Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 90

Fotografies aèries de Bellvitge, 1993

Aquestes fotografies aèries (que s’amplien molt si piqueu a sobre) calculo que són del 1993, ja que es veu l’edifici de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge en construcció, i aquest es va inaugurar l’any següent; també es veu l’escultura la Bòbila de Joan Junyer, a la plaça d’Amalvigia,que es va inaugurar el juny de 1992. Es a adir, que ens permeten veure el barri i els carrers propers fa uns 20 anys. Las vaig fotografiar fa un temps a una paret de l’AV de Bellvitge, per això estan una mica deformades, encara així crec que poden ser interessants.

Aquestes dues primeres són de “Bellvitge Norte”, per exemple podem veure l’antic camp de futbol amb l’edifici dels vestuaris i el bar, allà on ara tenim la plaça de la Cultura; l’antic local de l’AV de Bellvitge, entre la rambla de la Marina i l’antic cinema Lumiere; l’antic edifici de l’estació de la RENFE, que es situava a sobre de l’actual pas elevat; les antigues escales per pujar a l’Aula de Cultura,…

A les dues següents veurem Bellvitge Vell; com deia s’està construïnt l’edifici de la parròquia, veiem els camps de cultiu on ara és l’Hesperia Tower, el solars del CAP, del parc de Bellvitge, del poliesportiu Sergio Manzano,… Per cert, algú sap que era l’edifici petit que es veu entre el Joan XXIII i el camp de Rugbi, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge?

A aquesta última veiem el carrer de Campoamor abans de la seva transformació, quan arribava fins la carretera del Mig i quasi les vies. Es pot observar el col·legi, l’antic pas elevat per creuar les vies, i inclús els camps i la masia, que es deia cal Madorell o Paperines, segons la font que es consulti.

6 Novembre 2012 | Categories: 5. IMATGES AÈRIES, Anys 90, Barriada de Campoamor, Bellvitge | 3 comentaris

Accident de la planta de Repsol-Butano, 1996

Al munt de fotografies que Joaquim Pol té a flickr també he trobat aquestes de l’accident que va sofrir la planta de gas liquat de Repsol-Butano al carrer Motors, el 19 de juliol de 1996 i que va causar un mort i un ferit greu. A partir d’aquell dia la planta va deixa de funcionar fins que es va finalitzar el seu desmantellament, l’agost del 2008, quasi un any abans del que havia previst l’empresa abans de l’accident, quan l’any 1994 va arribar a un acord amb l’ajuntament.

Aquesta planta es va instal·lar a l’Hospitalet l’any 1965 i era molt important, va arribar a produir el 90% de les bombones que es consumien a Catalunya, emmagatzemant fins 6000 m³ de gas liquat. Quan es va tancar l’empresa va donar al museu de la ciutat la bombona número 1 i la 100 milions.

A les imatges els bombers es troben refrescant els dipòsits de butà i propà per evitar que explotin. Cada dipòsit tenia 24 m de diàmetre, format per 600 tones d’acer, amb un grossor de 3 centímetres. 


REFERÈNCIES 

21 Agost 2012 | Categories: Anys 90, Bombers, Carrer dels Motors, Granvia Sud | Tags: , | 2 comentaris

La flama olímpica a Pubilla Cases

Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.

A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.

A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.

La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.

A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura

També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…

Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…

REFERÈNCIES

6 febrer 2012 | Categories: Anys 90, Avinguda de Tomás Giménez, Can Buxeres, ESPORTS, Membres de l'ajuntament, Plaça de la Pubilla Casas, Pubilla Cases | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 7 comentaris

Vídeos del Cuba-Espanya de Beisbol a Barcelona’92

Com sabeu a les olimpíades de Barcelona ’92 l’Hospitalet va ser una de les subseus olímpiques. Es va construir un estadi de beisbol, i es van celebrar uns quants partits entre els set participants: Cuba, China Taipei, Estats Units, Italia, Japó, Puerto Rico, República Dominicana i Espanya. A aquestes olimpiades va ser la primera vegada que el beisbol passava de ser un esport d’exhibició a formar part del programa oficial, fins que que el 2005 van decidir tornar-lo a eliminar.

Rebuscat al youtube m’he trobat quatre vídeos dels guanyadors de la medalla d’or, Cuba, contra els últims, Espanya. Cal dir que Cuba és una superpotència mundial i Espanya participava per ser l’amfitriona dels jocs.

 REFERÈNCIES

3 febrer 2012 | Categories: Anys 90, Beisbol, Bellvitge, Carrer de la Feixa Llarga | 2 comentaris

Festival “Parem-ho amb música. Tots contra el SIDA”, 1992

Avui he trobat aquest vídeo de no molt bona qualitat on surten els grups participants al festival “Parem-ho amb música. tots contra el SIDA” de 1991 a la Farga. Van durar quasi 5 hores i van assistir 8.000 persones, no sé si vau ser-hi allà i teniu algun record,…

8 gener 2012 | Categories: Anys 90, Centre | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Sireneta de l’Hospitalet,…

L’altra dia en Roger Bastida comentava que a l’Hospitalet existeixen pocs monuments, que té poc patrimoni artístic als seus carrers i places, i que voleu que us digui, li dono la raó,… per exemple, com pot ser que a un barri sencer com al Gornal no hi hagi cap element artístic??, o al menys jo no l’he vist, cosa que també podria ser,… tampoc sabia on havia anat a parar el bust de Just Oliveras i resulta que se l’havien emportat a la rotonda de dalt de tot de la Rambla, i mira que he passat vagades per enllà!. Quina dèria de moure les escultures, pot ser ho fan per que pensem que tenim més de les que realment n’hi ha,…. exagero,…

En fi, crec que tenim pocs monuments, però segur que també molts ens passen desapercebuts; és que a aquesta ciutat sempre anem molt ràpid i no ens donem compte de moltes coses. Avui escriuré una mica sobre una d’aquestes escultures, que com és tan petita i com dic anem volant, pot ser no us heu fixat mai en ella: la Sireneta, petita però ja quasi amb 60 anys plens d’històries, de soledats, tristeses, amors i desamors,…

La Sireneta és obra del hospitalenc Valentí Julià, que no crec que necessiti presentació, ja que els dibuixos d’aquest home, nascut al 1929, poblen un munt de llibres sobre la nostra ciutat des de fa molts i molts anys; també escriu, pinta i clar també s’ha dedicat a l’escultura des de molt jove. L’any passat es va realitzar una exposició sobre la seva amplia obra al Centre Barradas,… en tot cas deixo a les referències una mica d’informació sobre ell.

Començarem pel final. Aquí sota teniu una fotografia de la Sireneta feta aquesta mateixa setmana; com veieu a la pobre la tenen bastant deslluïda, i el seu sortidor no funciona des de que el seu petit estany ple d’aigua el van transformar en un lloc ple d’herbes, on principalment van els gossos a fer les seves necessitats,…

La Sireneta va néixer quan en Valentí Julià va tenir l’idea de crear-la en terra cuita als anys 50. Ja des de molt petita la van ficar a animar l’estany de la plaça del Repartidor acompanyada del seu peix; segur que els nens d’aquella època preguntaven qui era, encuriosits per la seva cua plena d’escames. La van fotografiar al 1956, en horari de treball, amb els dolls d’aigua sortint amb força de l’amic que li ha fet sempre de sortidor:

Tot anava molt bé, però l’any 1970 es veu que calia reordenar el seu entorn, i no comptaven amb ella; la Sireneta, encara molt jove, es enviada cap al magatzem del Museu, i allà es queda tota avorrida deu llargs anys, en companyia d’altres objectes sense categoria suficient per ser visibles.

Als anys 80 un miracle la fa sortir de l’obscuritat per convertir-la en la figura principal d’un altre estany, el del parc de la Marquesa. La Sireneta era feliç allà, tota cofoia i envoltada d’aigua i nens que la miraven amb ulls grans, recordava vells temps, però no havia pogut oblidar els dèu anys de soledat a les catacumbes del museu; així que l’any 1983 no va dubtar en marxar quan va veure arribar el que creia era el seu príncep blau, un home que intuia que no era per tota la vida.

Es veu que la relació no va funcionar i al 1997 la tornem a veure a la nostra ciutat, aquesta vegada a un estany de la plaça de la Verge de Montserrat. Ara la Sireneta ja no és de fràgil ceràmica, es d’impenetrable metall, de tants sofriments acumulats pels anys es va endurir, però encara que ara és més forta, segueix sofrint quan no la netegen, quan els nens retiren la seva mirada, i quan en comptes d’aigua, es troba envoltada d’herbes plenes de “necessitats”, pot ser algun dia les fades, com al conte, la portaran cap al cel i tornarà a ser una bella sireneta,…

A l’any 2010, a l’exposició sobre el seu creador que mencionava al principi; al vídeo que van rodar es diu que la que van exposar allà era l’original de la Sireneta feta de ceràmica, però no, aquella era una altra sireneta,… pot ser un reflex del que va ser quan era jove i feliç,…

Bon any 2012!!

REFERÈNCIES 

31 Desembre 2011 | Categories: Anys 50, Anys 70, Anys 80, Anys 90, Centre, Parc de la Marquesa, Plaça de la Verge de Montserrat, Plaça del Repartidor, Segle 21 (Actualitat) | 6 comentaris

Polígon Pedrosa, 199?

Gràcies a Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud per aquesta imatge de l’espai sense edificar del polígon Pedrosa. Normalment no poso fotografies tan modernes però aquesta zona l’han transformada tant en tan poc temps,…

En primer terme podem veure crec que el carrer de la Literatura amb el desaparegut accés a l’estació d’Ildefons Cerdà dels FGC, inaugurada al 1987 i que es trobava a la vora de l’edifici de l’asseguradora Vitalicio, que no veiem ja que es va inaugurar el 22 d’abril de 1997. Les instal·lacions de Montjuïc-2 de Fira de Barcelona es van inaugurar al maig de 1995, i aquí no les veig, per tant hauriem de situar la imatge al menys abans de l’inici de la seva construcció, al febrer de 1994.

També podem trobar els edificis industrials dels voltants del pont d’Amadeu Torner, que si voleu veureu millor a una imatge que enllaço a les referències.

REFERÈNCIES

31 Octubre 2011 | Categories: Anys 90, Carrer de la Literatura, Comerç, EMPRESES - INDÚSTRIA, Gran Via de les Corts Catalanes, Granvia Sud | Tags: , , , , | 4 comentaris

La cara oculta de ca n’Arús

Fa uns mesos vaig mostrar aquesta imatge de 1933 sense saber la seva ubicació, però gràcies al grup de facebook la resposta no va tardar,… Santos Vallespín ens va treure de dubtes ràpidament, era ca n’Arús. Més tard vaig descobrir que la imatge ens mostra la façana que es va ocultar fa uns anys, es va permetre construir un edifici adossat que la tapiava, i això que ca n’Arús està protegit,…  aquesta desprotecció per part de l’ajuntament va crear cert rebombori patrimonial a la ciutat, i això no passa moltes vegades,…

A continuació una fotografia de 1994 de la façana de ponent des del carrer de la Provença.


Per situar-nos us poso un parell d’imatges generals de l’edifici, la primera de fa uns anys, on es veu ca n’Arús i els seus jardins a l’esquerra; darrere d’ells veureu una nau industrial que es fa servir com a taller mecànic. Aquest taller està comunicat amb el carrer de Provença amb un carreró, que es el que veieu a la fotografia superior.

A la imatge inferior, més moderna i girada uns 45º respecte a l’anterior, podeu veure ca n’Arús ja restaurat i el nou edifici pintat en verd, construït a sobre del carreró que dona al taller i adossat a la façana lateral de ca n’Arús.

Ca n’Arús es va construir a l’any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, antic alcalde de l’Hospitalet i soci fundador del Casino del Centre. Era una casa pairal aïllada que destacava molt ja que estava envoltada de camps i cases baixes; però amb el temps els edificis van anar creixent al seu voltant deixant-la petita, malgrat tot es van conservar els seus jardins, ara oberts a la ciutat, ja que tot el conjunt va passar a ser propietat de l’ajuntament via expropiació als anys 80.

Us aporto uns fragments de les notícies que enllaço a les referències:

A l’estiu del 2004 la notícia salta al diari municipal, Meritxell Borràs de CIU: “Ens preocupa saber si la llicència d’obres que s’ha donat contempla l’edifici tal i com s’està fent. Si és que sí, volem saber qui, del departament de Patrimoni Arquitectònic, ha autoritza l’obra. En cas que no hi hagi cap informe de patrimoni, volem saber qui, del departament d’Urbanisme, ha donat el consentiment perquè es faci aquesta actuació“, a finals de juliol es demana un informe jurídic intern des del govern municipal, però les obres de l’edifici continuen i la façana s’acaba tapiant.

Dos anys més tard CIU presentava un informe de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), de l’òrbita del Col·legi d’Arquitectes on deia: “un cop analitzada tota la documentació consultada sobre Can Arús i la nova edificació, l‘argumentació de l’Ajuntament apareix com a incorrecta en algun dels seus aspectes. Tota la problemàtica començà però per la concepció de la façana de ponent com una paret mitgera, amb les finestres tapiades i per tant segons ells sense dret a vistes, que permet la construcció en solar contigu de qualificació 13b, d’una nova edificació (…)

Una masia acostuma a ser una edificació aïllada ja sigui formada per una única construcció o bé per la suma de diferents cossos. A causa d’aquest fet, tota la seva pell serà considerada com a façana pel seu caràcter d’edifici ‘a quatre vents (…)

Si s’hagués seguit la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la nostra ciutat (PEPPA), s’hauria hagut de fer un informe previ a l’atorgament de la llicència d’obres per part del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament, on s’hagués detectat la impossibilitat de construir el nou edifici tot tapiant la façana de ponent de Can Arús”.

Des del departament d’Urbanisme municipal, Àlex Mora va dir que el consistori va actuar amb total legalitat en permetre que s’aixequés un edifici aparellat a aquella façana,  ja que es va fer amb tots els informes necessaris, on s’especificava que si la parcel·la del costat tenia potestat d’edificabilitat, la paret que la separa de Can n’Arús era mitjanera, i  si els redactors del PEPPA havien considerat que la construcció del nou edifici era correcta, el seu paper com a responsable del servei era concedir la llicència.

I així va acabar tot,… d’aquí podem extreure que si un edifici té al costat un terreny edificable, es construirà allà, independentment de que la façana de l’edifici existent sigui protegida, i inclús de que sigui propietat de l’ajuntament. L’ajuntament no te cap eina urbanística per evitar-lo, i a més, encara que parlem de la façana original d’una casa pairal construïda al 1851, diran que és una parets mitgera. I aquest ajuntament com a última mesura tampoc adquirirà els terrenys edificables o donarà una compensació als propietaris per evitar la construcció del nou edifici i protegir la façana catalogada de l’antic. Es a dir que el PEPPA no serveix per molt,…

Un altra cosa que encara no sé és si finalment es va demanar un informe al departament de Patrimoni municipal previ a la construcció, i tampoc sé què pinten aquí els redactors del PEPPA, també havien fet un informe sobre aquest edifici? en tot cas m’he llegit la fitxa del PEPPA i a l’única façana que resta importància és a la del carrer de la Provença i a la meitat de la que es motiu d’aquest text, ja que les consideren part d’un cos afegit segurament a finals del segle XIX, però no es diu que tinguin cap rang inferior de protecció. També era un afegit la part de l’edifici que dona a la rambla de la Marina i com veieu a les imatges generals, trenca la simetria.

També tinc un dubte històric, quin va ser el motiu pel qual les finestres de la façana de ponent van ser tancades?, com veiem a la primera imatge, ja als anys 30. Pot ser realment el van considerar una futura paret mitgera?,… pot ser tenien pensat en un futur fer créixer l’edifici tal com havien fet a la banda de llevant per donar-li la simetria perduda,… pot ser estaven esperant a comprar els terrenys,…

No sé si algú recorda el cas o té més informació,…

REFERÈNCIES

23 Agost 2011 | Categories: Anys 50, Anys 90, Ca n'Arús, Carrer de la Provença, Centre, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Rambla de La Marina | Tags: , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Inundacions sota la plaça d’Ildefons Cerdà

Després de les pluges d’aquesta tarda crec que avui toca posar una foto de inundacions, i he seleccionat aquesta de la Plaça d’Ildefons Cerdà a l’any 1999 que em va traslladar Manuel Domínguez gràcies a l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud.

Les inundacions eren habituals sobre tot als 70-80, causades per avaries al sistema elèctric o mecànic d’elevació de les aigües. La primavera de 1986 es va instal·lar una vàlvula de buidat automàtic connectada a un grup electrogen, però això no va evitar que el 22 de maig de 1990 tornés a passar, quan ja s’estaven realitzant les obres de millora del col·lector de la riera Blanca que augmentava la capacitat de desguàs de 30 a 75 m³/s. Al setembre de 1999, una vegada renovada la plaça, es va inundar dues vegades, la primera per una errada tècnica a les vàlvules, i l’altre per que es va desbordar dos col·lectors que baixen de Sants i tota l’aigua va anar cap al túnel,… Crec que aquesta va ser l’última vegada, i menys mal per que els diaris treien fum, d’aquestes inundacions hi ha molta informació a La Vanguardia.

Una imatge de agosto de 1983, quan van tenir que rescatar els vehicles amb cordes,…

L’any 1985 es va quedar un autobús del que els passatgers van tenir que sortir nadant,…

Aspecte el 3 de setembre de 1999

i el 14 de setembre de 1999

REFERÈNCIES (no estan totes)

30 Juliol 2011 | Categories: >Barcelona, Anys 90, Associació de veïns Ildefons Cerdà, Gran Via de les Corts Catalanes, Granvia Sud, Ildefons Cerdà, Inundacions | Tags: | 4 comentaris

Rafel Garrich i Masip (1930-1994) – Primera part

Li dic primera part a aquest article per que sóc conscient de que existeixen altres referències escrites sobre Rafel Garrich que encara no he consultat i sobre tot per que el dos quadres que avui comparteixo no representen la totalitat de la seva obra ni molt menys, sols és part del que he trobat des d’aquí, des del meu seient,…

Rafel Garrich i Masip va neixer a la nostra ciutat a l’any 1930, fill d’una família humil, el seu pare era carreter. De petit destacava per la seva facilitat pel dibuix, i el seu mestre, el senyor Lladós de l’escola Rossend Arús, va aconseguir-li una beca, però lamentablement un canvi a l’ajuntament ho va truncar tot, el pare de Rafel era de la Col·lectivitat de Pagesos i de la CNT, així que de beca,res; va entrar a treballar com a estampador a l’industria tèxtil, però sense deixar el dibuix, es va convertir en un autodidacta.

Entre els anys 1952 i 1958 també es va dedicar a dibuixar còmics per la Hispano Americana de Ediciones, de la que he trobat aquestes dues portades. També treballar per l’editorial Germán Plaza però no he trobat cap dibuix. He trobat a més que entre 1951 i 1961 va participar a les exposicions col·lectives que es realitzaven per l’entitat Amics de la Música.

A l’any 1980 fa la seva primera exposició al Museu d’Història de la nostra ciutat i des de llavors li van ploure els encàrrecs i va fer moltíssimes exposicions. Va viatjar a Rússia i a Paris, i quasi es queda allà permanentment pintant, s’ho van oferir, però va decidir que millor es tornava. Des de 1978 va ensenyar al taller de pintura de l’Ateneu de Cultura Popular, que des de que va morir, porta el seu nom.

Diu Rosa Salguero al seu article de la publicació l’Hospitalet: Rafael Garrich va treballar totes les tècniques del dibuix i la pintura, des del carbó a la tinta xinesa, la aquarel·la i l’oli. La seva obra és bàsicament costumista amb personatges marginats, obrers i especialment carreters, la feina del seu pare. Garrich sempre va sentir especial predilecció pels paisatges hospitalencs de la seva joventut com la zona rural de la Marina, on ara hi ha el barri de Bellvitge.

Les dues obres que he trobat mostren aquests dues aspectes, la primera mostra un el espantaocells a un terreny àrid, darrere un edifici que es sembla molt a l’ermita de Bellvitge,…

La segona imatge és la d’un carreter, l’ofici del seu pare.


Finalitzo, per ara, amb la descripció que feia Paco Candel de la seva obra a l’any 1981 “ .., Dueño ya de la habilidad, facilidad y perfección aludidas, Garrich se ha lanzado a captar en sus papeles el mundo que le rodea, y ese mundo que le ro dea ha sido y es el del trabajo, el de la vida cotidiana, el de los barrios y amb ientes humildes. Garrich hace un dibujo testimonial además de desenvuelto: testimonial y de denuncia además de lleno de arte y calidad. Garrich trabaja de estampador en Can Vilumara. Con sus dibujos no se aparta ni un ápice de esa clase social a la que por su oficio pertenece. Es más, parece como que este mundo de pequeñeces, dramas y detalles de cada día es el que le enamora y le emociona como ahora nos está enamorando y emocionando a nosotros. Gracias Garrich.“

REFERÈNCIES

22 Juny 2011 | Categories: 6. ART, Anys 50, Anys 60, Anys 70, Anys 80, Anys 90, Ateneu de Cultura Popular, Carreters, Ermita de Bellvitge, Museu d'Història, PERSONALITATS, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Notícies sobre la defensa de l’última zona agrícola

Avui parlarem de la mare de totes les batalles en defensa del patrimoni històric, identitari i mediambiental de la nostra ciutat als últims anys: la defensa de l’última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, també anomenada Cal Trabal. La història és una mica llarga però intentaré fer un petit resum per no cansar.

Diguem que tot comença quan Núria Marín entra al govern i planteja la reordenació d’aquesta zona, contradient el que des del propi ajuntament s’havia afirmat anys abans; a l’any 1997 grans titulars deien “La Marina será el oasis agrícola de L’H” o …

Doncs no, a l’estiu de 2008 les coses havien canviat de manera que els propietaris, públics i privats (alguns de renom), s’havien posat d’acord amb l’ajuntament i junts presentaven un projecte que deia que a canvi d’edificar a part de la zona agrícola, farien un parc per la ciutadania a la part restant.

La reacció va ser que tota la oposició i EUiA, socis de govern, es van manifestar en contra d’aquestes idees, fins i tot els partits d’esquerra, a excepció d’ICV, van entrar a formar part d’una plataforma, juntament amb moltes entitats i persones independents, que fins avui ha fet tot tipus d’actes per tal d’informar i mobilitzar a la ciutadania, així com per intentar parar el projecte.

A mitjans de 2009 el preprojecte es va presentar al llavors Departament de Medi Ambient i no li va agradar, com tampoc va agradar, per exemple, a la secció de patrimoni del Centre d’Estudis del Baix Llobregat. El fet és que des de llavors continuen les posicions enfrontades, però la crisi ha paralitzat tot.

Fa res vam tenir les eleccions i els antics socis de govern, ICV-EUiA, portaven aquest tema com a condició sense la qual no pactarien amb el PSC:

Però ICV-EUiA avui mateix ha pactat amb el PSC, i Cal Trabal diuen que s’abordarà més endavant,…:

Què voleu que us digui,…

REFERÈNCIES

14 Juny 2011 | Categories: Anys 90, Bellvitge, Cal Trabal, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , | 11 comentaris

L’Òpera de l’Hospitalet

Sempre m’havia preguntat per que a aquella casa okupa li deien l’Òpera, però fins a  aquesta setmana, quan ha sortit a la Vanguardia una queixa d’un veï sobre l’abandonament de l’edifici i els problemes que comporta, no m’ha donat per buscar la resposta, us deixo el fruit de la recerca.

Aquesta òpera, per ara, seria en quatre actes:

1. CINEMA, TEATRE,…

Es va construir a finals dels anys 50 al núm. 58 del carrer de Josep Prats i es va inaugurar amb la pel·lícula infantil “Pequeño Gigante”, de l’any 1958.

El propietari, el senyor Boixadera, va invertir una gran quantitat de diners per fer una sala molt ben equipada on volia passar una programació alternativa i de qualitat, a diferència del que es feia als altres cinemes de la ciutat, amb una programació més “popular”; ho va aconseguir en un primer moment, però la gran competència entre els diferents propietaris va fer que tingués que baixar el llistó i anés perdent públic. A l’última temporada va arribar a un acord comercial per tal de que el seu cinema formés part d’una xarxa juntament amb el Rambla, Oliveras i Stadium, però encara així el cinema no era rendible, i va tancar.

Mentre encara funcionava, entre els anys 1960-62, l’Agrupació d’Amics de la Música va arribar a acords per organitzar sessions dobles de cinema de repertori, concerts de música clàssica o popular, òpera, sarsuela o dansa, varietés o la VI edició del Festival de Cinema Amateur en Color. L’Ajuntament també el va fer servir com a espai per alguns esdeveniments de les Festes de Primavera.

2. ESTUDIS DE TVE

Des de 1964, en regim de lloguer, va ser el  “Cuartel General de las Huestes televisivas de Barcelona”. A l’any 1972 es presenten les reformes que converteixen l’edifici en “un perfecto estudio de TVE” solucionats els problemes d’insonorització i dotat amb elements tècnics més perfectes, eren els Estudis Òpera

En aquell moment ja es diu que en quatre anys es construirà un edifici de TVE a Barcelona i aquest possiblement quedaria com a enllaç, però aquest edifici es va anar aparcant fins a l’any 1982, quan per l’urgencia del Campionat de Futbol es va construir el centre de producció de Sant Cugat, que no estaria totalment finalitzat fins l’any següent; fins aquell moment existien tres centres de producció de TVE: on van començar, l’antic hotel Miramar, des del 15 de febrer de 1959 (retransmetent un Barça-Madrid); els estudis cinematogràfics Isasi d’Esplugues des de 1973, i aquests.

Dos mesos mes tard l’estudi es crema (en part), aquí podeu llegir la notícia:

A aquest estudis es van realitzar infinitat de programes i per ara sé que a l’any 1996 encara funcionaven com a tals. He trobat part d’una sentència de maig de 2002 sobre una demanda dels propietaris, les empreses immobiliàries BOLUPI SL i BOJUR SL, contra Televisión Española SA. pel que crec temes referents al pagament del lloguer. Suposo que TVE es va anar del local  abans.

3. CENTRE SOCIAL OKUPA

L’Òpera s’okupa el 18 de maig del 2002 i a youtube podeu trobar molts vídeos dels concerts i altres activitats que es feien, he trobat aquest sobre el III Festival de la Bici on es pot veure l’interior de l’edifici,…

El 25 de juliol de 2007 es desallotja pels mossos sense cap problema ja que estava buit, uns dies abans el col·lectiu okupa havia decidit no presentar resistència.

4. SENSE ÚS

Des del desallotjament no té cap ús, però un edifici sense ús i abandonat és converteix en un problema. El passat 21 d’abril arriba una queixa a la Vanguardia:

“Desde hace años el edificio del antiguo teatro Ópera de l’Hospitalet de Llobregat sufre un gran deterioro debido a la falta de mantenimiento. Los vecinos sufrimos la invasión de ratas, palomas, mosquitos y malos olores procedentes de dicho edificio. También existe un depósito de gasóleo dentro, lleno de combustible, que puede comportar peligro.

El Ayuntamiento, a pesar de que se han efectuado varias denuncias, no ha llevado a cabo ninguna iniciativa al respecto. Es una pena que un edificio emblemático en una situación privilegiada esté en esa situación. Los vecinos pedimos su recalificación o saneamiento.”

La resposta de l’ajuntament és que encara que és una propietat privada manté converses amb els propietaris per tal d’evitar molèsties.

REFERÈNCIES

22 Abril 2011 | Categories: Agrupació d'Amics de la Música, Anys 50, Anys 60, Anys 70, Anys 90, Audiovisual, Carrer de Josep Prats, Centre, Ciclisme, Cinemes, CSO L'Òpera, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Ovelles (i cabres) a Bellvitge 1989-90

La primera foto és molt dolenta però té la seva gràcia. Per situar-vos una mica sols cal dir que els edificis que es veuen al fons són els del barri de Bellvitge. Davant d’ells podem veure undeels llocs on mig Bellvitge i moltes persones d’altres barris es passaven el dia cultivant la terra com a diversió. Actualment encara en queden d’aquests petits espais a la ciutat, segons diuen molt sol·licitats; lògic a una ciutat amb tanta tradició agrícola i on a més molts dels seus habitats, encara que d’altres llocs, porten la terra a la sang.

Els caps de setmana. o la les tardes, al sortir de les fàbriques, després d’una llarga i monòtona jornada treballant, calia trobar-se amb l’olor, amb el tacte de la terra humida i veure creixer els seus fruits com els havien vist creixer des de petits.

Ens apropem una mica més, en primer pla les estrelles de la foto: les ovelles i les cabres menjant-se les males herbes que hi havia on ara es troba l’estadi de futbol municipal. D’aquests animalons ja no es veuen a Bellvitge però pel riu, de la banda del Prat, encara passen ramats. Suposo que quan van fer el cinturó ja els va ser impossible accedir a aquesta zona, no van fer cap pas, de fet encara no en tenim, però sembla que ja queda poc.

Hi ha una història molt curiosa sobre les ovelles a Bellvitge, bé, de quan els veïns estaven reivindicant la construcció del parc que hi ha al costat de la rambla de la Marina i que arriba fins l’ermita; doncs bé en una de les moltes accions reivindicatives que es van fer durant anys van realitzar una plantada d’arbres entre molts veïns, tot anava bé quan un dia es van trobar que un ramat d’ovelles havia arribat fins allà i com que no hi havia molt per menjar s’havia menjat els petits arbres,… les males llengües diuen que algú de l’ajuntament va tenir l’idea de trucar al pastor per que anés i els bitxos fessin de les seves,…

La imatge inferior és del mateix lloc, pròxim al carrer de la Feixa Llarga, i segurament no es porten molt de temps entre elles. L’edifici blanc que hi ha en mig dels camps i que a la imatge superior es veu a la dreta, és la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989, i com no veiem l’estadi de futbol (en aquell moment de beisbol), les fotografies es van fer abans o en moments propers a la col·locació de la seva primera pedra, el 24 de març de 1990.

REFERÈNCIES

6 Abril 2011 | Categories: 5. IMATGES AÈRIES, Anys 80, Anys 90, Bellvitge, Carrer de la Feixa Llarga, Futbol, Pastors, Rambla de La Marina | Tags: , , | Deixa un comentari

Torre Solanas o Torre Ubach

Aquest és un edifici que va existir fins no fa molt al barri de Sant Josep, es trobava fent cantonada entre el carrer de l’Ebre i el carrer del Radium. Al llibre d’on he tret la fotografia el situava al barri de la muntanya, 12; això era a l’any 1992, quan la torre encara era considerada part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, dins d’un conjunt de cases del carrer de l’Ebre, que justament ara es troben a punt de ser demolides, espero que amb cura, tenint en compte la seva història i el que es pot trobar a sota,…

L’edifici es va construir al segle XIX, i els dos noms de la torre eren deguts als seus propietaris, un d’ells, Pedro Solanas Borjas,  la va comprar juntament als terrenys que l’envoltaven als anys 20. Es feia servir d’habitatge amb plata baixa, una planta més i les golfes amb les obertures ovalades que veieu.

A sota es veu la casa, és la que queda una mica cap a la dreta del centre de la imatge

Però la Torre Ubach (o Can Torresolan[a/e]s) també es el nom d’un jaciment arqueològic descobert a l’any 1919, dels pocs que s’han trobat a la nostra ciutat i que s’han pogut estudiar. Molt a prop de la torre, cap al pont de Matacaballs (que és el que creua les vies a la dreta de les fotografies aèries) es van trobar les restes d’una casa romana colgada sota uns tres metres de terra amb elements datats entre el 218 ac i el 476 dc.

A la part de darrera de la torre, entre el canal i la via, a 7-8 m de profunditat es van trobar unes sepultures excavades, tapades amb unes grans lloses de pedra.

També es van trobar altres materials datats entre el 1453 i el 1789.

He trobat imatges d’alguns dels elements que van apareixer al jaciment i que van permetre datar-lo. Al lloc web museus en línia podeu trobar pinces de servei de taula, culleres, restes de plats, de càntirs, de gerros, de gots,… que es troben al fons del Museu de Història de la nostra ciutat.

REFERÈNCIES

25 Març 2011 | Categories: Anys 40, Anys 90, Barriada de la Muntanya, Carrer de l'Ebre, Carrer del Radium, Museu d'Història, Romans i ibers, Sant Josep, Segle 19 (XIX) | Tags: , , , , , , , , | Deixa un comentari

El primer Saló del Manga a l’Hospitalet

La tercera edició del Saló del Manga es va realitzar al nostre municipi a l’octubre de l’any 1997; marxava de la Estació de França per tal d’ampliar espais, per descentralitzar-se i per tal de diferecniar-se del Saló del Còmic, i des de llavors ja portem tretze caps de setmana en que l’Hospitalet es torna una mica japonès.

Aquell any la persona convidada va ser l’animador Masami Suda, conegut per participar en series com Bola de Drac, Comando G, Candy Candy, Pokemom, Dr Slump,…  i moltes més que personalment no conec. Per internet circula una versió errònia que diu que la convidada va ser la dibuixant de manga Masami Tsuda (autora de Kare Kano), errada fàcil de comprendre veient la similitud dels noms dels dos dibuixants.

Com veieu sols he pogut trobar el catàleg del Saló, però el cartell portava la mateixa imatge de la dibuixant Núria Péris.

Bé,… aquest és un petit homenatge al Japó des de l’Hospitalet de Llobregat,… esperem que no empitjori encara més la situació.

