Inundació al carrer de la Riera Blanca, anys 70
Aquesta imatge també la he tret del munt de fotografies que tenen a Barcelona Colección, per cert, molt interessants. És d’una riuada al carrer de la riera Blanca, i posa que és de 1975, el que passa és que a les hemeroteques no trobo cap riada aquell any, pot ser és del 6 de desembre de 1971, quan van caure 164 litres/m² a la nostra ciutat. Unes obres a la nova avinguda del Doctor Gregorio Marañón van fer que a la riera arribés molta aigua, fins un cabal de 20 m³/s (entre la que discorria per superfície i la que circulava pel col·lector). Quan les aigües van arribar al carrilet es van aturar i van inundar la plaça d’Ildefons Cerdà,… com va ser habitual durant molts anys.
He buscat al google street view una imatge més o menys actual del lloc on es va fer la fotografia superior. El carrer de la dreta és ronda de la Torrassa.
Al museu, a l’exposició de fotografies que tenen actualment, podreu trobar una altra imatge d’aquesta o d’una altra inundació de l’època.
REFERÈNCIES
Illa dels Sindicats, 1979
Aquesta fotografia la he tret de un article de Josep Roca Cladera aparegut a la revista CAU del juny de 1979, un article molt interessant sobre l’urbanisme a principis de la democràcia. Podreu trobar fotografies d’una qualitat raonable, i plànols dels Plans Especials de Bellvitge, El Gornal, Santa Eulàlia 2, Can Serra, i el de la foto, l’illa de Sindicats.
Aquesta és la que m’ha semblat més sorprenent, realitzada des de l’avinguda del Carrilet cap el carrer d’Enric Prat de la Riba, podem veure els dos edificis que finalment es van construir, que van suposar la meitat del coeficient d’edificabilitat que inicialment estava previst. M’ha sorprès els horts no sabia que havia tal quantitat. Algú els recorda?
Deixo també una mica de la historia urbanística d’aquest lloc,…
També he trobat una fotografia aèria de la zona de 1986, on ja no hi ha horts,…
I també una fotografia més o menys actual del google street view,…
REFERÈNCIES
Joan Saura recorda els blocs de la Florida
Fa uns dies que vull publicar els records de Joan Saura i Laporta que apareixen al llibre que va fer l’Àngels Marín sobre els blocs de la Florida, he intentat contactar amb ell mitjançant facebook per demanar-li permís per tal de publicar-los aquí, però no he rebut resposta. Com que m’han semblat molt interessants i realment no crec que li sàpiga greu, el faré sense el seu consentiment. Per il·lustrar les seves paraules he posat unes fotografies realitzades l’any passat, ha quedar una mica estrany, m’hauria agradat que fossin de la mateixa època, però per ara no en tinc.
Vaig arribar quan els van inaugurar, l’any 55. Jo tenia quatre anys, gairebé cinc. Venia de Barcelona, del barri d’Hostafrancs. Vivia en un pis amb els meus pares, la meva mare va caure malalta, la van internar i va morir. El meu pare es va instal·lar aquí perquè hi vivien uns oncles meus a on anava a dinar. Va ser una anada motivada per l’absència de la meva mare. Els oncles i nosaltres vivíem en dos pisos diferents, a cent metres. Vam venir a viure aquí perquè el meu pare va tenir l’oportunitat d’adquirir un pis d’aquests i era una forma d’assegurar que durant el dia jo estava amb la meva tia. El meu pare era de Castelló, tot i que estava aquí des del 11 o 12 anys.
La Florida era un barri on no hi havia res. A la via del tren hi havia uns enormes camps de blat i uns quants habitatges al carrer de la Primavera, que eren mot reduïts i uns altres també molt petits a l’avinguda de l’Electricitat. Tot i que era jovenet recordo un canvi brutal, de venir d’una zona que era un barri urbà a trobar-me en un barri absolutament aïllat, envoltat de camps. Tinc presents els camps de blat de moro que veia des de la finestra de casa. Recordo també perfectament que era un lloc on no podia parlar català amb ningú, perquè la gent era immigrada. Tinc a la memòria una figuera que hi havia enmig dels blocs. Hi havia dues o tres figueres, el barracot del capellà i una escola. El capellà repartia llet en pols els diumenges i el meu pare sempre feia tot el possible perquè no anés a veure el capellà ni a l’escola que estava en els barracons.
El que passa és que aquest canvi brutal està unit al xoc que representava la pèrdua de la mare. Per tant, és difícil deslligar-ho. Per mi el lloc físic era agradable perquè havia camps, podies còrrer i hi havia coves que travessaven la via del tren d’un costat a l’altre i també el canal de la Infanta. Des d’aquest punt de vista el lloc em captivava. Però clar, estava sotmès a la pèrdua de la mare i a buscar el que em faltava.
La relació amb els veïns va ser molt bona. Suposo que, d’una banda, la meva situació era propícia al fet que totes les veïnes se sentien mares meves, ‘allà hi ha un nen que no té mare’, deien, i tothom em cuidava. Vaig tenir una excel·lent relació. I d’altra banda, la gent dels blocs organitzaven activitats. Recordo que vaig jugar en un equip de futbol que es deia Los 16 del Redondo, perquè fonamentalment estava integrat per gent del bloc 16, que era on vivia la meva tia. Després es feien les festes majors, els diumenges hi havia uns altaveus des d’on sonava la música i tot se’m feia estrany. El pare era una persona anarquista, antifranquista i en aquells moments en els blocs hi havia una part important de gent que venia del Movimiento. Recordo perfectament les camises blaves de la gent.
Pel pare aquell ambient era una mica hostil, calia anar amb compte, no es podia parlar. Tant l’alcalde de barri com la gent que organitzava això estaven lligats al règim i eren franquistes. Alguns després han anat evolucionant i, fins i tot, algun ha arribat a ser regidor socialista, però no penso dir el nom.
El que tinc present és l’evolució d’un lloc ple de figueres, camps de blat de moro i on el dia de la truita baixàvem a Bellvitge, on només hi havia una ermita. Allà, també, tot era ple de camps i pagesos. Recordo molts xais, molts pastors. Aquest entorn rural em sobtava perquè procedia d’un lloc que no ho era. I, ràpidament, en molt poc temps, va començar un creixement brutal. Recordo que de petitet, devia tenir set o vuit anys, anava a comprar la llet entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. La meva tia des del balcó veia quan la senyora de la llet obria la porta, que era més o menys quan jo tornava de l’escola, i aleshores anava a comprar la llet. Recordo un procés d’urbanització brutal i un canvi molt sobtat, des del punt de vista de nen, perquè fins aleshores teníem camps de futbol, ens construíem porteries amb pals; se’ns escapava la pilota i l’anàvem a buscar on fos. Això fins l’any 64 o 65.
Després, fonamentalment ja em ve el record del meu comprimís social i polític a través del Centre Social la Florida, que era de Càritas. Hi vaig començar a anar als 14 anys per jugar a ping-pong. El meu pare em deia que no hi anés, creia que era dels capellans, però a mi el ping-pong m’agradava més que res. I a partir d’aquí es va iniciar una etapa d’inquietud i de reflexió en relació als problemes del barri. Vam organitzar una gran campanya de mobilització per reclamar escoles públiques, vam convertir el Centre social de la Florida en un gran centre d’agitació antifranquista. Vam iniciar, en definitiva, la lluita per la millora dels blocs de la Florida i dels blocs Onésimo Redondo a causa d’uns impostos nous que l’Ajuntament havia implantat.
I a partir d’aquí, amb dues persones més, la Clara Perramon i un xicot que es deia Antonio, vam convocar una assemblea en una escola amb els veïns. Va venir molta gent dels blocs. Alguns pensaven que érem d’ETA, i altres que érem capellans, ningú sabia qui érem. a partir d’aquests moment va començar la lluita per la millora dels blocs i es va constituir l’AV de la Florida, que es va instal·lar inicialment entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. Bé, es van aconseguir millores importants i, de fet, des d’aleshores el barri ha millorat.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- Aquí teniu una imatge dels barracots i també una fotografia aèria de 1958
L’antiga estació de RENFE de l’Hospitalet
Fa uns dies l’Ireneu Castillo em va enviar un parell de fotografies de l’antiga estació de l’Hospitalet, les dues que trobeu primer. Fent una mica de recerca a internet, he trobat dues més i una foto aèria,… així que tenim un post la mar de complert.
No he trobat la data concreta en que van enderrocar aquesta estació per construir la que tenim ara, sols una referència del 12 d’abril de 1974, que diu que les obres de la nova estació provoquen retards al trens,… Aquesta primera foto és d’aquells anys, dels 70 i podem veure la façana que donava a les vies.
La següent és de l’any 1952, segurament feta des del pont mirant cap a Barcelona, a l’esquerra podem veure can Cluset. També podeu veure que les vies encara no s’han electrificat, el primer tren elèctric circularia l’any 1956.
També poso una foto aèria del 1947, on trobareu l’edifici de l’estació, els camp del samontà, amb can clotet i can Serra, i també la Rambla i altres carrers del barri del Centre.
La següent és de principis del segle XX.. Aquesta primera edificació de la dreta eren els serveis públics, i darrere de l’estació també teniem un altre molt més gran, que servia de magatzem, amb unes vies de servei associades, que pot ser veureu millor a la foto anterior.
La següent fotografia està feta mirant cap a Cornellà i també és de principis del segle XX.
Per fer una mica d’història,… L’any 1848 es va inaugurar la primera línia Barcelona-Mataró i dos anys després es van iniciar els projectes per construir el tram entre Barcelona, Molins de Rei i Martorell. Tot i que aquesta obra va topar amb moltes dificultats, finalment va entrar en funcionament el 8 de novembre de 1854, amb parades a les estacions de Barcelona, Sans, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.
REFERÈNCIES
- “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell” escrit per Carles Urkiola i Cases, i editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any 2004.
- La Vanguardia 12.04.1974
- Penúltima imatge del lloc web Las mentiras … que son muchas en la vida,…
- Última imtge del lloc web de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril
Els barracots dels blocs d’Onésimo Redondo, anys 70
Aquesta fotografia forma part d’un llibre que va escriure l’Àngels Martín l’any 1995 sobre el barri de la Florida, enfocant principalment els blocs d’Onèsimo Redondo (o de la Florida). Ens mostra els antics barracots, que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Provisional, ja que des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però es veu que no va poder ser fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila).
No sé quan van deixar de funcionar com a església, en teoria fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial Nostra Senyora de la Llum, però no ho sé segur.
Aquests edificis també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees, fins l’any 1979, en que es van enderrocar, encara que prèviament havien funcionat com a col·legi electroral.
A sota us deixo una fotografia amb la situació del barracot l’any 1958.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- La Florida. La història contada por su gente
- La Vanguardia, 01.12.1978 (Col·legis electorals)
Els inicis del Museu d’Història
He trobat aquest petit reportatge sobre el Museu d’Història de la Ciutat realitzat pocs dies després de la seva obertura, a finals del 1973. M’ha semblat idoni, ja que després d’uns anys amb un museu sense exposició permanent i amb poca activitat, en pocs dies s’iniciaran una sèrie de conferències per tal de reflexionar sobre com orientar aquest espai en el futur, no sé si proper o llunyà.
REFERÈNCIES
Problemes d’accés als blocs de Gran Via Sud, 1976
Aquestes fotografies són cedides per Bartolomé Fité i mostren els problemes d’accés que tenia el barri a mitjans dels anys 70. Davant de l’impossibilitat d’accedir als sus habitatges per la Gran Via, havien de fer-lo a partir de la carretera del Prat, ficant-se pel descampat que havia al costat d’Indústries Alpur SA, que veieu a l’esquerra, juntament amb el pati de l’escola Frederic Mistral.
Al plànol, realitzat segons un vol de l’any 1974, indico la posició dels cotxes
El tancament d’Alpur SA
Induatrias Alpur SA era una industria que es situava a la barriada de Gran Via Sud, a la carretera del Prat, a tocar de Barcelona. Es dedicava a la fosa i l’estampació de metalls. He trobat a internet olles i altres útils d’aquesta marca, també he llegit que feien culleres, ganivets,…
Sé que ja existia l’any 1947 amb una sola nau, que el 1958 ja tenia les dues, però no sé concretament quan es va fundar. Va tancar l’any 1975, quan va fer suspensió de pagaments.
A continuació he posat la situació d’on crec que es situava l’empresa, el primer és un plànol realitzat segons un vol de 1974 i he senyalat on posa Ind. Alport, que suposo que és una errada i és Alpur. A la fotografia aèria actual he traslladat més o menys la posició on era l’empresa.
A la següent fotografia, fantàstica, és una llàstima que no tingui millor, també la podeu veure. Crec que és de principis dels 60, es pot veure la caserna de Lepanto, el barri de Santa Eulàlia, un munt de coses,…
A la següent fotografia, cedida per Bartolome Fite, podeu veure com era una de les naus d’Alpur, en el moment que sofria un incendi l’any 1975. Si no m’equivoco els edificis de darrere són els de la “Ciudad Residencial Gran Via”
L’incendi de la nau, suposo que va causar la suspensió de pagaments de l’empresa, i l’abandonament de l’edifici, i els posteriors incendis i enfonsaments, i l’alarma dels veïns que podeu llegir a continuació.
Bé, com veieu a la fotografia aèria anterior, finalment es va fer un parc.
REFERÈNCIES
Al pati del col·legi Busquets i Punset
Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.
Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…
La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.
La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.
La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.
A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…
i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…
REFERÈNCIES
Tres imatges de la plaça de la Bòbila, 60-70
Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan Antonio López Tirado i ens mostra com era la plaça de la Bòbila quan encara allà existia això, una bòbila, en concret veiem a l’esquerra un dels coberts; al fons veiem en construcció l’edifici del carrer de la Verge de la Mercè d’Esplugues. A la dreta veiem la rampa que permet accedir a l’aparcament que té el mercat de Can Vidalet a la coberta, i que he marcat en verd a la pròxima fotografia aèria.
La següent fotografia la va fer Bernardino Terrón Santos el 26 d’octubre de 1971 i ens permet veure el cartell de les obres del mercat, i darrere algunes instal·lacions més de la bòbila.
A la fotografia aèria següent he pintat en vermell l’edifici que es va construir a sobre de les restes de bòbila que veiem a la foto anterior; sinó m’equivoco, l’edifici de dalt és el que hi ha darrere de l’edifici vermell,… sembla que el cartell estava una mica lluny del lloc on finalment es va construir el mercat, no?
A la següent fotografia, cedida per Miguel Àngel Valero, trobem una paisatge tres noies a un punt elevat sobre la bòbila, des del que sols veiem les teulades, una línia elèctrica i alguns edificis en construcció. Al fons a l’esquerra veiem la façana est de l’avinguda de Severo Ochoa i com es fica entre els edificis el carrer de Simancas, buscant la plaça de la Pubilla Casas.
M’he entretingut una mica i crec que he trobat més o menys la situació de les noies; també he marcat en verd els edificis que es veuen a la fotografia,…
REFERÈNCIES
Podeu trobar més imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
Tobogan al parc de Can Buxeres, 1970
A la Yolanda Domènech li van fer aquesta foto quan es llançava pel tobogan d’un parc de Can Buxeres, que com veieu es trobava en obres. La Yolanda va néixer el novembre de 1966 i el parc es va inaugurar el setembre de 1970. Crec que ella té uns quatre anys, no menys, i pels abrics que porten no sembla que sigui estiu, per tant crec que podríem situar la fotografia a principis de 1970.
Repassant les fotografies que compartiu a la pàgina de facebook m’he trobat aquesta de José Luna, que també ens comenta que és de principis dels 70
Al fons veiem els edificis de Can Serra, però el que no reconec és l’edifici que queda a l’esquerra dels nens, algú sap què era?
Passeig de Bellvitge, 1973
L’altre dia vaig descobrir aquestes fotografies que en Leon Silva havia publicat a la pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flikr, el vaig localitzar al facebook, li vaig preguntar si les podia publicar i aquí les teniu.
Aquesta primera és d’en Leon i la seva companya al que ara és el passeig de Bellvitge, al fons a l’esquerra es veu l’edifici de la Telefònica i a la dreta el cine Lumiere en obres, estan cobrint la teulada. Això ens permet datar la fotografia ja que el cinema es va finalitzar a finals de l’any 1973, així que probablement les fotografies són de la primavera d’aquell any, es veuen mànigues curtes i llargues.
Aquestes dues també son del passeig; els arbres del fons són els que havia a cada costat de la Gran Via i en aquell espai, entre els dos blocs es construiria l’institut del barri, i una torre de 17 plantes.
Aquesta última està feta des del balcó del pis d’en Leon, a una planta alta, amb unes vistes que arriben fins la muntanya de Montjuïc. Més a prop veiem una esplanada amb un edificis baixos i allargats, no sé què són però és possible que siguin de les obres del Gornal, ja que la construcció d’aquest barri va començar el juliol de 1972. Més a prop, a sota, veiem les vies de la línia de Vilanova
REFERÈNCIES
- Pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flickr
- El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala, escrit per Núria Toril i Òscar Garcés i publicat als Quaderns d’Estudi 13 – 14 del Cewntre d’Estudis de l’Hospitalet, juliol 1996
Parc de Bombers, 1975
Joaquim Pol és un fotògraf relacionat amb els serveis d’emergència, i té a flickr una extensa col·lecció de imatges relacionada amb aquests temes. L’any 1975, poc després de la inauguració (el 8 de març) del Parc de Bombers del Servei Provincial de la Diputació de Barcelona, va realitzar aquestes fotografies on podreu veure les instal·lacions, els vehicles i també el personal del parc.
Dona la casualitat de que quan el cotxe del google street view va passar pel parc fa quatre anys tenien tots els vehicles fora, ja podeu comparar,…
REFERÈNCIES
Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70
Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975 o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…
A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.
La Casa de la Cultura de l’Hospitalet
Al programa d’actuació municipal 1969/72 he trobat aquesta maqueta del que anava a ser el teatre municipal i casa de la cultura de la ciutat. Al moment de publicació del programa, a l’estiu de 1970, encara es tenia que adquirir el terreny per construir-lo al barri del Centre, però ja es publicava el cost total, uns 10 milions de pessetes, ja!
El teatre tenia un aforament previst de 1200 espectadors i amés a l’edifici hauria un auditori per 350 persones, una sala d’exposicions, una biblioteca, botigues d’ús cultural, i les set plantes serien la seu de moltes entitats culturals.
Ja al juny de 1973, a la publicació La Voz del Llobregat, he trobat algun comentari dient que s’havia desestimat el projecte pel seu excessiu cost.
Des d’un terrat de Bellvitge, finals dels 70
Avui comparteixo unes fotografies que em van deixar els nois i noies del Nou Quitxalles. Calculo que es van fer a finals dels 70, des del terrat d’un bloc de Bellvitge de l’avinguda de Europa.
Les dues primeres fotografies són del propi terrat, no sé si heu pujat mai a un, la veritat és que sobte veure el barri des de d’allà. Suposo que des de terra sempre es veu el mateix paisatge, quasi tots els blocs són iguals, és un paisatge monòton; els edificis es situen com fitxes de dominó, com barreres que no et deixen veure res darrere d’elles. Suposo que qui no coneix el barri pot arribar a tenir la sensació de situar-se dins d’un gran laberint, pujar a dalt de tot és com mirar per sobre d’ell, com trobar la seva solució,…
Aquesta següent és del carrer de Campoamor, amb els seus patis plens d’antenes i cordes per estendre la roba,…
El col·legi que veieu aquí sota és l’actual IES Joan Miró, actualment en obres, i que quan es va fer la fotografia es deia col·legi Europa, com l’avinguda que té davant. L’altre edifici baix és i era el col·legi Bernat Metge, que es troba al costat del passeig de Bellvitge, en aquell moment urbanitzant-se,… no es veuen els pins, o al menys tots.
També podem veure el desaparegut cartell de la Caja de Ahorros de Sabadell, que es situava i es situa (amb un altre nom degut a les últimes fusions) a l’interior, a un petit passeig que hi ha al costat del carrer de França, i que no sé si rep cap nom en concret per part dels veïns,…
REFERÈNCIES
Associació educativa Nou Quitxalles
Un vídeo domèstic filmat a Santa Eulàlia, 1976
Avui he trobat un vídeo domèstic on els tres primers minuts es van rodar a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana el diumenge de rams de 1976. Aquest espai crec que es deia jardí de la creu, ara no sé si le diuen igual, ja que la creu, com era un monument franquista, es va retirar.
És un vídeo familiar, on la persona que ho comparteix a youtube (“linarensista”) mostra els seus oncles, cosins i pares. A vosaltres pot ser us agradarà veure com era aquest parc fa uns 35 anys,…
Eleccions municipals del 3 d’abril de 1979
El 3 d’abril de 1979 es celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura del general Franco. Les imatges que venen a continuació són de l’alcalde, Juan Ignacio Pujana i del primer tinent d’alcalde, Joan Saura, que es van adreçar aquella mateixa tarda a la multitud que esperava a la plaça de l’ajuntament.
