Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 90

Fotografies aèries de Bellvitge, 1993

Aquestes fotografies aèries (que s’amplien molt si piqueu a sobre) calculo que són del 1993, ja que es veu l’edifici de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge en construcció, i aquest es va inaugurar l’any següent; també es veu l’escultura la Bòbila de Joan Junyer, a la plaça d’Amalvigia,que es va inaugurar el juny de 1992. Es a adir, que ens permeten veure el barri i els carrers propers fa uns 20 anys. Las vaig fotografiar fa un temps a una paret de l’AV de Bellvitge, per això estan una mica deformades, encara així crec que poden ser interessants.

Aquestes dues primeres són de “Bellvitge Norte”, per exemple podem veure l’antic camp de futbol amb l’edifici dels vestuaris i el bar, allà on ara tenim la plaça de la Cultura; l’antic local de l’AV de Bellvitge, entre la rambla de la Marina i l’antic cinema Lumiere; l’antic edifici de l’estació de la RENFE, que es situava a sobre de l’actual pas elevat; les antigues escales per pujar a l’Aula de Cultura,…

A les dues següents veurem Bellvitge Vell; com deia s’està construïnt l’edifici de la parròquia, veiem els camps de cultiu on ara és l’Hesperia Tower, el solars del CAP, del parc de Bellvitge, del poliesportiu Sergio Manzano,… Per cert, algú sap que era l’edifici petit que es veu entre el Joan XXIII i el camp de Rugbi, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge?

A aquesta última veiem el carrer de Campoamor abans de la seva transformació, quan arribava fins la carretera del Mig i quasi les vies. Es pot observar el col·legi, l’antic pas elevat per creuar les vies, i inclús els camps i la masia, que es deia cal Madorell o Paperines, segons la font que es consulti.

Anuncis

Accident de la planta de Repsol-Butano, 1996

Al munt de fotografies que Joaquim Pol té a flickr també he trobat aquestes de l’accident que va sofrir la planta de gas liquat de Repsol-Butano al carrer Motors, el 19 de juliol de 1996 i que va causar un mort i un ferit greu. A partir d’aquell dia la planta va deixa de funcionar fins que es va finalitzar el seu desmantellament, l’agost del 2008, quasi un any abans del que havia previst l’empresa abans de l’accident, quan l’any 1994 va arribar a un acord amb l’ajuntament.

Aquesta planta es va instal·lar a l’Hospitalet l’any 1965 i era molt important, va arribar a produir el 90% de les bombones que es consumien a Catalunya, emmagatzemant fins 6000 m³ de gas liquat. Quan es va tancar l’empresa va donar al museu de la ciutat la bombona número 1 i la 100 milions.

A les imatges els bombers es troben refrescant els dipòsits de butà i propà per evitar que explotin. Cada dipòsit tenia 24 m de diàmetre, format per 600 tones d’acer, amb un grossor de 3 centímetres. 


REFERÈNCIES 


La flama olímpica a Pubilla Cases

Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.

A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.

A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.

La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.

A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura

També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…

Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…

REFERÈNCIES


Vídeos del Cuba-Espanya de Beisbol a Barcelona’92

Com sabeu a les olimpíades de Barcelona ’92 l’Hospitalet va ser una de les subseus olímpiques. Es va construir un estadi de beisbol, i es van celebrar uns quants partits entre els set participants: Cuba, China Taipei, Estats Units, Italia, Japó, Puerto Rico, República Dominicana i Espanya. A aquestes olimpiades va ser la primera vegada que el beisbol passava de ser un esport d’exhibició a formar part del programa oficial, fins que que el 2005 van decidir tornar-lo a eliminar.

Rebuscat al youtube m’he trobat quatre vídeos dels guanyadors de la medalla d’or, Cuba, contra els últims, Espanya. Cal dir que Cuba és una superpotència mundial i Espanya participava per ser l’amfitriona dels jocs.

 REFERÈNCIES


Festival “Parem-ho amb música. Tots contra el SIDA”, 1992

Avui he trobat aquest vídeo de no molt bona qualitat on surten els grups participants al festival “Parem-ho amb música. tots contra el SIDA” de 1991 a la Farga. Van durar quasi 5 hores i van assistir 8.000 persones, no sé si vau ser-hi allà i teniu algun record,…


La Sireneta de l’Hospitalet,…

L’altra dia en Roger Bastida comentava que a l’Hospitalet existeixen pocs monuments, que té poc patrimoni artístic als seus carrers i places, i que voleu que us digui, li dono la raó,… per exemple, com pot ser que a un barri sencer com al Gornal no hi hagi cap element artístic??, o al menys jo no l’he vist, cosa que també podria ser,… tampoc sabia on havia anat a parar el bust de Just Oliveras i resulta que se l’havien emportat a la rotonda de dalt de tot de la Rambla, i mira que he passat vagades per enllà!. Quina dèria de moure les escultures, pot ser ho fan per que pensem que tenim més de les que realment n’hi ha,…. exagero,…