REFERÈNCIES

12 Març 2011 | Categories: Anys 90, Fires i Salons, SENSE CATEGORIA | Tags: , , , , , , | Deixa un comentari

L’edifici del “Mercadillo”

El 3 de setembre de 1991 l’edifici del “Mercadillo” al barri de Sanfeliu va caure sota l’explosió de 75 kg de goma 2 i 1635 barrinades. La ronda de Dalt havia de passar pel mig.

Segons comenta Antoni Mataix i Ubach al llibre al que faig referència a sota “El Cinturó de Ronda fins ara ha estat l’ingredient permanent en totes les èpoques de la vida reivindicativa del barri. La negociació del seu soterrament, el reallotjament dels veïns afectats i la negociació de 4000 m² d’espais per a set equipaments i serveis diferents, entre d’altres coses, ha propiciat, per al període 90-95 una època de renaixement del moviment ciutadà“

Incorporo una imatge aèria de 1988 amb la situació de l’edifici i més o menys la ronda de Dalt,..

REFERÈNCIES

  • Imatge del llibre Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps. (2000)  FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur. HOTEL D’ENTITATS SANFELIU. Pg. dels Cirerers, 56-58. Despatx 11.

15 febrer 2011 | Categories: Anys 90, Ronda de Dalt, Rondes, Sanfeliu | Tags: , , , | Deixa un comentari

Granvia Sud, principis dels 90

Joaquín Arroyo em va passar aquesta imatge i els seus comentaris per incluir-los  al bloc del barri de La Bomba fa uns mesos. Crec que a aquest bloc també és necessari el seu treball:

Si piqueu damunt es fa enorme!!

Anotacions de Joaquín Arroyo: ZONA 1 Actualmente lo ocupa el almacén de IKEA. ZONA 2 Es lo que hoy en día es la Plaza Europa de Hospitalet. El paso elevado de la calle Amadeu Torner se ha derruido a favor de un paso a ras de suelo, y de unos edificios que poco recuerdan a lo que esa zona fue en su día. ZONA 3 Toda esa gran explanada es el centro comercial Gran Vía 2. Hasta finales de los 80 había habido un cementerio de coches. ZONA 4 Esa zona la ocupa a día de hoy el hotel Prestige Congreso. ZONA 5 Hoy, esto es la Fira Montjuich-2. Wow! Las veces que he estado dentro he intentado adivinar en qué parte del recinto se encontraba el viejo barracón de mi padre.

“En la parte central de la fotografía hay un grupo de barracas arremolinadas en una calle. Esa es la antigua calle Física. Mi padre tenía un taller ahí.

Pared con pared a su taller, había una granja de caballos y demás animales regentada por una familia de gitanos apodada “Los mulatos”.

En esa calle había varios tallercitos industriales, alguna casa particular, etc etc. Enfrente del taller de mi padre, el dueño de otro taller tenía un par de perros. Los nombres de los animales no tenían desperdicio: uno se llamaba Felipe y otro se llamaba Fraga.

Hay dos autocares al inicio de la calle. Y es que allí había un taller de reparación de autocares. No comprendo como el dueño tuvo las narices de montar el taller ahí. Y es que la zona era un barrizal lleno de baches. Si un autocar era capaz de llegar hasta ahí, ¡sinceramente poca reparación necesitaba!

Humor aparte, es verdad que aún recuerdo los botes que pegaba la furgoneta Citroen 2CV de mi padre. Afinando la vista, se puede ver esa furgoneta medio tapada por la sombra, un poco más debajo de los autocares. Y encima de estos, se ve lo que había sido una recuperadora de vidrio.

A la izquierda de la recuperadora de vidrio, hay un edificio blanco de dos pisos. Ese es el Bar Carrillo (Bar La Guarra para los de la zona). En los comentarios de otro blog me he encontrado con alguien que vivía ahí cerca.

Entre los años 1988 y 1990 (hablo de memoria) se construyó en toda la zona un gran colector de aguas pluviales, como paso previo a la urbanización de todo el entorno. Hasta entonces, toda la zona era un barrizal. También se construyeron las calles que se ven en la foto, perfectamente asfaltadas, que a día de hoy se han ensanchado mucho.

Existía una casa donde había todo de huertas alrededor. Las cultivaban unos señores (Damián, Pedro y no se quien más) y vendían hortalizas por pocas pesetas. También tenían algún animal como gallinas, unos caballos… ¡y unos perros que los domingos iban al campo del Barcelona! (el hijo de Pedro era vigilante de seguridad). Pues bien, aquella casa era de un tío abuelo mío y en su día les cedió aquellos terrenos aunque quien pagaba las facturas de la propiedad era él. Toda el agua que irrigaba aquellas tierras provenía de las aguas subterráneas del terreno.

Una anécdota final, muy ligada a los últimos días de Can Pi, fue cuando los últimos propietarios de talleres se marcharon. Hablo del año 1991. Mis padres tuvieron que deshacerse de varias máquinas, entre ella una prensa a la que tenía mucho cariño (una prensa es básicamente un enorme martillo que moldea piezas de metal a base de propinarle un golpe seco de varias toneladas con un molde). Corría el año 2003 y mi padre, ya jubilado, por curiosidad asistió con mi madre a una feria de máquinas de segunda mano. No se lo pudieron creer: ¡quince años más tarde, se toparon con su querida prensa! y aún funcionaba”

Segurament Joaquín i la seva família estaran encantats d’escoltar els vostres comentaris i així podrem recompensar l’esforç que ha fet per tal de compartir els seus records.

REFERÈNCIES

11 gener 2011 | Categories: 5. IMATGES AÈRIES, Anys 90, Barriada de Can Pi, Carrer de la Física, Granvia Sud | Tags: , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Discoteca Vaya Vaya

Ahir vaig trobar un canal al youtube amb un munt de vídeos de l’antiga discoteca Vaya Vaya. Que com molts recordeu es trobava a la cruïlla entre el carrer del Canigó i l’avinguda de Josep Tarradellas. Podem trobar imatges del primer aniversari, es a dir que parlem de l’any 1986,… ja 25 anys,…

Al facebook hi ha un grup que es diu Discoteca ‘Vaya Vaya’ de la lectura dels missatges del seu mur he pogut extreure algunes poques dades, com que es va crear per la Tere Barber, en Carles Viñals, la Isabel Viñals i en Víctor Viñals a l’any 1985.

El DJ més recordat era/és DJ Anacleto (a mitjans dels 90), que tallava els temes musicals per posar cançons infantils. A l’any 1985 pinxaven Jesús i Juan Carlos, compartint cabina amb Jose Miguel Guevara,… També va treballar Paco Pil, un dels DJ’s més coneguts de l’estat, com també Ferran (Danny Cardenas).

L’any passat es va començar a preparar una festa Remember, podeu trobar l’enllaç a sota.

