba desde las faldas de Montjuich hasta las playas de Castelldefels, ocupando una superficie de más de cien kilómetros cuadrados con una altura en algunos parajes de dos y tres metros». Hom organitzà les humanitàries subscrpcions i juntes d’auxilis, molt efectius.”

També veieu el far, de 35 m d’alçada, molt més allunyat de la platja que ara, i davant el barri de barraques dels pescadors de l’Hospitalet, aquesta és l’única imatge que he trobat on es pot veure el barri en conjunt. Com veieu era un barri petit, que segons les dades dels padrons de l’Hospitalet de Llobregat (on apareix des del 1895 fins al 1920) al 1915 va arribar a tenir 180 veïns vivint a 35 barraques.

De l’any de la fotografia no tenim dades però sabem que a l’any 1905 exisitien 25 barraques amb 75 habitants, que 5 anys després van pujar a 35 barraques amb 141 veïns. Tot això sense comptar els veïns que no estaven empadronats per diferents causes.

Hi han altres edificis, com veieu la fotografia es va fer des de la teulada d’un edifici situat molt pròxim a la platja, era Can Boada y Buhigas, una fàbrica de productes químics, que es trobava a 500 m de la farola, al límit de l’Hospitalet amb Barcelona.

Sobre les masies ho sento però no les puc identificar amb la informació que tinc, ja que és contradictoria. En principi la masia que es veu al centre de la imatge, hauria de ser Cal Pebrot també anomenada Cal Sala, que és la masia més propera al mar segons la llista de 1863 que vaig publicar l’altre dia, però l’única imatge que he trobat de la masia no es sembla molt a la de la foto,… deixo a sota tota la cartografia antiga de que disposo, per si algú està interessat.




REFERÈNCIES

  • Imatge de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d’octubre de 1907 i del llibre “Imatges retrospectivas de la Marina” de Julio Baños i Soria
  • Text: Inundacions al Delta del Llobregat (1971) de Jaume Codina. Editor Rafael Dalmau.
  • Padrò municipal 1905, 1910 i 1915

CARTOGRAFIES


El camió-autobús de Joan Pujol Farnós, 1905

Aquesta fotografia és el document d’aquest mes, el núm. 15, de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet. La imatge és de 1905 i no es te constància ni de qui ni des d’on es va fer, el que sabem es que el vehicle era l’autobús de Joan Pujol Farnós i que era la primera línia de passatgers de l’Hospitalet.

Hi ha un petit llibre que es diu “Imatges i Records. l’Hospitalet de Llobregat” (1995) de Columna Edicions SA on surt una altra imatge d’aquest vehicle al mateix any, i també diu que encara que el propietari era en Joan Pujol, l’utilitzava amb freqüència el seu germà Ricard, conegut com “Ricardo Carboner”.

Poca cosa, no? He intentat trobar la marca i model del vehicle, però no ha estat possible,… A la recerca he trobat aquest document 100 años de autobuses en Barcelona (1906-2006) però no surt el de Joan Pujol.

REFERÈNCIA I MÉS INFORMACIÓ A

Arxiu Municipal

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Anna Maria Parella Arcarons Aquesta fotografia està feta pel 1910 més o menys. I pel que m’han dit, és un passeig de diumenge per l’Arrabassada. Això és un camió de càrrega, i els festius, posaven cadires i feien passeijos. El Propietari de la fotografia és en Josep Costa
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Anna, al document de l’Arxiu diu que era un autobús, però al llibre que menciono el diu camió. Es clar, és un camió que feien servir d’autobús, ja deia jo que moltes mesures de seguretat no tenia,… :

La Farola, 1908


El mercat del Centre des del carrer de Rossend Arús, 190?

Aquesta imatge pertany a la Guia de recerca i lectura núm. 4  (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet on es fa un recull de documents històrics sobre el Mercat del Centre, destinats a servir de guia a l’exposició sorgida del treball de recerca “El Mercat del Centre” de l’alumna Lara Gómez Mor (IES Mercè Rodoreda), dirigida per la professora Rosa Aldabó Recasens. Aquest treball va ser guanyador de l’Àmbit Ciutat, a les 7es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet de secundària (curs 2005- 2006), organitzades per l’àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament.

A l’enllaç teniu moltíssimes dades; per fer un petit resum únicament dir quatre coses: que el Mercat del Centre es va inaugurar al 1898, i no era com l’actual, era una simple plaça amb una font central, tot envoltat d’uns murs. A aquest espai es van instal·lar tots els comerciants que es situaven diàriament al carrer Major i que van originar protestes del mossèn des de feia dècades.

El projecte original va ser d’en Mariano Tomás Barba (el mateix arquitecte que el de la Torre Puig que es situava a la Rambla). L’any 1925, en Ramon Puig i Gairalt dirigeix la construcció de la coberta i la pavimentació, aquest arquitecte també va projectar els mercats de Collblanc (1926) i de Santa Eulàlia (1929).

A partir d’aquí les modificacions han estat més petites i internes, que com deia, podeu consultar al document que enllaço.

Editat el 23.01.2011.- Incorporo una imatge d’avui mateix

REFERÈNCIES

Guia de recerca i lectura núm. 4  (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet