Fotografies des d’una casa del carrer de Josep Maria de Segarra
En Ventura Leris m’ha enviat aquestes dues fotografies de les vistes que tenia des de casa dels seus pares l’any 1964. Vivien al carrer de Josep Maria de Sagarra (abans de 1962, Porvenir, i abans, des de febrer del 38 al final de la guerra, Rafael Barradas, i abans encara, a la República, carrer de l’Esdevenidor,… )i des del terrat del seu edifici es divisava gran part de la ciutat.
A aquesta primera es pot veure allà al fons fins l’església de la plaça Espanyola, i ja més a prop un carrer irreconeixible, pràcticament tots els edificis han estat substituïts. El mur que teniu a la dreta és la façana lateral de l’edifici on va viure uns anys en Barradas, i va tenir el seu Ateneillo, al número 17 del carrer.
La següent orientada més cap el nord, podem veure l’edifici de l’ajuntament i el que hi ha just davant, el de la Caixa de Pensions. Davant més edificis desapareguts.
La imatge següent és dels anys 50 i he indicat amb un punt on crec que era la casa d’en Ventura, no sé si em corregirà. Podeu veure on eren concretament les cases que surten a les fotografies anteriors.
La següent és més o menys actual, està una mica girada respecte a l’anterior,…
Aquesta tercera fotografia d’en Ventura és més antiga, de 1950. A l’esquerra d’ell veiem les xemeneies de la CAMPSA, i a la dreta la Miranda de Cornellà.
Oscar Color SA, una fàbrica de postals.
Si algun dia teniu l’idea de buscar objectes del passat hospitalenc a les pàgines d’Internet dedicades a subhastes, irremeiablement us trobareu amb el treball de l’empresa Oscar Color SA.
Suposo que es dedicava a d’altres tipus d’impressions i pot ser va tenir una vida més llarga, però l’empremta que trobem és dels anys 60-70, concretament la de la fabricació de postals relacionades amb el món de l’espectacle, sobre tot del cine, la televisió, la música, però també trobareu futbolistes, torers, locutors i inclús algun Papa,… a més dels paisatges i altres postals pels turistes.
Deixo un parell de imatges, però la col·lecció és inacabable, pot ser hi ha milers de fotos, inclús podeu trobar còpies dels catàlegs que utilitzaven per comercialitzar les postals.
REFERÈNCIES
Inauguració del pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia, 1961
He trobat a l’arxiu del NO-DO una petita gravació de 25 segons del moment de la inauguració del pas inferior del carrer de Santa Eulàlia. M’he portat cap aquí tan sols 5 fotogrames; com que hi ha més imatges, us recomano que visiteu l’enllaç que deixaré a les referències.
A aquesta primera imatge podeu veure una multitud al carrer de Santa Eulàlia, a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Els edificis del fons són els del barri de la Torrassa, i l’edifici industrial més proper, darrera de la tanca, és una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal).
Tot això que veieu al cel son coloms, per les caixes que es veuen, centenars!. La xemeneia és la de la mateixa bòbila que comentava.
A la següent es veuen les caixes dels coloms i darrere la desapareguda masia de ca n’Alós, una de les masies més antigues de l’Hospitalet i que segons diuen va ser enderrocada pels amos de la Vanguard; una vegada l’edifici d’aquesta empresa ja s’havia construït. Si us fixeu una mica, darrere, al costat de la masia, també veureu l’edifici del molí i la xemeneia de la Tecla Sala.
El descobriment de la placa commemorativa, ja desapareguda, que actualment es pot trobar, molt deteriorada i sense els escuts, a la paret del pas inferior, costat muntanya. L’home que hi ha a a la dreta de tot és Ramon Solanich i Riera, l’alcalde en aquells anys.
I per finalitzar les autoritats i mitja ciutat fent una passejada pel pas.
Us poso l’article corresponent de La Vanguardia, on podreu trobar més informació
També podeu trobar molta informació i fotografies tant de com era abans, com de la construcció, o de la mateixa inauguració al lloc web de l’Arxiu de Santa Eulàlia de Provençana. Us deixo els enllaços aquí sota,…
REFERÈNCIES
- NO-DO núm. 944B – 06.02.1961 (00:38-01:03)
- La Vanguardia, 31.01.1961
- Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, sobre el pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia (1), (2) , (3) i (4)
Joan Saura recorda els blocs de la Florida
Fa uns dies que vull publicar els records de Joan Saura i Laporta que apareixen al llibre que va fer l’Àngels Marín sobre els blocs de la Florida, he intentat contactar amb ell mitjançant facebook per demanar-li permís per tal de publicar-los aquí, però no he rebut resposta. Com que m’han semblat molt interessants i realment no crec que li sàpiga greu, el faré sense el seu consentiment. Per il·lustrar les seves paraules he posat unes fotografies realitzades l’any passat, ha quedar una mica estrany, m’hauria agradat que fossin de la mateixa època, però per ara no en tinc.
Vaig arribar quan els van inaugurar, l’any 55. Jo tenia quatre anys, gairebé cinc. Venia de Barcelona, del barri d’Hostafrancs. Vivia en un pis amb els meus pares, la meva mare va caure malalta, la van internar i va morir. El meu pare es va instal·lar aquí perquè hi vivien uns oncles meus a on anava a dinar. Va ser una anada motivada per l’absència de la meva mare. Els oncles i nosaltres vivíem en dos pisos diferents, a cent metres. Vam venir a viure aquí perquè el meu pare va tenir l’oportunitat d’adquirir un pis d’aquests i era una forma d’assegurar que durant el dia jo estava amb la meva tia. El meu pare era de Castelló, tot i que estava aquí des del 11 o 12 anys.
La Florida era un barri on no hi havia res. A la via del tren hi havia uns enormes camps de blat i uns quants habitatges al carrer de la Primavera, que eren mot reduïts i uns altres també molt petits a l’avinguda de l’Electricitat. Tot i que era jovenet recordo un canvi brutal, de venir d’una zona que era un barri urbà a trobar-me en un barri absolutament aïllat, envoltat de camps. Tinc presents els camps de blat de moro que veia des de la finestra de casa. Recordo també perfectament que era un lloc on no podia parlar català amb ningú, perquè la gent era immigrada. Tinc a la memòria una figuera que hi havia enmig dels blocs. Hi havia dues o tres figueres, el barracot del capellà i una escola. El capellà repartia llet en pols els diumenges i el meu pare sempre feia tot el possible perquè no anés a veure el capellà ni a l’escola que estava en els barracons.
El que passa és que aquest canvi brutal està unit al xoc que representava la pèrdua de la mare. Per tant, és difícil deslligar-ho. Per mi el lloc físic era agradable perquè havia camps, podies còrrer i hi havia coves que travessaven la via del tren d’un costat a l’altre i també el canal de la Infanta. Des d’aquest punt de vista el lloc em captivava. Però clar, estava sotmès a la pèrdua de la mare i a buscar el que em faltava.
La relació amb els veïns va ser molt bona. Suposo que, d’una banda, la meva situació era propícia al fet que totes les veïnes se sentien mares meves, ‘allà hi ha un nen que no té mare’, deien, i tothom em cuidava. Vaig tenir una excel·lent relació. I d’altra banda, la gent dels blocs organitzaven activitats. Recordo que vaig jugar en un equip de futbol que es deia Los 16 del Redondo, perquè fonamentalment estava integrat per gent del bloc 16, que era on vivia la meva tia. Després es feien les festes majors, els diumenges hi havia uns altaveus des d’on sonava la música i tot se’m feia estrany. El pare era una persona anarquista, antifranquista i en aquells moments en els blocs hi havia una part important de gent que venia del Movimiento. Recordo perfectament les camises blaves de la gent.
Pel pare aquell ambient era una mica hostil, calia anar amb compte, no es podia parlar. Tant l’alcalde de barri com la gent que organitzava això estaven lligats al règim i eren franquistes. Alguns després han anat evolucionant i, fins i tot, algun ha arribat a ser regidor socialista, però no penso dir el nom.
El que tinc present és l’evolució d’un lloc ple de figueres, camps de blat de moro i on el dia de la truita baixàvem a Bellvitge, on només hi havia una ermita. Allà, també, tot era ple de camps i pagesos. Recordo molts xais, molts pastors. Aquest entorn rural em sobtava perquè procedia d’un lloc que no ho era. I, ràpidament, en molt poc temps, va començar un creixement brutal. Recordo que de petitet, devia tenir set o vuit anys, anava a comprar la llet entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. La meva tia des del balcó veia quan la senyora de la llet obria la porta, que era més o menys quan jo tornava de l’escola, i aleshores anava a comprar la llet. Recordo un procés d’urbanització brutal i un canvi molt sobtat, des del punt de vista de nen, perquè fins aleshores teníem camps de futbol, ens construíem porteries amb pals; se’ns escapava la pilota i l’anàvem a buscar on fos. Això fins l’any 64 o 65.
Després, fonamentalment ja em ve el record del meu comprimís social i polític a través del Centre Social la Florida, que era de Càritas. Hi vaig començar a anar als 14 anys per jugar a ping-pong. El meu pare em deia que no hi anés, creia que era dels capellans, però a mi el ping-pong m’agradava més que res. I a partir d’aquí es va iniciar una etapa d’inquietud i de reflexió en relació als problemes del barri. Vam organitzar una gran campanya de mobilització per reclamar escoles públiques, vam convertir el Centre social de la Florida en un gran centre d’agitació antifranquista. Vam iniciar, en definitiva, la lluita per la millora dels blocs de la Florida i dels blocs Onésimo Redondo a causa d’uns impostos nous que l’Ajuntament havia implantat.
I a partir d’aquí, amb dues persones més, la Clara Perramon i un xicot que es deia Antonio, vam convocar una assemblea en una escola amb els veïns. Va venir molta gent dels blocs. Alguns pensaven que érem d’ETA, i altres que érem capellans, ningú sabia qui érem. a partir d’aquests moment va començar la lluita per la millora dels blocs i es va constituir l’AV de la Florida, que es va instal·lar inicialment entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. Bé, es van aconseguir millores importants i, de fet, des d’aleshores el barri ha millorat.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- Aquí teniu una imatge dels barracots i també una fotografia aèria de 1958
L’Hospitalet de Llobregat, 1963
Avui comparteixo el mapa de carrrers que surt a la guia oficial de l’Hospitalet dels anys 1963-64, on trobareu una ciutat molt diferent a l’actual, plena d’espais oberts, sense els blocs de Can Serra al Samontà i sense cap polígon industrial o d’habitatges (Gornal, Bellvitge) a la Marina. Carrilet avall, a la banda oest de la ciutat, tot eren camps i cases de pagès, i a la banda est, Granvia avall també.
Els canvis son molts, segur que us divertiu si el compareu amb un plànol actual, podreu trobar el canal de la Infanta, així com el desaparegut carrer del Canal, on ara existeix el carrer de Josep Tarradellas i Joan (abans anomenat dels Alps), els carrers del barri de Can Pi, també el barri de la Bomba, l’antic camp de futbol,… ja dic, molts canvis,…
Deixo també un llistat dels 43 motius de les cases de pagès que he trobat al mapa. Com aquests noms parteixen del llenguatge oral en català trobareu incorreccions a la seva escriptura, ja que es va fer en castellà,… agafant el llistat que va fer la Matilde Marcé trobareu que cal Machacot era cal Matxacot, cal Tocayo era cal Tocaio,… També he trobat algunes diferencies més grans, com per exemple que cal Xic de la Loreta al llibre surt com a cal Xic de la Laieta,…
REFERÈNCIES
Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Atenue de Cultura Popular de l’Hospitalet l’any 1991
Fotografies dels gegants Romans, anys 50-60
Aquestes fotos són de Richard Zeta, bé, del seu pare, el que apareix com a timbaler, i que va acompanyar als gegants des de després de la guerra, al principi forçat, obligat pel règim; suposo que després, ja no. En Richard també anava forçat, ja que de petit els gegants li feien molta por, però clar, s’havia d’anar a veure el pare,…
Els gegants Romans des dels seus inicis, el 1928, han anat canviant de vestuari, aquest és el segon, que van fer servir des de l’any 1949, fins el 1962, el mateix any que van vidre els nous, els Grecs.
A la segona fotografia veiem els tercers vestits, que com deia són de l’any 1962, i no es substituirien fins l’any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard comenta “A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL – Torrente Gornal, 96 esquina Pujós – La Florida, etc… (…) el senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l’Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l’equip. Normalment eren de 10 cèntims. M’en recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes”.
L’any 2003, pel 75e aniversari dels gegants, la colla de Geganters de Sant Josep va publicar un llibret d’unes 50 pàgines on trobareu la seva historia, i moltes imatges, d’entre d’elles aquestes dues, que van estar cedides per la Carme López. No hi ha molta informació més sobre les fotos, no sabem on es van fer, tan sols que aquesta última és d’aproximadament 1964.
Cal Bengala, 1967
Com veieu, cal Bengala va ser una de les cases de pagès que va desaparèixer amb la construcció de Bellvitge, fins i tot va perdurar allà mentre pujaven els blocs a pocs metres d’ella.
L’única referència que he trobat d’aquesta casa ha estat a la Vanguardia del 30 de novembre de 1960, apareix a una relació de propietats a expropiar amb el fi d’instal·lar una línia elèctrica d’EHNER de 66 KV, de Sant Just Desvern a la SEAT. Diu que la casa és propietat de Jaime Layola Salvadó, i també que el 9 de desembre d’aquell mateix any es realitzaria l’acta de primera ocupació.
Suposo que es refereix a Jaime Layola Salvador, que va ser advocat i alt càrrec en varies empreses, i també regidor i primer tinent d’alcalde als ajuntaments de José Matias de España i Vicenç Capdevila, des del 1970 fins el 18 de juny de 1975, quan va morir als 39 anys.
Deixo aquesta fotografia de la construcció de Bellvitge, amb la casa al costat de l’obra, al que ara és la cantonada de la Travessia Industrial amb l’avinguda de la Mare de Deu de Bellvitge.
Unes fotos aèries per situar-nos,…
REFERÈNCIES
L’Hospitalet-Santander, 1964
Voltant per internet m’he trobat amb el buscador del Centro de Documentación de la Imagen de Santander (CDIS), he provat a veure que sortia posant Hospitalet, i voalà,… set fotografies del partit l’Hospitalet contra el Santander del 11 d’octubre de 1964. La mala notícia és que surten unes lletres que no ens deixen veure del tot bé la foto, la bona és que si us interessen les podeu comprar a l’entitat citada.
També he trobat la notícia del partit,…
REFERÈNCIES
Los Agnis
Preguntant per aquí i per allà he arribat a la conclusió de que no tenim res escrit sobre els conjunts musicals pop/rock que es van formar a la nostra ciutat als anys 60 (ni als 70, tampoc als 80 i ja sí als 90). El grup hospitalenc que més va sobresortir en aquella àpoca van ser Los Diablos, i es veu que els dos guitarres de Los Salvajes també eren d’aquí, i el primer bateria dels Lone Star, i segur que hi havia molts més,…
Per exemple, he trobat una mica d’informació de Los Agnis, que es van formar l’any 1964 per fer, diuen que folk-pop. Eren de Collblanc, concretament la seva direcció de contractació era el carrer de Ferrer, 58, baixos. L’any 1966 la formació del grup era: Antonio Ponce (guitarra solista), Toni (veu), Pedro (bateria), Santi (guitarra rítmica) i Carlos (baix). També he trobat a Johnny (pot ser Joan Parés?), que era germà de Toni, el vocalista, i en algun moment es va passar a The Murderers, un grup de Santa Eulàlia molt documentat i del que trobareu una referència a sota. Joan Parés també va entrar com a baixista l’any 1965 a The Finder’s, aquests de Barcelona i molt més prolífics.
Paco ens comenta que Johnny i Toni van posar aquest nom al grup, en referència al déu hindú Agni, deïtat del foc i del sacrifici, el que uneix la terra i el cel i l’atmosfera que hi ha entre ambdós, segons li va comentar Johnny, es van basar en una idea del seu pare, que era fakir.
A sota teniu a Toni, el cantant, amb gorra, i darrere seu, en el centre a Carlos Barberà, el baix.
Sols van treure un senzill l’any 1966 amb el segell Marfer, aquest contenia els temes Muchacho de nuestra época y Lunes, lunes (una versió del monday, monday de The Mamas & the Papas).
Daniel Hernández García i de Alicia Sánchez Lloria ens diuen que tenien el local d’assaig a la rebotiga del bar Alegria, regentat per Juan Caparrós, i que es situava al carrer del mateix nom de la Florida. També que tocaven molt al soterrani de l’Oro Negro, al carrer de Pujós núm. 97, un bar-restaurant, on també es feien banquets, com el de la Mata Popis Té.
Si voleu escoltar les seves cançons el podeu fer a Viejopickup
Al bloc del programa de radio El Temps Passa, de Mario Prades i Quimet Curull, van publicar aquests records sobre ells:
“Ara a El Temps Passa… i la música queda us portem un grup proper a la nostra juventut, Los Agnis. Aquest bon conjunt el formaven cinc joves de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat, just a la frontera amb Sants que ja és Barcelona. Mario havia ballat en moltes ocasions al ritme de Los Agnis que entre altres llocs, acostumaven a tocar en una sala de festes situada al carrer Jocs Florals, per sota de l’estació de metro Mercat Nou, per suposat llavor era Mercado Nuevo. Estava en un pis, però no recorda el nom del local. Que sapiguem Los Agnis, tot i ser un bon grup amb bons seguidors, només van publicar aquest single amb la versió del tema de The Mamas & The Papas en una cara i “Muchacho de nuestra época” en l’altra, aquesta última era una composició d’ells i el single de Los Agnis el va editar el segell Marfer l’any 1966. Per cert que aprop d’on estava aquesta sala de la que Mario no recorda el nom, és on assaja o assajava La Companyia Elèctrica Dharma“
Fent recerca a internet he trobat la següent informació addicional:
- 1964-1968 segons Daniel Hernández Garcia un any van estar tocant a la Fira de Mostres de Barcelona, a l’stand de la marca d’electrodomèstics Ignis
- 1964-1966 guanyen el conurs “Paso a la Juventud”
- 1964-1966 guanyen la final de ‘”Hora de los conjuntos” de radio Juventud, que es va celebrar al Palau d’Esports de Barcelona.
- 1964-1966 – Actuen a TVE
- 1966 són contraportada al número 1 del còmic 4 Ye-yes, d’Ediciones Olive y Hontoria de Barcelona, i que s’imprimia a l’Hospitalet
- 1966 apareixen a la contraportada del número 6 del còmic 4 Ye-yes. Diuen que inicien una gira a Madrid i el centre d’Espanya, que treuran un nou disc (crec que no va arribar a sortir) i que estrenaven nou equip amb guitarres àrabs, els primers de tot l’estat que ho feien.
- Març de 1967 – participen al Primer festival concurso CEDAM al teatre CAPSA
- 19 de març de 1967 participen al Festival Europa ’67, a las Arenas, per on van passar un munt de grups del moment (Salvajes, Lone Star, Sirex, Mustang,…)
- Maig 1967 – Juntament amb Los Setlande, Grupo 66, Los espectros, Los reyes y Alex y los Finders, participan a la Semana de la Juventud de Barcelona
- 1968 – Concert a la plaça de braus de Calatayud juntament amb Brandis , los Aracosta,…
- Desembre 1971 – Toquen al Drac Roig de Cerdanyola.
- 2009 – La canço Monday Monday forma part del recopilatori “Pop, Beat & Soul II” de Bela Records.
i la mateixa foto d’abans signada, juntament amb una altra de mala qualitat.
Si teniu més informació d’aquest o d’altres grups hospitalencs d’entre 1950 i 1985, o de llocs on tocaven,… ja sabeu,…
REFERÈNCIES
- Comentaris de Paco a l’article sobre Los Diablos a aquest mateix bloc, així com del seu article sobre The Murderers al seu bloc
- Biografia del Brandis
- El Temps Passa, el blog de Mario Prades i Quimet Curull
- La Vanguardia 16 de març de 1967
- La Vanguardia 28 de maig de 1967
- La Vanguardia 30 de desembre de 1971
- Còmic los 4 ye-yes núm. 1
- The Finder’s a la fonoteca
- Entrevista a Antonio (Tony) Ponce en la Voz de Castelldefels (abril/2007)
Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962
Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.
A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…
No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.
Solar a l’avinguda de Miraflores, 1967
Les tres fotografies de 1967 que trobareu aquí venen recollides a l’expedient d’ordenació de l’illa definida per l’avinguda de Miraflores, el carrer de Llevant, el carrer del Pedraforca i el passatge de Nostra Senyora de la Llum (ara carrer de la Mare de Déu del Carme) que es pot consultar al registre del Planejament Urbanístic de Catalunya. Els que demanaven l’ordenació eren Fernando Lambarri Yanguas i altres. He posat a Fernando en el google i m’ha donat que, si no hi havia un altre que es digués igual, aquest home va ser un condecorat comandant d’intendència de l’exercit, i també veig que l’any 1963 signava, com a coronel en cap de la Jefatura de Propiedades y Alquileres Militares de Barcelona, subhastes d’immobles.
A la primera fotografia veiem l’espai entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el carrer de Miraflores, des de el carrer de Llevant
Aquí deixo una fotografia del carrer Pedraforca amb Miraflores, com veieu els edificis són els mateixos.
Les següents es van fer des de l’altre costat, des del carrer de Pedraforca; podeu veure els blocs de la Llum, construïts pels treballadors de la FECSA a mitjans dels anys 50, com pràcticament tots els edificis que veieu.
Volia també incloure una imatge actual del google street view per que veiéssiu com són ara aquests espais, però l’angle no em dona, el que puc dir és que es veuen els mateixos edificis, i altres que van completar les illes.
A aquesta foto de 1958 podem veure el solar a la part esquerra, també es pot observar que es trobava al costat d’una bòbila, que es deia “dels Valencians”, de la qual sols es veu una tanca a la primera fotografia. Per la posició ja veieu que l’espai on era la bòbila es va convertir en la plaça de la Llibertat, que veureu a l’última fotografia
Deixo una foto del 1947, on veureu la bòbila el solar en verd, i algunes cases, crec que baixes, anteriors als edificis de quatre o cinc plantes que es veuen a les fotos vint anys posteriors.
L’ordenació que es projectava no era altra que transformar el solar en dos edificis d’onze pisos amb comerços a la planta baixa, aprofitant absolutament tota la superfície del solar.
REFERÈNCIES
Jovent a la rambla de Just Oliveras
A aquesta primera fotografia, cedida per en MuNh Radeac, està acompanyat per Toni Pugés i el Nin (del Bar Nin) i es veu que estan recreant una escena de les sèries americanes dels anys 30, rotllo Elliott Ness. Al fons a l’esquerra podeu trobar el bar Deportivo, a l’alçada del carrer del Bruc. A aquest lloc, entre Bruc i Lleida, ens comenta Andreu Trias que ficaven l’envelat durant la festa major.
La següent fotografia és de Santos Vallespín Gavilán, i podem veure tres noies que pujen per la rambla a l’alçada del desaparegut cine Ramblas. Santos calcula al foto és d’inicis dels anys 60.
Al pati del col·legi Busquets i Punset
Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.
Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…
La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.
La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.
La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.
A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…
i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…
REFERÈNCIES
La bòbila de la plaça de la Bòbila, 1962
Àngel Margenet Diaz ens ha obsequiat amb un parell de fotografies del Nadal de 1962, el dia de la Gran Nevada, fetes a on ara trobem el centre cultural La Bòbila, la primera, i a on ara trobem el mercat de can Vidalet, la segona. Els coberts que veieu formen part de la bòbila que allà existia i que no hi ha manera de trobar com es deia,… s’agraeix la vostra ajuda,…
Aquí sota us he dibuixat l’skyline de la fotografia superior a sobre de la fotografia aèria de l’illa que hi ha entre l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent) que veieu d’esquerra a dreta, el carrer d’Amadeu Vives i el carrer de Simancas. Les cases que es veuen a la primera fotografia son les de l’illa de sota.
REFERÈNCIES
La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala
A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.
Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.
Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.
He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.
La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.
També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…
i per la meva part ja no puc aportar res més,…
REFERÈNCIES
Cal Saio
Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Saio.
La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: El motiu va aparèixer arran d’estrenar un “sayo” (paraula castellana que vol dir casaca), un avantpassat que era molt presumit.
Als mapes veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.
Aquesta primera fotografia la he tret del llibre de Julio Baños Soria, encara que també apareix al llibre de la Matilde Marcé, on s’indica que va estar cedida per Concepció Llarissó Cabané.
Si ens donés per buscar on són les restes de la masia hauriem d’excavar al carrer número 4 de la Zona Franca, entre le Makro i les instal·lacions de la Nissan. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…
Les següents fotografies es reprodueixen amb permís de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i es van realitzar entre l’any 1890 i 1936 per J. Dolcet.
REFERÈNCIES
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
Cal Ramon Saio (o cal Salvador Salvadó)
Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Ramon Saio.
La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: En Salvador Salvadó i Domènech era fill de Nulles (comarca de l’Alt Camp). Va venir a Barcelona l’any 1916 per fer els tres mesos de la temporada d’estiu, però li va agradar la terra de regadiu i s’hi va quedar. Va ser mosso i carreter de can Pelat durant cinc anys, fins que es va casar amb Inés Casas i Llarissó. Aleshores van anar a viure a la casa de pagès número 71 del barri de la Marina. Era l’any 1921. Aquesta casa era coneguda abans com cal Ramon Saio, un pagès que se n’anà a viure al Prat, i molt de temps enrere era a cal Samalitroc. d’aquest últim motiu, no n’he pogut saber res, tret que es força antic, ja que consta en una llista feta per l’Ajuntament el 1863.
En Salvador Salvadó va ser un pagès “modern”: el 1936 va idear i estrenar la primera màquina de sembrar mongetes construïda pel ferrer Vidal, el Cama-sec. El 1950 feia servir el primer multicultor que hi va haver al Baix Llobregat als sus camps. El 1952 va estrenar la primera màquina de sembrar llavors d’enciam i escarola a solcs.
Als mapes veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.
La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, crec que l’any 1968, al fons a la dreta es veu part de la masia cal Pepet Islenyo (també dita ca la Conxita o cal Manel Nolla)
Si ens donés per buscar on són les restes de la masia hauriem d’excavar on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…
La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…
Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria. Existeix una altra fotografia de finals del 60 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i de la Mireia Mascarell. Al de la Mireia també trobareu dues fotografies més, una d’en Salvador Salvadó i una altra de una de les seves màquines treballant.
REFERÈNCIES
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
- “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965″ (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL
Cal Pepet Islenyo (o ca la Conxita, o cal Manel Nolla)
Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Pepet Islenyo.
La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: La Conxita es va quedar viuda molt jove i cal Pepet Islenyo va passar a dir-se ca la Conxita. Més tard també se’n digué cal Manel Nolla, el fill de la Conxita. En alguns plànols també he trobat el nom de casa Isleño, can Papel Sayo, cal Peret Isleny,… complicat,…
Al mapa veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.
La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, ja veieu, quan començaven a fer Mercabarna, l’any 1968.
Però no era ben bé a Mercabarna, era on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…
La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…
Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria, i suposo que es anterior. Existeix una altra fotografia de finals del 50 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i la Mireia Mascarell, el que passa és que no m’ha donat temps a demanar-lis permís per posar-la,… de totes maneres era cedida per Joan Salvadó i Casas, així que segurament no podran donar-me permís,… aix!!! els drets d’autor!
També he trobat al llibre de la Mireia Mascarell que era una de les masies on s’instal·lava un envelat per la festa Major de la Marina, que es celebrava el 8 de setembre (més o menys com la de Bellvitge). Aquest envelat i d’altres, i sobre tot les celebracions a l’ermita atreien a molts veïns del poble, que baixaven a peu, en tartana, o amb un servei especial dels autobusos Oliveras.
REFERÈNCIES
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
- “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL
Festa de l’arbre, 50-60
L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.
Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…
Aquí més informació
La papereria Ibáñez de l’avinguda de Ponent
Per un moment aneu cap endarrere i recordeu on anàveu a comprar les llaminadures, els cromos, les bales de jugar al chiva, pie, tute i gua; les baldufes, els mortadelos… sí, sí, avui visitarem una papereria.No sé si era la vostra papereria particular però aquesta és tan important que fins i tot té un grup al facebook! La papereria Ibáñez de l’avinguda de Ponent, al barri de la Florida.
La Carmelilla Solsona, la neta dels fundadors, la va viure durant molts anys en primera persona, y crec que el millor és que us deixi amb els seus bonics records trets del grup de facebook:
Bueno, hoy le ha tocado a la papelería de la avenida Poniente, a la que fue la papelería Ibáñez de l’Hospitalet,… Que empezó la calle llamandose avenida Poniente, tras el asesinato de Carrero Blanco pasó a llamarse Almirante Carrero Blanco y después le dejaron lo de avinguda de Ponent….. Que junto con el bar Los Maños , la ferretería Ibáñez, la tienda de carnes de la Rosa y el Juanito, la casa de comestibles, la pollería Pepita, la zapatería del señor José y familia, la tienda del señor Ángel, etc, etc; éramos todos una gran familia. Perdonarme a los que me olvido pero es que si no no acabaríamos nunca de enumerar familias con las cuales hoy aún se mantienen lazos de amistad ya cada uno por su lado.
En la papelería se empezó más o menos cuando se finalizó el bloque de pisos. Allí se hizo la papelería en la cual había de todo, desde buen ambiente hasta buenas amistades, y verdaderas, de las cuales puedes y podías decir orgulloso: estos son mis vecinos y amigos. Han quedado muchos amigos allí, y muy buenos vecinos.
La papelería estuvo hasta el año 1989 en manos de mi familia; ¿qué quereis que diga? pues que se vendían novelas y se cambiaban tebeos, golosinas, revistas, polos, juguetes de aquellos que habían de bolsa para chico y para chica, las sorpresas de a céntimo, las bombillas, las pilas, los recuerdos, los libros, los carretes de fotos, el revelado de las mismas (que se hacia en un cuartillo y que como en aquellos tiempos no se podía dar la luz, se le puso el nombre del cuarto oscuro), los juguetes de los reyes, etc, etc.
Les netes del fundador, l’any 1968 (La Carmelilla és la de les ulleres)
Allí era como una obligación el pasar y saludar, aunque sólo fuera para decir buenos días; sí Ramón, recuerdo mucho a tu abuela, la señora Pepita, cuando a las 7 de la mañana le decías: buenos días señora Pepita!, y te contestaba: ¡¡buenos cojones crías!! jajajaja!.
El ir y venir del dueño a comprar a la calle Unión, y el estar allí cuando saliamos del cole para hacer los deberes, y para enterarnos de lo que hablaban los mayores (éramos muy jóvenes).
Abans de la reforma amb la senyora Rosa, fundadora de la papereria
Fueron cambiando las cosas, venían a comprar los niños y los padres de los colegios cercanos. Allí hemos vivido cosas muy bonitas: las reformas que se le fueron haciendo a la papelería; la Alícia y el Alfonso; los novios eternos, como la Pepi y el Emilio (padres); la Mercedes, la Pepi, la señora Dolores o mejor, la familia Hernández Lázaro; la señora Paquita, el señor Eugenio, la señora María, la señora Isabel y el Toni de los Bachero; los Uria, la señora María, su marido y el Paquito, la señora Antonia, el señor Miguel y familia, la señora Pepita, el señor José, el José María, el Jordi (avinguda de Ponent), Uffff!!! …yo sé que me dejo a muchas personas muy queridas, pero sólo he enumerado a los más mayores.
Allí hemos pasado épocas muy bonitas, ya el abuelo Enrique se jubiló y la cogió la hija y siguió. Todo igual la señora Rosita. Con el paso del tiempo la cogí yo, Carmen, y Antonio, y allí hicimos muy buenos amigos a parte de clientes. La familia fue creciendo: que si la familia Yuste, la Gómez, la Lara, etc, etc.
La papereria després de la reforma. Carmen Oliva i Loli en un dia de treball.
Venían los niños a comprar cuando salían del cole, y antes de entrar, a por la golosina de turno; los libros, a forrarlos, etc etc. La noche que había un partido Madrid-Barça venía la señora Ana o Mama Ana, como la llamaban en casa, y se peleaba con Antonio por el fútbol,… pero nada, a los 5 minutos amigos de nuevo,… y tantas cosas: los muchachotes que nos ayudaban, o cuando por la noche había que decirles a los críos: vamos a marcharnos que esta gente quiere irse etc,… la verdad es que a parte de un negocio era como la papelería de la amistad. Cuantas noches al plegar de trabajar cogíamos y nos íbamos todos a casa, y hacíamos una cena de esas rápidas, pero que salian mejor que las muy preparadas: Rocío que si chorizos, el Sergio, Emilio, Manolo, Bartolomé,…la sangria y la María, José, la Marta, la Carmen,… se pasaba muy bien. Las hijas de Juanita, la modista, e incluso parejas salieron de esa papelería como la Ana y Manolo.
Cuantas cosas vividas, y siempre todos juntos allí, y aún sigue siendo la papelería!
Y ya está!,… si teniu fotografies i/o records d’aquesta papereria (o voleu veure més), us deixo a sota la direcció del grup de facebook on amb tota seguretat seran molt bon rebuts.
REFERÈNCIES
Tot del grup de facebook: “Los que comprábamos en la papelería Ibañez de l’Hospitalet de Llobregat
Cabres creuant la Granvia, 50-60
Aquesta mateixa imatge ja la vaig compartir fa uns mesos, aquella la vaig treure de l’exposició sobre els 160 anys de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet, feta fa un parell d’anys. Ara m’he retrobat amb ella una altra vegada gràcies a Nicanor Molina, el seu fotògraf. M’ha dit que la fotografia és de finals dels 50, principis dels 60, i que l’acció no es situa al carrer de Collblanc, com es descrivia a l’exposició, sinó a la Gran Via, just a l’encreuament amb l’antic carrer del 26 de gener, ara carrer de Castelao.
Nicanor recorda que l’edifici que dona a la banda mar de la Granvia podia ser un taller mecànic que quedava just en front del carrer del 26 de gener, molt a prop de la barriada de la Bomba. Les cabres creuaven la Granvia de mar a montaña,… he fet un petit croquis a sobre d’una fotografia aèria de 1958,…
Xocolatada de Comunió al passadís del carrer d’Holanda 29-31, 60’s
Richard Zeta, un membre del grup de facebook, ha compartit aquesta fotografia tan maca. Es tracta d’una Xocolatada de Comunió, ja veieu quin munt de nens i nenes! ell és el quart per la dreta. Ens situa la imatge durant l’any 1962 o 1963, al passadís del carrer d’Holanda 29-31, construït l’any 1909. En Richard també ens diu que la paret del fons toca amb el passatge de Matas del carrer de Rosselló
He trobat aquesta imatge més o menys actual de l’entrada del passadís, i per si us interessa aquest tema, a les referències he deixat un treball sobre els passadissos de Collblanc-La Torrassa.
REFERÈNCIES
Fotografies d’accidents, 1965
Durant el temps que Nicanor Molina va estar treballant de guàrdia urbà una de les seves funcions era fer fotografies i apuntar les dades dels vehicles involucrats als accidents que ocorrien a la ciutat. Ahir li vaig demanar que m’enviés algunes amb l’objectiu de, més que veure els vehicles sinistrats, veure els carrers de la ciutat de mitjans dels anys 60. Espero que no molestin o portin mals records a ningú.
Aquesta primera és del 5 d’octubre de 1965 i Nicanor la situa al carrer del Generalísimo amb el del Crucero Baleares, es a dir, Enric Prat de la Riba amb Ventura Gassol, més o menys on era el Cine Stadium (1958-1984). Es veu que el Land Rover no va cedir el pas a la Vespa i es van estabellar davant se la xurreria G. Rodrigo?
El següent accident es va produir a la Gran Via, a l’alçada de Feixa Llarga. El camió va donar per darrere a l’autobús.
El 29 de juliol de 1965 a la Gran Via, entre el carrer de l’Alhambra i la caserna de Lepanto quatre cotxes van xocar.
Una altra col·lisió amb una Vespa, en aquest cas va ser amb un taxi, el 17 de juliol de 1965 al carrer Miquel Romeu, entre Cobalt i Carretera del Mig, pot ser a l’alçada del número 118.
En aquest cas és un camió que es va incendiar de manera fortuïta, va pujar dalt de la vorera i es va portar un arbre per davant. Va ser el 8 de juliol de 1965 a l’avinguda d’Isabel la Catòlica.
Les dues següents són del mateix accident, el 12 d’agost de 1965, al costat de la caserna de la Remunta. A ma dreta es veu l’entrada a la CAMPSA i en sentit a Cornellà un restaurant que es veu que era molt famós, m’ha comentat en Nicanor que allà s’havia fet algun acte de la Guàrdia Urbana. Es curiós què bé es veu el campanar de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, que baixes eren les cases del carrer Major.
La Guàrdia Urbana, anys 60
Dues imatges més de Nicanor Molina, amb tot el cos de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, inspectors i guàrdies, i un senyor sense uniforme al darrere de tot, poant per la foto a les escales de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida. No sabem la data de la foto, però segurament seria de principis dels 60.
En Nicanor recorda al cap, Francisco de Alaminos Peralta, ex combatent de la División Azul i onzè Marqués de Alhendin de la Vega de Granada, i jo crec que també veig davant de tot al pare de la Anna Maria Parella, el primer motorista de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet,…
L'Hospitalet de Llobregat 