En fi, crec que tenim pocs monuments, però segur que també molts ens passen desapercebuts; és que a aquesta ciutat sempre anem molt ràpid i no ens donem compte de moltes coses. Avui escriuré una mica sobre una d’aquestes escultures, que com és tan petita i com dic anem volant, pot ser no us heu fixat mai en ella: la Sireneta, petita però ja quasi amb 60 anys plens d’històries, de soledats, tristeses, amors i desamors,…

La Sireneta és obra del hospitalenc Valentí Julià, que no crec que necessiti presentació, ja que els dibuixos d’aquest home, nascut al 1929, poblen un munt de llibres sobre la nostra ciutat des de fa molts i molts anys; també escriu, pinta i clar també s’ha dedicat a l’escultura des de molt jove. L’any passat es va realitzar una exposició sobre la seva amplia obra al Centre Barradas,… en tot cas deixo a les referències una mica d’informació sobre ell.

Començarem pel final. Aquí sota teniu una fotografia de la Sireneta feta aquesta mateixa setmana; com veieu a la pobre la tenen bastant deslluïda, i el seu sortidor no funciona des de que el seu petit estany ple d’aigua el van transformar en un lloc ple d’herbes, on principalment van els gossos a fer les seves necessitats,…

La Sireneta va néixer quan en Valentí Julià va tenir l’idea de crear-la en terra cuita als anys 50. Ja des de molt petita la van ficar a animar l’estany de la plaça del Repartidor acompanyada del seu peix; segur que els nens d’aquella època preguntaven qui era, encuriosits per la seva cua plena d’escames. La van fotografiar al 1956, en horari de treball, amb els dolls d’aigua sortint amb força de l’amic que li ha fet sempre de sortidor:

Tot anava molt bé, però l’any 1970 es veu que calia reordenar el seu entorn, i no comptaven amb ella; la Sireneta, encara molt jove, es enviada cap al magatzem del Museu, i allà es queda tota avorrida deu llargs anys, en companyia d’altres objectes sense categoria suficient per ser visibles.

Als anys 80 un miracle la fa sortir de l’obscuritat per convertir-la en la figura principal d’un altre estany, el del parc de la Marquesa. La Sireneta era feliç allà, tota cofoia i envoltada d’aigua i nens que la miraven amb ulls grans, recordava vells temps, però no havia pogut oblidar els dèu anys de soledat a les catacumbes del museu; així que l’any 1983 no va dubtar en marxar quan va veure arribar el que creia era el seu príncep blau, un home que intuia que no era per tota la vida.

Es veu que la relació no va funcionar i al 1997 la tornem a veure a la nostra ciutat, aquesta vegada a un estany de la plaça de la Verge de Montserrat. Ara la Sireneta ja no és de fràgil ceràmica, es d’impenetrable metall, de tants sofriments acumulats pels anys es va endurir, però encara que ara és més forta, segueix sofrint quan no la netegen, quan els nens retiren la seva mirada, i quan en comptes d’aigua, es troba envoltada d’herbes plenes de “necessitats”, pot ser algun dia les fades, com al conte, la portaran cap al cel i tornarà a ser una bella sireneta,…

A l’any 2010, a l’exposició sobre el seu creador que mencionava al principi; al vídeo que van rodar es diu que la que van exposar allà era l’original de la Sireneta feta de ceràmica, però no, aquella era una altra sireneta,… pot ser un reflex del que va ser quan era jove i feliç,…

Bon any 2012!!

REFERÈNCIES 


Polígon Pedrosa, 199?

Gràcies a Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud per aquesta imatge de l’espai sense edificar del polígon Pedrosa. Normalment no poso fotografies tan modernes però aquesta zona l’han transformada tant en tan poc temps,…

En primer terme podem veure crec que el carrer de la Literatura amb el desaparegut accés a l’estació d’Ildefons Cerdà dels FGC, inaugurada al 1987 i que es trobava a la vora de l’edifici de l’asseguradora Vitalicio, que no veiem ja que es va inaugurar el 22 d’abril de 1997. Les instal·lacions de Montjuïc-2 de Fira de Barcelona es van inaugurar al maig de 1995, i aquí no les veig, per tant hauriem de situar la imatge al menys abans de l’inici de la seva construcció, al febrer de 1994.

També podem trobar els edificis industrials dels voltants del pont d’Amadeu Torner, que si voleu veureu millor a una imatge que enllaço a les referències.

REFERÈNCIES