Algunes imatges del Bellvitge de 1971
De nou he de donar les gràcies a Lluís Curto per compartir les seves fotografies de joventut amb nosaltres.
La primera la trobo fantàstica! crec que sembla la portada d’un disc, o pot ser un anunci del Seat 600. La noia és la Gloria, la dona de’n Lluís, i es troba a l’avinguda d’Amèrica de Bellvitge.
L’edifici que teniu a l’esquerra és el col·legi Pare Enric d’Ossó, més conegut al barri com el de “Les Teresianes”, o sencillament com “Les Monges”, inaugurat a finals de 1970. A la dreta veiem la Gran Via, encara sense ampliar, i per tant l’avinguda d’Amèrica es veu el doble d’ampla del que és ara.
En Lluís, impecable, al mateix carrer i al costat de la tanca de “Les Monges”.
A la següent veiem la Gloria i en Lluís pujats a un d’aquells castells dels parcs infantils. El lloc segurament és al costat de Bellvitge on es troba l’ermita, ja que l’edifici no té balcons
Després de tant color, ara una fotografia en blanc i negre amb en Lluís davant de l’ermita. En aquells anys l’ermita estava bastant malament; els porxos, construïts el 1968, s’havien apuntalat per que no caiguessin.
Avinguda del Masnou, 1970
Avui, una postal de l’avinguda Masnou a l’any 1970, on a més de dos SEAT 124 familiars, que devien ser nous de trinca, trobem el encara existent bar Buenavista,… i com sé que de la Florida sou molts i amb molta memòria, espero els vostres comentaris,…
Fotografia nocturna de l’avinguda del Masnou, 1970
La fotografia d’avui ha estat cedida per Jose Antonio Armero Mora i és una postal nocturna, n’hi ha poques, de l’avinguda del Masnou a l’any 1970. He posat també una altra del mateix lloc més o menys actual.
Ells ens comenta que a la imatge es veu com encara no estava construït l’edifici gris amb tendals verds que queda a ma esquerra. El comerç de mobles Moncunill, ja desaparegut, com també el ròtul de la farmacia, que encara que es veu a la imatge del google street view, ja no el trobareu. També ens diu que la furgoneta que està descarregant és una Sava, i al seu costat un 600, a l’esquerra un 124,…
La font de la roda i el monolit de La Florida
Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.
Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972
El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.
Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.
José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.
La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.
José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.
REFERÈNCIES
El misteri de la font de les rodes dentades
El nen de la fotografia, presa crec que a la segona meitat dels anys 70, és en Miguel Àngel Valero, qui és també qui me l’envia amb l’objectiu de trobar la font ornamental de darrere, que va desaparèixer de l’espai que queda entre els carrers de la Primavera i de la Florida, concretament per sobre de l’última, ja que els edificis del fons són els blocs de la llum o de la FECSA. Comenta que va volar quan van iniciar les obres de la primera fase de l’aparcament subterrani, als anys 90, i ja no va tornar.
El cert és que actualment hi ha una font igual igual igual a un racó de la plaça del Repartidor, però no sé si és la mateixa, traslladada des de la Florida als 90, o bé és que teniem dos fonts iguals a la ciutat,… a veure si teniu resposta a aquest supermisteri 🙂
Per cert, segons comentaven al bloc l’altre dia aquesta font també marxarà de la plaça del Repartidor, ja que al projecte guanyador per a la seva reforma desapareix, tampoc es diu res al plec de condicions tècniques…
- Plec de condicions tècniques
- Adjudicació (17.02.2010)
- Projecte de Bestraten Hormías Arquitectura (primer premi)
- Projecte de Carles Sala y Relja Ferusic, Arquitectura (segon)
REFERÈNCIES
Rambla de la Marina, 1976
En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.
El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…
També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…
A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.
Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.
REFERÈNCIES
- Bloc de Lluís Curto
- Publicació DESTINO núm. 1970, 29 de juny de 1975
- Publicació La Voz del Llobregat, 3 de juliol de 1973
L'Hospitalet de Llobregat 