També hi ha records pels bars que envoltaven la discoteca, com el Skadi, Last Lap, Vitamina B, Suspense, FP, Cactus, el bar l’Hospitalet (alias del Facha,… buf!),…

En fi, milers d’històries que segur que també vosaltres compartiu, us deixo aquí sota els enllaços de tots els grups que he trobat al facebook,…

GRUPS DE FACEBOOK I MÉS INFORMACIÓ

REFERÈNCIES

Editat: 06.01.2010 15:35

6 gener 2011 | Categories: Anys 80, Anys 90, Avinguda de Josep Tarradellas, Bars, Pubs, Discoteques, Carrer del Canigó, Sant Josep | Tags: , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

A la frontera Esplugues-Barcelona-Pubilla Cases

Ja que les últimes entrades han estat sobre límits territorials, avui toca unes imatges (si piqueu es fan més grans) d’una zona de frontera, concretament d’on es situa el complex esportiu l’Hospitalet Nord.

La primera fotografia és d’en Manuel Domínguez i es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió. A la segona fotografia ja estan fets, i a la tercera es veu com fa poc, per tal de soterrar els cables de les línies elèctriques, van desfer els jardins.

Com deia ahir, els límits de la ciutat segons el Pla General Metropolità (1976) i segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) no coincideixen en algunes zones, i aquesta és una. En principi les torres elèctriques del fons i la masia (Ca l’Oliveres), que es troba al costat esquerra de les fotos aèries, es troben a Esplugues.

Pel que veig als mapes del Pla del 1976 un dels accidents geogràfics que definia el límit entre els dos municipis era el torrent de Can Oliveres i un dels seus afluents, ja desapareguts a les tres imatges, per tant és una mica complicat situar-se. A les imatges de sota, a la mateixa escala, es veu com la superficie de l’Hospitalet era més gran al 1976, ¿?.

3 gener 2011 | Categories: >Barcelona, >Esplugues, 4. CARTOTECA, Anys 70, Anys 90, ESPORTS, Pubilla Cases | Tags: , , , , , , | Deixa un comentari

Antic camp municipal de futbol, 1993

M’he trobat aquesta postal de l’antic camp municipal de futbol a la venda a la web de subhastes ebay. La fotografia és de Daniel Horcajada i segons el que posa darrere: “93/01”, interpreto que és de gener de 1993.

Podeu veure una imatge del camp realitzada aproximadament al 1986 si piqueu aquí

 

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Amparo Corchero Una postal del campo en ebay? Qué cosas…
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) y en ebay de italia,…
  3. Amparo Corchero Raro, raro…
  4. Ismael Chamero que recuerdos!!!!! en esta primera valla había un trocito de campo de tierra que siempre calentábamos o hacíamos ejercicios…..ahora son pisos no????
  5. Edgar Requena aun estava la seat ahora es un edificio abandonado k solo vale para que los latinos orinen en el
  6. Jordi Ibañez Nielles latinos y de todas partes , que últimamente lo rondan okupas, que precisamente no son tan educados como los anteriores.
  7. Francisco Vera hace tiempo que no paso por aqui , en todo casi me parece una pena el estado de un sitio tan céntrico.
  8. Felip Andanuche Díaz
  9. Conozco bien esta zona y hasta que no quiten las vias del tren y dejen de dividir hospitalet aquella zona entre sant josep y santa eulalia, esta seguira siendo una zona oscura y de poco tránsito. A los únicos que esto beneficia, es a los usuarios de las discoteca que orinan, vomitan y vagabundean por las calles cercanas.
  10. Tomás Deus Botti y donde esta????
  11. Ivan Romero Varo Me acuerdo perfectamente del escudo del Espanyol justo debajo del cartel de Opel, en la pared -en la foto no se aprecia-. Por aquel entonces L’Hospi era filial del Espanyol.
  12. Felip Andanuche Díaz Estaba justo encima del puente de la vanguard, al lado de las psicinas del CNL’H

18 Desembre 2010 | Categories: Anys 90, Futbol, Sant Josep | Tags: | Deixa un comentari

Can Gajo, anys 90

L’altre dia vaig trobar a la Biblioteca de Bellvitge el llibre “Descobrir l’Hospitalet de Llobregat”. Un llibre del 1992 on es fa un recorregut pel patrimoni cultural de la ciutat des de finals del segle XVIII fins el primer terç del segle passat. El llibre és com una mena de registre on tenim imatges, descripcions i historia de més de 100 edificis de tot tipus.

Abans d’entrar a escriure sobre  la foto m’agradaria copiar un fragment de la presentació del llibre: “Durant molt de temps el patrimoni cultural ha estat sinónim de patrimoni artístic: interesava destacar aquelles peces singulars, diferents de les altres pel seu valor estètic o monumental. Actualment aquesta concepció restringida ha evolucionat en constatar la importància d’aquells edificis o elements representatius d’una època determinada, documents reals de com vivien, es relacionaven i treballaven els nostres avantpassats. Així, afegim al valor artístic, el valor documental del patrimoni“

Ara sí, l’edifici de la foto és un cas atípic a la nostra ciutat. Va ser el segon edifici que es va construir a la rambla Just Oliveras, finalitzat a l’any 1910, a la cantonada del carrer de Lleida. El va construir l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós, es deia la Torre Puig,  i sense dubte era un dels edificis amb més valor estètic dels que s’han construït a la nostra ciutat [el podeu veure a aquesta imatge]. Lamentablement l’any 1925 es va transformar en una clínica i l’any 1951, per tal d’ampliar espai van transformar l’edifici modernista, segons plànols de Manuel Puig Janer, en un edifici, pel meu gust, amb menys valor estètic, encara que aquest últim arquitecte va ser el que també va projectar l’església de Santa Eulàlia de Mèrida o l’edifici de la Caixa de Pensions a la plaça de l’Ajuntament.

Sobre el valor documental, una vegada modificat l’edifici, crec que tenia el mateix. Aquest valor ve donat per exemple, per que la primera intervenció quirúrgica que es va fer va ser d’àpendix, amb unes condicions tan precàries que el malalt va tenir que portar-se el llit de casa seva. Que durant la guerra civil va ser expropiada  i va servir per atendre ferits de guerra d’ambdós bàndols, succesivament, i la més gran, que a aquesta clínica van donar a llum milers d’hospitalenques.

Aquesta es la història de la seva desaparició:

  • 1982.- Tanca la clínica i l’edifici queda abandonat.

  • 1983.- L’edifici entra dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat

  • 1984.- Es qualifica el solar per construir equipaments dins del “Pla Especial de Reequipament de Can Gajo”

  • 1994.- Es treu l’edifici del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat ja que van demostrar que existien errades en els paràmetres de selecció, com per exemple una errada que encara es continua fent, sense anar més lluny per l’Arxiu Municipal a la fitxa del mes de maig de 2010, que és atribuir el projecte de la Torre Puig a Ramon Puig i Gairalt, com escric al principi va ser de Mariano Tomás i Barba, autor de per exemple la “Casa dels Cargols” a la confluència dels carrers del Llobregat i del Montseny de la nostra ciutat

  • 1996.- Es modifica el Pla Especial per poder construir un equipament sanitari d’iniciativa privada.

  • 1997.- L’Ajuntament arriba a un acord amb l’AV del barri del Centre “Según este compromiso, el Consistorio determinará, conjuntamente con los vecinos, el uso de la planta baja del equipamiento sanitario que se construya en este solar privado y que será cedida por la empresa Cofor Construcciones Fornells S.L., promotora del proyecto. El futuro uso de esta superficie,de 200 metros cuadrados de extensión, debe ser compatible con la actividad del consultorio médico que se prevé construir en Can Gajo”

  • 2005.- Podem trobar el següent comentari de la portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament, Meritxell Borràs: “…té la circumstància agreujant que l’edifici de davant, l’antiga clínica Gajo, que havia estat inclòs en els plans de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament, es va enderrocar fa uns anys amb la condició de dedicar-ho a equipaments sanitaris privats. Ara ens hauria anat molt bé per les urgències i només s’hauria de creuar el carrer. D’altre banda també els compromisos adquirits en el moment de l’enderroc han variat i Can Gajo ha acabat sent coses tan diferents com ara un bar públic. No podem per menys que denunciar que l’Ajuntament hagi estat tan permissiu amb Can Gajo”.

Doncs aquesta ha estat la trista historia de la Torre Puig/Can Gajo, ja sense valor artístic, ni documental.

REFERÈNCIES

7 Desembre 2010 | Categories: Anys 10, Anys 20, Anys 50, Anys 80, Anys 90, Arquitectes, Can Gajo, Carrer de Lleida, Centre, Guerra Civil, Medicina - Sanitat, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Rambla de Just Oliveras, Torre Puig | Tags: , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

40 anys de moviment veïnal

Demà es presenta al museu de la nostra ciutat una exposició que ret homenatge a les persones que han treballat en favor dels seus conciutadans i conciutadanes des del moviment veïnal.

El tríptic de l’exposició diu: “Volem recuperar la història de les associacions de veïns i mostrar el paper reivindicatiu i de lluita que van portar a terme en els primers anys de la democràcia, així com el paper d’oposició al règim franquista que van desenvolupar des de la clandestinitat, com un dels vessants menys difosos i coneguts de la resistència contra el règim franquista”

La organització de l’esposició és del Centre d’Estudis de l’Hospitalet,a mb el suport i col·laboració d’una gran part de les AV de la nostra ciutat , així com de molts veïns.

REFERÈNCIES

Centre d’Estudis de l’Hospitalet

COMENTARIS AL FACEBOOK

Rosamari Cabrera Gómez cuanto tienpo a pasado,de eso madremia ………….

30 Novembre 2010 | Categories: Anys 60, Anys 70, Anys 80, Anys 90, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Tot l'Hospitalet | Deixa un comentari

Pavimentació de l’exterior del Mercat de Santa Eulàlia, 1935

L’arxiu municipal una vegada al mes comparteix un dels seus documents,  aquest novembre han deixat sortir aquesta imatge del mercat de Santa Eulàlia de Alexandre Merletti, considerat com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.

La imatge és de les obres de pavimentació de l’exterior, es veuen paletes, veïns passejant i nens jugant prop dels obrers. Per fer una mica d’història ara us copio de la web del mercat un fragment de la història del mercat

“Al mercat Municipal de Santa Eulàlia, com a la majoria dels mercats, van ser els venedors que des de les seves parades a terra o des dels mateixos carros dels pagesos oferien les seves mercaderies.  Encara que la data d’ocupació formal del mercat es l’any 1932, es sap que es va construir entre els anys 1929 i 1930, i que va ser fruit d’un projecte de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.

Quatre naus disposades en forma de creu grega donaven cabuda a 84 parades. Al voltant del mercat es va generar activitat de venda de producte no alimentari, que van donar lloc a les 60 parades exteriors del mercat i a les 17 botigues. L’any 1.989 es va fer la reforma de les parades exterior i l’any 1990 l’ampliació de les botigues, que és com es troben actualment.

L’any 2003 es va fer un projecte per dur a terme una reforma integral del mercat. Les obres es van fer l’any 2004 i respectant la seva estructura de creu grega, han transformat totalment l’aspecte del mercat , dotant-lo d’instal·lacions modernes i creant nous espais”

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Handy Bilbaisi Infante Me gustaría saber si esta parte da a la calle pareto con la calle unión, alguien lo sabe?
  2. Julia Costa Merletti vivia al Poble-sec, un gran professional, el fill també era fotograf.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Handy le he estado dando vueltas a tu pregunta (y al mercado) y creo que todo depende de si la imagen se hizo por la mañana o por la tarde. Me baso en la sombra.
    Julia, un fotograf de la mateixa importància i època que Merletti, va ser José Brangulí i era de l’Hospitalet, saps alguna cosa d’ell? http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Brangul%C3%AD

17 Novembre 2010 | Categories: Anys 20, Anys 30, Anys 80, Anys 90, Arquitectes, Arxiu Municipal, Mercats, Santa Eulàlia | Tags: , , | 2 comentaris

Castellers de l’Hospitalet

Ja sabeu que des d’aquesta tarda el Flamenc, el Cant de la Sibil·la i els Castells són patrimoni immaterial de la humanitat, segons decisió del Comitè Intergovernamental de Patrimoni Immaterial de la Unesco, i per tant es converteixen en elements a protegir i conservar.

La primera colla que va sorgir a la nostra ciutat van ser els Castellers de l’Hospitalet, que com veieu a les imatges portaven camises de color marró teula. Sorgeix a partir de la Comissió de Festes del Centre i inicia els assajos l’any 1996, encara que no comença a actuar fins al febrer de l’any següent. El nivell de la colla assolí el 3 de 7 a la trobada de colles del Baix Llobregat de l’any 2001. La darrera actuació de la colla tingué lloc el 23 de novembre de 2003, però no va ser fins l’assemblea del dia 3 de juny de 2005 que es dissolgué definitivament.

Actualment funciona una altra colla a la ciutat, la Colla Jove de l’Hospitalet que es va fundar a l’any 2000 com escissió de l’anterior. Les seves camises són de color verd carxofa i els podeu veure fent pinya a les imatges superiors, que són precisament de l’1 d’octubre de l’any 2000.

El seu castell més important és el 4 de 7, que van descarregar per primera vegada durant una diada de celebració del desè aniversari de la colla, el 17 d’octubre de 2010

i fins aquí un repàs molt ràpid,… si voleu més informació:

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Esther Latorre Bien !! Enhorabuena !

16 Novembre 2010 | Categories: Anys 90, Castellers, Castellers de l'Hospitalet, Centre, Colla Jove de l'Hospitalet, Plaça de l'Ajuntament, Segle 21 (Actualitat), Tot l'Hospitalet | Tags: , , , | Deixa un comentari

« Entrades més antigues